Les restriccions que patien algunes instal·lacions hospitalenques s’han eliminat des del 25 d’abril per la instrucció dictada pel govern local
Des del passat 25 d’abril està activa a l’Hospitalet la instrucció relativa al soroll que generen les activitats en els centres escolars i en els equipaments esportius que amplien els drets de la llei de l’any 2002 sobre protecció contra la contaminació acústica. Es tracta d’una instrucció que posa fi a les reiterades queixes que havien expressat alguns veïns, especialment a les ciutats grans com la nostra, sobre les molèsties que causaven, pel soroll emès, les activitats en els patis de les escoles, els equipaments esportius i les pistes esportives fora d’horari escolar, que acostumen a estar a prop de les edificacions.
La llei de l’any 2002 cercava, com era evident, evitar les molèsties als veïns graduant els decibels que es podien suportar per accions externes, però alguns es van agafar a la norma per fer reclamacions que estaven resultant del tot extemporànies com ha posat de manifest la llei que va aprovar el Parlament de Catalunya el març passat i que tornava a deixar les coses on tocaven: allà on hi ha concentració d’activitats esportives o extraescolars, en la majoria de les ocasions anteriors a l’edificabilitat d’habitatges propers, s’ha de respectar el dret d’infants i joves a l’expressió normal i a la utilització de les instal·lacions esportives com s’havia fet sempre.
Quan algun veí comprava un habitatge a tocar d’una instal·lació d’aquest tipus, ja sabia prèviament a què s’arriscava, i què havia de tolerar, igual que un ciutadà que adquireix un habitatge al costat d’una carretera de tràfic intens o davant la via del tren, sap perfectament que s’haurà de sotmetre al soroll de la circulació de vehicles i trens.
A l’Hospitalet, per exemple, els alumnes matriculats a l’escola de bàsquet del Centre Catòlic, una pista a tocar de la Rambla que existeix des del anys 40 i que la pròpia entitat va cobrir per fer-la més còmoda per usuaris i veïns, va haver de tancar provisionalment durant alguns dies a la setmana per les queixes que s’havien produït per part d’alguns veïns propers, que eren perfectament coneixedors del soroll que provoquen els esdeveniments esportius, els crits de jugadors i espectadors a tocar d’habitatges, que van adquirir bastants anys després d’existir les pistes.
Això, ara, afortunadament s’ha acabat, perquè la normativa i la resolució dictada per l’Ajuntament ampliant l’Ordenança municipal del 1998 en el seu article 12.2, ho garanteix. L’Ordenança municipal, ja establia que els sorolls generats als patis d’escola i camps escolars en horari escolar i durant el curs lectiu no estaven subjectes als nivells de referència d’immissió sonora interior o exterior, però no estaven incloses les activitats extraescolars, és a dir, les activitats en horari no lectiu.
Ara, amb la nova norma, també queden exclosos del compliment dels valors límit d’immissió sonora: 1. Les activitats lectives, extraescolars, de lleure, culturals i esportives que es desenvolupen en els centres educatius entre les 7 i les 21 hores. I 2, les activitats esportives que es desenvolupen en els equipaments esportius registrats al Cens d’Equipaments Esportius de Catalunya (CEEC), —tret d’alguns supòsits concrets— entre les 9 i les 22 hores.
L’objecte de la garantia és blindar l’exercici d’activitats extraescolars i esportives fora de l’horari escolar per evitar la tendència al sedentarisme, però resulta, a més, una proposta de sentit comú que alguns ciutadans no acceptaven vulnerant el dret aliè per garantir-ne un de propi, veritablement exagerat. La realitat és que en les ciutats densificades com l’Hospitalet aquest equilibri de drets sempre és més complex i sovint col·lisionen, de manera que la norma actual, posa per davant dels drets individuals d’aquells que viuen molt a prop d’aquest tipus d’instal·lacions, els drets col·lectius dels que les fan servir en benefici de la salut, el lleure i la convivència.