Entre els assistents, nombrosos vells militants, amics i gent de totes les edat, en un acte que ha durat més de tres hores
Una representació de la historia gloriosa de la Transició a l’Hospitalet es va donar cita ahir a la tarda a la sala d’actes de la Tecla Sala, per retre homenatge a Mercè Olivares i Felip Gómez/Felip Gómez i Mercè Olivares pel seu llarguíssim exemple de lluita reivindicativa en favor dels treballadors i treballadores de la ciutat, el moviment veïnal en el seu conjunt i la defensa d’una ciutat més digna i amable pels seus habitants.
Per qui no els conegui, que han de ser molt pocs dels que coneixen la història recent de la ciutat, caldria explicar que seria impossible explicar la història de la resistència antifranquista a l’Hospitalet, en els anys més durs de la clandestinitat política, sense parlar d’aquesta parella de militants comunistes que van convertir-se en llavor de lluita i exemple de resistència. Per fer-los l’homenatge que els corresponia, que va sorgir com sorgeixen aquestes accions, del fons del reconeixement i l’afecte pel sacrifici esmerçat en els moments més difícils, es van aplegar molts antics militants comunistes de la ciutat però no només: hi havia bona part del teixit social que van contribuir a forjar i gent jove, hereus d’aquells anhels de resistència, uns quants socialistes històrics de la ciutat, ex regidors fins i tot del Partit Popular que van coincidir amb la Mercè Olivares com a presidenta del Consell de Síndics, al costat de les velles glòries de la política institucional vinculada a l’Hospitalet i la comarca, entre ells, el que va ser conseller del tripartit Joan Saura, el senador i diputat al Parlament, Jaume Bosch, o el també diputat al Parlament i senador, i encara membre del Consell d’Estat, Jordi Guillot.
La taula presidencial va estar ocupada pel Felip i la Mercè i la seva neta Júlia, que va llegir al final de l’acte un escrit emocionant des de la proximitat i la complicitat de qui els coneix a fons, i en el que s’expressava i es resumia tot el que han estat la Mercè i el Felip com a persones: dos individus fidels al seu ideari, a la seva gent, a la seva família, al seu entorn i a la seva ciutat. L’acte s’ha iniciat amb unes paraules dels hereus del moviment dels comunistes hospitalencs, el portaveu dels Comuns Manuel Domínguez que ha donat la paraula, en primer lloc, a l’historiador Joan Camós.
Camós ha començat explicant la història d’ambdós i de les seves famílies, des de la seva arribada a l’Hospitalet, a Collblanc, on van viure i van desenvolupar la seva primera militància i fins ara mateix, on encara col·laboren amb algunes entitats de la ciutat com ara el Centre d’Estudis o Tres Quarts per Cinc Quarts, entre els quals hi havia una nodrida representació. Ha recordat els orígens familiars, les penúries de la guerra i de la postguerra i els inicis de la seva militància comunista als anys 50, la seva participació en els primers esdeveniments de resistència en les vagues del 59, el shock de l’afusellament de Grimau i les primeres cèl·lules organitzades en els nuclis de Collblanc, amb el Felip, la Mercè i el Jaume Valls, o de Bellvitge, amb el Felipe Cruz o la Pura Fernández. Camós ha posat l’accent en el lent creixement de l’organització i els esforços per articular la xarxa social que després donaria lloc a les associacions de veïns, la primera de les quals, la de Collblanc-La Torrassa, tindria amb el Felip i La Mercè la capacitat d’organitzar el barri ja a principis dels 70. I així ha anat desgranant la història de l’organització des de les primeres responsabilitats polítiques del mateix Felip Gómez, passant pel Jaume Valls i el José Fariñas, fins a la consolidació del PSUC com a primer partit de l’Hospitalet, ja amb Joan Saura de secretari polític, amb gairebé 2.000 militants poc abans de les primeres eleccions municipals.
Després ha parlat la Pilar Ferràn que va compartir regidoria amb la Mercè Olivares, essent la primera, militant socialista, i la Mercè, regidora adjunta. Ha explicat la complexitat del treball en equip venint d’organitzacions i cultures diferents, però ha destacat la bona sintonia, per l’enorme capacitat de la Mercè de prioritzar els objectius davant els personalismes. Després ha parlat la Rosa Vinyoles, de l’Associació d’Ex-presos Polítics del franquisme, que ha comentat algunes anècdotes relacionades amb l’episodi de l’execució de Puig Antich, que va viure amb la Mercè pels carrers de Barcelona. Més tard ha pres la paraula l’Antonio Mayo del Memorial de la Seat que ha fet esment a l’estructura de l’Hospitalet Antifranquista i l’Associació Pont de la Llibertat, on van participar tan activament la Mercè i el Felip i, a continuació, la Pilar Massana, que ha explicat la important contribució de tots dos homenatjats al rellançament del Centre d’Estudis de l’Hospitalet quan es va posar en dubte la seva continuïtat o, posteriorment, amb la creació de l’Espai de Ciutadania al 2014 on la Mercè va ser la representant del Centre d’Estudis en la primera època. Mes tard ha parlat el Willy, el company de la Clara Parramon —amb qui van compartir tant anys de presència al Comité Local del PSUC abans del trencament a primers dels 80— per rememorar, des de la visió de l’amistat personal, la bonhomia característica de la parella objecte de l’homenatge i per últim ha pres la paraula el Jordi Guillot, per assenyalar la importància de l’homenatge, l’experiència institucional a nivell municipal i l’ensenyament que representa aquest gest de reconeixement per la gent jove de la ciutat.
Durant l’acte que ha durat més de dues hores, la Montserrat Monrós del Grup Verba del Centre Catòlic ha recitat —i cantat— tres poemes: un de l’Alberti (A galopar), un altre del Miquel Martí i Pol (L’Elionor) i finalment Jo vinc d’un silenci de Raimon.
Després de les tendres paraules de la seva neta, s’ha procedit a l’entrega de rams de flors i records als homenatjats i a compartir el que quedava de trobada davant la seu del Centre d’Estudis a l’Espai Molí, amb una copa de cava. Els darrers a marxar ho han fet passades les 9 del vespre. Hi ha hagut regidors municipals de Comuns i d’ERC-EUiA. Ni un sol regidor socialista. L’alcalde estava convidat, però no ha aparegut.
Albúm de fotos del acto:
