Com a curiosa contrapartida, l’equip de govern torna a votar en contra que les instal·lacions de l’antiga fàbrica Albert Germans es converteixin en equipaments pel barri
L’HOSPITALET. REDACCIÓ.- El darrer ple municipal de juny va tenir, com acostuma a passar darrerament, un munt d’aspectes ressenyables, més enllà de la varietat de posicions respecte de les múltiples mocions que els grups d’oposició acostumen a presentar. Un dels primers punts va ser la incorporació dels dos nous regidors de l’equip municipal que completen, tal com aquest mitjà va avançar en el seu moment, el cartipàs municipal definit pel nou alcalde el passat dia 15. Cristina Santón i David Torres substitueixen l’alcaldessa i el primer tinent d’alcalde dimitit i la seva incorporació no deixa de resultar substanciosa. En el primer cas, perquè es tracta de la regidora que va donar estabilitat al govern socialista en minoria al 2015, provinent d’una candidatura equívoca de l’esquerra alternativa, i en el segon, perquè és el regidor número 16 de la llista socialista que substitueix el recentment elegit diputat al Parlament de Catalunya, Ernesto Carrión.
A banda d’aquest ritual obligat de substitució de regidors, el ple va tenir dues parts ben diferenciades, la dels punts de donar compta al ple de decrets d’alcaldia, en aquest cas vinculats a la nova estructura de gestió municipal, les repetitives modificacions de crèdits i els despatxos oficials dels acords de la Junta de Govern. En aquesta sessió, però, es van produir dos propostes d’urgència, una de les quals va ser objecte de debat donat que es portava a aprovació el mecanisme de contractació de 4 càrrecs directius d’alt nivell vinculats a la nova estructura que proposava el recent nomenat alcalde.
Sobre aquest tema es va produir un notable desacord entre tots els grups d’oposició, a excepció feta dels Comuns, que van aprovar el punt de contractació de nous càrrecs directius, amb l’argument, segons el portaveu del grup, que aquestes contractacions poden suposar eliminar els colls d’ampolla que tradicionalment han impedit una gestió normalitzada a la ciutat, segons la denuncia feta pels Comuns durant el debat posterior a la nova investidura de l’alcalde Quirós. Pel que fa al portaveu d’ERC-EUiA, Jaume Graells, aquest va denunciar que la proposta d’urgència de noves contractacions, perjudicaven les xifres futures de despesa del capítol 1 i es produïen sense justificació tenint en compte que està pendent encara el Pla d’Ordenació de Recursos Humans municipal, que no es disposa encara d’una relació de llocs de treball municipals prou elaborada, que hi ha 476 vacants a la plantilla, entre les quals 89 vacants de titulats superiors i 49 de titulats mitjans, a banda de 51 vacants a la Guardia Urbana i 17 vacants a Serveis Socials, xifres que posen de manifest que la contractació urgent de 4 alts càrrecs directius no sembla en absolut justificada. Al final es va aprovar la provisió de càrrecs gràcies als 13 vots presents del PSC i a 2 vots dels Comuns (la votació va ser de 15 vots a favor i 11 en contra, sense que s’expliqués en detall com havia anat aquesta votació i qui va afegir el seu vot contrari als 6 de VOX i PP i als 4 d’ERC).
Ja, amb antelació, els Comuns havien donat també el seu vot favorable en un dels punts que calia votar de les comissions permanents sectorials, al costat del PSC, abstenint-se la resta de l’oposició municipal.
Aquesta considerable bona disposició dels Comuns no es va veure en absolut compensada per part dels socialistes en un punt que, pels Comuns, havia de ser paradigmàtic, com era la segona moció que presentava aquest grup respecte de la demanda que les antigues i històriques instal·lacions de la fàbrica Albert Germans passessin a ser equipament públic. Tal com va passar a l’octubre de l’any 22 —segons va recordar Sonia Esplugas, portaveu del PP— el PSC va votar, aleshores i ara mateix, en contra.
Més enllà de la moció de suport al Manifest del Dia Internacional de l’Orgull LGTBI+, que van subscriure tots els grups polítics tret de Vox, la resta de mocions de l’oposició van obtenir resultats molt diversos. En alguns casos, com ara la moció sobre les reparacions a l’empedrat del carrer Xipreret que va presentar el PP, es va aprovar amb els vots contraris del PSC; també es va aprovar la moció del PP sobre la ventilació i climatització dels poliesportius municipals amb una abstenció de socialistes i Comuns en el punt tercer de l’acord o la primera dels Comuns sobre les necessitats de Serveis Socials que es va aprovar amb l’únic vot en contra de Vox.
De fet, en una important part de l’argumentari del PSC sobre unes quantes de les mocions presentades, es feia servir la idea que les coses no es poden improvisar, que s’han d’estudiar a fons i que s’han de tenir molt en compte els impediments tècnics i fins i tot els impediments legals, que moltes vegades no són possibles. Aquests arguments xoquen habitualment amb un aspecte fonamental: molts dels problemes que es posen mensualment sobre la taula en les sessions plenàries, són queixes dels veïns, o mancances o propostes que es repeteixen regularment al llarg del temps. No hi ha sessió, darrerament, on els passadissos del ple municipal no s’omplin de pancartes sectorials de veïns o de treballadors municipals farts de la manca de resolució dels problemes. Segons David Gómez, per exemple, el carrer Xipreret no s’ha reordenat perquè el desig dels veïns de mantenir l’aspecte tradicional del carrer topa amb el que la llei fixa pel que fa a l’accessibilitat. Com que el que volen els veïns no es compatible amb el que diu la llei o defensen els tècnics, doncs no es fa res, o es fa en contra del criteri majoritari dels que hi viuen. Això del carrer Xipreret és molt comú a molts carrers i places. En aquest mateix ple es va posar de manifest el desencert absolut de la darrere remodelació del carrer Major —que ara s’ha de tornar a remodelar— perquè l’equip socialista de fa molts anys va remodelar el carrer probablement fent cas en exclusiva als criteris tècnics, en el millor dels casos, i sense consultar els veïns que sempre han estat deixats de banda. La diferència és que ara la sala de plens s’omple de queixes perquè la ciutadania està farta de la parsimònia en la resolució dels infinits problemes que s’acumulen.