La Generalitat aprova el pla Biopol que omplirà el sud de la Granvia de blocs d’entre 8 i 15 pisos d’alçada

L’Ajuntament, disposat a endreçar l’accés a Barcelona i acabar amb l’espai lliure que encara queda a la ciutat

L’organisme que depèn de la consellera republicana Ester Capella, la Comissió de Territori de Catalunya, va donar definitivament llum verda al Pla Director del projecte anomenat Biopol-Gran Via que havia substituït l’anterior, anul·lat aleshores pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Un projecte que, des de les seves primeres iniciatives, ha estat molt polèmic a la ciutat perquè aleshores acabava amb el darrer espai agrícola existent al municipi i amb l’aprovació actual, urbanitzarà a base de blocs i torres d’entre 8 i 25 pisos d’alçada els espais al voltant de l’actual hospital Duran y Reynalds.

La nota de la pròpia Comissió de Territori que ha aprovat el pla director, incideix amb la preservació de la part agrícola, parla dels accessos a l’àrea fluvial del Llobregat ara absolutament abandonada, i defensa la urbanització de la zona sud de la Gran Via a partir de la transformació d’aquesta artèria. La plataforma ciutadana No més Blocs, que es va oposar al projecte municipal des del principi ja ha anunciat que, si aconsegueix els recursos necessaris, impulsarà la presentació d’un contenciós administratiu davant la justícia per aturar el projecte abans que les màquines envaeixin el territori. L’anterior projecte ja va rebre l’oposició, les al·legacions i els recursos dels grups polítics Canviem L’Hospitalet (ICV-EU-Pirates), ERC i CUP (a banda de l’organització ecologista Depana), gràcies als quals es van introduir millores que garantien la preservació de la zona agrícola, però que han hagut necessàriament de ser compensades amb els projectes d’urbanització de les àrees restants.

Que el projecte ara aprovat presenta forts interrogants, ho posa de manifest l’amplíssim desplegament propagandístic amb el qual ha estat presentat. En primer lloc la imatge del pol de recerca biomèdica més important del sud d’Europa, el bioclúster d’Innovació i Salut, que es basa, hores d’ara, en l’existència de dos hospitals de gran solvència com són el de Bellvitge i les instal·lacions de l’ICO i de l’IDIBELL al Duran y Reynalds, més el Centre d’Emergències Sanitàries ja en construcció. Dos hospitals que són alhora centres universitaris de formació i que s’han de completar amb una futura residència universitària —amb uns terrenys cedits per l’Ajuntament— i altres col·laboracions de futur amb l’Hospital de Sant Joan de Déu, que només estan aparaulades. Elements, o ja existents (els esmentats) o purament especulatius (tots els que s’anuncien) que li serveixen a l’alcaldessa per assegurar que el projecte “és un pas clau per convertir la ciutat en la capital de la biomedicina del sud d’Europa. Un projecte estratègic de país que atraurà empreses i generarà economia i ocupació”. En segon lloc, l’enorme millora urbanística en uns espais avui clarament degradats en bona part, majoritàriament al sud de la Gran Via, on s’estableixen algunes connexions verdes inevitables que no podran amagar la dotzena llarga de grans blocs d’alçades extraordinàries, per garantir que tot el procés d’urbanització del conjunt del projecte no li costi ni cinc a les arques municipals, com ja va passar amb tot el desenvolupament de la plaça Europa.

L’immens volum que aplega el projecte pel que fa a memòries descriptives, d’ordenació, referències cadastrals, informes preceptius, etc. amaga en el seu contingut l’enorme pes immobiliari del conjunt que és la medul·la del projecte. En les memòries es poden contemplar les nou àrees d’urbanització (totes elles excepte una al sud de la Granvia) on els blocs d’edificis més petits tindran alçades de 48 metres d’alt, però que en el cas de les nombroses torres projectades superaran els 70 metres sobre el pla. Edificis destinats bàsicament al sector terciari però que no amaguen tampoc la vocació residencial perquè l’enorme volum de superfície construïda difícilment es podrà dedicar només a serveis assistencials, del sector farmacèutic, hotels, concessionaris diversos, etc.

De fet, tal com ja ha passat amb el desplegament de la zona de Gran Via entre el que ara està en projecte i la plaça Cerdà, que és on comença Barcelona, el que està fent l’Ajuntament de l’Hospitalet és endreçar-li l’accés a la ciutat de Barcelona des del municipi del Prat (i regalar-li instal·lacions, com els hotels o la Fira, per exemple). Segons algunes veus autoritzades, malmetent un territori encara lliure i dintre de la pròpia ciutat, que podria haver estat molt útil per un desplegament de les necessitats ciutadanes en el moment d’afrontar l’esponjament dels barris del nord (Pubilla Casas, La Florida, Collblanc i La Torrassa) que passen per ser els barris més densificats de tota la Unió Europea. Clar que, per aquesta anàlisi, caldrien uns criteris ben diferents dels que avui dominen la ciutat, que són els de voler-la convertir en un aparador (la capital de la biomedicina, el districte cultural del sud d’Europa) quan potser el que caldria, segons les entitats de la ciutat, seria fer-la, simplement, més habitable, amb més qualitat de vida, més segura i més harmònica.