El Consorci, del qual es van ratificar els Estatuts, és el màxim responsable del Biopol-Gran Via i de l’enorme promoció immobiliària del Parc de la Remunta
El ple municipal d’abril va ratificar amb els vots favorables del grup socialista, els Comuns i Vox i l’abstenció del PP, la modificació dels estatuts del Consorci per la Reforma de la Gran Via que ara inclou en el seu enunciat també els barris del nord de la ciutat que ara s’han fet famosos amb el nom de Samontà. Així doncs, l’antic Consorci per la Reforma de la Gran Via que el govern municipal ja va decidir que ara es diria també del Samontà arran de l’activació de la parcel·la de Can Rigalt i el seu entorn, va ser ratificat pel ple. La ratificació pel ple l’únic que ha aconseguit és que l’instrument sigui avalat per bona part de la Corporació municipal si hi excloem al grup que lidera l’oposició municipal, el d’ERC-EUiA, que ha estat l’únic que s’ha declarat obertament en contra.
El Consorci per la Reforma de la Gran Via es va constituir l’any 2002 amb l’objectiu d’afrontar el soterrament de la Gran Via entre Barcelona i el carrer de Can Trias i urbanitzar tot l’entorn, especialment tot el que després ha estat la plaça Europa i la part nord de l’antic polígon Pedrosa. La urbanització de tot aquest espai va canviar la fisonomia de la ciutat, va millorar especialment l’entrada a Barcelona, va afavorir la creació d’una mena de districte econòmic al voltant de la Fira de Barcelona i va beneficiar la ciutat exclusivament pel que fa a l’ingrés de nous recursos econòmics provinents dels tributs i taxes de tot aquest espai. Ho va ordenar, va produir probablement uns quants milionaris i va servir per desenvolupar una part de la ciutat afavorint especialment el sector negocis.
Després d’això, el Consorci, que havia funcionat perfectament com un instrument de reordenació urbana en benefici dels sectors comercials, immobiliaris, hostalers i de serveis exclusivament, va ampliar la seva perspectiva perquè l’Ajuntament tenia en els seus plans dues operacions més de gran envergadura urbanística: el PDU Gran Via, que després degeneraria en l’actual Biopol-Gran Via, i la saturació i successiva desaparició del recinte de la caserna de la Remunta, a través del disseny de la Llei de Barris de Joaquim Nadal que pretenia resoldre el problema de l’habitatge a zones especialment sensibles a la demanda.
És justament a partir del 2008 que el Consorci per la Reforma de la Gran Via modifica a través del ple de l’1 de juliol l’objecte, les finalitats i especialment l’àmbit d’actuació, que deixa de circumscriure’s a la part de la Gran Via ja urbanitzada, per aplegar ja no solament el que quedava de Gran Via sense soterrar a la zona hospitalenca sinó tot el terme municipal de la ciutat. D’aquesta manera, el Consorci, que ja havia demostrat la seva eficàcia urbanitzadora, es converteix —mitjançant una nova modificació d’Estatuts al desembre del 2009— en el principal instrument de planificació del Biopol-Gran Via i del projecte immobiliari de la Remunta on avui hi ha centenars de nous habitatges que es van menjar literalment un enorme espai lliure que es podria haver convertit en un pulmó verd i en un extens espai d’equipaments per una ciutat ja extraordinàriament saturada.
Des del 2010, el Consorci manté les seves funcions dins l’altra gran instrument de disseny de la ciutat, l’Agència de Desenvolupament Urbà, que va adquirir al llarg dels anys una autonomia de funcionament tan elevada, que ha estat vista pel propi govern municipal actual com un obstacle. Un obstacle, fins el punt que en el darrer ple, l’alcalde va anunciar la seva desaparició immediata.
Aquest digital ja va observar tan aviat com es va anunciar l’ampliació del nom del Consorci (30 i 31 de gener de 2025), els dubtes que l’elecció de l’instrument de planificació podien generar sobre el veritable objectiu de l’operació. Ara, amb la ratificació de la modificació dels Estatuts del Consorci, els dubtes s’accentuen. El Consorci ja podia exercir la planificació a tot el terme municipal des de l’any 2010. Ara, l’únic que sembla modificar-se és la presidència, que abans era rotativa cada sis mesos entre el Conseller de Territori i l’alcalde, i ara serà fixa per part del conseller i fixa la vicepresidència per l’alcalde de la ciutat. Al ple no es va explicar en què consistia realment la modificació dels Estatuts. No s’acaba d’entendre aquest canvi en la presidència tot i que és evident que deu importar força perquè les modificacions d’Estatuts no son pas gratuïtes en aquest tipus d’instrument. Tampoc s’entén aquesta fixació amb el Samontà quan el Consorci ja podia actuar sense limitacions en tot el terme municipal. Potser algun dia ho explicaran.
Davant tots aquests dubtes que en el plenari no es van aclarir i, tenint en compte d’on venim i de quin instrument estem parlant, el més lògic des de qualsevol punt de vista hagués estat prendre alguna prevenció i no ratificar res. Qui més coneix l’instrument (el Consorci) que son els Comuns, perquè és el grup municipal que més s’hi ha oposat històricament, va sorprendre a molts quan el seu portaveu va dir que malgrat la mala fama de l’instrument li donarien un vot de confiança. Un vot que li va negar ERC-EUiA i fins i tot el PP que, sense oposar-s’hi frontalment al Biopol (ERC sembla que té aquest tema en revisió, però tampoc s’hi havia oposat frontalment fins ara), es va abstenir.
Un altra tema en el que van votar junts el PSC, Comuns i Vox, ves qui ho diria.