El PSC volia que les mocions del ple d’ahir quedessin sobre la taula i, en no aconseguir-ho, les va votar en contra i es va negar a participar en la seva discussió
El conjunt de les 19 mocions que anaven a l’Ordre del Dia del ple ordinari d’ahir i que finalment es van llegir, defensat i votat, va estar un motiu de desavinences i bronques des del matí de dimarts, quan el grup municipal socialista proposava que el ple deixés totes les mocions sobre la taula (i el punt de precs i preguntes) i es plantegés només la part dispositiva i les peticions de paraula. No va haver acord, malgrat que els Comuns i Vox (i el PP, amb dubtes) no van posar obstacles a la proposta socialista, mentre que ERC considerava que s’havien de tractar íntegrament tots els temes de l’Ordre del Dia o bé posposar-los per un ple extraordinari que es podia fer avui dimecres o fins i tot algun dia del proper mes, però sense esperar al ple ordinari de maig que és el que volia el PSC.
Les raons del PSC, exposades a la Junta de Portaveus, van ser diverses, la principal de les quals era el cansament per la jornada de dilluns, tant de l’equip de tècnics com dels membres de l’equip de govern, algun dels quals afirmava que només havia dormit 3 hores atenent les situacions d’emergència de la crisi elèctrica. L’altra raó fonamental era que fallaven alguns aspectes tècnics com la megafonia, alguns aplicatius del plenari i potser altres instruments per facilitar la connexió on line dels espectadors de fora del ple.
La veritat és que, a jutjar pel relaxament que han mostrat els membres del govern durant el plenari, no semblava que el cansament els pogués afectar gaire, la megafonia va funcionar més o menys com sempre i no es van observar problemes d’aplicatius ni cap dificultat per seguir el plenari per streaming, com no fos alguna distracció d’algun regidor que es va oblidar de votar.
Com que, finalment, no va haver unanimitat (sembla que imprescindible) per tal d’eliminar la segona part del plenari (les mocions que presenten els grups municipals), el ple va funcionar amb normalitat fins al punt 23 on començava la lectura i aprovació de les mocions, quan el grup municipal del PSC va expressar el seu malestar per l’absència d’acord respecte de deixar sobre la taula totes les mocions i va anunciar que, en aquesta part del ple, renunciava a prendre la paraula i votaria totes les mocions en contra.
El PSC va votar favorablement només la conjunta amb els Comuns i ERC, sobre el Primer de Maig, va deixar sobre la taula la seva sobre la commemoració dels 80 anys de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen que se celebra el 5 de maig i va votar la resta de mocions en contra sense participar en els debats.
La intransigència del grup municipal socialista posa en evidència la falta de costum a l’hora de consensuar. Normalment son els seus criteris el que s’acaben imposant i son escassíssimes les ocasions en què es produeix una votació de 14 vots contra els 13 del grup del govern i, per tant, on el govern no aconsegueix que s’aprovi el que proposa. En el ple d’ahir es va produir en el punt que demanava l’aprovació provisional del pla de millora per la implantació de l’ús hoteler en una parcel·la del sud de la Granvia. El PSC es va quedar sol amb els seus 13 vots i els 14 de l’oposició van tombar l’aprovació provisional.
Aquesta debilitat que l’oposició en conjunt va exposar com una oportunitat que té el govern per deixar d’imposar la seva voluntat i aconseguir acords pactats, va saltar pels aires poc després, amb la radical resposta del grup socialista sobre la segona part del ple. La seva postura va posar de manifest que no tolera que no es faci el que proposa i no és la primera vegada que passa. És curiós que aquesta posició de radicalisme no sigui replicada per la mateixa oposició que podria respondre de la mateixa manera en conjunt per imposar de manera permanent els seus criteris. Per exemple. Tots els grups municipals acostumen a queixar-se en privat (i a vegades en públic) d’algunes imposicions del govern: la limitació dels temps en les intervencions dels plens, el paper propagandístic dels mitjans de comunicació públics, la no aplicació de les mocions que s’aproven, amb penes i treballs, als plens, etc.
De seguir el mateix exemple del govern en el ple d’ahir, és possible que algunes d’aquestes imposicions s’acabessin i, per tant, es milloressin algunes coses: plens sense tantes interrupcions ni limitacions que semblen imposar criteris de censura més que no pas de control del temps; una posició més neutre dels mitjans públics o l’exigència de que tot allò que s’aprova s’apliqui en un període de temps determinat. Ves per on, algunes mesures poc pensades del grup del govern local podrien donar pistes de com acabar amb dinàmiques fortament criticades pels que, en l’actualitat, són majoria al Consistori.