Barris com Collblanc, La Torrassa, La Florida o Les Planes, presenten les mateixes característiques que el Raval de Barcelona que porta 30 nits tropicals seguides
Més de dues mil persones, el 90% amb més de 70 anys d’edat, van morir a tot l’Estat durant l’estiu de l’any passat per complicacions derivades de la climatologia, onades de calor i altes temperatures generals, el 60% en el mes d’agost i en la majoria de casos en grans ciutats. Això és el que posa de manifest l’informe final d’avaluació del Pla Nacional d’actuacions preventives dels efectes de l’excés de temperatura sobre la salut de l’any 2024 que elabora el Ministeri de Sanitat i que es pot descarregar al final d’aquesta crònica.
L’Institut de Salut Global de Barcelona ha posat de manifest també que la calor de l’estiu de l’any 2002 va causar més de 60.000 morts a Europa, i un 4,3% de les morts globals durant els estius a les grans ciutats a Europa són causades pel que es coneix com efecte illa de calor. La revista internacional The Lancet va publicar l’any 2023 un estudi de modelització que explicava que un terç d’aquestes morts s’haguessin pogut evitar si els arbres cobrissin el 30% de l’espai urbà.
L’Agència de Salut Pública de Barcelona va registrar l’any passat unes 240 morts per culpa de la calor, associades en molts casos a problemes cardiovasculars o respiratoris que s’agreugen notablement quan se superen els llindars de la calor intensa per sobre dels 34 graus.
Ja comencen a ser legió els especialistes que afirmen que la única manera de revertir aquesta tendència en les ciutats densificades —que son la majoria en l’àmbit del Mediterrani— és modificar l’hàbitat de les ciutats, renaturalitzant tot allò que s’ha destruit amb l’urbanisme especulatiu dels darrers cent anys: és a dir l’ocupació sistemàtica del territori, la densificació urbana, l’abandonament de les zones verdes que ha comportat en molts casos perdre volum de superfície amb la construcció de places dures per l’aparcament de vehicles, l’asfalt en superfície i les façanes sense verd.
L’urbanisme tàctic, que tant s’ha practicat i es practica en ciutats on no queda un pam de territori lliure, que equival a la plantació d’arbres en contenidors o, per exemple omplir els parterres amb plantetes, no pot combatre la pèrdua del verd natural, dels grans arbres i de la terra permeable a parcs i jardins. Els refugis climàtics i la moda dels tendals a carrers i places s’han convertit en les propostes d’urgència allà on s’ha fet impossible una climatització natural per la patètica depredació de l’espai lliure.
No hi ha dades que coneguem a la ciutat però, per exemple, s’ha conegut recentment que al barri del Raval de Barcelona —un espai que es pot replicar perfectament a l’Hospitalet a zones com Collblanc, la Torrassa, La Florida o Les Planes, per exemple— porten des del 29 de maig patint diàriament nits tropicals per sobre dels 20 graus de mitjana i especialment la darrere setmana no han baixat dels 25. Carrers estrets i asfaltats, habitatges antics sense possibilitat de climatització natural, escassedat d’arbres, habitatges sense aire condicionat, minúsculs i amb poca ventilació: una situació extrema que agreuja la salut pública dels seus habitants.
L’alternativa, que ja comencen a posar sobre la taula els especialistes en canvi climàtic a les grans ciutats, és la biomémesis, la renaturalització de l’espai i la reversió de tot el sol residencial que sigui possible, a zones verdes. Això casa malament amb les darreres promeses sobre la construcció de 50.000 nous habitatges a l’àrea metropolitana i, sobretot, amb la carència d’habitatges dignes, a preu assequible i d’acord amb la demanda. Fer que les ciutats tinguin més espai verd de debò —no pas urbanisme tàctic, que és l’excusa de mal pagador quan s’esgoten les possibilitats de fer front a urgències climàtiques— passa, segons els que han estudiat les circumstàncies actuals, primer per aturar l’edificació nova i per tant per plantejar a les grans ciutats una moratòria d’ocupació d’espai lliure, especialment de caràcter residencial. En segon lloc, obligar per llei a l’ocupació dels habitatges buits per ajustar al màxim la demanda a l’oferta ja existent. En tercer lloc evitar l’asfalt i permetre la terra natural i la plantació de més arbrat qüestió que implica el manteniment, la vigilància i les campanyes de civisme. I tot plegat, sense oblidar el que ja s’està fent en algunes zones: els refugis climàtics refrigerats; les illes verdes que eviten contaminació; la peatonalització d’espais, garantint alhora l’aparcament especialment en les zones perifèriques de les ciutats comunicats amb hubs de mobilitat; l’establiment de tendals, especialment a zones infantils i patis escolars; la creació d’ambients de jocs d’aigua que permetin la reducció de les temperatures ambients en zones concretes i un bon mecanisme de notificacions d’urgències i assistències sanitàries ràpides que evitin la desatenció.