L’activitat turística no pot repercutir sobre la qualitat de vida de la ciutadania encarint els preus del lloguer, reclamen els Comuns
L’evidència del creixement dels apartaments turístics a l’Hospitalet sembla que contribueix a agreujar els problemes socials i econòmics a la ciutat. El preu dels lloguers s’ha disparat, representant un greu problema per molts veïns i veïnes. Aquesta escalada en els preus de l’habitatge no sols amenaça l’accés als habitants de l’Hospitalet, sinó que també està provocant l’expulsió de veïns i veïnes dels seus barris de tota la vida. Per aquest motiu el grup municipal dels Comuns ha demanat una moratòria en la concessió de noves llicències d’apartaments turístics i també l’obertura d’un procés participatiu per a l’elaboració d’un pla local d’allotjaments turístics que pugui ser aprovat en el termini d’un any. Aquestes mesures proporcionaran, segons aquest grup de l’oposició municipal, el temps necessari per a avaluar i reformar les polítiques d’allotjament turístic, assegurant que el turisme a l’Hospitalet es desenvolupi de manera sostenible i, sobretot, respectuosa amb la ciutadania.
En paraules del portaveu del grup municipal de L’Hospitalet En Comú Podem, Manuel Domínguez: “Ha arribat el moment de prendre mesures concretes per solucionar el problema de l’habitatge. La moratòria d’apartaments turístics repercutirà en el preu dels lloguers i frenarà l’expulsió de veïns i veïnes per fer lloc a habitacions per a turistes. Hem d’escollir entre garantir el dret a l’habitatge digne o fomentar el dret dels grans propietaris a fer-se més rics.”
La història no és nova. Des de fa uns quants anys, provocat pel radical canvi d’imatge de Barcelona i l’inqüestionable èxit de les olimpíades del 92, Barcelona s’ha convertit, s’ha de dir que per mèrits propis, en un dels principals eixos turístics i culturals del món. Tot això, que ens hauria d’omplir de satisfacció —no tant als ciutadans de l’Hospitalet, que tenim com a veïna una ciutat exemple mundial, mentre que vivim en una de les pitjors ciutats d’Europa— ha comportat una invasió de turistes que ha fet augmentar extremadament el nombre de pernoctacions —en forma de places hoteleres o directament en apartaments “turístics”. L’aparició dels apartaments turístics ha provocat una nova dimensió en el ja controvertit tema de l’habitatge. Molts propietaris, motivats per crescuda constant de pernoctacions, han posat a disposició de la demanda turística apartaments que en principi estaven destinats al lloguer residencial. Això ha comportat en molts casos reformes i reparacions però l’enorme diferència de guanys ha jugat a favor d’aquest tipus d’oferta. Explicat això i donat que Barcelona té en l’actualitat 9.000 habitatges turístics, el 2014 l’Ajuntament va congelar l’any 2014 les llicències per pisos turístics, després de diferents intents de regular el negoci, congelació que a hores d’ara encara es manté mitjançant el PEUAT https://ajuntament.barcelona.cat/pla-allotjaments-turistics/es. D’aquesta manera s’ha aconseguit estabilitzar el mercat i, fins i tot, disminuir una mica el nombre de pisos a disposició de la demanda.
Com calia esperar, la pressió s’ha traslladat a les ciutats de l’entorn, principalment a l’Hospitalet per la seva proximitat i l’elevada connexió entre el barri de Sants, curosament urbanitzat, i el de Collblanc, brut i abandonat (només cal creuar un parell de carrers a l’estiu per comprovar com les clavegueres de Sants no fan olor i les de Collblanc fan una pudor insuportable). Pel turista, però, no hi ha dues ciutats sinó només una i a escassos passos dels nous pisos turístics (molt més econòmics per la deixadesa urbanística) té autobusos i una estació de Metro que pot fer servir per traslladar-se al que consideren el centre de la ciutat culta i bonica que és Barcelona. O, en un altra horitzó, caminar uns pocs carrers per gaudir del cosmopolitisme i la variada oferta cultural del barri de Sants.
I en l’altra costat de la balança, el lloguer de pisos turístics fa que l’habitatge de lloguer residencial pugi de preu, principalment el disponible per la població en general. En primer lloc perquè disminueix l’oferta disponible i en segon lloc perquè molts propietaris se senten temptats a obtenir diner fàcil i ràpid, encara que després hagin de fer front a algunes millores i reparacions.
Per resoldre aquest autèntic nou problema a escala de país, el Parlament de Catalunya va dictar una llei https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=971523 aprovada pel PSC, ERC, els Comuns i la CUP, amb els vots contraris de C’s, el PP, Junts i VOX, que regula els pisos turístics, la seva quantitat i contractació, a més de limitar les llicències a cinc anys depenen les circumstàncies. Aquesta llei no ha resolt, no obstant, el problema de fons, principalment als barris on hi ha una forta demanda de la població en general i resulta massa tolerant amb els propietaris que lloguen a turistes. És a dir, una bona part de la població nascuda a les ciutats afectades pel turisme es veuen obligades a poc a poc a abandonar les seves residències de sempre, per molt que la seva feina i vida estigui lligada a aquests barris, perquè les empreses propietàries de molts edificis on per lògica haurien de residir, els forcen en molts casos de manera pràctica a marxar, per posar-los a disposició d’aquesta nova oferta viatgera internacional.
Enfront aquesta conjuntura es fa difícil no entendre moltes actituds turismofòbiques, que és del que s’acaben queixant els empresaris del sector. De fet, pretendre la cohabitació de cents de milers de turistes en una ciutat de menys de dos milions d’habitants, molt limitada d’espai, es fa impossible. D’aquí que el problema s’hagi traspassat a la resta de poblacions del voltant i hagi afectat tan greument a uns quants barris de l’Hospitalet.
Al 2017, per resoldre el problema, l’Ajuntament de l’Hospitalet va decretar una moratòria urbanística d’un any; i el 2019 es va aprovar una normativa que limitava l’ús i lloguer dels pisos turístics. S’ha de dir que les limitacions de la normativa resulten de fet modestíssimes: https://www.habitatges.es/pisos-con-licencia-turistica-en-hospitalet/ perquè no s’impedeix, sinó m´s aviat al contrari, que edificis sencers siguin buidats dels seus antics inquilins per convertir-los en pisos turístics.
Donada aquesta situació, en el darrer ple d’aquest abril, el Grup Municipal d’En Comú Podem va presentar una moció que demana una ampliació de la moratòria, és a dir congelar la concessió de més llicències, com s’ha explicat més amunt.
Només cal consultar qualsevol buscador d’internet per trobar un munt de pisos turístics a la nostra ciutat, principalment a Collblanc i Santa Eulàlia, però també se’n poden localitzar a altres barris de la ciutat. Malgrat això, segons resposta del tinent d’alcalde responsable al mateix Grup Municipal, a l’Hospitalet només hi ha 11 pisos turístics: 4 a Collblanc-La Torrassa, 4 a Santa Eulàlia, i un a Sant Josep, La Florida i Pubilla Cases. Com sembla evident, el tinent d’alcalde demostra una ignorància absoluta sobre la realitat de l’oferta turística de la ciutat.