Més de 11.500 habitatges protegits nous —fins ara— està previst que es concentrin a la zona més saturada de Catalunya: la regió 1
La ciutat més densa d’Europa també vol contribuir a que la promesa del President Illa sobre la construcció de 50.000 habitatges protegits en els propers anys, es faci realitat. L’Hospitalet és una ciutat que ha de negociar amb la Generalitat la manera de poder fer una escola sortint-se dels estandars bàsics perquè no té espai suficient per construir, però en canvi està molt disposada a cedir solars a la Generalitat per construir més habitatges, encara que aquests siguin de protecció oficial.
Aquesta mateix política fa temps que es manté també amb l’AMB, a la qual s’han cedit també uns quants solars en els darrers mesos per construir més habitatges.
Segons les darreres notícies d’aquests dies, la Generalitat ja podrà disposar de 666 solars (òndia quin número) per construir 21.289 habitatges, en 226 municipis de Catalunya, dels 947 que hi ha. Això representa el 42% del que s’ha promès i el projecte no ha acabat. D’aquests 666 terrenys, 269 estan dins de la Catalunya més saturada, la que composen les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat, els dos Vallès i el Maresme. En aquestes 5 comarques i els municipis que les conformen, es construiran més d’11.500 habitatges nous.
La comarca que més solars ha posat a disposició del Departament de Territori és el Barcelonès amb 76 solars, seguida del Vallès Occidental amb 69 solars i desprès el Baix Llobregat amb 63. I el tercer municipi que ha posat més solars a disposició de la Generalitat d’aquesta primera corona ha estat l’Hospitalet, amb 9 solars que suposarà la construcció de 400 habitatges mes i, per tant, un miler llarg de nous habitants que sumar als més de 300.000 existents ara mateix.
De fet, després de Barcelona, Terrassa i Santa Coloma, és el municipi que es mostra més disposat a oferir terrenys i a afegir més habitatges i més habitants, de la ja saturadíssima àrea metropolitana de Barcelona i del conjunt de Catalunya.
És evident que hi ha demanda i necessitat d’habitatge social, però també sembla evident que el nivell de saturació demogràfica està arribant a uns extrems que aconsellarien una política de més equilibri territorial i descentralització urbana (sobretot si es tracta d’ocupació de terreny lliure) i uns sistemes de mobilitat més estesos i eficients. Lluny d’aquesta visió, dels 21.300 habitatges que es poden edificar en aquests 666 solars, més de la meitat es concentren en la Regió 1 i d’aquests 11.500, més de 4.000 entre Barcelona, Santa Coloma, l’Hospitalet i Sant Adrià.
La comparativa amb els altres nuclis urbans d’importància de Catalunya resulta igualment paradoxal: al Camp de Tarragona s’han ofert 66 solars amb uns dos mil habitatges; a les Terres de Ponent, en 40 solars, un miler de nous habitatges i a les comarques gironines, una mica més de 100 solars que ocuparan poc més de 3.000 habitatges.
Al mes de desembre d’enguany torna a obrir-se el mercat d’oferta de solars. El 25% d’aquests habitatges previstos estaran reservats per a joves menors de 35 anys i un 8% per persones en situació de vulnerabilitat. No hi ha dubte que, com va assenyalar la consellera Silvia Paneque, la meitat dels habitatges previstos estan en zones tensionades de demanda. No hi ha cap dubte tampoc, però, que si segueix l’actual política de concentració demogràfica, la tensió futura de demanda d’equipaments, serveis i espais lliures, estarà garantida pel futur.