Sembla evident que l’estudi de les alternatives s’ha de fer a través de l’organisme de direcció dels mitjans i no pas a través d un informe improvisat en un mes i mig
L’informe sobre la reobertura de Ràdio l’Hospitalet que el Consell Consultiu va encarregar al director dels Mitjans Públics de Comunicació (SCP) el passat 17 d’octubre forma part del tercer punt de l’ordre del dia de la reunió d’aquest organisme que es reunirà aquesta tarda a la seu de La Farga GEM SA. Ja fa quinze dies que l’informe, junt amb l’acta de la sessió anterior, es va enviar als membres del Consell Consultiu i és previsible que hi hagi el debat necessari al respecte. L’informe del director del Mitjans ocupa 10 folis i té set parts. La primera es refereix als antecedents de la ràdio i al marc legal. La segona a l’anàlisi de l’opció de la freqüència modulada. La tercera al Contracte-Programa vigent que regula els SCP en l’actualitat. La quarta una sèrie de consideracions a tenir en compte per la reobertura de l’emissora. La cinquena, la proposta per la implantació de la nova ràdio. La sisena la programació prevista i la setena el detall econòmic.
De fet, és aquesta darrera part la que pot condicionar tot el debat al respecte perquè d’entre les dues opcions que el director posa sobre la taula, les valoracions econòmiques resulten determinants. Tan determinants com discutibles.
L’informe comença afirmant que la “freqüència modulada és una tecnologia analògica desfasada” que, “segons xifres de consum”, que no especifica, és cada dia menys utilitzada perquè cal un sintonitzador. Exactament, el que encara hi ha a unes quantes cases especialment de gent gran i a molts llocs de treball i el que porten de manera general tots els vehicles. Afirma, també sense cap prova, que darrerament assistim a un degoteig de tancament de les emissions per ones hertzianes. I per si això no fos prou descoratjador, explica els condicionants legals que impliquen potències de radiació que per la ciutat serien ridícules. No obstant això, si es llegeix atentament el Real Decret de l’any 2006, que va ser re-actualitzat l’any 2015 cosa que indica que la FM no és una cosa obsoleta com es vol fer veure, s’afirma que la freqüència d’emissió s’ha d’adjudicar per garantir que almenys el 95% de la població del municipi tingui possibilitats de rebre les emissions. O sigui, només s’adjudica freqüència si hi ha garantia de cobertura i, per tant, primer és la garantia tècnica i després el permís. I, afortunadament, la tecnologia d’emissions per ones hertzianes està suficientment avançada com per a assegurar que es pot emetre sense obstacles. D’altra banda, el real decret que regula el Pla Tècnic de Radiodifusió, contempla en el seu article 5.1.f) que malgrat que les potencies mínimes aparents de referència han de ser de 500 W per municipis superiors a 50.000 habitants, la Direcció General de Telecomunicacions podrà modificar limitadament els criteris per assegurar la millor cobertura per la població a la que va destinada. I el mateix succeeix amb les antenes que han d’estar preferentment al municipi d’emissió, però no és obligada la instal·lació sempre que no provoqui interferències.
Per dir-ho ras i curt. Hi ha moltes emissores en funcionament per FM, especialment les més escoltades arreu i no es plantegen abandonar la FM sinó ampliar els mecanismes d’emissió i adaptar-se a les noves pràctiques de consum. Per exemple: fent programacions a la carta, emetre simultàniament per internet, mantenir una programació estable i reconeixible que s’alimenti de noves propostes de continguts com ara els podcasts.
Com que a la direcció dels mitjans li sembla que és obsolet el sistema d’ones hertzianes, assegura que els condicionants legals “fan impossible plantejar-se les emissions en FM”, de manera que la única alternativa que preveu “és la ràdio on line”, per internet.
Pel que fa al Contracte-Programa vigent, recorda que es contempla generar “les bases per la producció i emissió d’alguns continguts en format sonor (podcast)”, però que això encara no s’ha fet —el Contracte-Programa es va aprovar al maig del 2023 i venç aquest desembre— i afirma que es començarà a fer durant aquest primer semestre.
Tenint en compte aquests extrems, l’informe presenta dues alternatives: una ràdio convencional on line, o una plataforma de continguts d’àudio integrada al portal LH digital.
En funció d’aquests criteris, el director dels Mitjans realitza dues propostes econòmiques i n’explica els continguts previsibles. Per la plataforma d’àudio —ni el mateix informe s’atreveix a parlar de ràdio municipal— assegura que cal contractar quatre periodistes més i un tècnic a jornada completa i un altra a mitja jornada, i que la inversió necessària suma uns 95.000 euros més despeses de campanya mediàtica i identitat sonora. A banda, naturalment, l’increment de despesa salarial dels nous contractes i altres despeses desglossades per un import aproximat de 372.000 euros. La nova plataforma d’àudio costaria, segons l’informe, mig milió d’euros, dels quals anualment, al voltant d’uns 300.000.
Si el preu sembla excessiu, caldrà valorar-ne el que es proposa com a ràdio convencional. Si el cost salarial de la plataforma d’àudio és d’un 300.00 euros/any, la de la ràdio convencional s’apropa als 700.000, perquè afirma que caldria contractar 10 periodistes mes i 4 tècnics, als qual caldria afegir per posar-la en marxa uns 200.000 euros més d’inversió inicial i campanya. És a dir, una ràdio convencional però per internet, suposa una despesa programada de 900.00 euros el primer any. I una plataforma d’àudio uns 480.000 euros el primer any.
No cal discutir aquí les xifres, que semblen aclaparadores. És evident que hi ha una diferència de mig milió d’euros entre una fórmula i l’altra i que ni tan sols s’ha fet cap valoració econòmica d’una emissora municipal convencional. Sense entrar en gaire detalls, l’informe sencer és discutible. És evident que l’informe no convida a res mes que a deixar-ho estar. El normal és que la proposta, elaborada amb temps, —no amb el mes i mig que tenia el director dels mitjans per presentar-la— fos un objectiu prioritari del nou Consell Executiu dels Mitjans, el mateix que el govern municipal manté paralitzat des del novembre i que ha d’aprovar, sí o sí, el Contracte-Programa que s’acaba aquest any.