La família Company Prats és molt coneguda a la ciutat per la feina desenvolupada en l’activisme cultural durant el final del franquisme i els primers anys de la Transició
Joaquim Company Prats, activista cultural de la ciutat en el món de l’audiovisual i fotògraf de professió, va morir dilluns 16 a l’Hospitalet, als 76 anys. Fa uns mesos, la família Company Prats, va fer entrega de tot el llegat de fotografies que van acumular a la botiga de fotografia que havia iniciat el pare a la plaça de l’Ajuntament i per on havien passat generacions d’hospitalencs que requerien reportatges fotogràfics dels esdeveniments familiars més entranyables. Dels quatre germans Company, els tres més grans van ser molt coneguts a la ciutat per diferents raons. La Montserrat Company, juntament amb el seu marit Francesc Batallé, va fundar l’Escola Patufet-Sant Jordi, va lluitar per convertir-la en pública sense dissoldre el model pedagògic i l’equip escolar, i es va convertir en regidora d’Ensenyament uns anys després per ICV. El fill gran, l’Enric Company igual que el Joaquim van formar part de les primeres fornades de l’Alpha 63 i el Joaquim va acabar sent el darrer president d’aquesta associació abans de disoldre’s. Posteriorment, el Joaquim va posar en marxa el Cine-Club de l’Hospitalet i va arribar a ser president de la Federació Catalana, a banda de productor de pel·lícules pròpies que ara estan dipositades també a l’Arxiu Municipal. Dimecres al matí es va fer el comiat al Tanatori de la Gran Via on va prendre la paraula el fill gran en mig del dolor per la pèrdua familiar.
L’Estaca es vol sumar al condol, i va demanar a un amic seu entranyable, el Paco Luque, amb qui el Joaquim havia col·laborat estretament en les tasques audiovisuals, i amb el que va mantenir fins al final un contacte estret, que en fes un petit recordatori del Joaquim Company, de la seva relació i de la seva feina a l’Hospitalet.
A continuació el text del Paco Luque:
M’han demanat els amics del FIC (Foment de la Informació Crítica) que escrigui quatre ratlles sobre Joaquim Company amb motiu de la seva defunció.
Què dir de Joaquim, amic, company d’aventures cinèfiles i de les altres, etc.
La primera vegada que ens vam tractar amb proximitat va ser presentant la seva pel·lícula Serrallonga a la sala d’actes de la UEC, al carrer Prat de la Riba. Jo, per aquella època, formava part d’aquesta entitat perquè tenia amics excursionistes i escaladors. Com que a mi aquestes pràctiques no m’atreien suficientment em vaig dedicar a promocionar activitats culturals, la primera d’elles va ser presentar el film del Joaquim.
Més tard va cridar-me per organitzar el Cine Club l’Hospitalet, juntament amb un altre bon amic, en Joan Egea. No em dedicaré ara a explicar aquí les activitats del cineclub perquè són de tots conegudes, però si mencionar que va posar el nom de l’Hospitalet al món dels cineclubs de Catalunya, que va arribar a tenir 500 socis, va portar el cinema a les escoles i va organitzar el primer i segon Festival de Cinema d’Hospitalet.
Les activitats “cineclubístiques”, el va portar a la Federació Catalana de Cineclubs, de la que va ser president, i més tard a la Confederación Española de Cineclubs.
Totes aquestes activitats feien que molt sovint ens veiéssim. Jo l’anava a buscar a la botiga de fotografia que tenia a la plaça de l’Ajuntament i, si podia, sortíem a algun cafè de la zona on, entre cafè amb llet i tallat, comentàvem les novetats cinematogràfiques, polítiques, etc.
Aquesta relació ens va portar, un cop jubilats, a trobar-nos per dinar cada quinze dies amb en Ramon, un bon amic del Joaquim, i l’Enric Flores. En aquests dinars, entre rialles, “analitzàvem” la realitat cultural i política de la ciutat i el país. I així va ser fins que ens va deixar l’Enric primer i, posteriorment, la malaltia del Joaquim va fer impossible les trobades.
Adeu Joaquim, ja ens veurem on sigui per continuar arreglant el país del cinema i aquest món.
PACO LUQUE