La promesa municipal de l’any 1994 continua hores d’ara ignorant la reivindicació veïnal
L’HOSPITALET. JOAN FONT.– Els barris de Santa Eulàlia i Granvia-sud componen un dels districtes de la ciutat amb un nivell més alt de creixement en nombre d’habitants. En els darrers 30 anys ha crescut en més de dotze mil habitants i, a hores d’ara, ja s’acosta als 50 mil habitants: una població que supera el nombre de residents a ciutats mitjanes com ara Vic. Però els serveis i els equipaments públics, a disposició del veïnat estan molt per sota, no nomes de les necessitats, sinó fins i tot del que existeix arreu del país.
Ja fa més d’una generació que el barri de Santa Eulàlia reivindica la construcció d’un nou poliesportiu que reuneixi condicions acceptables per la pràctica esportiva a tots els nivells. Fa més de 30 anys que el moviment veïnal ho reivindica i, tant és així, que fa ja aquests 30 anys el govern municipal va prometre la construcció d’aquest nou equipament.
El 6 de maig de 1994, el consistori encara presidit per l’alcalde Pujana va aprovar el pressupost pel nou poliesportiu que, responent a les demandes veïnals, s’havia de construir a l’espai Gasòmetre. D’aquesta manera, el llavors tinent d’alcalde de l’àrea de Política Territorial i Serveis, Celestino Corbacho, signava el decret que, per un import de 33.999.999 de les antigues pessetes, aprovava el projecte inicial del nou Poliesportiu.
I, els temps ha anat passant, l’espai de Gasòmetre segueix sent un pàrquing, on hi havia la fàbrica de la Indo avui hi ha uns blocs d’habitatges envoltant una petita plaça i no se sap res més del projecte aprovat i dels quasi 34 milions de pessetes assignats. El que semblava una mica més seriós que les habituals promeses incomplertes, va quedar relegat en alguna de les calaixeres fosques de l’Ajuntament.
L’alcalde Pujana va ser dimitit pocs dies desprès del decret del poliesportiu, acusat de delictes de tràfic d’influències. Va ser substituït per l’alcalde Corbacho, que va estar presidint la corporació municipal al llarg de 14 anys sense que es fes cap moviment ni cap avanç en el tema del poliesportiu.
Mentre tant, la vida seguia i el vell poliesportiu, situat als baixos d’un edifici del carrer Jacint Verdaguer patia, el 2020, un canvi de gestió des de l’AESE (Agrupació Esportiva Santa Eulàlia) a Ferrovial. Una mica abans, el novembre de 2019 el govern municipal presidit per Nuria Marín, responent a una activa campanya de les entitats veïnals de Santa Eulàlia, decidia convocar un procés participatiu, en forma de referèndum, sobre l’emplaçament del nou poliesportiu.
L’Ajuntament proposava ubicar el poliesportiu retallant una part del Parc de l’Alhambra, pràcticament l’únic espai verd del barri. Aquesta era la opció A. La opció B era la de construir el poliesportiu, tal com s’havia decidit anys enrere, a Gasòmetre. El govern municipal va fer un autèntic desplegament de mitjans a favor de l’opció del Parc de l’Alhambra, però el resultat del vot no va ser el que esperaven. Amb una participació superior als quatre mil veins, més del 61% de les paperetes van optar per la opció B, la de Gasòmetre. La majoria del veïnat va mantenir la seva reivindicació, ara ja històrica.
Però avui, el govern municipal segueix sense complir els seus compromisos. Tot i la maqueta del poliesportiu que es va utilitzar pel la consulta participativa, resulta que no existia cap projecte real de poliesportiu. Els regidors van anar donant llargues, mentre esgrimien l’excusa que calia contractar un estructurista per definir el projecte i tenien dificultats de contractació.
Aquesta era la resposta dels càrrecs municipals a les demandes d’explicació de l’associació veïnal. Finalment, com a resultat d’una demanda a la Síndica de Greuges, es va fer evident que existia un contenciós contra la construcció del poliesportiu a Gasòmetre per part d’alguns veïns del bloc que ocupa els terrenys de l’antiga fàbrica Indo, un fet que havia estat negat repetidament des del govern municipal.
En poques setmanes es podrà commemorar el trenta aniversari del No Poliesportiu de Santa Eulàlia i de les falses promeses i els enganys d’una administració municipal poc respectuosa fins i tot amb els seus compromisos. Tot i així, les demandes veïnals segueixen vives trenta anys desprès. Santa Eulàlia continua reivindicant el Poliesportiu que necessita i pel que lluita.