El Centre d’Estudis posa l’urbanisme a examen… i suspen

Gairebé 300 pàgines que analitzen l’urbanisme de la ciutat, en la seva perspectiva històrica i fins els reptes que presenta avui, en la ciutat més densament poblada d’Europa

El passat dijous, a la Sala d’Actes de la Biblioteca Central Tecla Sala es va presentar el darrer número de la publicació anual del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, Quaderns d’Estudi, dedicat en aquesta ocasió a reflexionar sobre l’urbanisme a la ciutat des de la perspectiva històrica i fins a l’anàlisi de l’actualitat més immediata. El número de gairebé 300 pàgines, un dels més voluminosos dels darrers anys, s’inicia amb un treball de l’historiador i avui portaveu dels Comuns a l’Ajuntament, Manuel Domínguez sobre l’urbanisme a la ciutat: “Com s’ha fet l’Hospitalet?. Urbanisme i lluita per l’espai a l’àrea metropolitana més atapeïda d’Europa” i a continuació s’inclouen articles sobre la història de la fàbrica Tecla Sala (a càrrec de dos nets de la fundadora: Josep Boatella i Pilar Riera), el primer gratacels que es va construir a la ciutat als anys 20, a Collblanc (treball de Roser Piñol Bastidas); les disputes sobre el patrimoni en el context de l’urbanisme desaforat en el conjunt ciutadà (Maria Gabriela Navas-Perrone); l’evolució urbana d’un barri construït sobre les necessitats creixents de la població immigrada com va ser el cas del barri de La Florida (d’Alberto Sánchez González); l’experiència d’un primer polígon encara suportable com va ser el cas dels blocs Ciutat Comtal (explicat pel filòleg Carles Ferrer que va néixer als blocs) i les referències dels quatre anys de vertigen que va suposar el primer mandat democràtic (1979-1983), explicades per un dels seus protagonistes directes, el periodista Xavier Arjalaguer que va ser el primer regidor d’Urbanisme de l’etapa democràtica. Per donar al número un context més proper a la realitat actual, s’ha completat amb les aportacions d’uns quants portaveus de l’ADU (Agència de Desenvolupant Urbà de l’Hospitalet: Néstor Cabañas, Jordi Ferrer i Lluís Traveria), que és l’agència que porta anys planificant l’urbanisme de la ciutat (per la qual cosa ha estat objecte de fortes crítiques); alguns reptes de futur explicats pel reconegut urbanista Oriol Nel·lo; la visió de l’urbanisme actual des de la perspectiva del servei públic a càrrec del politòleg de Collblanc-La Torassa, Jesús Palomar; una anàlisi de l’herència del franquisme en l’àmbit urbà a càrrec, de l’arquitecte Fran Villaescusa, i un treball sobre el paper del patrimoni urbà a càrrec de Cristóbal Jaume Ortega, del Grup de Patrimoni de l’Hospitalet.

El gratacels de Collblanc.

En l’acte de presentació va prendre la paraula una bona part dels articulistes que van participar en el volum (15 especialistes en total), davant d’una sala d’actes gairebé plena d’un públic expectant per conèixer el diagnòstic que els investigadors i divulgadors han fet de l’urbanisme a la ciutat. El volum, editat pel Centre d’Estudis (Quadern d’Estudis 37, de desembre de 2023), es pot adquirir per 18 euros a les dependències del Centre d’Estudis, Avda Josep Tarradellas, 44 Espai Molí. Telf 93-3386091

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.