No és la primera plaça pública —a l’Hospitalet no es pot parlar de jardins ni de parcs: no n’existeixen— que treiem en aquest espai, ni segurament serà la única perquè la gran majoria dels espais lliures són gairebé solars. Aquest és un altre exemple que ha requerit fins i tot una moció del grup popular reclamant una rehabilitació íntegra, que va estar aprovada amb el vot en contra dels 13 regidors socialistes, que no es deuen passejar pels carrers. La foto que podeu veure no presenta el que està pitjor de la placeta de Pubilla Casas, però és tot un emblema. La paret escardada i el rètol fet miques. Al voltant d’aquest espai, tot és un desastre. Una vergonya més pels que haurien de tenir cura de la ciutat enlloc d’utilitzar la retòrica i incentivar els negocis immobiliaris.
Si García Lorca aixequés el cap…
