Article d’opinió de Manuel Domínguez. Portaveu de L’HECP
L’HOSPITALET.- Si tingués assessors em dirien que no comenci amb un “ja us vaig dir”, perquè queda molt saberut, però és que ja ho vaig dir a finals del 2015: compte amb el turisme a l’Hospitalet, que té molts perills.
Genera activitat econòmica, sí, però els guanys no solen quedar-se a la zona turística, perquè els amos de les empreses, que són els que s’apropien la part important dels beneficis, no hi viuen.
Això ja era molt conegut en 2015. El que era una novetat aleshores era que l’Hospitalet fos una zona turística; bé, un municipi amb allotjaments turístics de diversa mena, perquè l’atracció turística és, evidentment, Barcelona.
L’any 2024 ens ha esclatat a la cara una de les conseqüències més punyents del turisme: l’expulsió de les veïnes de casa seva. No és que això no passés abans, amb uns preus de l’habitatge més alts d’Espanya amb més de 17€ per m2 en el lloguer. Però el cas d’Occident, 14 i Holanda, 36 és ja un altre nivell.
Com que la normativa dels apartaments turístics només deixa tenir-los en blocs sencers, els propietaris dels blocs estan fent fora a famílies que hi viuen i paguen el lloguer puntualment perquè amb els pisos reconvertits en apartaments turístics guanyarien molt més.
Un altre cas, molt punyent, ha estat el d’un edifici patrimonial com Olis Regàs. Una entitat amb una activitat cultural i social per la que se’ns acaben els adjectius positius, Plàudite Teatre, no ha pogut competir amb l’oferta d’un empresari, que el convertirà, com no, en apartaments turístics.
No és casualitat que aquests tres fets hagin passat a Collblanc-la Torrassa i Santa Eulàlia, els barris més propers a Barcelona, on també hi ha més apartaments il·legals; només cal molestar-se en mirar els webs de les empreses del ram.
Això, si no ho regulem, anirà a més. Cap veí que visqui de lloguer a l’Hospitalet pot viure amb tranquil·litat. Totes i tots som susceptibles de patir alguna de les formes de la gentrificació. Les institucions polítiques han d’escollir quin dret han de protegir, el dret a la propietat o el dret a l’habitatge.
Al Ple municipal d’abril vam presentar una moció per aprovar una moratòria de les llicències per a apartaments turístics, donant temps a fer un pla que reguli aquesta mena d’establiments a la ciutat. Ens vam quedar sols. PSC i VOX van votar en contra i ERC i PP van abstenir-se total o parcialment.
Encara som a temps de rectificar, per les famílies amenaçades en l’actualitat i en el futur, perquè les veïnes esperen que des de la política solucionem els seus problemes i es garanteixi un dret fonamental, que ha de prevaldre sobre el dret dels capitalistes a fer encara més diners, el dret a l’habitatge digne.