Soc el senyor X Gonzàlez,
un sevillà vehement
que he volat sense tenir ales
i amb un munt de martingales
ara nedo en or i argent.
Jo vaig ser socialista
i vaig ser molt important,
amb l’Alfonso, l’alquimista,
el millor propagandista
de sortir i entrar a l’OTAN.
Ara som quasi carronya:
Jo un tiranosaurus rex
i l’Alfonso, sembla conya,
tampoc te gens de vergonya:
tots els que ens veuen fan ecs!
Penso en Segundo Marey,
i també en allò dels GAL,
Nosaltres, sempre al servei,
De la pàtria i del rei
Fent el que calia i cal.
El cap de fava d’en Sánchez
és burro com ell tot sol
I s’ha venut als comanxes
Que volen desfer en rodanxes
El nostre imperi espanyol.
X del GAL, que no t’estressis,
serps i polls esteu de dol.
Quan els catalans s’expressin
Et diran: ai cabirol:
“si els fills de puta volessin,
No veuríem mai el sol…”