Es presenta Guerreras, un llibre sobre la defensa del dret a l’habitatge
Contra el que seria desitjable i fins i tot lamentablement normal, el nombre de desnonaments a l’Hospitalet durant l’any 2023, va augmentar respecte dels tres anys precedents quan van estar entre els 204 i els 262, que ja és una xifra enorme i deplorable. L’any passat, segons dades dels jutjats de la ciutat, que va fer públics l’Informatiu de TV L’Hospitalet, el nombre de desnonaments va ser de 213, el que representa una mitjana de 18 desnonaments al mes. D’aquest any encara no tenim xifres més enllà de les que coneixem de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca Ciutat de l’Hospitalet, que en aquest darrer mes d’octubre han aconseguit aturar 5 desnonaments i han aconseguit que un dels desnonaments acabés amb un lloguer social. Les pitjors xifres son anteriors a la pandèmia quan els desnonaments es van disparar a la ciutat i se’n produïen uns 45 desnonaments mensuals.
D’acord amb la situació econòmica de la gran majoria de famílies de l’Hospitalet, la major part dels desnonaments la practiquen els jutjats per demanda dels llogaters per impagament de lloguers i una gran minoria per impagament de la hipoteca a càrrec de les entitats bancàries. Per l’any 2024, la representant de la PAH Ciutat de l’Hospitalet Estrella Ambrojo, considera que si no es fa front immediat a la demanda de lloguer social a la ciutat, més de 300 famílies quedaran al carrer per causa del que els jutjats anomenen “llançaments”. Per una vegada, la justícia encerta plenament, perquè el que es fa amb aquestes mesures és llançar la gent directament al carrer.
La representant de la PAH Estrella Ambrojo acaba de fer la presentació del seu llibre “Guerreras”, sobre la problemàtica dels desnonaments a la ciutat i el nostre redactor Pau Taxonera hi va assistir. A continuació adjuntem la ressenya que n’ha fet.
Una història de fam
Pau Taxonera
El passat 19 d’octubre vaig assistir com a convidat, a la presentació de l’últim llibre de la meva amiga Estrella Ambrojo, a la que agraeixo haver pensat en mi i, el que és més important, que m’hagi descobert un món desconegut fins no fa pas gaire per a mi, com és la defensa del dret a l’habitatge i el que pot representar per a una família perdre’l, juntament amb els estalvis i la il·lusió de molts anys de la seva vida.
Per entendre Guerreras hauríem de conèixer la història de la meva amiga i la dels seus companys i companyes, principalment aquestes últimes, de lluita de la PAH Ciutat de l’Hospitalet, o ves per on, haver anat a la seva presentació.
La història transcorre durant la crisi creditícia del 2008 i versa sobre la vida d’una jove, vídua amb dos fills, desnonada del seu pis de l’Hospitalet pres per un fons voltor i… òbviament, no segueixo perquè al final us explicaria tota la trama de la novel·la i això seria quasi fer trampa.
Una història de fam, sí, de fam a l’Hospitalet, molt a prop de casa nostra, i d’incertesa; i sobretot de lluita, no només per sobreviure sinó també per perdre la por. Una història trista i també maca, d’amor i desamor, de passió. Algunes persones que l’han llegit confessen que van plorar i, les que més, emocionar. I és que a la nostra ciutat hi ha famílies que després de treballar un munt d’hores, de veure com el món els hi somreia, de comprar el seu habitatge amb una hipoteca i haver pagat la meitat, en uns pocs mesos es troben al carrer, sense res, només amb les maletes, amenaçats per directius que cobren per no tenir escrúpols. Perquè per les lleis espanyoles i la seva alta magistratura, que defensa a ultrança un sistema ultra lliberal, però viu gràcies a un sistema econòmic regulat i salaris de l’Estat, pagar l’habitatge està per damunt, fins i tot de la vida.
No fa pas gaire, mentre feia el seguiment d’un desnonament a l’Hospitalet, el servei jurídic d’un banc ho va deixar molt clar, després que el desnonat li confessés que, amb el que la família guanyava, o menjava o pagava la hipoteca. L’advocat del banc li va respondre que la hipoteca era prioritària sobre el menjar, i jurídicament tenia raó. I és que per l’Estat i pel nostre sistema judicial, no té importància d’on surtin els diners, es pagarà encara que sigui robant, traficant amb armes o amb drogues. La prioritat és el banc, i si no pots pagar perquè el sistema ha fet fallida, tal com va passar durant la crisi immobiliària, el banc es quedarà amb l’habitatge de la família sense tornar-li el que ja ha cobrat.
I, és clar, tot seguit ve l’exclusió social. Aquesta família que va de casa en casa arrossegant les maletes és tractada com a fracassada, fins i tot pels serveis socials o el col·legi dels nens quan, en realitat, qui ha fet fallida és l’Estat.
Per engranar la novel·la, l’Estrella ha agafat moltes petites parts de la història de les dones de la PAH. Als presents no se’ns va escapar que al darrere de la fila 0 estaven les veritables protagonistes, que si expliquessin les seves vivències descobriríem el que tots sabem. I és que per molt descarnada, emotiva i terrible que ens hagi semblat la novel·la, la realitat supera la ficció.