El passat dimarts 13, de maig vam assistir a la presentació de la Fundació Neus Català i a la de l’any Manuel Sacristán, organitzada per la gent d’EUIA a la seu d’Esquerra Republicana. Durant l’emotiva presentació, el Ricard Ribera, portaveu de la Fundació, ens va fer cinc cèntims sobre la vida de la Neus i el seu compromís de lluita contra el feixisme. La Neus https://es.wikipedia.org/wiki/Neus_Catal%C3%A0 va lluitar amb la resistència francesa contra la ocupació nazi, va ser detinguda, torturada i deportada a un camp de concentració de Ravensbrück, https://es.wikipedia.org/wiki/Campo_de_concentraci%C3%B3n_de_Ravensbr%C3%BCck on van morir 92.000 dones. Va ser enviada com a treballadora forçada a una fàbrica de munició, on amb les seves companyes va boicotejar 10 milions d’unitats de munició.
L’any 2019, la Neus va morir als 104 anys, al seu poble dels Guiamets, després de rebre nombroses condecoracions i agraïments per la seva lluita, ostentant el carnet nº 1 del Partit dels Comunistes de Catalunya.
Tot seguit, l’historiador Víctor Ríos ens va parlar del Manolo Sacristán https://es.wikipedia.org/wiki/Manuel_Sacrist%C3%A1n, reivindicant la seva lluita per l’educació, però sobre tot per la comprensió lectora dels alumnes. Perquè no només es tracte que la gent sàpiga llegir sinó també, el més difícil, entendre el que es llegeix.
La vinculació de Manolo Sacristán amb l’Hospitalet es remunta a l’any 1974, arribat de la mà d’en Paco Fernández Buey https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Fern%C3%A1ndez_Buey, com a voluntari a l’Escola d’Adults de Can Serra. Per entendre la situació, a l’any 1975, 602 residents de Can Serra no sabien llegir ni escriure, però el més greu és que més de 3.000 eren analfabets funcionals, és a dir, no entenien el que llegien, per la qual cosa no sabien el que signaven. El Manolo, un dels teòrics comunistes més rigorós i erudit de casa nostra, juntament amb molts altres voluntaris i voluntàries, es van deixar la pell per resoldre aquest problema, que tan afectava el veïnat de Can Serra com els de molts dels barris de la ciutat.
Aprofitant la ben entesa, estaria bé reivindicar a un altre personatge sense el qual no es pot entendre del tot la trajectòria d’en Manolo, la seva companya Giulia Adinolfi https://ca.wikipedia.org/wiki/Giulia_Adinolfi, una de les primeres lluitadores del feminisme al nostre país.