El passat 4 d’abril es va aprovar definitivament el Pla Director Urbanístic Biopol-Gran Via. Desprès d’anys de retard i de diferents processos judicials, entre ells un contenciós administratiu, impulsat pel grup municipal dels Comuns que va donar com a resultat l’anul·lació de ple dret del projecte inicial.
El PDU Biopol es una nova versió del PDU Gran Via-Llobregat, i malgrat que s’ha intentat donar un rentat de cara al projecte amb el canvi de nom, ambdós projectes tenen l’objectiu, i així s’ha especificat als mitjans de comunicació, de requalificar urbanísticament 96 hectàrees de sòl en els terrenys situats al sud de la Gran Via.
Aquesta requalificació s’ha venut com una gran oportunitat per a la ciutat de L’Hospitalet. Per una banda, l’impuls del clúster biomèdic suposaria per la seva situació, i la proximitat amb la Universitat de Barcelona i l’Hospital de Bellvitge, un reclam per a empreses del sector de la biomedicina i les ciències de la salut. Però quan hem preguntat si s’han mantingut converses o quin es el pla de desenvolupament per tal d’impulsar aquest clúster, no hi ha hagut resposta. Sembla evident, que aquest no és el seu objectiu principal.
Per altre banda, també s’ha anunciat que s’incorporen les demandes dels grups polítics de l’oposició. Es mantindrà l’ús agrícola de les terres de Cal Trabal, s’ha anunciat el soterrament de la Gran Via, i també la rehabilitació de les masies catalogades de Cal Trabal, Cal Masover Nou i la Torre Gran, que passaran a titularitat municipal com a equipaments.
Però tot i que alguns partits han sortit públicament a celebrar-ho, segons declaracions del director del Consorci per la Reforma de la Gran Via, Raul Albarín a Lhdigital, ni Cal Trabal serà espai agrícola, ni tampoc s’incorporarà al Parc Agrari.
I seguim: tampoc es soterrarà la Gran Via. Això ho saben des de fa temps, ja que la inundabilitat del terreny implica una dificultat afegida que complica l’obra. I ja veurem que passa amb les masies.
La conclusió de tot plegat, es que seguim sent la ciutat amb menys zona verda de Catalunya, tenim barris amb la major densitat poblacional d’Europa, que estem deixant perdre el nostre patrimoni, que ens falten equipaments per la ciutat, i tot i així, embarguem el 8% del terreny de la ciutat per a fer oficines i hotels, amb falses promeses de millores per a la ciutadania i creixement econòmic, fum.
Com vam aprendre del moviment veïnal del tardofranquisme, amb el moviment de No Més Blocs, cal lluitar per l’espai, perquè el terreny construït és espai perdut, tant per la pèrdua de zones verdes, que son sinònim de salut, com per l’ús comunitari per a la vida de les veïnes de L’Hospitalet. I es una pèrdua per sempre més.
Laura Alzamora
Regidora de L’Hospitalet En Comú-Podem