Hem estat parlant amb Pedro Luna, activista veïnal de la ciutat i membre de la Junta de la CONFAVC una bona estona. D’aquesta conversa surt la entrevista que podreu llegir tot seguit.

Creus que es pot parlar d’un nou moviment veïnal avui a l’Hospitalet?

Hi ha hagut una certa renovació generacional en algunes associacions veïnals com en el cas de La Florida, de Santa Eulàlia i sembla també a Collblanc Torrassa que ha renovat la seva direcció. També es el cas de l’Associació Independent de Bellvitge. Però centrant-nos en el cas de La Florida es va evitar la desaparició de l’associació el 2017. Jo m’hi vaig incorporar com a president tot i no tenir cap experiència ni procedir del moviment veïnal. De fet, jo venia del moviment sindical i l´esquerra política i m’hi vaig incorporar per diverses raons, però especialment per evitat que desaparegués l’associació històrica que en la situació que pateix el barri de La Florida i la seva realitat social hagués estat un drama. Vàrem entrar gent que venia de diferents experiències, de l’activisme, del moviment veïnal, del periodisme, del sindicalisme, etc. i no només es va evitar que tanqués l’associació veïnal, sinó que es va renovar la junta amb gent jove, amb representació de la població immigrant i, segurament això és una de les tasques pendents, no només del moviment veïnal de l’Hospitalet sinó del de tota Catalunya. A la nostra ciutat hi ha barris en els que al voltant del 50% de la població és d’origen immigrant i això s’ha de reflectir en el moviment veïnal i en el moviment associatiu en general.

De fet quan tu veus la Junta o una assemblea de l’associació veïnal de La Florida hi veus una representació de la realitat social del barri

És que és el que el moviment veïnal hauria de fer, i no solament ell, també el conjunt del moviment associatiu, polític, etc. Qui vulgui representar la realitat social d’un barri com La Florida ha de facilitar la representació d’aquesta part de la població que representa un percentatge bastant important i, per tant crec que en aquest sentit s’ha fet una bona tasca, s’ha consolidat l’associació, ara amb gent més jove encara que fa quatre anys i hi ha una renovació del moviment veïnal, tot i que no hi haurà una capacitat de mobilització com la que hi havia en els anys 70 i 80.

A mi m’agrada fer anàlisis de la realitat social i crec que ara és el moment d’una segona renovació del que era el moviment en els 70, el que reflecteix la pel·lícula del 47, ara tant de moda, que va ser el resultat de la confluència de la població immigrant treballadora que procedia de llocs com Andalusia, Castella, Extremadura, etc. i la classe treballadora d’arrel catalana. I això va fer que nasqués un moviment veïnal fort que li va canviar la cara a la societat catalana, que va canviar la cara a molts barris de Catalunya que tenien moltes mancances. Barris que abans eren de barraques i que a partir d’aleshores es va aconseguir que hi arribes l’aigua corrent, que es pavimentessin els carrers i que es creessin un mínim de serveis que van dignificar la vida en aquests barris. I aquesta va ser, com si diguéssim, la primera etapa del moviment veïnal.

Ara, crec, seria el moment d’una segona etapa, seria el moment de fer que aquesta població immigrant que és important, no només a l’Hospitalet sinó en el conjunt de Catalunya, observi en el moviment veïnal un espai de trobada com el que van tenir fa quaranta o cinquanta anys els que varen arribar aleshores.

Aquesta primera etapa anava molt lligada també a una lluita sindical en les empreses.

Doncs si, anava lligada a la lluita sindical, a l’antifranquisme i jo crec que caldria recuperar aquest perfil sociopolític que tenia, tot i que la situació no és la mateixa, ara no estem patint una dictadura militar però evidentment hi ha necessitats, hi ha mancances, hi ha injustícies i hi ha situacions que demanen que el moviment veïnal recuperi aquest perfil de moviment sociopolític que, fet i fet, n’és la tradició i està en el mateix origen de les associacions de veïns que en el seu moment van lluitar contra el franquisme, per la democràcia, per les llibertats de Catalunya, i això s’hauria de recuperar, adaptant-se naturalment a la situació social política actual,

Ara, per exemple a Collblanc, a La Torrassa, a Santa Eulàlia hi ha una batalla contra la massificació turística.

Això és un drama. De fet l’altre dia mirava dades de la població de l’Hospitalet, crec que era des del mateix portal de l’Ajuntament i aquest any, ja a 2024, la població ja arribava gairebé als 300.000 habitants, crec que era de 299.000 i pico i amb un barri, com La Florida amb una densitat de 90.000 habitants per Km2, el que és una autèntica barbaritat. I si a això hi sumem que l’Ajuntament, no ara, sinó des de fa ja molts anys, aposta per un model productiu i urbanístic basat en la construcció de gratacels, d’hotels, d’afavorir el turisme de masses, amb més habitatges turístics, tot plegat agreujarà encara més una situació que tard o d’hora petarà, perquè és una realitat insostenible I, a més a més és un turisme que només ve a la ciutat a dormir i a provocar problemes al veïnat. I aquest és el drama, que a una ciutat amb els barris més densament poblats de la Unió Europea se segueixi promocionant aquest model econòmic de la construcció, l´especulació immobiliària, del turisme, etc., més del mateix i sembla que no tingui fi, i repeteixo això tard o d’hora petarà, perquè no és una situació sostenible.

I ara el govern Illa promet 50.000 habitatges nous i parla d’una llei de barris

Sí, però no ha especificat com ho farà això i quin és el pressupost. Hi ha l’eufemisme de la “col·laboració publico-privada” sense especificar res de lloguers socials. També va dir que volia recuperar la llei de barris, però es referia a la llei de barris del govern Maragall de fa vint anys, la que volia fer el tripartit de 2004 i hi ha la circumstància que a finals del 2022 el Parlament de Catalunya va aprovar una altre llei de barris, però el 2023 no es van aprovar els pressupostos i el 2024 van haver-hi eleccions. Doncs aquesta llei de barris que és la que millor s’adapta a la realitat social, cultural i econòmica de Catalunya, crec que és la que s’hauria de recuperar ja que Catalunya ha canviat bastant en aquests vint any. Som dos milions més d’habitants entre d’altres coses, hem passat de 6 a 8 milions d’habitants.

Un altre tema és el de la relació actual d’algunes associacions veïnals amb la Federació local on sembla haver una certa crisi…

Es evident que hi ha un conflicte, però jo més que de crisi diria que hi ha dues visions del que hauria de ser el moviment veïnal i això s’ha de parlar amb total normalitat i tranquil·litat. Hi ha una part del moviment veïnal de l’Hospitalet que jo crec què s’ha quedat una mica enclavada amb aquest passat idealitzat dels anys 70 i 80, que no ha acabat d’evolucionar conforme ha evolucionat també la societat catalana. Ho dèiem just abans, la Catalunya dels 6 milions ja no és igual que la Catalunya d’avui i, per tant el moviment veïnal ha d’evolucionar conforme ha evolucionat la societat catalana en les seves realitats socials, culturals, polítiques… i jo crec que aquest és el dèficit d’una part del moviment veïnal, no només a l’Hospitalet, sinó arreu. És el que diem sempre; aquest moviment veïnal ha de representar la situació real dels nostres barris, ha d’incorporar també a la gent jove i ha de recuperar el paper històric que van tenir les dones en el moviment veïnal, si es vol tenir futur. No només en Manolo Vital va tenir un paper en el moviment, sinó també dones com l’Ana Díaz Rico aquí a l’Hospitalet, van jugar un paper que cal recuperar.  I bé, jo crec que han topat aquestes dues visions respecte del que hauria de ser el moviment veïnal i això ha portat a un conflicte que jo espero que, d’aquí a futur amb diàleg i amb el debat col·lectiu, es pugui resoldre. Al cap i a la fi, aquesta situació no beneficia ningú, especialment tenint davant a una administració com la de l’Hospitalet que darrerament en alguns barris s’està saltant directament les associacions veïnals, i s’arriba a un moment que quan alguna regidora o regidor va a algun barri determinat prefereix quedar amb alguns veïns de la seva confiança o de l’entorn del PSC per prendre un cafè abans de quedar amb l’associació de veïns del barri i això no només és una actitud molt tancada i endogàmica sinó que aquest és un dels seus dèficit: la por d’aquells que pensen diferent. Això passa amb algunes associacions i amb altres no. De fet, si l´Ajuntament vol negociar alguna millora per algun barri, hauria d’adreçar-se primer a la associació veïnal d’aquest barri i no només amb els “seus veïns de confiança” perquè al cap i a la fi el que està promovent és la individualització de les relacions amb el veïnat i la marginació del teixit associatiu quan aquest és crític amb la gestió del govern municipal.

Sembla que en breu hi haurà la primera reunió dels portaveus dels grups municipals per encarar la reforma del reglament de participació, pendent des de fa més d’una legislatura

Mira, saps que passa? Que el PSC porta 40 anys governant la ciutat i això fa que s’acabi confonent la institució amb el partit i que s’estigui governant amb una inèrcia de creure’t que la ciutat és teva. Això fa que s´hagi acabat convertint en un govern municipal endogàmic i que només es relacioni amb el teixit associatiu de la seva corda, amb el veïnat que és votant o militant, i que no assumeixi que existeixi un veïnat que pensa diferent, que és crític, que té altres maneres de veure i analitzar la ciutat. Jo sempre recordo l’exemple del PRI mexicà que va governar gairebé setanta anys i això va crear una sèrie de dinàmiques i d’herències basades en el caciquisme. D’alguna manera i en certa mesura passa aquí a l’Hospitalet i no m’agrada dir-ho; de fet, ho dic amb tristor. Molt sovint es veu que el govern municipal parla de processos participatius als barris i per altra banda te al·lèrgia al debat públic, tal com es va veure en l’última campanya electoral on no va voler participar en cap debat i de manera més recent quan la FIC va organitzar un debat sobre la política d’urbanisme i el representant del grup municipal del PSC no hi va voler assistir. I als barris, com a La Florida amb el Pla Integral, veus com són processos molt precuinats i és una situació que caldria millorar, perquè veus com una força política que ve de l’esquerra progressista governa amb una posició molt tancada. Fins i tot la portaveu del grup popular sembla una persona molt més oberta i dialogant que els membres del mateix equip de govern. Crec que el PSC de l’Hospitalet hauria de repensar com funcionen; és cert que guanyen eleccions però la imatge que transmeten amb la seva desconfiança en el veïnat que pensa diferent no resulta engrescadora i, segurament haurien de revisar-ho des del govern municipal i des del mateix PSC. Veurem…