Van participar en el darrer ple municipal per explicar com s’eternitza la solució i com s’enterboleix el clima entre les docents

Es de suposar que, a hores d’ara, estigui prou clar que, quan a l’Hospitalet es fa referencia al 0-3, no s’està parlant de cap resultat de futbol, encara que estiguem en ple mundial. Es tracta de les escoles bressol de la ciutat que semblen sotmeses a un llarg camí, ple de incompliments i entrebancs.

Durant la legislatura anterior, les escoles bressol de l’Hospitalet, les municipals i les concertades amb l’Ajuntament, viuen en un món obscur. Hi ha notables diferències de condicions de treball i d’acollida dels infants, entre les escoles realment municipals i les que estant pendents de municipalització. Ja al 2023, ara fa tres anys, les bressol estaven pendents de pactar el calendari del curs 2024-2025 i de la incorporació de nou personal.

Al juliol de 2024 van demanar la paraula en el Ple municipal per manifestar que: “No s’ha plantejat un projecte educatiu municipal en el qual el concepte d’infant sigui igual per a totes les escoles; no s’ha dotat a les escoles del personal promès per aquest curs i encara no sabem quan s’incorporaran el curs vinent.Tot i la modificació del calendari per part seva, continuem reafirmant-nos en la necessitat de tenir 5 dies a principi ia final de curs sense infants, estem esgotades de justificar-nos amb raonaments pedagògics i que segueixen insuficients. …Tampoc tenim resposta sobre millorar les condicions laborals dels treballadors, …En sortir del Ple, la tinenta d’alcaldia de l’Àrea de Ciutat Transformadora, Cristina Santón, s’ha reunit amb nosaltres i s’ha compromès a fer seguiment dels temes i retrobar-nos el mes de setembre”. 

Un llarg conflicte

Malgrat les promeses de municipalització real de les 5 escoles bressol concertades de la ciutat, fetes quan encara Nuria Marin era l’alcaldessa i David Quirós regidor d’educació, a hores d’ara, pràcticament finalitzat el curs 2025-2026, la qüestió segueix pendent que se solucionin els concebuts problemes administratius de sempre.

Al setembre de 2025, les escoles bressol tornaven a explicar que: “Estem cansades, esgotades, fartes… Els educadors de les escoles bressol municipals de l’Hospitalet de Llobregat no podem continuar en silenci davant les mentides, la falta de diàleg i el nul compromís real per part de l’Ajuntament…. No podem cuidar si no se’ns cuida. No podem educar si se’ns ignora”.

Aquest passat mes de maig, les escoles bressol de l’Hospitalet van sortir dos dies en manifestació, un cop el dia 13, i un altre el 26. Aquest darrer dia van tenir una trobada amb la nova regidora d’educació, Cristina Santón, que els va afirmar que les empreses gestores de les Escoles Bressol Municipals ja estaven aplicant les taules salarials catalanes aprovades el maig de 2025, tot i que la realitat ho desmentia. Al no existir encara els nous plecs de condicions de les escoles bressol de la ciutat, que van caducar l’any anterior, el personal d’aquestes escoles bressol va afirmar que estaven cobrant per sota de les taules salarials.

Nou plec de condicions

Finalment, a les darreries de juny l’Ajuntament va fer públic el nou plec de condicions de les Escoles Bressol Municipals de l’Hospitalet. En el darrer ple les representats del sector van explicar la seva valoració critica del contingut. En el plec de condicions elaborat pel govern municipal es posa un model de dos perfils professionals diferenciats: Mestre d’Educació Infantil (MEI) i Tècnica d’Educació Infantil (TEI).

El primer perfil, MEI, disposaria d’una jornada de 32 hores setmanals, de les quals 25 hores serien d’atenció directe, amb funcions de Tutora d’Aula. El segon perfil, TEI, tindria una jornada de 37,5 hores setmanals, de les que 36 hores es dedicarien a atenció directe, amb funcions de suport d’aula.

Les treballadores de les bressols exigeixen les mateixes condicions pels dos perfils professionals, aplicant el concepte de parella educativa, i ho expliquen així: “Per a nosaltres, una parella educativa només pot existir quan ambdues professionals són reconegudes com un equip que comparteix el dia amb els infants. La mateixa paraula “parella”, implica col·laboració, confiança, corresponsabilitat i un projecte compartit. Quan una dels professionals és considerada tutora i l’altra suport de la tutora, aquesta relació deixa de ser entre iguals i es converteix en una estructura jeràrquica.

Parella educativa

 No qüestionem que a les escoles bressol hi conviuen dos perfils professionals.El que qüestionem és que aquesta diferència es tradueix en una relació jeràrquica que situï una professional per sobre de l’altra en el desenvolupament de la seva tasca i en el reconeixement del seu rol educatiu.
 
 Si parlem de parella educativa, no podem entendre un model en què una professional dirigeixi i l’altra executi.Treballar en parella implica construir conjuntament l’acció educativa, des del respecte i el reconeixement mutu, la confiança i la corresponsabilitat compartida.
 
 L’educació dels infants és una tasca compartida que es construeix dia a dia des de la cooperació entre professionals.Per això, defensem un model en què MEI i TEI treballen conjuntament, compartint la mirada educativa i enviat tots dos referents per als infants i les famílies, sense que una quedi subordinada a l’altra.
 
 Creiem que aquest model no només dignifica tots dos perfils professionals, sinó que també enforteix els equips educatius i repercuteix directament en la qualitat de l’atenció que reben els infants.
 
 Perquè una parella educativa no es defineix per compartir un espai, sinó per compartir un projecte educatiu, la responsabilitat envers els infants i un mateix reconeixement professional”

D’aquesta manera van explicar el seu posicionament davant del Ple municipal de finals de juny, tot i recordant la qüestió pendent de la municipalització efectiva de del Escoles Bressol de la ciutat.

L’equip Quirós manté la mateixa postura de prepotència i provocació en la mutilació del parc de l’Alhambra que preveu el projecte municipal

El Consell de Districte de Santa Eulàlia i Granvia Sud d’aquest dimarts 16 de juny no ha pogut acabar el seu ordre del dia. El tema de la construcció del nou poliesportiu al Parc de l’Alhambra ha tensionat tota la sessió.

Estava previst que la qüestió del nou poliesportiu fos el 6è punt de l’ordre del dia, just desprès de tractar el tema de la seguretat en el Districte. Però la elevada participació de veïnes i veïns al Consell ha trastocat els plans del govern municipal.

Tot seguit de l’aprovació formal de l’acta anterior, s’ha presentat davant del Consell el pla d’inversions previstes pel govern municipal per aquest any 2026 i les previsions pels següents. Ha obert el tema el tinent d’alcalde David Gómez, amb el suport del cap tècnic d’obres, en Xavi Guerra. Ha estat una llarga llista de diapositives en powerpoint de projectes en curs d’execució i de plans previstos, que malgrat la seva extensió deixaven en blanc temes claus del Districte, com ara la Biblioteca, el manteniment de l’enllumenat o de l’asfaltat dels carrers, la climatització de les escoles, el canvi de la gespa del camp de futbol o els retards en la finalització de les obres de l’escola Paco Candel.

Els ànims de les persones assistents s’han anat excitant, especialment tenint en compte que a la sala del Centre Cultural on es feia el Consell, s’han instal·lat uns plafons publicitaris amb la proposta del govern municipal de construir el nou poliesportiu en terrenys del Parc de l’Alhambra. Rumors de desaprovació i algun crit han anat amanint aquest primer punt.

Amb bon criteri, la presidència del Consell ha proposat avançar el punt previst del nou poliesportiu. David Gómez, el tinent d’alcalde, ha cedit la paraula als tècnics municipals Xavi Guerra i Marta Jover per explicar l’estudi que han fet sobre les millors localitzacions pel poliesportiu. Han explicat els condicionants que des de l’àrea d’esports de l’Ajuntament se’ls ha demanat d’incloure en el projecte del nou poliesportiu. Resumidament, serien disposar de quatre pistes transversals en la pista poliesportiva d’uns 4.000m2, d’una sala mixta de karate, tennis taula, judo, cárdio, etc, d’uns altres 4.000m2, una piscina de més de 30m, amb 8 carrils i 2,5m de fons, que suposen uns 2,190m2 i una zona d’oficines i serveis de més de 850m2 i una de pàrquing d’almenys, 60 places. En total serien entre 13 o 14.000m2 i una alçada entre 24 i 27metres.

Aquest volum de l’equipament, segons la seva opinió, tindria moltes dificultats per encabir-se a Gasòmetre o en les naus de l’antigua Rosanbus i, per això consideren la millor opció la del parc de l’Alhambra, que aniria acompanyada de la pacificació d’un tros del carrer Aprestadora i del carrer Alhambra, que junt amb la plaça Francesc Macià esdevindria una gran zona verda.

El treball que han presentat els tècnics municipals inclou uns curiosos balls de xifres, segons les quals la construcció del poliesportiu al parc de l’Alhambra significaria, curiosament, el guany de 1.000 m2 de parc. La màgia s’explicaria per considerar aquests guanys suposats per l’ampliació del parc en una part del carrer Alhambra i el soterrament de la piscina que seria coberta per superfície del parc. A més van sumant m2 i m2 de zones verdes arreu, incloent-hi l’espai de Gasòmetre. Cal no oblidar que aquest no es un estudi d’uns tècnics independents que aplicarien criteris purament professionals, sinó l’encàrrec polític dels seus caps, el govern municipal, per justificar una localització ja decidida prèviament. Els tècnics, en aquest cas, cobreixen l’encàrrec polític el més correctament possible; però la decisió ha estat sempre política i no explicada.

Les intervencions dels consellers no han estat cap novetat. El representant de l’associació veïnal de Granvia Sud, atorgant-se la representació de tot el veïnat del barri, ha defensat com sempre la localització de l’equipament al parc de l’Alhambra, de la mateixa manera que el representat de l’AESE al Consell. Aquests defensors del projecte, com els representats del govern municipal, han  afirmat que la consulta del 2019 va ser un error, ja que no s’havien estudiat tècnicament les alternatives. Llavors, d’on van aparèixer les maquetes i els plànols que es van utilitzar en la consulta i que, no per casualitat defensaven la mateixa localització que ara?

En un ambient força crispat, van haver-hi intervencions de diferents membres del Consell lamentant les divisions entre el veïnat i fent crides a la calma. Els representats dels grups municipals d’oposició, Comuns, ERC, PP i Vox van coincidir en criticar el caràcter electoralista de l’anunci del govern municipal de construir el poliesportiu al parc de l’Alhambra i de presentar-ho com un fet decidit, sense haver-ho discutit amb ningú, sense respectar el resultat de la consulta veïnal de 2019 i sense la participació de les entitats dels barris afectats. Tots quatre grups van recordar que el PSC no disposa de la majoria en el Ple municipal, i el primer pas del projecte, que seria la modificació de l’actual Pla Metropolità canviant la consideració del terreny de l’Alhambra de parc urbà a equipament esportiu, no té els vots suficients per ser aprovat.

Les intervencions del veïnat assistent van anar-se succeint entre xiulades, crits i advertiments de suspendre la sessió del Consell o d’expulsar algun dels assistents. Es remarcable la intervenció de tres membres del col·lectiu de residents a Gasòmetre, queixant-se de la utilització de vegades partidista de les seves demandes. Van explicar que no s’oposen en principi a la construcció de l’equipament a Gasòmetre, però si que volen discutir les seves característiques. Ja van posar un Contenciós contra l’Ajuntament per aquesta situació, un fet que des dels representants municipals s’ha negat durant molt temps, i no voldrien haver de tornar-ho a fer.

Altres intervencions s’han centrat en explicar el llarg recorregut de la demanda d’un nou poliesportiu i de defensa del parc en el barri. S’ha fet esment de les diferències entre un parc i una zona verda: en urbanisme, una zona verda és un concepte global i genèric de qualificació del sòl, mentre que un parc és un tipus concret d’espai verd dissenyat per a l’ús públic. Tots els parcs són zones verdes, però no totes les zones verdes són parcs. 

Les diferències principals se centren en l’escala, la funció i el disseny.Una zona verda seria una qualificació urbanística general dins del sistema d’espais lliures públics, que inclou qualsevol terreny lliure d’edificacions destinat a la vegetació. Té una funció mediambiental (reducció de la calor, filtratge de l’aire) i pot ser de dimensions reduïdes, com ara un parterre o una petita plaça enjardinada de barri, o fins i tot com defensava la presidenta Ayuso, uns geranis al balcó podien contribuir a disminuir la crisi climàtica.

En canvi, un parc és un espai verd de grans dimensions condicionat específicament per a l’ús, el lleure i el descans dels ciutadans. Ha de disposar d’elements dissenyats expressament com ara camins, mobiliari urbà, zones infantils, àrees per a gossos o instal·lacions esportives. Així, la zona verda té un propòsit eminentment ecològic, mentre que el parc se centra en l’ús recreatiu i social.

Des de diverses intervencions, com las de la representant del grup municipal del PP o la d’ERC es va voler deixar la porta oberta a considerar la possibilitat de dividir el futur poliesportiu en dues o més parts, tals com les pistes poliesportives o les piscines. En tot cas, van ser clares les critiques al govern municipal per estar deixant abandonat el parc de l’Alhambra, deixant buides les promeses de reforma i d’ampliació fetes ja el 2019, ara fa set anys, i la irresponsabilitat de les faltes de manteniment de l’actual poliesportiu del carrer Jacint Verdaguer i de les pistes de Gasòmetre, que pateixen goteres i greus deficiències.

Ja a quarts de 12 de la nit, el Consell es va tancar, deixant pendents per la propera sessió temes com la seguretat al Districte, els espais segurs RADAR o les modificacions al nomenclàtor.

Desprès del Consell de Districte les coses segueixen tal com estaven, en tot cas resulta evident un increment del malestar veïnal, agreujat per les actuacions prepotents del govern municipal, fins i tot en el mateix pròleg del Consell, amb la distribució d’un fulletó publicitari a favor del poliesportiu a l’Alhambra distribuït fins i tot a les cadires preparades per seure els assistents al Consell. 

Dels refugis climàtics a les aules d’estudi, un servei per la ciutadania sovint oblidat per les administracions

Hi ha noves a les biblioteques de la ciutat. Hi ha vaga divendres i dissabtes: les biblioteques en lluita. Un altre sector de la cultura que veu com les persones que hi treballen es mobilitzen. No està de més intentar saber-ne les causes i les raons que poden ajudar a entendre la seva situació i el conflicte en curs.

No tothom coneix que a les biblioteques, al sector de la lectura pública, hi treballa personal que depèn de diferents administracions. Hi ha bibliotecaris i bibliotecàries que com a treballadors públics depenen de la Diputació. Aquí és on podem trobar les direccions de cada equipament. Al seu costat hi treballen les auxiliars de biblioteques que son contractades i depenen de l’administració local, dels ajuntaments.

Desprès d’anys de reivindicació, de demandes no ateses, el sector en el seu conjunt esta avui mobilitzat. El que reivindiquen és simple. Revaloració professional: demanen la actualització de la seva categoria professional, que consideren infravalorada. Més personal a les biblioteques, per millorar la qualitat del seu servei i disminuir les càrregues excessives de treball. Més manteniment i recursos a les biblioteques. Millores en la conciliació personal.

Consideren, amb raó, que les biblioteques arreu del país son un dels serveis més ben valorats per la ciutadania; així demanen que aquesta valoració sigui reconeguda per les diferents administracions tal com caldria. 

Es tracta doncs d’una mobilització que es va iniciar fa uns dies a Barcelona, i que ben aviat s’ha estès al país, i especialment a l’Hospitalet des de la passada setmana. A la nostra ciutat el dèficit d’auxiliars de biblioteques s’ha fet evident de fa mesos. Biblioteques com la Tecla Sala o la de la Plaça d’Europa s’han vist forçades a reduir horaris i activitats a causa de la manca de personal. De fet, l’Ajuntament va convocar un concurs per tenir una llista de personal, que es troba en espera des de fa mesos i mesos.

A tot plegat cal sumar-hi la falta de climatització o el seu mal funcionament en més d’una de les biblioteques de la ciutat que, recordem-ho, son presentades per l’administració municipal com “refugis climàtics”. També existeixen greus problemes de manteniment d’instal·lacions que provoquen goteres, com en el cas de la Tecla Sala que opera com a biblioteca central de la ciutat.

Les biblioteques també obren, o haurien d’obrir els caps de setmana, el que implica dificultats de conciliació, que el personal que hi treballa demana que els sigui compensat d’alguna manera.

Ara, que son temps d’exàmens, de proves d’accés, les biblioteques cobreixen un paper de suport a les aules d’estudi, que només existeixen en quatre punts de la ciutat, com l’auditori Barrades, la biblioteca Josep Janés, la Bòvila i la Tecla Sala. Els efectes del tancament sobtat de la biblioteca de Santa Eulàlia i la falta d’ampliació de la de La Florida, es fa encara més evident. No voldríem creure que des del govern municipal de la nostre ciutat s’estigui d’acord amb  afirmacions com les de l’alcalde de Badalona, Garcia Albiol, que considera les biblioteques com un rèmora del passat

El govern va convocar una jornada informativa seleccionant les entitats, on es va impedir l’entrada a la ciutadania i també a la premsa

Aquest passat dimecres 27 de maig ha arrencat la festa major de Santa Eulàlia. Enguany els actes de la festa venen marcats per un nivell significatiu de malestar i indignació entre el veïnat. L’anunci municipal de l’impuls del nou poliesportiu al parc de l’Alhambra ha estat present en l’acte de presentació de la festa major. Un acte que, com el gruix de la festa major, es va celebrar justament al bell mig del parc de l’Alhambra. El moviment veïnal, amb l’associació “Som Santa Eulàlia”, havia fet una crida a manifestar l’enuig davant de la regidora del districte. Un nombre significatiu de veïnes i veins han rebut a Olga Gómez —l’esmentada regidora—, amb crits i xiulets exigint el respecte íntegre del parc de l’Alhambra.

Fa dies el govern del PSC ha distribuït entre la seva gent afí un argumentari, del que hem tingut coneixement. En aquest argumentari es fa insistència en el número de metres quadrats de zona verda que poden existir al voltant del projectat poliesportiu, que, incloent-hi la plaça Francesc Macià i el mateix carrer Alhambra, sumarien uns 7.500 m2; però els metres quadrats de l’actual parc que es sacrificarien pel nou equipament que es voldria construir, de cara a la Granvia, significarien més de 4.000 m2 de pèrdua, segons els seus propis càlculs. A més, el Poliesportiu estaria més obert a la concentració hotelera de la zona, a la Fira i a la Ciutat de la Justícia, que no pas al barri. 

Es un argumentari que, com va fer la propaganda municipal en la consulta de 2019, explica les virtuts de l’emplaçament que el govern municipal proposava llavors i impulsa ara, passant per damunt del resultat de les urnes i de les necessitats llargament expressades del barri. Així, en el mateix argumentari comenten que, l’emplaçament que proposen, estaria millor connectat amb el Metro, els FGC i els autobusos; és a dir, per facilitar una clientela aliena al districte.

La indignació de bona part del veïnat va creixent. En l’acte de presentació de les festes, una bona part del veïnat assistent ha desplegat pancartes amb lemes com “El parc no es toca” o “Respecteual veïnat” i ha fet sentir amb força xiulets i crits d’alcalde dimissió, tot i aplaudint a la Comissió de Festes. Davant d’això, la regidora del districte ha renunciat a la salutació habitual i la Comissió de Festes ha cedit la paraula a tres representants de l’associació veïnal que han llegit el comunicat que va fer públic “Som Santa Eulàlia”. Després, mentre seguien els actes de presentació i d’apertura de la festa major, una part dels assistents s’ha col·locat davant del xiringuitodel PSC pet seguir amb la protesta per la proposta de trencar el Parc. Cal tenir present que des de fa ja uns anys, el Parc de l’Alhambra acull la majoria dels actes de la festa major, un emplaçament que també perilla si, finalment, arriba a prosperar la iniciativa del govern municipal.

Un dia més tard, el dijous 29 de maig, el govern municipal ha convocat a les entitats del barri (totes?) a una reunió informativa en el Centre Cultural de Santa Eulàlia. Un dels problemes ha estat que, a la mateixa hora i al mateix lloc es fan actes previstos de la Festa Major del barri, una mostra de ball de sevillanes, un concert de castanyoles i una salve rociera. Costa entendre la coincidència d’actes. Podria ser per desconeixement del propi govern municipal d’allò que està programat en un equipament municipal, o per reduir al mínim la participació veïnal en un acte informatiu. D’aquesta manera s’ha enviat un avís a les entitats convocades per limitar a un màxim de tres persones en representació de cada entitat. Tot plegat no ajuda gaire —o més aviat gens— a apaivagar el malestar del barri.

Finalment, les entitats autoritzades a participar a la reunió han estat bàsicament AESE, l’Aviv de Granvia Sud, el Club de petanca d’Alhambra i Som Santa Eulàlia, que ha cedit un dels seus llocs a la Plataforma Salvem l’Alhambra. En la reunió, dos tècnics municipals han exposat a grans trets l’estudi que han fet per justificar l’opció del poliesportiu al parc. De tota manera, han explicat que el primer pas per aixecar el seu projecte seria un canvi en la planificació urbanística del parc, que hauria de passar de zona verda a zona esportiva. Això no evita l’aprovació del ple municipal, el que significa, donada la situació de minoria del PSC, al menys la abstenció d’un altre grup municipal. El termini aproximat d’aquest tràmit seria d’uns 16 mesos, és a dir, ja en la nova legislatura. En el millor dels casos, l’inici de les obres no podria ser abans de l’any 2030.

En el Centre Cultural, com ja hem explicat, es feien al mateix temps dos actes de la Festa Major del barri. Una exhibició de sevillanes i una audició de castanyoles i la salve rociera, que ocupaven la sala polivalent de l’equipament. Per tant, la reunió informativa s’ha fet en una de les sales petites del centre. Per això la entrada ha estat controlada i es barrava el pas al veïnat i fins i tot als mitjans de comunicació, com aquest nostre. En  aquesta situació no ha estat estrany que la entrada i la sortida de l’alcalde Quirós fos acompanyada de xiulades i crits de les veïnes i veïns concentrats a la porta del Centre Cultural.

Els representats de l’associació veïnal Som Santa Eulàlia, al finalitzar la reunió, han explicat al veïnat concentrat a la porta, en un breu resum, el contingut de la trobada i han convocat una assemblea veïnal el dissabte 6 de juny a la plaça Pius XII del barri de Santa Eulàlia.

“Quirós escolta s’acosta una revolta”, aquest va ser un dels eslògans més seguits en la manifestació de les escoles bressol de la Ciutat el dimecres 13 de maig. De fet el conflicte amb les escoles bressol s’arrossega des de fa ja més de tres anys.

En un escrit de l’Assemblea de les Escoles Bressol de l’Hospitalet s’explica que “la situació actual que patim és insostenible. No només afecta les nostres condicions laborals, si no també directament l’atenció i el benestar dels infants. A aquesta situació s’hi suma la manca de compromísper part de l’Ajuntament, que fa més de dos anys que no renova el plec, generantun situació d’inestabilitat i precarietat que no pot continuar.”

Així no va estanyar ningú que la convocatòria de manifestació per part del col·lectiu d’educadores de les escoles bressol fos seguida per molta gent, durant les més de dues hores que va recórrer carrers del centre, fins concloure a la plaça de l’Ajuntament.

La manifestació estava farcida de les samarretes liles de @bressolsirevoluciolh, de samarretes grogues d’altres col·lectius de personal docent de les escoles bressol, es a dir, del cicle inicial d’educació infantil, el ja famós 0-3 que reivindica justament el seu paper clau en el sistema educatiu. Ja no es tracte de “guardar” criatures, es tracta d’educar-les des del primer moment.

Per això també hi van participar en la manifestació un bon nombre de famílies, amb els seus infants, usuàries de les escoles bressol. Elles es senten directament afectades per l’estat actual d’aquest sector educatiu i, en bona part, assumeixen com a pròpies les reivindicacions del personal docent.

En un moment en el que semblava estendre’s arreu una sensació de calma, de tranquil·litat social, el conjunt del moviment educatiu ha posat de manifest que aquesta sensació era segurament un miratge. El malestar, el cansament per la pervivència de la precarietat en molts sectors comença a fer-se evident als carrers del país i, de manera clara, a l’Hospitalet les emergències de tota espècie comencen a esclatar. 

A més, a la Ciutat hi ha un dèficit evident de places en les escoles bressol, especialment de places publiques. Ara farà ja tres anys que l’alcalde Quirós, llavors encara regidor d’educació, va prometre la municipalització de les escoles bressol subvencionades. Des de llavors les promeses semblen congelades adduint els sempre presents problemes legals, una situació que s’eternitzen. Els equips de les escoles bressol es queixen, amb tota la raó, que l’ara alcalde ni tant sols ha tingut el detall de tenir-ne una reunió amb les professionals de les escoles i, encara menys amb les famílies afectades.

Les educadores expliquen que porten ja més de 14 anys amb els sous congelats; que existeixen fortes desigualtats entre les diferents escoles bressol, amb un  impacte directe sobre els infants; que ek tracte i les retribucions que reben les educadores d’aquesta etapa educativa estan per sota del que reben les mestres dels altres cicles educatius, que com s’està veient arreu aquests dies, tampoc son per tirar coets.

El proper 26 de maig, coincidint amb el ple municipal, les escoles bressol tornaran a manifestar-se, amb un trajecte que arrencarà del capdamunt de la Rambla Just Oliveres, per seguir fins Isabel la Catòlica i el carrer Barcelona per acabar a la plaça de l’Ajuntament.

Com segueixen afirmant des de l’Assemblea de les Escoles Bressol: “L’Hospitalet ha estat, en altres moments, un referent en l’àmbit de la educació infantil 0-3. Des de l’Assemblea considerem important recuperar aquest valor i continuar treballant per una educació publica de qualitat.” En el mateix document afegeixen que: “Qualsevol forma de suport suma – ja sigui fent difusió, compartint contingut o acompanyant-nos durant el recorregut- i contribueix a enfortir una lluita que ens afecta a totes i tots.”

Cal recordar que a la Ciutat hi ha un total de 6 escoles bressol municipals, 3 de titularitat de la Generalitat, 5 escoles subvencionades per l’Ajuntament, que hauria de passar a ser municipals, 2 de privades no subvencionades i fins a 12 escoles bressolo privades que no comparteixen ni el calendari ni la normativa municipal.

El Club de Basquet de la Agrupació Esportiva i Cultural de Collblanc esperan des del mes de gener l’apertura de la pista on han de jugar, promesa per l’Ajuntament

La situació als equipaments esportius municipals està sota mínims. No fa gaires setmanes el club de rugbi de la Ciutat  es queixava  de l’estat més que lamentable del camp de joc. Les usuàries de les piscines municipals es tornaven a manifestar sobre el mal estat de les seves instal·lacions desprès de l’incendi. El nou poliesportiu de Santa Eulàlia segueix acumulant pols en  algun calaix d’alguna regidoria. Els clubs esportius i les usuàries del poliesportiu Fum d’Estampa continuen reben excuses sobre excuses, molt de fum, sobre el termini d’unes obres que semblen interminables..

En aquest cas, 2 de febrer de 2025 van iniciar-se unes noves obres de rehabilitació energètica de l’equipament. Mentre duraven les obres, usuàries i clubs esportius s’havien de traslladar a d’altres equipaments municipals. En el cas del Club de Basquet de la Agrupació Esportiva i Cultural de Collblanc, les seves activitats s’han anat fent al poliesportiu de l’Hospitalet Nord o en les pistes d’un centre escolar.

En un reunió amb els responsables tècnics de les obres del poliesportiu feta el desembre de 2025 se’ls va informar que la data prevista de finalització de les obres al Fum d’Estampa estava prevista, segons la empresa constructora, pel 20 de gener.

A partir d’aquesta data els serveis de l’Ajuntament havien d’iniciar “un període de sol·licituds de llicències i permisos” d’una durada indeterminada. Tot i així es va prometre al club de Basquet que “la voluntat per part de l’Ajuntament es de realitzar una obertura parcial de la instal·lació, donant prioritat a la pista de bàsquet, amb l’objectiu de poder fer-ne ús sense necessitat d’haver d’esperar a l’obertura completa de la resta de la instal·lació”.

Hem entrat ja en el mes de maig i aquesta voluntat manifestada per l’Ajuntament no s’ha acabat de concretar en res material. El club, que en bona part esta format per nenes i nens, segueixen sense poder gaudir de les pistes i les instal·lacions del Fum d’Estampa. Tot son allargues i nous terminis que s’estiren setmana a setmana, mes a mes.

Cal recordar que el poliesportiu Fum d’Estampa ja va patir tota una primera fase d’obres, ara fa cinc anys, el 2021, que també van limitar força el seu us per les entitats esportives i les d’un miler de persones usuàries.

Les participants en les activitats esportives de l’equipament, i les famílies de les nenes i nens que formen part de les entitats que, com el club de Basquet fan us de les seves instal·lacions porten ja molt temps patint les limitacions d’unes obres i d’una situació d’interinitat que sembla no tenir un final proper.

El títol diu petita crònica, i això correspon a allò que podreu llegir tot seguit. Però cal tenir present que un desnonament no és mai petit; darrera de cada pas judicial hi ha mesos, dies i nits de nervis, de patiment per les persones afectades; i sigui quin sigui el resultat del procés, cada desnonament provoca danys físics i morals a les que perden el seu lloc on viure.

La crònica, en aquest cas petita, el del desnonament que aquest dimecres 15 d’abril ha patit una veïna del barri de Santa Eulàlia, l’Olga Matute i les seves dues filles, una d’elles menor d’edat.

El jutjat havia convocat el desnonament per les 9 del matí. Mitja hora abans un grup de veïnes i de membres del Sindicat d’Habitatge de la ciutat i també de l’associació veïnal del barri, s’han començat a aplegar a la porta de l’edifici del carrer Comerç 18, allà on fa més de vint anys hi ha viscut l’Olga. Ella mateixa ha baixat també al portal de casa seva per agrair el suport i esperar la comitiva judicial.

Membres dels grups municipals d’oposició al Consistori, menys Vox, han aparegut per mostrar el suport a la veïna de la ciutat. Cap membre o representant de l’Alcaldia i de la regidoria del districte ha decidit de ser-hi: sembla que son absències habituals.

Mentre tant, a punta i punta del carrer han aparegut unes parelles de Mossos que, poc desprès, han decidit posar unes cintes per tallar el pas peatonal als dos cantons del numero 18 del carrer. Uns minuts desprès ha aparegut una persona, que ha dit que era el manyà, que ha volgut fotografiar el portal per tal de demostrar que era allà, preparat pel que calgués.

Poc desprès, ja gairebé a ¾ de 10 ha aparegut en un taxi la comitiva judicial encarregada del cas i una  representat del fons propietari de l’habitatge. Representats del Sindicat d’Habitatge i l’advocat de l’Olga han anat a trobar-los per tal de buscar alguna solució negociada per evitar l’imminent desnonament.

Han començat a parlar o a negociar a l’altre cantó del carrer, mentre el veïnat agrupar ala porta començava a cridar contra el desnonament i reivindicat el dret a l’habitatge. Una estona desprès, el grup negociador ha decidir anar a prendre un cafè per poder parlar amb més tranquil·litat, to i esperant, segons han dit, l’arribada de l’equip de mediació dels Mossos.

Més d’una hora desprès, el grup que estava negociant ha tornat del cafè, al mateix temps que han arribat la parella de l’equip de mediació dels Mossos que s’han afegit al grup negociant. Poc desprès, s’han acostat al portal on hi era el grup de veïnes i han comunicat que no hi havia acord amb el fons propietari de l’habitatge.

Quasi immediatament han aparegut unes sis furgonetes dels Mossos, amb uns fort grup de Mossos amb casc i porres a les mans. Han estat una estona fet maniobres carrer amunt i avall, tot barrant el pas d’una vorera a l’altre amb una línia creada amb les furgonetes. Al fons del carrer s’han sentit algunes paraules poc intel·ligibles fetes des d’algun altaveu i, just desprès una línia de Mossos amb casc ha baixat per carrer, fent retirar les persones concentrades al portal de la casa o just al costat, mentre se’ls identificava policialment.

Tot seguit, comitiva judicial, Mossos i l’Olga, que a més pateix una malaltia degenerativa, han entrat a l’edifici i l’Olga i la seva filla gran recollien com podien algunes de les pertinències i sortien al carrer. Sense altre opció, l’Olga ha anat personalment a la seu del Districte per demanar una solució d’on viure.

Fins aquí la petita crònica, però el procés per arribar fins aquest punt ha estat força més llarg i dolorós.

Fa més d’un quart de segle, l’Olga va crear la seva família, recordeu, dues filles, comprant el pis on ha viscut fins ara, amb hipoteca bancària. Es va separar de la parella, va perdre la feina i va començar a tenir dificultats per fer front als rebuts de la hipoteca. Va aconseguir un acord amb el Banc de Sabadell de fer-ne  dació en pagament, mentre el banc li va oferir un lloguer social pel mateix pis. Poc desprès, el Banc de Sabadell  va vendre el pis a un fons d’inversió: Promotoria Coliseum Real State SL.

Ara fa uns dos anys, el 2024 el fons d’inversió va decidir no renovar el contracte de l’Olga, per mitjà d’un burofax, que ella assegura no va rebre mai. En les discussions posteriors el fons va oferir a l’Olga dos mil euros per abandonar l’habitatge, cosa que ells no va acceptar. Des de llavors hi ha hagut diverses amenaces de desnonament, que s’han anat aconseguint ajornar fins avui.

Avui mateix, amb poc temps de diferència i al mateix carrer Comerç hi ha hagut un altre desnonament el núm. 35. En aquest cas sembla que hi ha hagut un acord de darrera hora per evitar-lo. En tot cas, els desnonament són un a pràctica diària a l’Hospitalet, en la que el govern municipal no hi ol intervenir per evitar-los o per trobar solucions per les persones afectades. En el cas de l’Olga no es tracta de cap mena d’impagaments ni d’ocupacions, simplement i desgraciadament és el interès de la banca i dels fons voltor per seguir especulant i fent calaix del que és i hauria de ser un dret.