Admesa a tràmit la declaració de la zona de Can Trabal com a Bé d’Interès Nacional

Els representants del GPH presentant la proposta amb Can Trabal al fons

14 de setembre 2021

En presència d’una vintena de veïns i representants  d’entitats i organismes locals, el Grup de Patrimoni de l’Hospitalet va convocar els mitjans de comunicació de la ciutat a una roda de premsa que es va fer al bell mig de l’escenari objecte de la trobada: els terrenys de Can Trabal i zones adjacents, el passat dijous.

L’objecte de la convocatòria era presentar la sol·licitud, adreçada a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat per tal que, prèvia la valoració pertinent siguin declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) tots els terrenys compresos entre l’Hospital de Bellvitge i el riu —amb el nord traçat sobre el nus del Llobregat i el sud sobre la xarxa viària que enllaça la B-10 i la C-31—. La darrera zona d’ús agrícola residual que queda a l’Hospitalet i que conté en el seu interior tres masies ja declarades Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), a banda de tot l’espai que afectava el PDU Gran Via-Sud, que va ser en el seu dia paralitzat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i que ara es troba en revisió.

La proposta del Grup de Patrimoni de l’Hospitalet ve avalada per un informe tècnic-històric on es posen de manifest els arguments de pes que reforcen la sol·licitud. A l’extraordinari valor patrimonial que representa el conjunt, l’únic relativament verge en tot el terme municipal, cal considerar l’interès com a refugi climàtic metropolità en l’horitzó del 2030, la garantia d’un espai encara agrícola com a suport de la sobirania alimentària que forma part dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i la importància que té la preservació d’un espai pre-deltàic, ara que justament el Delta del Llobregat és objecte de conflicte.

Pla del espai que es pretén protegir amb el BCIN

A les raons històriques, vinculades a la revolució agrària arran de la construcció del Canal de la Infanta, encara observable en aquest indret, cal afegir l’interès ambiental, amb la presència d’una Important Bid Area (BID) —zona permanent d’estacionament d’aus— i el seu paper fonamental en la recàrrega de l’aqüífer profund del delta; l’interès arquitectònic per la presència de tres masies del segle XVI i dues més de posteriors, que malgrat ser objecte de protecció (BCIL) han estat conscientment abandonades a la seva dissort pels propietaris; i el paisatgístic, educatiu i etnològic, tot plegat, a quatre passes d’una estació de metro de la línia 1, que vol dir un accés còmode i versàtil, no només pels hospitalencs sinó per a qualsevol persona de l’àrea metropolitana interessada a conèixer la realitat agrícola, forestal i mediambiental de les terres més fèrtils del Llobregat.

L’informe tècnic que descriu els avantatges de la preservació, exhaustiu i elaborat, amb plànols i fotografies que mostren la diversitat de l’espai i la necessitat de conservar-lo sense més intervencionisme urbà, es clou amb aquestes paraules: “La comarca del Barcelonès (amb gairebé 2,3 milions d’habitants, que inclou la meitat dels kilòmetres quadrats més densament poblats de tota Europa) conserva molt poc espai agrari. L’espai agrari i natural de Cal Trabal-Riu Llobregat ofereix un espai productiu on l’expressió “kilòmetre 0” adquireix significat, on es poden fer activitats escolars accessibles en metro i bicicleta i on es contribueix a la salut del les persones ingressades als dos hospitals contigus. És un vestigi de la nostra historia comarcal on roman part de la nostra identitat i que necessitem conservar i protegir per al coneixement i el gaudi de les generacions venidores.”

Els membres del Grup de Patrimoni presents a la taula van respondre també a les preguntes dels periodistes, explicant el detall de la tramitació que ha de seguir la sol·licitud —just en el moment de la roda de premsa es va anunciar que el Departament de Patrimoni de la Generalitat havia acceptat a tràmit la sol·licitud de BCIN—, explicant la seguretat que tenen que l’Ajuntament de la ciutat haurà de tenir en compte els seus arguments que avalen la sol·licitud de protecció nacional de l’entorn, a l’hora de replantejar-se tot el projecte ara paralitzat del PDC- Granvia i pronunciant-se en contra d’obrir ara un debat que és inherent al paper de l’Hospitalet en el conjunt del territori, com és la seva pertinença natural —però no pas administrativa o jurídica— a la comarca del Baix Llobregat.  Van referir-se igualment a la importància de l’adhesió d’aquest territori motiu de preservació al Parc Agrari del Baix Llobregat, actiu a la riba dreta del riu i també a l’impuls que necessàriament hauria de tenir la declaració de BCIN a l’hora de preservar efectivament l’espai agrari i els immobles inclosos, no com ha passat fins ara amb la suposada protecció local, que ha estat del tot ineficaç.

Per Redacció