Aquesta tercera crònica del debat es centra en el bloc temàtic de les propostes dels candidats sobre els serveis a la ciutadania, des dels serveis socials i assistencials, als serveis sanitaris, l’ensenyament, la seguretat ciutadana. En clau hospitalenca: els nous dèficits d’escoles, el problema de la privatització sanitària, la manca d’infraestructures d’assistència primària i d’hospitals, el problema de la inseguretat als carrers i la infradotació de la guàrdia urbana, etcètera.
Els candidats de l’Hospitalet millor posicionats a les llistes dels seus partits a les eleccions autonòmiques del 12 de maig, Noemí de la Calle (Cs), Xavier Valverde (CUP), David Pérez (PSC), Eliseu Esterlich (Junts), Francisco J. González (Vox), Núria Lozano (Comuns), Sonia Esplugas (PP) i el del Baix Llobregat, Jordi Albert (ERC) van confrontar divendres 3 de maig les seves propostes electorals a un teatre del Centre Catòlic ple de públic.
Aquesta és la tercera crònica del debat, centrada en el tercer bloc temàtic que es va tractar, amb les propostes sobre els serveis a la ciutadania, des dels serveis socials i assistencials, als serveis sanitaris, l’ensenyament, la seguretat ciutadana. En clau hospitalenca: els nous dèficits d’escoles, el problema de la privatització sanitària, la manca d’infraestructures d’assistència primària i d’hospitals, el problema de la inseguretat als carrers i la infradotació de la guàrdia urbana, etcètera. En aquests enllaços es pot consultar les altres dues parts del debat i demà publicarem a lestaca.com la quarta i ultima part. A continuació, les propostes dels vuit candidats sobre el bloc de serveis a la ciutadania:
Jordi Albert (ERC). Els pressuposts d’ERC als darrers tres anys han incrementat més del 30% les partides destinades a serveis socials, sanitat i educació, segons Albert. Perquè dels drets socials, els pilars fonamentals son l’educació, la salut i una bona assistència social. Les solucions, a judici del candidat d’ERC, no vindran caigudes del cel. El primer problema assenyalat és que en la planificació urbanística de la ciutat de l’Hospitalet no s’ha fet reserva d’espais de cara a la construcció dels serveis i ha estat mal planificada. Això ha provocat que quan el departament d’Educació ha volgut fer escoles, no ha trobat espais disponibles. I per garantir l’educació cal disponibilitat de sol per construir les escoles. S’ha fet un pla de xoc per donar resposta, però no es suficient. També hi ha una problemàtica derivada de l’increment dels ratis a l’Hospitalet, malgrat que el govern de la Generalitat d’ERC ha incrementat en 25.000 professionals les dotacions d’Ensenyament.
Sonia Esplugas (PP) va començar parlant sobre la inseguretat ciutadana, perquè assegura que s’han incrementat els robatoris i que els mitjans de comunicació recullen les baralles, ocupacions il·legals d’habitatges, els atracaments, etcètera. Una situació que va afirmar que a l’Hospitalet és sagnant perquè fan falta més Mossos d’Esquadra. La candidata del PP va dir que a Catalunya hi ha un mosso per cada 435 habitants i a l’Hospitalet hi ha un per cada 900 ciutadans. Però també va assenyalar que a la segona ciutat de Catalunya es necessita més presencia d’agents de la Guardia Urbana i una millor coordinació amb la Guardia Civil i la Policia Nacional. Va afirmar que quasi la meitat de las ocupacions de tota Espanya es produeixen a Catalunya i “a l’Hospitalet sabem el que són les ocupacions mafioses i el que suposa per a la comunitat de veïns”. Sobre sanitat, va dir que necessitem més CAPS i que el QUAP de Sant Josep tenia que haver començat al desembre de 2023, a més de la renovació del CAP del Centre, en tant que el de La Florida Sud encara no està en funcionament i no està equipat. Ara només tenim promeses sobre l’hospital general, que se sap que té sostres d’amiant des de fa temps i només hi ha promeses de trasllat. La candidata popular va acusar a ERC i PSC que governen la Generalitat de que l’Hospitalet tingui aules saturades, ratis disparats, i que hagi baixat un 54% la inversió a la segona ciutat de Catalunya, perquè encara tenim barracons i no tenim atenció psicopedagògica, quan necessitem un centre d’atenció especial.
Xavier Valverde (CUP). Va dir que en matèria de serveis, la Generalitat ha posat el llop a protegir les ovelles, tants els governs de Convergència com els del tripartit, perquè “s’ha demostrat que no s’han cregut la defensa de l’escola i la sanitat pública. S’ha de saber qui dels presents porta els seus fills a l’escola pública o a la privada o millor dit, concertada, que s’ha de recordar que també és privada i que a hores d’ara són el 60% de les places escolars”. Qui té mútua sanitària?, també va preguntar el candidat de la CUP, que va advertir que posar un conseller que defensa les mútues no és el més adequat per obrir hospitals i CAPS. En aquest sentit, va afirmar que no vol tenir ni un Illa o un Boi com a consellers de Sanitat. Si governa la CUP, va afirmar que farien a l’Hospitalet el CAP de Sant Josep perquè els veïns no tinguin que anar al districte Centre. I també acabarien amb els barracons de l’escola Paco Candel. Valverde va assenyalar que s’ha de parlar d’això i “que ens diguin quines formacions estan decidides a acabar amb els concerts econòmics i no tancar cap llit d’ Hospital”. També va denunciar que l’atenció de serveis socials s’externalitzi.
Noemí de la Calle (Cs) es va adreçar al candidat del PSC per assegurar que no és necessària la immersió lingüística “perquè parles un perfecte català”. Afirmà que l’informe PISA assenyala que la immersió ha estat “nefasta” pels alumnes catalans. Des de Ciutadans es proposen fomentar tres llengües: català, castellà i anglès “per les exigències del món laboral”. La candidata va assegurar que “si volem millores tenim que deixar el procés i que els recursos de, per exemple, les ambaixades s’inverteixin en educació infantil de 0 a 3 anys i trencar el cercle de la pobresa per assegurar l’ascensor social”. Perquè “el talent no entén de classes socials i cal assegurar la igualtat d’oportunitats”. Per això va defensar augmentar la inversió en educació fins arribar al 6% del PIB “tal i com diu la llei de Catalunya que, per cert, cap govern ha complert”. També va defensar l’eliminació dels barracons, millorar els ratis a les aules amb escoles d’alta complexitat en quan a ensenyament. I augmentar les places de residencies pels grans, perquè “l’Hospitalet està per sota de la mitjana nacional”. També va reclamar la contractació de 4.000 nous metges i ampliar els horaris dels CAPs e introduir especialitats com pediatria. I sobre l’ús del català a la sanitat, va afirmar que “qui salva vides són els metges, no els lingüistes”.
Francisco J. González (VOX). El candidat va defensar que els espanyols tinguin prioritat a rebre ajudes públiques perquè “tenim que cuidar primer als nostres” en matèria social. Va afirmar la saturació i massificació de la sanitat i les escoles degut a la immigració massiva i descontrolada i va denunciar que s’ha posat diners “sostrets dels nostres impostos a projectes ideològics”. La saturació als col·legis de l’Hospitalet ho pot constatar qualsevol, doncs a l’actual curs 2023-2024 “tenim el desafiament d’una matrícula, amb una mitjana de 40 nous alumnes a la setmana, fins arribar als 3.200 alumnes nous que no estaven previstos al començar el curs”. Aquesta, per el candidat de Vox, és l’altre cara de la immigració massiva, es a dir, “la impossibilitat de planificar”. Si a aquesta circumstància s’afegeix la manca d’inversions de la Generalitat a l’Hospitalet per construir infraestructures sanitàries i d’ensenyament, “és una tempesta perfecta la sobrecarrega i la manca de mitjans”. Vox proposa “acabar amb el malbaratament del separatisme i uns serveis que prioritzin als veritablement necessitats”. Finalment, va assenyalar que a Catalunya hi ha aigua i ha de ser per a tothom, va defensar una policia “dotada d’autoritat” i va dir que “hi ha immigrants per a treballar, però també venen per a viure dels altres”.
David Pérez (PSC). Va començar la seva intervenció reconeixent que parlar català “m’ha costat esforços afegits, perquè vaig aprendre a l’escola del Gornal”. El candidat va afirmar que “qualsevol persona que hagi fet la immersió lingüística a l’Hospitalet sap perfectament el castellà”. En matèria de serveis, va assegurar que “no funciona l’atenció primària, a la zona nord de l’Hospitalet s’està derivant als pacients a l’Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí, la pediatria ha desaparegut dels CAPs de la ciutat i han crescut els problemes de salut mental. El candidat socialista creia que l’ajuntament de l’Hospitalet “ha de participar de la planificació sanitària de la ciutat perquè sap perfectament el que s’ha de fer i s’ha de parlar entre totes les institucions”. Va dir que la Generalitat no ha consensuat amb l’Ajuntament, extrem que va negar el representant d’ERC. “Nosaltres volem dedicar el 7% del pressupost a la salut i també a les residències de la tercera edat, perquè la Generalitat no n’ha construït cap”. Va estendre aquesta proposta a la resta de Catalunya per “revertir aquesta situació perquè tenim un dèficit important”. Pérez es va comprometre a fer més desplegament de Mossos si el PSC governa la Generalitat i va afirmar que l’Hospitalet té ara “més Guardia Urbana que mai, doncs ha passat de 300 a 400 agents”. I va concloure la seva intervenció: “M’agradaria que aquest esforç que fa l’ajuntament també el faci la Generalitat”.
Núria Lozano (Comuns). La candidata va començar afirmant que “necessitem generar una excepcionalitat por manca d’espais per construir nous centres escolars, doncs s’escolaritzen a l’Hospitalet un de cada tres alumnes de Catalunya, creant durant aquest curs escolar un total de 29 grups bolets, a l’hora que coexisteixen escoles amb barracons amb altres escoles elitistes que encara segreguen les seves aules per sexe”. També va denunciar que la Generalitat no ha construït ni una escola bressol d’infantil. “Els nostres nens tenen dret a inversió en educació i a fer activitats extraescolars, però també tenen problemes de salut”. La candidata va denunciar que a l’Hospitalet “hi ha una espera de 15 dies, temps molt superior a les 48 hores previstes per a una visita comunitària i l’espera s’allarga molt més per les intervencions quirúrgiques”. També va denunciar que “necessitem urgències pediàtriques i la construcció de l’hospital general per deixar d’enviar als ciutadans al Broggi”. I en matèria de seguretat, va afirmar que l’Hospitalet “no té xifres substancialment superiors, perquè els delictes que més creixen son les estafes y la ciberdelinqüència”.
Eliseu Estarlich (Junts). Va afirmar que la Generalitat dedica la majoria de despesa en política social: salut, educació i atenció social. “Tots tenim que estar units per tenir més recursos per a Catalunya i tenim que parlar dels problemes per buscar les raons i les causes”. Sobre sanitat, el candidat va defensar fer els equipaments mencionats, “augmentar l’atenció intermèdia, per garantí atenció dependència i modernitzar amb recursos domiciliaris”. En definitiva, va proposar enfortir el paper de les regions sanitàries i lluitar contra el dèficit fiscal. També fer habitatges per a la gent gran i garantir la seva atenció. Per al candidat de Junts, “és una notable font de riquesa l’hospital Bellvitge i l’ICO, i potenciar l’atenció en salut mental, a més de repensar l’atenció de llarga estada psiquiàtrica de mig i llarg termini. També va defensar “una educació en llengua catalana en tots els àmbits i atendre la matricula viva, però també una formació professional dual i una llei d’aprenentatge. I en matèria de seguretat, “una llei del sistema policia català per poder coordinar millor”.