Els nous problemes veïnals exigeixen una posició més crítica de les associacions de veïns en defensa de la ciutadania i al marge de posicions de clientelisme

El dissabte 27 d’abril, la Federació d’Associacions Veïnals de l’Hospitalet va celebrar la seva assemblea anual. Com en ocasions anteriors, no va ser un acte plàcid i tranquil. Dos temes bàsics van centrar l’atenció, i les tensions, a l’assemblea: l’estat dels comptes i la dimissió del president, Manuel Piñar.

Sobre l’estat de comptes, resulta sorprenent la existència d’un dèficit l’any 2023 de 9.460,47 euros sobre uns ingressos de 876 euros. Les explicacions d’aquesta situació financera poden trobar-se tant en una gestió econòmica poc eficient i a problemes en l’arribada d’una subvenció municipal. De tota manera hauria de ser preocupant que una entitat que, en teoria, representa al veïnat davant les administracions, basi la seva economia en subvencions de la mateixa administració pública.

En la convocatòria de l’assemblea un dels punts era el de la substitució de càrrecs dimitits, sense explicar quins. Un  cop reunida l’assemblea es va comunicar que Manuel Piñar, president de la FAV en les últimes dècades presentava la seva dimissió. Proposant-ho així, feia difícil presentar alguna candidatura tot i que, com informa un dels assistents, va veure per sorpresa en el descans de l’assemblea com el president dimissionari, Piñar, feia unes declaracions a la TV de la ciutat al costat de la que seria nomenada més tard nova presidenta, Maite de la Concha, presidenta de l’associació de veïns Districte IV, que es va separar de la AVIV de La Florida fa un parell d’anys. Tot semblava ja decidit en algun lloc extern a la mateixa assemblea.

Tot plegat va provocar tensions a l’assemblea, com algun comentari masclista del president sortint, “els papers son com les dones, se’ls hi ha de mirar el cul”, que va ser retirat després de la queixa d’una de les assistents a l’assemblea. També va haver-hi un incident quan el president de la Associació de Bellvitge va exigir que, per educació, a ell se’l respongués en castellà i no en català.

Més enllà d’aquests incidents que poden valorar-se, es va fer evident que la convocatòria de l’assemblea na es va fer en els terminis fixats ni tampoc es va procedir a presentar i aprovar l’acta de l’anterior assemblea com seria preceptiu, el que posa de manifest l’estil de treball existent dins la Federació.

Els problemes, però, son més de fons. Una part del moviment veïnal de la ciutat sembla paralitzat. Les associacions d’alguns barris, com explicava la Carme Santmiquel abans de morir, sobreviuen gràcies als socis de Sinera, l’asseguradora de decessos lligada a la CONFAC.

D’altres, son incapaces de donar resposta d’algun tipus a desastres especulatius com els nous blocs de Cosme Toda, abandonant la defensa del veïnat que, al final, ha d’assumir una plataforma. Coses similars poden dir-se de l’associació oficial de Bellvitge que dona suport explícit al nou PDU Biopol-Granvia que implica la construcció de nous blocs al sud de la ciutat. De fet, costa veure a la FAVLH prenent posicions sobre les problemàtiques veïnals als barris o donant impuls a iniciatives de mobilització contra la especulació urbanística o l’estat dels serveis públics a l’Hospitalet.

Quatre de les associacions més actives de la ciutat, la associació de La Florida, la associació independent de Bellvitge, la de Collblanc -La Torrassa i Som Santa Eulàlia va difondre un document crític sobre l’assemblea, afirmant que a hores d’ara la Federació està tocant fons.

En el seu comunicat, desprès de descriure els fets de l’última assemblea, les quatre associacions afirmen que: “La FAVLH ha tocat fons. Però això no vol dir que s’aturi el moviment veïnal ni les seves lluites als nostres barris. Ans el contrari, als nostres Barrios seguirem mobilitzant al veïnat per dignificar la vida de les nostres veïnes i veÏns.”