El 15 de juny es convoca ple extraordinari per fer efectiu el relleu

Ja s’ha fet públic que Núria Marín deixa l’alcaldia de l’Hospitalet i serà substituïda pel tercer tinent d’alcalde David Quirós. El runrun que ha estat circulant per la ciutat des de fa mesos, pràcticament des que el tercer tinent d’alcalde de la ciutat es va dedicar a comentar a alguns dels regidors —especialment dels grups municipals d’oposició— que el proper alcalde de la ciutat seria ell, ja s’ha fet realitat. Cristal·litzat el runrun, podem aprofitar per resumir el mandat de l’alcaldessa Núria Marín Martínez i explicar quatre dades sobre el seu successor in pectore.

Núria Marín va accedir a l’alcaldia el 19 d’abril del 2008, essent la primera tinent d’alcaldia quan el president José Luis Rodríguez Zapatero va nomenar ministre de Treball i Immigració Celestino Corbacho, fins aleshores alcalde de la ciutat. Núria Marín va néixer a Collblanc i no només era la primera dona alcaldessa de la ciutat en tota la seva història, sinó que era la primera alcaldessa socialista i la primera dels tres alcaldes democràtics que havia nascut a L’Hospitalet. Va néixer el dia de Sant Esteve de 1963 (al desembre passat va complir 60 anys) i va començar a militar al PSC a l’any 1981, segons ella mateixa ha declarat moltes vegades. Quatre anys més tard, encara sense acabar els estudis que ella considera similars a empresarials, va entrar a treballar a l’Ajuntament i,a deu anys després, amb 32 anys, es va incorporar com a regidora socialista. Fins ara mateix, per tant, 28 anys amb càrrec públic i sou municipal. Regidora durant 13 anys i alcaldessa durant uns altres 16, va ser a més, presidenta de la Diputació de Barcelona entre 2019 i 2023 i des del juliol de l’any passat senadora per designació del Parlament de Catalunya. Ha simultanejat, adherits als respectius càrrecs, un munt de responsabilitats representatives i fins i tot va arribar a ser presidenta del PSC i ara mateix és vicepresidenta del seu partit.

Entre els mèrits evidents, guanyar totes les eleccions municipals a les quals s’ha presentat, la del 2019 amb majoria absoluta i mantenir-se com a primera autoritat municipal sense gaire sobresalts. El més important es va produir al febrer del 2020 quan un regidor del seu propi partit va destapar el cas Consell Esportiu (encara sense finalitzar) pel qual va ser imputada tot i que des-imputada amb posterioritat. Després d’aquest cas, que encara cueja, Núria Marín va perdre successivament la presidència de la Diputació (avui en mans de l’alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, ma dreta de Salvador Illa) i després la presidència del partit i, fa molt poc, va transcendir que Marín volia deixar l’alcaldia de l’Hospitalet i potser dedicar-se a ser senadora i qui sap si viure a Madrid, on arran del nomenament del càrrec va adquirir un pis. Un pis, per cert, que no figura entre la seva declaració de bens feta pública al web de la Cambra Alta del passat mes de juliol, probablement perquè l’adquisició era encara molt recent.

El seu sou declarat és de 109.055 euros anuals, té un  pis i un aparcament al 50% en propietat i una segona residència a Altafulla també compartida, un fons de pensions superior als 175.000 euros i uns altres 150.000 euros en accions i participacions.

Sempre s’havia rumorejat que la persona més adequada per substituir-la quan ella estigués decidida a abandonar un càrrec que ja no semblava fer-li gaire il·lusió, era el que havia estat, fins no fa gaire, primer tinent d’alcalde, Fran Belver. David Quirós, per la seva banda, ha anat ventilant en els darrers temps que la persona elegida era ell. El nomenament de Núria Marín com alcaldessa a l’abril del 2008 va ser, segons el mateix Celestino Corbacho, una opció natural en uns moments en què el nomenament del ministre es va precipitar. En alguna ocasió Corbacho, que no ha mantingut bones relacions amb la seva successora des de gaire bé el seu retorn de Madrid, s’ha lamentat públicament de l’elecció i ha criticat durament l’absència d’iniciatives polítiques coherents de la seva fins aleshores tutoritzada successora. Ara, l’elecció de Quirós, que dins del partit socialista a l’Hospitalet no ha aconseguit ni de bon tros una posició majoritària, ha estat probablement més meditada, el que no vol dir que no sigui bastant sorprenent si es té en compte que Belver passa per ser l’únic component de pes en l’equip Marín i probablement la persona que té major presència en la gestió del dia a dia. En contra de Belver, segons algunes opinions, les seves constants dificultats de salut, el seu talant més aviat distant i crispat, la mala relació amb una part del partit encara proper al seu gendre Christian Alcázar (sense futur per la inculpació rebuda en el cas Consell Esportiu) i el no haver-se postulat eficaçment en lloc de Quirós.

Quirós, pels que el coneixen de prop, té fama de maquiavèl·lic, de venedor de fum i de que els temes se li fan vells a les mans abans de donar solucions, però també de mantenir una via de relacions socials més propera al savoir faire de l’alcaldessa. Per la fins ara alcaldessa, deixar a Quirós al front del govern municipal ja li sembla bé, malgrat el que puguin dir d’ell.

Ja hi ha data per fer efectiu el relleu. Serà en un ple extraordinari que es convocarà el dissabte 15 de juny.

D’acord amb la queixa del director de Comunicació de l’Ajuntament sobre la nostra informació sobre el pis madrileny de l’alcaldessa en la que se’ns indica que estem atribuint a l’alcaldessa un delicte perquè no el té declarat, la informació ja constata que el pis no estava declarat previsiblement perquè la seva adquisició era molt recent (posterior a juliol del 2023 que és la data de la declaració) i, per tant, quedava claríssim que no tractàvem d’insinuar cap delicte. Comunicació de l’Ajuntament afirma que l’alcaldessa no té cap pis a Madrid, malgrat que la informació ens havia arribat de fons internes del propi partit socialista de l’Hospitalet —i circulava extensament pel Departament de Cultura del mateix Ajuntament— on, certament, no es concretava si la propietat estava escriturada a nom de l’alcaldessa, d’alguna empresa patrimonial o d’algun familiar. Queda, doncs, fet l’aclariment que se’ns demanava.