El Reglament d’Organització i Funcionament s’ha convertit en un document obsolet deu anys després de la seva aprovació

Un any després de l’aprovació per part del ple municipal del Contracte Programa dels Mitjans de Comunicació Públics de l’Hospitalet continuen sense estar aprovats els dos organismes de gestió que, segons l’article 7 de l’actual Reglament d’Organització i Funcionament dels Serveis de Comunicació Municipal de l’Hospitalet han de “garantir la participació dels grups socials i les entitats sense ànim de lucre més representatius a la ciutat, així com de les formacions polítiques amb representació al Consistori” com són el Consell Assessor i el Consell Executiu i de Programació.

En sentit estricte això vol dir que des de fa un any els Mitjans de Comunicació Públics funcionen sota el criteri exclusiu del Director dels Mitjans i, en conseqüència sota els dictats directes de l’empresa municipal que els empara, La Farga GEMSA, que vol dir en última instància sota les directrius de l’equip de govern socialista.

Els Mitjans de Comunicació Municipals (MCM) es regeixen des d’octubre del 2018, per un document que es coneix com a Contracte-Programa, al qual obliga la Llei de l’Audiovisual de Catalunya (LCAC) i que contempla els objectius del servei públic, les missions, l’abast i els termes de la prestació de serveis, la provisió de fons imprescindibles i la participació social en els dos organismes (Consell Assessor i Consell Executiu) que preveu el Reglament. A l’octubre del 2018 es va aprovar un primer contracte programa de dos anys de durada, 2019-2020, i no va ser fins al maig del 2023 que el ple va aprovar el segon contracte-programa en aquesta ocasió per una durada de quatre anys, 2022-2025. L’aprovació del contracte-programa exigeix la constitució prèvia dels dos organismes de representació i gestió com son el Consell Assessor i el Consell Executiu, de manera que per aprovar el primer contracte-programa, 2019-2020, es van haver de constituir els consells a finals del 2016, i pel segon a primers del 2022, com a conseqüència de la provisionalitat en el nomenament del Director dels Mitjans que no es va resoldre fins a primers del 2018. Això vol dir que els MCM van funcionar sense Contracte-Programa durant tot l’any 2021 i fins el maig del 2023 que no es va aprovar el segon, malgrat portava data de 2022-2025.

Ara, hi ha Contracte-Programa fins a finals del 2025, però en canvi no existeix ni el Consell Consultor, formalment, ni el Consell Executiu, perquè ambdós organismes acaben el mandat, reglamentàriament, quan es renova el Consistori després de les eleccions. És a dir, ambdós organismes estan caducats des de fa un any.

Un d’aquests organismes, el Consell Assessor, que com el seu nom indica té com a objectiu les tasques consultives i assessores, la concreció de les condicions d’ús dels diferents mitjans de comunicació i la promoció de l’Estatut Professional entre d’altres, va ser aprovat en la seva composició actual, per la Junta de Govern en la sessió del passat 9 de maig, però ja ha incomplert l’article 10 del Reglament que obligava l’equip de govern a donar compta al Ple municipal d’aquest nomenament en la primera sessió posterior, és a dir en el ple del passat dia 27. I no serà estrany que es vulneri el que esmenta l’article 13.1 sobre les sessions d’aquest organisme que està obligat a reunir-se al menys dues vegades l’any i que tan sols arribarà a estar vigent quan estigui a punt d’acabar-se aquest mes de juny si és que el govern el porta a aprovació en la propera sessió plenària. Fer dues reunions entre juliol i desembre d’aquest 2024, no sembla el més probable.

Mentre tant, de l’altra organisme preceptiu, el Consell Executiu, inexistent des de maig del 2023, no se’n sap res de res. Falta un any i mig perquè acabi l’actual Contracte-Programa, que el Consell Executiu té l’obligació de sancionar, malgrat que l’ideal fora no que voti l’esborrany sinó que l’elabori i que, per tant, compti amb la participació de la representació de partits polítics municipals, de les entitats de la ciutat, dels professionals dels mitjans i dels especialistes a l’hora de debatre el document i no només de votar-lo.

L’experiència dels dos anteriors Contractes-Programes posa de manifest que el Reglament d’Organització, que el Contracte-Programa i per suposat els dos Consells a que obliga la llei, són absolutament paper mullat perquè tot funcionaria exactament igual en els MCM si no existissin. En els dos processos per redactar el Contracte-Programa, les reunions dels organismes només van servir per afegir unes poques esmenes acceptades (i una bona quantitat directament rebutjades) i per votar el document final elaborat des de la direcció del MCM. De fet, poca cosa més es podria haver fet per dues raons fonamentals: la primera, per les presses a l’hora de convocar els organismes, ja que s’estava funcionant de feia mesos vulnerant la legalitat perquè no hi havia contracte-programa. La segona perquè la mateixa constitució dels organismes deixa molt que desitjar. En moltes d’aquestes reunions el reglament permet que un assistent acumuli els vots de representants absents, de manera que, en general, entre el director dels mitjans de comunicació, els tècnics del departament amb veu i vot, i els representants de l’equip de govern, sumen sempre una majoria qualificada que impedeix el debat obert i els canvis de criteri en la línia argumental de la direcció que, normalment, porta els textos elaborats simplement perquè es votin.

Tot plegat converteix en paper mullat el reglament d’organització, aprovat ja fa deu anys, el contracte-programa i els organismes representatius i seria imprescindible que per ajustar-se als objectius del que proclama la llei catalana de mitjans audiovisuals es posessin a debat tots aquests instruments: el reglament, el contracte-programa i els mateixos organismes que han de gestionar col·laborativament, un tema tan sensible com és la informació de titularitat pública.

Ara mateix, el funcionament dels MCM, no és només un oligopoli de l’equip de govern. És, més enllà d’això —que és una realitat—, un monopoli de la direcció unipersonal dels mitjans, sense que ni tan sols l’equip professional dels MCM tingui cap possibilitat d’exercir un control sobre la seva feina que vol dir sobre l’enfoc dels seus materials informatius, com es posa de manifest cada vegada que es parla off the record amb els treballadors de l’organisme.