Hi ha hagut contactes fomentats pels socialistes, però encara no converses.

És curiós que en l’actualitat política de l’Hospitalet cada vegada es compleix més aquella màxima que diu que quan els gossos borden, alguna cosa senten. Ara està sonant amb persistència la brama que el nou alcalde de la ciutat, tan aviat agafi les regnes, una de les primeres coses que farà serà iniciar converses amb els Comuns per tal d’aconseguir un pacte d’estabilitat pel que resta de mandat, ve sigui incorporant-los al govern, ve sigui amb acords concrets. De moment no hi ha res més concret que el missatge que David Quirós llença a qui el vulgui escoltar, afirmant que el pacte amb els Comuns és qüestió de dies. I això que encara en queden 11, de dies, perquè ell sigui el nou alcalde.

La brama s’ha intensificat en les darreres hores i la confraternització entre els regidors dels Comuns —al menys les dues regidores— i els regidors socialistes més fidels al que serà el nou equip de govern, s’estan convertint en el motiu central de les sospites. Que si les regidores dels Comuns se’n van a prendre una cervesa en acabar els plens, que si alguna coincideix en trobades de cafè amb el que serà nou alcalde al que uneix una bona amistat… rumors probablement interessats que, de tota manera, no amaguen una certa sintonia entre les parts.

Que alguna cosa s’està movent —i que la cosa va en serio— ho posa de manifest un dinar a Barcelona on van participar regidors de la ciutat de totes dues formacions, a la que es van afegir dirigents dels aparells. Probablement allò no era purament una reunió, però és evident que no es queda a dinar amb protagonistes del futur govern municipal si no hi ha, d’entrada, una certa sintonia i, de sortida, alguna voluntat d’enteniment. No hi ha res encara, perquè un dinar d’aquestes característiques no es convoca en un lloc públic on qualsevol periodista pot ser espectador de la trobada, com és el cas; però que encara no hi hagi res, no vol dir que no s’intenti.

Pel que ha pogut saber aquesta redacció, els intents són evidents des del primer dia. La mateixa alcaldessa en el discurs de presa de possessió, reconeixent que no tenia majoria absoluta, va venir a dir que el programa del PSC i el dels Comuns coincidien, en esperit, més d’un 80%. Després d’aquell primer llançament de salvavides —salvavides compartit, segons pensava l’alcaldessa— es va fer el silenci, que només es va trencar quan calia aprovar els primers pressupostos. Un reguitzell molt ràpid de converses va propiciar un acord de 46 punts que els Comuns reclamaven per permetre l’aprovació de pressupostos. El document es va signar, els pressupostos es van aprovar amb l’abstenció dels Comuns, i dels 46 punts no se n’ha tornat a parlar. Bé, algunes vegades els Comuns treuen el tema per recordar l’incompliment…

Ara, el que ha de ser nou alcalde ja els ha començat a prometre coses, pel que ens han pogut comentar. El primer que els ha promès és que hi haurà canvis. Sembla obvi, perquè no només marxa l’alcaldessa: també el primer tinent d’alcalde. Per tant, els canvis seran imprescindibles. Al menys, de persones. Però Quirós també ha promès, pel que ens diuen, canvis en les propostes, en el tarannà, en les mesures socials.

Hem preguntat als Comuns si els canvis previstos suposaran l’oblit de l’aventura del Biopol, modificacions en el planejament del Cosme Toda o de la promoció prevista a la línia de Vilafranca, l’oblit en l’alienació d’Albert Germans, les modificacions en la política de cessió de l’arquitectura patrimonial; canvis en el planejament per la recuperació de sol públic; canvis en la política de cessions pel Districte Cultural o el Cirque du Soleil; canvis en el destí de les terres de Can Trabal; canvis pel que fa als espais de la Fira de Barcelona a l’Hospitalet, etc. etc. Ho desconeixen del tot, i sembla que tenen clar que no tornaran a acceptar promeses sinó realitats i que primer esperaran a veure com es comporta el nou equip de govern, abans de prendre qualsevol decisió de futur.

L’aproximació del PSC als Comuns no sembla haver-se produït igual respecte d’ERC-EUiA. Representants d’aquest sector ens han negat qualsevol contacte afirmant que ells no consentirien només un canvi d’equip, sinó només un canvi de règim. És a dir, una nova manera de fer. Tot i que una nova manera de fer enfocada cap al futur, tampoc resoldria els enormes problemes pendents de present, com tots els que hem esmentat anteriorment als que caldria sumar molts altres de caràcter estratègic i una infinitat de dèficits de gestió. Probablement un canvi d’equip és molt poca cosa, però tampoc està clar que un canvi de règim fos del tot suficient…

El que pugui passar en endavant, malauradament, no sembla cosa que es pugui resoldre des d’aquesta ciutat, si valorem els indicis. Si és veritat que l’elecció de Quirós s’ha decidit fora de l’Hospitalet i si, com sembla, l’aparell socialista és conscient de la crisi interior de l’organització aquí, amb una gestora que porta més de dos anys en funcions i un govern municipal en hores baixes, també resulta evident que els moviments d’aproximació als Comuns han de tenir una lectura més amplia en clau de país (la investidura d’Illa, els governs de l’AMB, la Diputació i alguns ajuntaments importants…). Això vol dir que, en última instància, si des de Barcelona es diu als Comuns que han de pactar amb Quirós, hi haurà aquí, previsiblement, molt poca resistència. Ja s’ha vist en molts altres casos, des de l’aprovació final d’alguns projectes que han passat el filtre de l’AMB, fins les polítiques d’acotament del cap respecte temes tan complexos com la Fira, etc.

El problema de l’autonomia territorial de les organitzacions i dels grups municipals continua sent un llast que no s’acaba de resoldre a nivell intern i això explica moltes coses que passen a nivell general i a nivell municipal.

El que sí sembla evident és que Quirós comença a ser conscient de les enormes dificultats de seguir governant en minoria i no només per la geometria del plenari sinó especialment per la debilitat de l’equip, pel cansament que es detecta en la ciutadania i pel perill de perdre algunes de les votacions en qüestions essencials. No acostuma a passar, és cert, que el govern perdi votacions essencials, entre altres coses perquè l’oposició s’ho passa d’allò més bé combatent dialècticament a VOX cada vegada que pot. Per cert, VOX ho paga, deixant en minoria l’oposició i facilitant la feina al govern, també cada vegada que pot, una mica incomprensiblement.

Passa habitualment, excepte en alguna ocasió, com va passar amb la reobertura de Ràdio L’Hospitalet avalada des d’aquesta casa, dit sigui simplement a tall d’exemple. Cosa que significa, alçant una mica el vol que, en general, quan s’assenyala la lluna, resulta bastant intel·ligent no mirar gaire el dit.