Nerviosisme polític entre les forces d’oposició per les possibles negociacions per estabilitzar el govern Quirós

L’acord entre el Grup Municipal del PSC i dels Comuns a l’Ajuntament, signat al desembre del 2023 per tal de possibilitar l’aprovació dels primers pressupostos de l’actual mandat, mig any després de la seva signatura, no sembla que hagi fructificat gaire i això que era un pacte a exercir al llarg dels 12 mesos del 2024. Hi havia dos apartats diferenciats en el pacte: per una banda, els acords d’àmbit polític i per una altra, els acords per àrees; i uns compromisos finals que obligaven el PSC a complir-los i als Comuns a abstenir-se en la votació dels pressupostos, cosa que aquestes últims van exercitar en el seu moment.

El document signat comprometia també a posar tots els acords en marxa en aquest 2024 i a fer possible que tots ells estiguessin complerts abans d’acabar l’any. I s’anunciava la creació d’una comissió de seguiment per avaluar l’execució dels acords, que s’havia de reunir com a mínim una vegada cada tres mesos i cada vegada que una de les parts ho demanés durant el període d’execució dels pressupostos, obligant alhora a celebrar una reunió d’avaluació final que podria perllongar els acords cas que els que signaven en aquest moment no haguessin estat finalitzats a l’acabar l’any.

La veritat és que, repassats un a un els acords signats, no hem pogut detectar que s’hagi acomplert cap, al menys que cap dels punts que contemplen l’acord s’hagin publicitat o hagin arribat a coneixement de la ciutadania. Per verificar-ho, aquesta redacció es va posar en contacte amb els Comuns que, han posat de manifest que, en efecte, els punts s’han incomplert de moment, tot i que alguns d’ells s’han intentat posar en marxa i s’han trobat obstacles, segons els regidors socialistes, per culpa de dificultats pràctiques derivades de la lentitud dels tràmits administratius en mans del funcionariat local. Pel que sembla, però, la comissió de seguiment funciona i s’ha reunit quatre o cinc vegades en aquests sis mesos però simplement per constatar com de difícil és que el pacte avanci i ja no diguem, que a finals de 2024 hagi tingut alguna viabilitat pràctica.

El cert és que els 46 acords que el pacte contemplava ja semblaven a primera vista molt difícil que ni tan sols s’encetessin en alguns casos, tenint en compte les enormes dificultats de l’aparell municipal que funciona generalment al ralentí des de fa molt de temps. La sensació, per molts dels interlocutors d’aquesta redacció, és que el que funcionen son els grans projectes urbanístics i algunes propostes que pretenen bàsicament una resposta a nivell d’imatge: la Fira de Barcelona, el Districte Cultural, les places hoteleres vinculades a la pretensió del turisme ciutadà, el Cirque de Soleil, els grans concerts, la cessió de patrimoni per grans projectes com ara els edificis dels jutjats a Planeta Formació o Can Godó i Trias a Varia Investment Cultural, etc. La resta del que son serveis socials, culturals, d’equipaments o directament administratius (empadronament, assessorament a les dones, política d’habitatge, climatització escolar, biblioteques, ensenyament preescolar, centres cívics, etc) deixen molt que desitjar.

L’acord incorporava 6 mesures en l’àmbit polític, i 40 més per àrees, repartides en 7 sobre l’espai públic i el verd urbà, 4 sobre l’ensenyament, 4 a la promoció econòmica, 2 al benestar animal, 3 als serveis socials, 4 a l’àrea de salut, 6 a temes d’habitatge, 6 més a Cultura i Patrimoni i 4 a Seguretat. Qui vulgui consultar la totalitat del document pot fer-ho en aquest enllaç: https://img.lhdigital.cat/wp-content/uploads/2024/01/Acord-LHECP-C-i-PSC-per-aprovacio-pressupostos-2024.pdf

Nosaltres només en destacarem alguns que resulten paradigmàtics, com ara el primer de tots: el de la necessitat d’empadronament de les persones sense domicili fix i situació de vulnerabilitat que qualsevol ajuntament progressista tindria que tenir resolt. L’acord especificava que: “A través dels serveis socials de referència s’establiran mecanismes de comunicació amb les persones afectades, que puguin servir, fins i tot, per fer arribar notificacions. Per tirar endavant aquesta proposta no calen recursos addicionals als assignats actualment si be s’impartiran sessions de formació específica.” Justament, no només l’acord buscava resoldre aviat aquest problema endèmic a l’Hospitalet. L’Espai de Ciutadania, que és la coordinadora d’entitats de la ciutat fa mesos que tracta de resoldre aquest tema amb el diàleg, la constància i tots els passos legals que corresponen, sense cap mena d’èxit fins el moment actual.

En l’apartat de verd urbà el primer acord també proposava: “Adequarem els terrenys de l’antiga Fabrica SAS (La Torrassa – 320.000€) com a illa verda. Continuarem amb la negociació amb FECSA-ENDESA per a la cessió de part deis terrenys del transformador de la Torrassa (7.000 m2) per destinar-los a espai verd. Crearem les noves illes verdes del Pare de Pau (Les Planes -pendent valoració), Federico García Lorca (Pubilla Cases -pendent valoració) i Av. Miraflores (La Florida -120.000€) a la zona nord. A banda d’aquests indrets, des.tinarem 1M€ a l’adquisició d’algun altre solar a la zona nord de la ciutat per crear un espai de verd urba o illa verda.” Fins ara, de tot plegat, res de res.

Pel que fa a les matèries d’ensenyament l’acord afirmava que “coneixedors de la greu situació d’excepcionalitat deis centres educatius de L’Hospitalet, cóntinuarem amb la cessió d’espais com els del C/ Pau Casals, Camí de la Riereta, Plaça Senia, Sanfeliu … , per noves escales, així com la construcció de dos noves escoles bressol municipals (Sant Josep i Collblanc), i incorporar a aquesta xarxa pública les 5 escales bressol concertades que hi ha en aquest moment a la ciutat.”. Novament, tot fum…

En l’apartat de promoció econòmica, una qüestió que requeria poc esforç aparent, “incrementarem un 20% (partida actual de 30.000€), la dotació de les subvencions no nominatives de l’àrea de Promoció Econòmica per l’Economia Social i Solidaria”, tampoc s’ha portat a terme. Pel que fa als serveis socials, l’acord fixava que “durant l’any 2024 s’elaborarà un Reglament intern d’ajudes a famílies, que defineixi els criteris d’adjudicació que els professionals de serveis socials han de seguir per atorgar les ajudes directes a famílies amb situacions de risc i emergència social que són de competencia municipal. Aquest reglament tindrà en compte l’estabilitat tant deis usuaris com deis professionals que l’atendran. Es tindran en compte els criteris econòmics, temporals i socials. Aquest reglament comptarà amb un increment del 5%de la partida d’ajuts dins del pressupost d’ajuda directa a famílies.” I acabava dient: “Abans de finalitzar el mes de febrer, es crearà el grup de treball que elaborarà aquest reglament.”. Ni reglament, ni grup…

I, en un dels serveis municipals més en crisi per la manca de personal i per l’absència de ductilitat en l’atenció, hi havia el compromís de: “Les diferents situacions d’emergència social provoquen la necessitat d’incrementar i millorar, fent més eficient, el treball del personal de serveis socials de l’Ajuntament. Junt amb el departament de personal, i adequant-nos a la normativa actual, mirarem d’incrementar el nombre tot i la manca de personal per ser un sector sense atur.”

Tampoc en els apartats de salut, habitatge, cultura i patrimoni o seguretat, hem detectat cap acord sensible. El que si va estar ben perceptible va ser l’aprovació dels pressupostos que el govern municipal va tirar endavant amb la simple abstenció del Comuns. A canvi de res, com ha estat molt evident.

Malgrat l’evidència del fracàs de l’acord, es detecta a la ciutat una certa inquietud entre les forces de l’oposició municipal pel que pugui passar en les previsibles negociacions per estabilitzar el govern Quirós en l’immediat futur. No està clar que al nou alcalde li sigui fàcil convèncer els regidors dels Comuns de facilitar-li novament el camí cap a l’estabilitat, a la vista de l’experiència anterior. Als regidors de l’Hospitalet, naturalment. Una altra qüestió és que el suport dels Comuns a la ciutat, es vengui per quatre rals en el mercat de Barcelona on es negocien les coses que abans només semblaven afectar a la casta.