En el darrer ple, l’abstenció socialista va impedir aprovar una moció que buscava resoldre el problema

La constatació que ni tan sols l’acord número 1 del pacte de desembre del 2023 entre el PSC i els Comuns, el referit als dèficits d’empadronament, s’havia complert, es va viure en el ple de maig quan els socialistes es van abstenir en la moció que sobre aquest tema va presentar el grup municipal d’ERC.

L’empadronament no només és un dret en la legislació espanyola sinó que és una obligació. Segons l’article 15 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local estableix que “Qualsevol persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure’s al padró del municipi en el qual resideixi habitualment” i, per garantir aquest dret, les administracions públiques estan obligades a facilitar-lo.

Com és sabut, si un no està empadronat al lloc on resideix habitualment, té enormes dificultats per accedir als serveis públics bàsics, com ara l’educació, la salut o els serveis socials d’atenció primària. I aquesta eïna es converteix de facto en un element imprescindible per la integració social fomentant la inclusió i evitant la discriminació Social.

La realitat afecta especialment a persones nouvingudes sense papers i el no empadronament retarda la regularització de la seva situació administrativa i els arrossega a la precarietat perquè acaben sent víctimes de la desregulació en el treball, l’economia submergida i la misèria.  Els problemes es generen principalment quan hi ha dificultats alhora d’establir una adreça residencial, però el tractament d’aquestes situacions especials està recollit en el punt 3 de la Resolució de 17 de febrer de 2020, per la qual es dicten instruccions tècniques als ajuntaments respecte a la gestió del padró municipal. Com recorda la moció presentada “en els darrers anys, des del departament de Feminismes i Igualtat, s’han realitzat accions de sensibilització per tal de garantir que totes les administracions municipals empadronin els seus veïns i veïnes i facilitar la resolució de casos que poden ser complexes”.

A una ciutat com l’Hospitalet aquests fets són constants i les dificultats també han estat constants des de fa mesos, agreujades per els dèficits de gestió administrativa en serveis socials, responsabilitat directa de l’equip de govern. L’Espai de Ciutadania, ha tractat intensament aquesta situació a la ciutat des de fa mesos, perquè una gran part de les entitats que agrupa, dedicades a l’auxili a les persones migrades, pateixen cada dia aquest descontrol. L’acord dels Comuns va apretar l’equip de govern a afrontar el tema, però mig any després, s’està encara lluny d’haver-se resolt el problema. I d’aquí la moció que el grup d’ERC+EUiA, va presentar en el ple de maig. Allà, en set punts, es demanava el reconeixement del dret de la ciutadania a ser empadronada, la revisió i l’actualització del protocol d’empadronament així com la revisió dels casos desestimats per veure si s’està complint amb la normativa d’aplicació. Incorporar en el protocol la possibilitat d’empadronar en domicilis ficticis sota la responsabilitat municipal, formar al funcionariat per convertir-lo en facilitador i no en obstaculitzador, fer campanyes informatives a la ciutadania i organitzar una comissió de treball en la taula sectorial de Drets de Ciutadania, per fer un seguiment de l’aplicació de la normativa del padró i de totes les incidències que es produeixin.

Com es pot veure, res que s’aparti massa de l’acord del desembre. Pel PP, que va ser l’únic grup de la dreta que va participar en el debat posterior, això del domicili fictici pot comportar corrupteles i empitjorar encara més el que caldria resoldre i, en aquest sentit, es va mostrar contrari a l’aprovació de la moció. Però el PSC, que ja tenia el compromís pactat amb els Comuns i que tal com van reconèixer els regidors del grup en el debat de la moció s’han estat donant passes en el bon camí però s’està lluny de resoldre els problemes de molts veritables residents al municipi amb conflictes d’estabilitat residencial, es va abstenir en la votació final.

Com que el resultat final va ser de set vots a favor (els d’ERC+EUiA i el dels Comuns) i set vots en contra (els del PP i VOX) i l’abstenció dels 13 vots socialistes, es va tornar a votar com és preceptiu, amb el mateix resultat. I, per tant, la moció va ser rebutjada. L’alcaldessa ja va explicar en la seva intervenció que hi ha alguns temes que no cal portar al ple per tal de resoldre-l’s. Però el que està clar és que alguns temes no es resolen, com s’ha vist, ni portant-los al ple. I tot i reconeixent que el problema és complex, cada dia que passa per alguns demandants de normalització residencial és un suplici. I aquest suplici a l’Hospitalet ja dura mesos: sis al menys, des que es va pactar que es resoldria el més aviat possible.