L’entitat ha tingut en aquests anys set presidents/es i desenes d’activistes culturals han format part de les seves Juntes

L’HOSPITALET.- El Centre d’Estudis de l’Hospitalet, una de les entitats de més prestigi de la ciutat i una de les més transversals, va reunir ahir més d’una seixantena de persones per celebrar, en un acte íntim i molt emotiu, el quarantè aniversari de la seva fundació.

A primers de juliol de cada any, l’entitat convoca als seus associats per acomiadar el curs en una retrobada que té caràcter de confraternització i que acostuma a celebrar-se amb un pica pica a la seu de l’entitat, enmig de les desenes de documents, llibres i materials documentals diversos que són l’extraordinari patrimoni de què disposa l’entitat i que tant ha servit des de fa dècades per conèixer més a fons la història i els problemes de la segona ciutat de Catalunya pel seu pes demogràfic.

En aquesta ocasió, la celebració es va fer en un restaurant cèntric de la ciutat, a tocar del carrer Major que, curiosament, pertany a la ciutat veïna de Cornellà, malgrat que sempre ha estat arrelat a l’Hospitalet perquè forma part del complex de la Masia Serra on els reconeguts ceramistes encara fan bona part de la seva producció. La trobada va servir, encara més que en els anys anteriors, per retrobar-se els antics socis amb els més recents i recordar la vitalitat que encara manté l’entitat després dels seus primers quaranta anys de vida. L’entitat, nascuda a l’abril de l’any 1984, de la mà de Jaume Botey, Joan Camós i una desena més d’activistes de la ciutat, va ser presentada al Centre Catòlic en un acte on, a banda d’aquests dos primers impulsors, va participar l’historiador, també molt vinculat a la ciutat, Casimir Martí, que ens va deixar l’any 2021. D’aquesta desena de primers entusiastes i d’on van sortir els dos primers presidents de l’entitat i la presidenta que feia quatre, ja només queden entre nosaltres la meitat, i d’aquests, Joan Camós i Maria Pilar Massana s’han mantingut molt vinculats a l’entitat des del seu naixement i fins ara mateix i van ser-hi presents, com es tradicional, en aquesta trobada de vells amics i de vells companys.

Com explicava el mateix Jaume Botey l’any 2009 quan es va publicar un extra del Quaderns d’Estudi per commemorar el primer quart de segle del CELH: “…l’objectiu més important de la nova entitat era ajudar a crear identitat de ciutat, i que ens preocuparíem de tot allò que ho afavorís: de la història llunyana i de la recent, de la immigració i de la cohesió social, de la ciutat de les fàbriques i de la ciutat de les persones, de l’Hospitalet en el context proper i de l’Hospitalet en el conjunt de Catalunya, de la cultura i les festes, de la vida associativa, del que quedava de l’antic l’Hospitalet rural, de la ciutat de Puig i Gairalt i del nou urbanisme, etc. Es tractava de divulgar o de crear, si no n’hi havia, instruments de coneixement del medi i posar-los a l’abast dels que hi vivim i ho vulguin conèixer, de les entitats, especialment de les escoles. Volíem una entitat plural en tots els aspectes, ideològicament, políticament, per edats i procedències, i nivells socials. Tot el contrari de fer la competència a ningú, es tractava d’ajudar a tothom.”

L’actual presidenta, Carme Rimbau, que va presidir el brindis per aquest 40è aniversari, va venir a reiterar en les seves paraules aquest missatge que s’ha enfortit al llarg dels anys, convertint l’entitat en un referent del coneixement local, cada vegada més fet servir per aquells que volen immergir-se en la història del municipi, conèixer la ciutat i, en definitiva estimar-la, que era un dels grans objectius del col·lectiu fundador.

Malgrat aquest pes que el CELH ha tingut al llarg d’aquestes quatre dècades en l’imaginari col·lectiu com a nucli de projectes i com a gresol d’impulsos culturals, també ha patit crisis. Una d’elles, a l’entorn del 2007, va estar a punt de liquidar l’entitat que ràpidament es va refer gràcies a la nova empenta que va protagonitzar la Maria Pilar Massana i una nova Junta. Tot i així, l’entitat sempre s’ha mogut entre la necessitat d’estabilitzar la seva economia i la proposta de nous projectes i, per tant, s’ha mogut de manera permanent en una precarietat econòmica que un Ajuntament sensible a la necessitat d’entitats d’aquest gruix intel·lectual, hauria d’haver resolt ja fa molts anys. Lluny d’aquest panorama, l’entitat fa mans i mànigues per mantenir els projectes i la necessària estructura a l’espera que les noves sensibilitats de l’Administració facilitin la vida de l’entitat.

Al llarg d’aquests anys, el CELH ha tingut tres presidents i quatre presidentes, la darrere de les quals va agafar el relleu de l’historiador Manuel Domínguez, l’any 2023. Abans van ser presidents/es Jaume Botey, Carme Arranz, Carles Santacana, Mireia Mascarell, Maria Pilar Massana i Manuel Domínguez i per la seva Junta han passat al llarg dels anys desenes d’activistes culturals que han posat de manifest el seu entusiasme per la feina encomanada.

En la trobada del passat dijous van estar presents tres d’aquests expresidents (els dos primers, Botey y Arranz, ens van deixar massa aviat) i durant els parlaments es va fer un esment a la seva memòria i també el reconeixement dels socis i amics del CELH als tres ex-presidents presents en l’acte commemoratiu.