Només 12 refugis climàtics per tota la ciutat no podran garantir un estiu confortable per la ciutadania

L’HOSPITALET. REDACCIÓ.- Els grups municipals d’ERC-EUiA i l’Hospitalet en Comú-Podem han cridat l’atenció aquests dies sobre la necessitat que l’Ajuntament obri refugis climàtics a tots els barris de la ciutat, especialment en aquelles zones més densament poblades com són els barris del nord: Collblanc-La Torrassa, Pubilla Casas, La Florida-Les Planes, Can Serra i la barriada de Sanfeliu, on el pes demogràfic, l’absència de zones verdes, la falta d’arbrat i les escasses condicions climàtiques dels habitatges en èpoques de forta calor, provoquen cada any considerables perjudicis a la ciutadania.

No deixa de ser significatiu que mentre que a Barcelona amb 1.620.000 habitants hi ha uns 350 refugis climàtics preparats, en el conjunt de l’Àrea Metropolitana, segons un informe emès el passat mes de juny, el nombre de refugis climàtics previst és de 186 per una població semblant a la de Barcelona amb 35 municipis (a més de la capital). I en la majoria de municipis grans de l’àrea, el nombre de refugis resulta més aviat lamentable: 21 espais a Sant Cugat o Cornellà, 14 a Cerdanyola, i només 12 a l’Hospitalet i 11 a Badalona, per exemple. A l’Hospitalet, amb més de 260.000 persones censades (i probablement uns quants milers fora de cens) correspondria un refugi climàtic per cada 22.000 habitants, una xifra ben curiosa si s’apliquen els criteris recomanats per l’ONU a nivell mundial, especial pel que fa a Europa que es el continent que més s’escalfa: exactament al doble de velocitat que ho fa la mitjana global.

La idea dels refugis climàtics és prestar auxili a la població més vulnerable amb espais exteriors o interiors perfectament climatitzats i dotats amb infraestructures adients: aigua, climatització, etc. En ciutats densament poblades com és el cas de l’Hospitalet, la situació que ja està provocant el canvi climàtic, és alarmant perquè la recuperació de l’espai verd és impossible en una ciutat on ja no queda espai lliure. L’Hospitalet, a més, s’ha caracteritzat en els darrers temps per mantenir una política incomprensible respecte de l’arbrat, amb la tala sistemàtica d’arbres a moltes arteries de la ciutat, en uns casos perquè el subsol no tolera les espècies que han anat proliferant en els darrers temps i en altres casos perquè les copes dels arbres molesten el veïnat que no pot obrir les finestres dels seus habitatges. És impossible passejar-se pels carrers de l’Hospitalet sense veure escocells buits a cada pas. Fa molts mesos que no es replanten els arbres que es tallen i la manca d’ombra i l’excés de ciment arreu provoca increments de temperatura notables només que apreti una mica la calor. La segona ciutat de Catalunya pel seu nombre d’habitants censats és, alhora, la ciutat més densa d’Europa, per sobre dels 21.000 habitants per kilòmetre quadrat i al mateix temps el municipi de Catalunya amb menys metres de zona verda per habitant. Mentre tant, l’Ajuntament no ha parat d’ocupar nou sol lliure, no ha parat de fer noves promocions d’habitatges, no ha parat de talar arbres i ha abandonat la idea de crear refugis climàtics a cada barri perquè, com han denunciat els grups municipals, fins i tot les poques biblioteques climatitzades existents tancaran les seves portes aquest proper mes d’agost.

Mentre tant, Espanya ja està primera en el rànquing europeu pel que fa a les morts per calor en els darrers estius i un estudi de la Universitat Politècnica de Zurich de l’any 21 ja avisava que cap allà l’any 2070 el 77% de les ciutats del planeta tindran el mateix clima que ara tenen ciutats que estan 1.000 Km. més al sud, de manera que la temperatura de la península en menys de 50 anys se semblarà força a la que avui pateixen els saharauis.

La realitat metropolitana contrasta amb xifres molt actuals de per exemple el País Basc. Molt més al nord que Catalunya i amb zones boscoses molt properes als grans municipis, les tres capitals basques disposen en l’actualitat de 245 refugis climàtics a l’abast de la seva població. Les tres capitals basques tenen, sumades, una mica més del doble de població que l’Hospitalet, sense anar més lluny, i l’Hospitalet disposa d’un 5% dels refugis climàtics que tenen Donosti, Vitoria-Gasteiz i Bilbao juntes.

Per tot plegat, els Comuns consideren inexplicable, per exemple “que l’aire condicionat del Casal de la gent gran de la Torrassa hagi estat quatre anys sense funcionar. Per això creiem que la quantitat de refugis d’aquest estiu hauria d’haver estat més gran que la de l’any passat. Els dotze refugis de que disposem actualment són insuficients per acollir a la ciutadania, amb alguns espais poc adequats per complir la funció de refugi climàtic. Creiem —afirmen— que s’han de prioritzar els exteriors i crear espais verds, amb arbres que proporcionin ombra, sòls de terra i corrents d’aigua. Però també és molt important aprofitar els equipaments municipals, especialment els casals de gent gran, i no tancar-los durant els mesos d’estiu.”

Per la seva banda, el grup municipal d’ERC, a través del seu portaveu, Jaume Graells ha comentat que l’Ajuntament havia anunciat que farien nous refugis climàtics i això no s’ho creu ningú. Ni tan sols han fet una campanya informativa per explicar a la població com afrontar la calor”. I ha lamentat l’estat en que es troben les zones verdes al municipi: “a banda de ser insuficients no són de qualitat: no tenen prou ombra, falten punts d’hidratació, etc. L’Ajuntament té una falta de sensibilitat per fer front a aquest problema que ens pot acabar afectant en la salut”.