Les festes locals de l’Hospitalet continuaran sent les de Barcelona amb el vot favorable de comuns i republicans

L’HOSPITALET. REDACCIÓ.- Una altra plataforma en lluita, aquest cas la dels Bressols municipals es va encarregar de posar la nota de color en la protesta que van protagonitzar al saló de plens municipal durant la sessió plenària de dilluns.

Primer la portaveu de l’AFA de les escoles bressol municipals Xènia Ruiz i després l’educadora Núria Valls, van prendre la paraula al ple per explicar que les escoles municipals de 0 a 3 anys funcionen amb unes ràtios insostenibles que esgoten els equips i no ofereixen confiança a les famílies per la sobre-saturació. En concret hi ha una educadora per cada 8 nadons, una educadora per cada 13 infants d’un a dos anys i una educadora per cada 20 infants de 2 a 3 anys.

Aquesta queixa que es va expressar ara al ple municipal no és nova. L’equip tècnic es va reunir amb l’ajuntament al gener d’aquest any per denunciar la situació i es va acordar una nova reunió al juny que no s’ha fet i que, sobretot, no ha rebut per part municipal cap mena de resposta. Aquesta manca de respostes ara que s’ha acabat el curs ha fet que les demandes no s’hagin pogut treballar i que continuï sense existir un  projecte educatiu municipal homogeni per tots els i les alumnes de les bressol, que no s’hagin cobert les expectatives de nous contractes de personal i que no s’hagin pogut organitzar les escoles amb garanties i que els pares coneguin amb prou antelació el funcionament del proper curs tant en atenció escolar com en l’aplicació del calendari.

Les educadores s’han queixat reiteradament que tenen el sou congelat des de fa catorze anys i que l’abandonament que sofreixen per part de l’Ajuntament perjudica laboralment a les treballadores (aquest és un sector fortament feminitzat i precari) i també a les famílies per les continues improvisacions a que els obliga la negligència municipal. Molt concretament aquest factor del salari afecta greument a l’estabilitat dels equips perquè moltes educadores abandonen la plaça perquè són contractades en altres llocs per salaris més ajustats a la feina desenvolupada.

El més significatiu d’aquest fet és que aquest problema depenia directament del que avui és la primera autoritat municipal que ha estat molt posat en qüestió al llarg de tot el curs pels incompliments del seu departament tant pel que fa a les escoles bressol municipalitzades com les que s’havien de municipalitzar i que sembla que no ingressaran en el sistema local fins el curs 25-26.

La resposta a la queixa de les educadores del Bressol municipal, la va donar la nova responsable d’Educació, la regidora i tinenta d’alcalde Cristina Santón, que fins i tot va sortir en acabar el punt per parlar amb les concentrades i prometre in situ la contractació de 12 noves educadores per reforçar l’actual plantilla. Fet i fet, les queixes s’han saldat amb noves promeses, més enllà de les que ja es van fer al gener i que van quedar irresoltes.

L’altra punt de l’Ordre del Dia del Ple que mereix un comentari era el que pretenia aprovar el calendari de festes locals per l’any 2025. Els assistents a la sessió van tenir que intuir que es tractava novament de marcar en el calendari com a festes locals les que ja es venen celebrant des de fa molts anys —almenys durant tot el mandat de l’anterior alcaldessa Marín i una bona part del període de l’alcalde Corbacho— i que són exactament les que marca com a festes locals la ciutat de Barcelona, en concret la seva diada de Festa gran de la Mercè (24 de setembre) i la segona Pasqua o Pasqua Florida que aquest any es va celebrar el 5 de juny. La festa local tradicional de l’Hospitalet havia estat el dia de Sant Roc que coincidia, a més, amb la Festa Major del Centre del municipi. Aquesta festa cau al mig del mes d’agost (el dia 16) i ja fa molts anys es va deixar de celebrar perquè es considerava que era una festa del tot desaprofitada perquè la majoria dels ciutadans al mes d’agost ja fan vacances i un gran quantitat de persones abandonen el municipi. Durant uns quants anys es va traslladar a la diada de Sant Jordi, coincidint amb el rovell de l’ou de les Festes de Primavera, però en moment determinat va semblar més apropiat ajustar les festes locals de l’Hospitalet a les que celebrava la ciutat de Barcelona pel simple fet que molts dels veïns i veïnes de la ciutat treballen a Barcelona i a l’inrevés i que la coincidència de festes ajudaria, entre altres qüestions a la conciliació familiar.

Aquesta decisió, unilateral de l’equip de govern del moment, va ser posada en qüestió pels diferents grups d’oposició al llarg dels darrers anys. El principal argument és que les festes locals, com el seu mateix nom indica, son celebracions de caràcter identitari que serveixen per la cohesió social d’un municipi. En aquest sentit, semblaria que no pot haver discussió a l’hora de fixar la festa local de qualsevol lloc perquè les festes locals formen part de la tradició municipal i les tradicions no s’improvisen. El que si sol passar és que les tradicions es renovin i algunes perdin relleu en benefici d’altres. A l’Hospitalet ha passat. Sant Roc va perdre efectivitat a mesura que la ciutat perdia el seu rol agrari però en canvi va guanyar rellevància la Festivitat de Sant Jordi, als anys 60 gràcies a l’impuls de les Jornades del llibre i als anys 80 gràcies a l’encert de les Festes de Primavera. Resulta indubtable hores d’ara que Sant Jordi ha pres una enorme rellevància ciutadana a l’Hospitalet gràcies a aquestes noves tradicions.

En la sessió plenària, el portaveu dels Comuns va emplaçar el nou equip municipal a obrir un debat ciutadà, mitjançant taules de participació ciutadana i a través de les regidories de districte, per fixar un criteri uniforme que defineixi les festes locals més enllà del fet disgregador que suposa vincular-les també a la ciutat de Barcelona. El representant de Vox va parlar també de pensar en el 15 de desembre que és quan un decret reial va convertir l’Hospitalet en ciutat. No estaria malament si no fos perquè l’Hospitalet es va guanyar el títol de ciutat com a consolació de la pitjor expoliació que ha patit una localitat catalana en tota la història: la pèrdua de 900 Ha del terme municipal a favor de Barcelona i el boom econòmic del seu port marítim que molts anys després es va convertir en l’actual Zona Franca.

El grup municipal del PP va anunciar que no votaria a favor del calendari perquè considera que l’Hospitalet té prou entitat per mantenir una festa pròpia i ERC també va mantenir una posició semblant. Malgrat això, el nou calendari festiu per tot l’any 2025 serà el mateix que fins ara perquè socialistes, comuns i republicans han tornat a acceptar que la dinàmica no s’aturi. Això de no aturar la dinàmica per pura responsabilitat que és el soniquet de l’oposició sempre que vota amb la majoria de govern, ja comença a provocar el somriure.