Mes: setembre de 2024

Parlem de la immigració

No fem cap favor a les persones que venen de l’estranger o, en tot cas, el favor és mutu.

MANUEL DOMÍNGUEZ. Portaveu de L’Hospitalet En Comú Podem.

Comencem pel començament. Primera premissa: la riquesa, els recursos, són produïts pel treball humà. Sense treball humà no n’hi ha tomàquets o pantalons ni els tomàquets i els pantalons seran a prop teu. Sense treball humà no hi ha electricitat a casa teva i els residus ens menjarien i provocaries malalties.

Et diuen que la riquesa la generen els/les emprenedors/es. És una mitja veritat: generen riquesa en tant que també treballen. Després s’apropien de la riquesa generada pels/per les treballadors/es. Aquesta és una altra història que tractarem un altre dia.

Segona premissa: els països rics de l’actualitat ho són com a conseqüència de l’explotació imperialista dels països pobres de l’actualitat a partir del segle XV. Desenvolupament i subdesenvolupament són les dues cares de la mateixa moneda, un ha generat i genera l’altre.

Evidentment que hi ha excepcions, provocades per diverses peripècies històriques i necessitats polítiques i econòmiques del capital. Els mapes dels indicadors del desenvolupament humà i el dels imperis dels segles XVIII al XX deixen poc marge al dubte.

Tercera premissa: la població dels països rics va decidir tenir pocs fills al llarg del segle XX. En concret, a Espanya, des de la dècada de 1990 tenim una de les fecunditats (mitjana de fills per dona) més baixes del món, al voltant de 1,2.

La conclusió d’aquestes premisses és que als països desenvolupats, si volem generar riquesa, necessitem gent. I aquesta gent només pot venir dels països no desenvolupats. Per tant,

Les diferents formes de racisme són molt antigues i han adoptat moltes formes. Per exemple, l’odi a les persones jueves, l’antisemitisme. L’arribada als regnes ibèrics de la població gitana en el segle XV també va desenvolupar un racisme ben arrelat. Però va ser l’imperialisme que hem esmentat el que va crear el racisme modern. El racisme és una eina de la lluita de classes.

El racisme fou creat per a justificar l’explotació de les poblacions conquerides amb l’esclavitud, la mita (una forma de treball forçat a la població d’Amèrica), etc… Ara continua amb la mateixa funció: justificar l’explotació de la classe treballadora, com a mà d’obra barata, i permetre el consegüent enriquiment extra del capital.

El racisme, malauradament, troba adeptes en la part de la població considerada superior, fins i tot en la de classe obrera. A molta gent li deu agradar que li diguin que és millor…

Avui, l’extrema dreta proposa un pacte a una part de la població dels països desenvolupats amb el que li proporciona unes engrunes de la riquesa, alguns privilegis i la idea de la superioritat; no menyspreem la importància de les idees d’auto-reconeixement, poden passar per sobre de les condicions materials reals.

Un estudi fet a finals del segle XX deia que més de la meitat de la població de Catalunya era fruit de les dues onades immigratòries que s’havien rebut al voltant de les dècades de 1920 i 1960. A Catalunya la natalitat havia baixar abans que al conjunt d’Espanya.

Les zones rurals espanyoles expulsaren milions de persones a les zones urbanes i industrials d’Amèrica, Europa Occidental i Espanya. Fins fa uns 30 anys, Espanya era un país d’emigrants pobres; què ràpid ens hem oblidat d’això!

Segons aquest estudi, l’Hospitalet no arribaria als 20 mil habitants sense l’arribada de la gent com els meus pares. A partir del 2000 s’ha produït el tercer episodi immigratori, el de les persones procedents d’arreu del món.

A hores d’ara, al voltant d’un terç de la població de l’Hospitalet és d’origen estranger, una proporció que augmenta als barris per sobre de la via.

La immigració no és un problema, com he intentat exposar al començament, és una necessitat. El que és evident és que una concentració de persones immigrades pobres genera els problemes que qualsevol concentració de població pobre comporta, amb l’afegit dels problemes propis de les persones estrangeres, moltes de les quals no tenen regularitzada la seva situació.

En termes econòmics, el capital no assumeix els costos de les externalitats del trasllat de la mà d’obra que necessita pel seu funcionament des de l’estranger i genera situacions socials molt complicades.

El que no sabem és si aquestes situacions són creades pel desinterès del capital per tot el que no genera beneficis o si directament les provoquen per fomentar els conflictes i l’auge de l’extrema dreta.

A l’Hospitalet hem d’afegir l’extraordinària densitat de població i la manca d’espais públics, el que genera uns importants problemes de convivència.

Des de la consciència de classe, entomem el tema de la immigració en termes de lluita pels drets de les persones, especialment les de les persones treballadores, de les seves condicions laborals i socials, que són les de tothom.

El problema de l’habitatge afecta al salari real de tothom, però és sagnant entre les famílies desnonades. El salari indirecte no arriba per cobrir les necessitats bàsiques de les persones socialment més vulnerables. El moviment obrer, veïnal i pels drets socials hauria de superar les reaccions racistes, nacionalistes i xenòfobes.

El govern municipal obre un període d’ajuts sobre càrregues associades a l’habitatge, que l’oposició considera pura propaganda

L’ajut individual és de 150 euros per l’any 2024 i se’n poden beneficiar fins a un total de 1.580 famílies de les més de 75.000 existents al municipi

Un ajut pírric per als ciutadans de l’Hospitalet

Fins el 4 d’octubre —és a dir en menys d’un mes de termini— tindran possibilitats els ciutadans de l’Hospitalet en situació de vulnerabilitat de sol·licitar ajuts per les càrregues associades a l’habitatge habitual. Segons la nota de premsa que ha fet arribar l’Ajuntament poden acollir-se a aquests ajuts les persones físiques titulars de l’habitatge —propietàries o usufructuàries— que compleixin els requisits de la convocatòria: estar empadronades en aquest municipi, en l’habitatge pel qual se sol·licita l’ajut i que aquest sigui l’habitatge habitual destinat a ús propi; estar al corrent de les obligacions tributàries i, en cas de persones treballadores autònomes, amb la Seguretat Social, i que el conjunt dels ingressos bruts de la persona que ho sol·licita i els de la resta de persones que convisquin en l’habitatge no superin les quantitats establertes a les bases.

El que diuen les Bases que s’han fet públiques ara, però que el gerent municipal havia signat el passat 18 de juliol, és que la quantia individualitzada de l’ajut és de 150 euros per habitatge habitual i que per sol·licitar-los caldrà omplir uns quants formularis i adjuntar en el cas dels autònoms la certificació de la Seguretat Social i esperar que finalment l’Ajuntament concedeixi l’ajut. L’import global de l’ajut pel conjunt de la ciutat són 237.000 euros repartits en sis partides pressupostàries que es corresponen amb els sis districtes de la ciutat. Les dues partides més grans corresponen als districtes IV i V, La Florida-Les Planes/Pubilla Casas-Can Serra i sumen en total 75.900 euros, és a dir uns 38.000 euros per districte, per sota per exemple del districte VI Bellvitge-Gornal (38.550 euros) i dels districtes I i II (Centre-Sant Josep i Collblanc-La Torrassa) 43.350 euros per cadascun, i només per sobre del districte III, als que s’ha adjudicat una partida de 35.850 euros.

L’import global del que s’ha pressupostat per la ciutat suposaria que, si tots les famílies de l’Hospitalet fossin vulnerables, l’Ajuntament s’avindria a descomptar-les uns 3 euros, quantitat que ja es veu que és absolutament ridícula i que posa de manifest que el que priva en l’ajut és justament l’efecte publicitari que no pas l’efectivitat de la proposta. D’aquesta manera, se suposa que pel conjunt dels barris de La Florida-Les Planes que és un dels barris amb més immigració i, per tant ,amb un percentatge de vulnerabilitat més gran, els ajuts només podrien arribar a 253 famílies, d’una població global que supera les 50.000 persones. I el mateix passaria, amb un volum de població molt semblant, a Pubilla Casas-Can Serra. A l’altra districte de la ciutat més problemàtic des d’aquest punt de vista, Collblanc-La Torrassa, els ajuts podrien arribar a 289 famílies d’una població global superior als 60.000 habitants.

L’edicte que fixa les bases que regulen els ajuts, no expliquen en cap moment els criteris seguits pel repartiment i, posats en contacte amb alguns portaveus dels grups municipals no han sabut explicar quins mecanismes s’han fet servir al respecte. El que sí han indicat és que, molt probablement, els ajuts vagin dirigits a solucionar descomptes de les càrregues tributàries de l’IBI, que van incrementant-se tots els anys, de manera que a les famílies més vulnerables aquest impacte de l’IBI els pugui resultar menys aclaparador que per la resta de la ciutadania. No obstant això, alguns portaveus han indicat a L’Estaca que el normal és que aquest tipus d’ajuts es quedin exclusivament en un acte propagandístic més del govern municipal, perquè l’absència de publicitat adequada, afegit a la complexitat de la sol·licitud, fa que només algunes famílies vulnerables hi tinguin accés. D’aquí, també, observen , la quantitat ridícula que es destina als ajuts, sabedors com són que, ni aquestes partides pressupostàries tan limitades, s’esgoten a la finalització del termini.

Nou curs polític?. La ciutat no fa vacances a l’estiu

Un dels serveis qüestionats.

JAUME GRAELLS. Portaveu ERC i EUiA a l’Ajuntament de l’Hospitalet  

Els amics de la FIC em demanen el clàssic article d’inici del curs polític. Aquell que es fa en tornar de vacances. Cosa que és d’agrair perquè no sempre es fàcil poder expressar la nostra opinió en una ciutat on la llibertat de premsa no està garantida. El primer que vull dir és que no es pot parlar de la tornada de les vacances: la major part dels nostres barris no fan vacances a l’estiu, la nostra gent no s’ho pot permetre.

Els carrers i les places bullen en època estival. La calor, la pobresa i la massificació constitueixen una barreja que deriva en unes condicions de vida més que precàries. En una ciutat que pateix un urbanisme voraç, amb la proliferació d’infrahabitatges, amb manca d’espais verds, sense ombres i on predomina arreu el ciment que incrementa les temperatures en les temudes onades de calor. Això s’agreuja amb uns refugis climàtics que fan riure i amb la manca d’equipaments públics, que a més tanquen el mes d’agost. Es dona el cas d’equipaments que són refugi climàtic que no obren en aquest mes o que redueixen dràsticament els seus horaris, per la manca de personal substitut.

El mes d’agost a l’Hospitalet també es caracteritza pel tancament dels serveis públics: serveis socials passen a mínims, les regidories de districte i els centres culturals tanquen tot el mes, les biblioteques o tanquen o redueixen horaris i els efectius de la Guàrdia Urbana, ja de per sí precaris, es veuen reduïts a la meitat en els mesos d’estiu. Què no dir del servei de neteja de la ciutat totalment precari, i amb una maquinària, contenidors i camions envellits després de 14 anys amb el mateix contracte. No és d’estranyar els reiterats incendis de camions en els darrers dos mesos que han posat en perill a treballadors i ciutadania.

Amb això ens trobem amb un espai públic abarrotat de gent, també a les llargues nits d’estiu, cosa que contrasta amb l’esmentat tancament de serveis i equipaments, i amb una Guàrdia Urbana que no pot arribar a tot per la manca de personal, la falta d´educadors i dels serveis de mediació al carrer. Les famílies vulnerables, amb situació d’emergència habitacional, amb dèficits alimentaris que s’agreugen amb les vacances escolars (molts infants només tenen garantit un plat a taula de qualitat mínima en els menjadors escolars) i amb tota mena de mancances i sense satisfer les necessitats més bàsiques; aquestes famílies si ja de per sí són desateses tot l’any a l’estiu es troben directament amb la porta de l’administració tancada als seus nassos.

Un fet remarcable és la pobresa que ens arriba en aquests mesos a la qual no se li presta cap mena d’acollida. Ens podem trobar perfectament amb una matrícula viva escolar que depassi els 1000 infants que s’hauran d’escolaritzar el setembre perquè han arribat després del procés de matriculació ordinari del mes de juny. 1000 infants arribats en un parell de mesos sense cap acollida i que han d’esperar el setembre a ser atesos, ells i les seves famílies, per avaluar les seves necessitats i per iniciar el procés d’escolarització.

En uns barris que voregen i superen el 50% de pobresa infantil ens podem permetre fer vacances a l’estiu? No s’haurien de garantir uns serveix extraordinaris i transversals per atendre les necessitats de la nostra ciutadania i de la infància?

Les conseqüències de tot plegat són fàcilment deduïbles. A l’agost les necessitats es doblen i la resposta dels serveis municipals passa a ser de mínims o inexistents. Els greus problemes de convivència que han esclatat durant l’estiu, amb proliferació dels sorolls, percepció d’inseguretat, la manca de neteja, les males olors, desatenció a la vulnerabilitat etc fan insuportable l’existència de molts dels nostres conciutadans.

La resposta a aquest despropòsit, com passa sovint a la nostra ciutat, és el silenci i l’apatia d’un govern en vacances. I l’oblit de la nostra gent gran, que és el perfil predominant juntament amb el de les famílies vulnerables en expansió en molts dels nostres barris. Ambdós col·lectius accepten estoicament el destí que els ha tocat viure. La pobresa i la vellesa són silencioses. No tenen el ressò mediàtic perquè no disposen  dels recursos ni els mitjans per fer-se valer com a ciutadans de ple drets. Per no tenir, alguns no tenen reconegut ni els drets més bàsics com el de l’empadronament. Per a l’administració no existeixen. Un joc molt perillós aquest, que se’ns pot girar en contra si no li posem remei.

El que ha passat aquest estiu a la nostra ciutat no es toleraria en altres barris i ciutats de Catalunya. Aquesta, efectivament, és la nostra realitat, la nostra trista realitat, i no la que es vol vendre de la ciutat modèlica de les grans transformacions. La resposta del govern, com deia, és l’apatia. Lluny d’estar al peu dels problemes que es viuen en els barris ha decidit, un agost mes, marxar de vacances. I hi ha qui pot pensar que les vacances les allarguen durant tot l’any.

L’estiu hospitalenc ens il·lustra perfectament de com serà la nostra ciutat i de quina serà la resposta i el programa del nou govern municipal la resta de mesos d’aquest nou curs polític i de la resta del mandat. Cap novetat, en aquest sentit. Nou alcalde, vells tics: la passivitat de sempre, la negació dels problemes com a norma i control ferri dels mitjans de comunicació públics que, per cert, també tanquen per vacances.

La pregunta que ens hem de fer és si serem capaços de donar veu a la majoria silenciosa i activar el canvi de rumb que necessita la nostra ciutat. Amb aquest govern, i amb alguns grups de l’oposició, malgrat tinguem un nou alcalde, sembla més que improbable. Pels seus fets els coneixereu, als uns i als altres. ERC i EUiA farem tot el possible per revertir en el futur aquesta situació. Per nosaltres no serà.

En el primer semestre del año han perdido la vida 45 personas en accidentes laborales, 32 de ellas durante la jornada laboral

Lorena González de CC.OO. de l’Hospitalet: “Exigimos que las empresas consideren la prevención como una inversión en la salud laboral para evitar la siniestrabilidad”

Las organizaciones sindicales han salido a protestar por la siniestrabilidad laboral.

Durante el primer semestre de este año, han perdido la vida 45 personas por accidentes laborales, 32 durante la jornada laboral y 13 en desplazamientos (in itinere). Hubo, en ese periodo de tiempo, 406 trabajadores lesionados de los 104.368 accidentes registrados en toda Catalunya.

CC.OO. ha lamentado, a través de un comunicado, el incremento de accidentes graves y mortales en el primer semestre de 2024 a pesar del modesto descenso en la siniestrabilidad total.

Lorena González, coordinadora de CC.OO. en l’Hospitalet, ha manifestado que “continuamos exigiendo responsabilidad a las empresas que consideran la prevención como un gasto y no como una inversión en la salud del personal para evitar la siniestrabilidad”.

CCOO añade que “los datos de accidentabilidad del primer semestre del año dejan claro que la gestión de la prevención sigue fallando en las empresas y que las prácticas preventivas no han mejorado significativamente ni de forma suficiente”.

De los 104.368 accidentes, 46.202 fueron sin baja. El resto, 58.166 (el 55,73%)  generaron una baja médica y, entre éstos últimos, 48.268 se produjeron dentro de la jornada laboral (disminución del 2,84% ) y 9.898 de camino de ida o vuelta del trabajo (disminución del 0,22 %).

Respecto a los accidentes laborales en jornada, el descenso del conjunto de accidentes se ha producido debido a la reducción de los leves (49.362 accidentes registrados, con una disminución del 2,87%), ya que los 289 accidentes contabilizados como graves suponen un ligero incremento del 0,70% y los mortales no han mostrado variación alguna (32 defunciones).

Por su parte, los in itinere muestran reducciones en el número de accidentes leves (-0,37 %, 9.768 accidentes) y mortales (-13,33 %) con dos víctimas mortales menos que durante el primer semestre de 2023. En cambio, los graves aumentan significativamente (15,84%, 117 accidentes).

Lorena González manifiesta que “hay que dar importancia a los planes de movilidad en los polígonos de la ciudad de difícil acceso, se han de mejorar los accesos y evitar cruzar por los pasos subterráneos como el de Bellvitge, que tanta preocupación provoca al colectivo femenino a determinadas horas”

El incremento del número de personas que resultaron gravemente heridas durante la jornada laboral se ha centrado en los sectores de la agricultura (85,71 %) y de la construcción (8,93 %), mientras que en la industria se ha reducido un 15% y en los servicios no se ha registrado ninguna variación. Respecto a los accidentes mortales durante la jornada laboral, también son los sectores de la agricultura (+100%) y la construcción (+150%) los que muestran incrementos, registrando 5 y 2 accidentes respectivamente.

Por sexos, de las 32 personas que perdieron la vida durante su jornada laboral, 27 eran hombres (3 menos que en el primer semestre de 2023, descenso del 10%) y 5 eran mujeres (3 más que en 2023, con un incremento del 150%). También en las mujeres se observa un crecimiento de los accidentes graves (3,64%).

Por tipología, 17 de los accidentes mortales ocurridos dentro de la jornada se produjeron por infartos, derrames cerebrales y otras patologías no traumáticas (53,12 %); 4 estaban relacionados con el tráfico y 11 fueron traumáticos, por lo que la mortalidad laboral relacionada con las condiciones organizativas del trabajo se incrementa en un 30,77%, mientras que se reduce la relacionada con el tráfico (-20%) y la relacionada con causas básicas de seguridad que se pueden prevenir fácilmente (-21,43%) ). Además, el número de accidentes graves por patologías no traumáticas también se incrementa en un 75% (registrando 15 accidentes más que durante el primer semestre de 2023), mientras que los traumáticos y los relacionados con el tráfico disminuye en un 5,02 y un 3,57% respectivamente.

Por tipo de contrato, el descenso más pronunciado se produce en la contratación temporal, que muestra una reducción significativa del número de accidentes graves (-12,90%) y mortales (-66,67%). Por el contrario, en la contratación indefinida la mortalidad laboral aumenta un 33,33% y los accidentes graves se reducen con mucha más discreción (-4,02%). De hecho, la disminución que ya hemos comentado del 2,84% en el conjunto de los accidentes ocurridos dentro de la jornada de trabajo se debe principalmente a la contratación temporal (-20,27%), ya que en la indefinida prácticamente no existe cambios (+0,03%).

Por situación profesional, el conjunto de los accidentes de trabajo en jornada ha disminuido más en el trabajo asalariado (-2,98%) que en el trabajo por cuenta propia (-0,32%), y vemos comportamientos distintos a los accidentes graves y mortales. Por lo que mientras los primeros aumentan un 24,56 % entre las personas autónomas y se reducen un 5,22 % en las que trabajan por cuenta ajena, los mortales disminuyen de forma importante en el trabajo por cuenta propia (-62,50 %) pero se incrementan en el trabajo asalariado (20,83%).

Por demarcación territorial, destaca el incremento del 600% en Tarragona, que pasa de registrar 1 accidente de trabajo mortal dentro de la jornada durante el primer semestre de 2023, a los 7 ocurridos en 2024.

Por todo ello, insistimos en que la gestión de la prevención sigue siendo insuficiente. Se siguen produciendo accidentes por causas fácilmente detectables y prevenibles que muestran el deterioro de las condiciones de seguridad, mientras aumentan los accidentes graves y mortales por causas no traumáticas y relacionados con la presión y cargas de trabajo, muy vinculados también a la digitalización y a las nuevas formas de producción.

Un robatori als vestuaris de l’Estadi Municipal de futbol obliga a suspendre el Torneig en el que participaven 12 equips de la ciutat

La seguretat a les instal·lacions municipals ha estat vulnerada de manera sistemàtica i l’Ajuntament no sembla haver sancionat l’empresa encarregada de preservar-la

Imatge de l’Estadi Municipal.

El Torneig de Futbol “Ciutat de l’Hospitalet” que el Centre d’Esports l’Hospitalet havia recuperat aquest any després d’haver-se deixat d’organitzar des de l’any 1986, i que ara anava per la IV edició amb un nou format, va ser suspès la nit de dijous 29 d’agost per acord dels 12 equips que havien de competir, a causa d’un robatori greu a les instal·lacions municipals.

L’encert del CE L’Hospitalet de tornar a organitzar el Torneig d’estiu que entre l’any 1968 i el 1986 havia tingut tretze edicions, en aquest nou format convidant a participar als 12 equips de la ciutat de la mateixa categoria, es va veure sorprenentment interromput pel robatori que es va produir al vestidor de l’EJ Can Pi on van desaparèixer diversos mòbils, diners en efectiu, rellotges, etc. dels jugadors, que en aquells moments es trobaven competint contra l’equip organitzador.

En acabar el partit amb victòria del CE L’Hospitalet per 3 a 0, es va descobrir el robatori i es van viure uns minuts d’intens malestar per la manera com s’havia produït. El vestidor de l’EJ Can Pi, com es fa sempre, es va tancar amb clau i la clau acostuma a quedar a resguard de l’empresa de manteniment que té cura de totes les instal·lacions municipals de futbol de la ciutat. La porta dels vestidors no va ser esbotzada i, per tant, els lladres van haver de fer servir la clau i per tant, va haver una clara negligència en la custòdia de l’empresa encarregada de la seguretat.

Quan es va descobrir el robatori, membres de la Junta Directiva de l’entitat van intentar que els Mossos d’Esquadra activessin un protocol d’urgència per tractar de cercar els lladres que no devien d’estar encara gaire lluny, però la mesura no va aplicar-se i el malestar va augmentar. Poc després si que es van activar els senyals GPS dels mòbils robats i es va poder descobrir que al menys una part d’ells estaven en un punt concret del barri de Santa Eulàlia, uns baixos que des de la redacció de L’Estaca no hem pogut identificar. El que si sabem és que aquests baixos van ser posteriorment vandalitzats i que podrien haver-se recuperat alguns dels mòbils robats.

La gravetat del problema no rau en el malestar provocat per aquest robatori puntual. El que resulta greu és que justament l’equip de l’EJ Can Pi ja va ser objecte l’any passat d’un robatori semblant i que aquests robatoris s’han produït en les instal·lacions del CE L’Hospitalet, un munt de vegades en els darrers mesos. Sempre han estat furts no gaire importants —i fàcilment detectables perquè en alguna ocasió han desaparegut marcadors o estris d’entrenament que poden ser vistos en altres camps— però molt constants i permanentment denunciats pel CE L’Hospitalet.

Per això, la decisió de suspendre totes les competicions d’aquesta edició no és producte d’una rebequeria pels fets de divendres sinó que són la conseqüència lògica d’un malestar que ve de lluny. En un comunicat que el CE L’Hospitalet va emetre per les xarxes socials denuncia “els greus fets ocorreguts aquest dijous a la nit a les instal·lacions de l’Estadi Municipal de Futbol, [que] han provocat prendre aquesta decisió, sense solució de continuïtat” i expressa el seu “profund malestar amb aquesta situació produïda, i que patim de forma reiterada com a usuaris de les instal·lacions que no gestionem”.

Les instal·lacions, com posa de manifest el comunicat, són públiques i, per tant, sota la gestió directa de l’Ajuntament. L’empresa encarregada de les instal·lacions municipals pel que fa a manteniment i seguretat als camps i que està contractada directament per l’Ajuntament depèn, per tant de la supervisió concreta de l’Ajuntament que ha de garantir que la ciutadania que assisteix a les activitats que es desenvolupen a les instal·lacions municipals no pateixi riscos. La denuncia continuada de robatoris no ha tingut fins el moment present cap efecte pràctic i, que hagi transcendit, no se sap de cap mesura que hagi aplicat l’Ajuntament a l’empresa contractada.

Pel que hem pogut saber, la Junta directiva del CE L’Hospitalet, està disposada a trobar solucions conjuntes amb l’Ajuntament per evitar aquesta permanent inseguretat a les instal·lacions municipals. Unes instal·lacions sobre les quals el CE L’Hospitalet no té cap poder de decisió, malgrat fer-les servir de manera oficial.

Moto abandonada desde hace más de dos años

La moto de la foto lleva más de dos años en el mismo sitio, en la barriada de Collblanc en la calle Atlántida concretamente. Está totalmente abandonada. Desde el vecindario se ha llamado a la Guardia Urbana para que sea retirada, pero la respuesta es que se ha de seguir el trámite administrativo correspondiente antes de poder sacarla de lugar que lo único que hace es ocupar sitio en la acera a parte de la imagen de abandono total. Las zonas verdes y azules que practicamente ya ocupan toda la ciudad evitan este hecho. Pero hay otras que no tienen ningún tipo de limitación y donde se dejan vehículos durante mucho tiempo, ocupando un espacio que precisamente la ciudad necesita.