El semáforo de la imagen situado en la calle Levante esquina con Torrente Gornal, en la plaza del Cadí, tiene una programación que no ayuda en absoluto a la circulación y lo único que hace es entorpecer al tránsito, por cierto bastante complicado en la zona de La Florida con Collblanc.
Este semáforo funcionaba cuando se ponía en rojo para los vehículos al cabo de unos segundos cambiaba en ámbar para facilitar la circulación de los vehículos cuando no pasaba peatones, los cuales siempre tenían prioridad.
Tras la instalación de unos barracones para ampliar la escuela Pere Lliscart, la programación cambió y el paso al rojo quedó de forma permanente sin cambiar al ámbar al cabo de unos segundos como sucedía anteriormente.
Muchos vecinos se quejan ya que han de esperar sin ningún sentido, ya que no pasa ningún peatón, y además se forma una cola a la espera que se ponga verde.
Debería de modificarse para dar más movilidad a esa zona.
Els impostos municipals són un tema que genera un debat constant a les viles i ciutats de tot el país. Mentre que per a alguns són una eina indispensable per garantir els serveis bàsics, per a molts representen una càrrega econòmica difícil d’assumir. Aquests impostos no només es destinen al manteniment dels carrers, parcs, jardins, la neteja pública, la recollida d’escombraries, el manteniment de la policia local i dels equipaments culturals i esportius… sinó que també serveixen per finançar despeses d’altres administracions que disposen dels recursos i les competències necessàries, però que no les executen.
En el debat polític sobre els impostos municipals a la nostra ciutat, l’any passat vam veure com el PSC i ERC pactaven un augment de l’IBI del 3% per a l’any 2024. Ara, el govern del nou alcalde, David Quirós, ha acordat amb els Comuns la congelació d’aquest impost per a l’any 2025. Aquesta congelació, juntament amb la implementació de la nova taxa de residus imposada per la normativa europea a tots els municipis, ha generat crítiques per part dels partits de l’oposició.
Si mirem al nostre entorn més proper, podem veure com ajuntaments com Sant Boi (PSC), El Prat (Comuns) han congelat l’IBI i creat l’obligada taxa de residus, com ha passat a la nostra ciutat. D’altra banda, en altres ajuntaments com Sant Andreu de la Barca (ERC), l’IBI ha augmentat un 3,5% i la taxa de residus un 10%; a Badalona (PP) han augmentat un 3% l’IBI i la taxa de residus; a Gavà (PSC) un 4,7% de l’IBI i la taxa de residus; i a Martorell, també un augment del 3% i de la taxa de residus.
Tots aquests exemples tenen un patró comú: quan els partits estan a l’oposició, solen criticar l’IBI i la taxa imposada per Europa, considerant-les excessives. Tanmateix, quan estan al govern i han d’aplicar les mateixes mesures, argumenten que són necessàries per garantir la sostenibilitat dels serveis públics.
Per superar aquesta dinàmica de politiqueig partidista, és necessari i imprescindible obrir un debat constructiu sobre els impostos municipals i el finançament dels ajuntaments. Aquest debat ha de ser basat en les necessitats reals de la ciutadania i en la recerca de solucions que equilibrin l’eficiència dels serveis públics amb la capacitat econòmica dels veïns.
Hem de partir de la lògica que els municipis són una peça clau de l’Estat del Benestar, que fa massa anys que estan assumint una part important dels serveis socials, educatius, entre d’altres, que competencialment corresponen a la Generalitat. Tot i els més de 45 anys d’ajuntaments democràtics, continuem sense una llei de finançament de l’Administració Local efectiva, que resolgui la manca de recursos i l’infrafinançament de l’Administració més pròxima a la ciutadania
L’actual model de finançament castiga el món local, és clarament insuficient i repercuteix negativament en el benestar de la ciutadania. A mesura que augmenten les despeses, els ajuntaments veuen com les seves capacitats per fer front a les necessitats de la població disminueixen, cosa que genera una pressió econòmica creixent sobre els serveis públics i la qualitat de vida dels veïns i veïnes.
La reforma del finançament local fa massa anys que s’espera, i aquesta qüestió és urgent si volem que els ajuntaments disposin dels recursos adequats per tirar endavant les polítiques que la ciutadania demanda. Les administracions supramunicipals, com la Generalitat de Catalunya i el govern de l’Estat, han de garantir un finançament just i suficient per als municipis. Si no es reforma aquest sistema de finançament, els municipis seguiran patint, i la manca de recursos afectarà directament la vida quotidiana de la ciutadania, amb un impacte negatiu en la qualitat dels serveis que poden oferir.
Una reforma de la llei de finançament ha d’anar també acompanyada d’una reformulació de l’IBI, les taxes i altres impostos municipals, amb l’objectiu de fer-los més equitatius i que reflecteixin la capacitat econòmica de cada ciutadà.
Només a través d’un debat constructiu i de consens, que posi per davant l’interès general per sobre de l’interès partidista, podrem avançar cap a un model de finançament local més just i sostenible, que permeti als municipis oferir uns serveis de qualitat a tots els ciutadans.
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
