Entre les causes del tancament de comerços, la competència de les grans superfícies, el preu dels lloguers, els impostos i taxes i la manca de relleu generacional
Segons les darreres dades consultades al Mapa Comercial de Catalunya que elabora sense data regular la Generalitat de Catalunya, l’Hospitalet de Llobregat és la quarta ciutat del país de més de 20.000 habitants amb més locals comercials buits. La dada no deixa de ser una mostra més del declivi constant de la ciutat també en l’aspecte econòmic i no és cap sorpresa. Nomé cal passejar-se pels carrers més cèntrics de la majoria de barris de la ciutat per observar que en molts carrers hi ha més establiments i locals comercials amb la persiana baixada que no pas oberts. Això és dona a moltes ciutats catalanes, però no deixa de ser significatiu que l’Hospitalet sigui la quarta ciutat de tot Catalunya en aquest rànquing negatiu per darrere de Les Franqueses del Vallès, Lleida i Santa Coloma de Gramenet.
A Les Franqueses, el nombre de locals comercials sense activitat, és del 46,8%, és a dir, pràcticament la meitat dels existents. A Lleida hi ha gairebé el 38% dels comerços tancats, és a dir 3.160 establiments sense activitat, mentre que a Santa Coloma de Gramenet hi ha un 36,7% d’establiments tancats, una mica més d’un de cada tres. L’Hospitalet té, segons aquestes xifres oficials de la Generalitat 4.087 locals buits i 77 naus buides, el que suposa poc més del 30% dels comerços, sense activitat. Darrere l’Hospitalet se situa Mataró (27,6%), Badalona (24%), Girona (23,3%), Barcelona (18,2%) i Terrassa i Tarragona (16%). No fa gaire era Reus, la ciutat amb més establiments buits de tot Catalunya. Una acció decidida del govern municipal incentivant la reobertura de locals a zones com el Tomb de Ravals, al casc antic de la població, ha fet decréixer aquesta tendència i la seva presència en el rànquing de municipis amb forta crisi comercial.
Una comparativa de dades explica que la dinàmica a tot Catalunya lluny d’aturar-se es va incrementant paulatinament i això s’observa encara més a ciutats com la nostra on el teixit comercial resulta inestable, amb forta competència per les grans superfícies i amb poc relleu generacional. Si en aquests factors negatius afegim la pressió fiscal de taxes i IBI com en el cas de l’Hospitalet, el panorama lluny de ser tranquil·litzador és més aviat preocupant. Altres factors que expliquen la davallada són també els preus dels lloguers, els canvis en els hàbits de consum i el creixement del comerç electrònic.
Com arreu, el tipus d’establiments més afectats són els de serveis (bancs, perruqueries, agències immobiliàries…), seguits de l’alimentació (carnisseries, fruiteries i peixateries), hostaleria i restauració i equipaments per a les persones, com ara botigues de roba i complements. També pateixen una certa crisi però en menor mesura, les botigues de parament per la llar (basars, ferreteries, botigues de decoració i complements) i serveis mecànics (tallers i concessionaris).
Fa poques setmanes Aeball, l’associació empresarial de les petites i mitjanes empreses de l’Hospitalet, preocupada també per aquesta situació va celebrar la trobada anual de secretaris generals del Consell Territorial de la Pime, per bastir estratègies de cara a l’ocupació i la continuïtat empresarial. Era la segona gran trobada d’aquesta organització que va veure la llum a l’octubre de 2023 i es van reunir a Barcelona en una jornada en la qual van debatre sobre el Pla de Treball pel període 2025-2026 i es van tractar de fixar estratègies per l’ocupació i la continuïtat empresarial. La percepció del primer any de vida del Consell va ser molt positiva i es va valorar que s’està enfortint una comunitat favorable als interessos de les pimes catalanes a nivell de quilòmetre zero.
