Dintre de poc es presentarà un Manifest unitari per contextualitzar històricament el que va suposar l’atorgament del títol de ciutat ara fa un segle
A l’entorn d’una vintena de representants de col·lectius, entitats i organitzacions es van reunir divendres a la seu de l’Ateneu de Cultura Popular, convocats per Gent pel Canvi, per reflexionar plegats sobre les iniciatives que vol portar a terme l’equip de govern entorn el centenari de l’atorgament per part del rei Alfons XIII del títol de ciutat. El primer acte del Centenari del títol de ciutat es va poder observar durant la passada Cavalcada de Reis, amb molta publicitat institucional, per celebrar el que molts consideren va ser simplement un acte protocol·lari que probablement responia a interessos diversos, cap dels quals, ni beneficiava aleshores la ciutadania de l’Hospitalet, ni hauria de ser avui motiu de celebració. Potser sí, motiu de reflexió col·lectiva sobre el què va significar aleshores històricament, i especialment avui, sobre la importància d’una celebració que implica el reconeixement dels que van atorgar el títol, recordem-ho, durant la Dictadura del General Primo de Rivera, que tenia com a signant del decret el ministre de la Governació, el general Severiano Martínez Anido, i tot plegat sota la monarquia del reu Alfons XIII que feia poc més de dos anys havia permès, amb el seu beneplàcit, que s’instaurés a l’Estat un règim autocràtic. Un règim autoritari i limitador de les llibertats, en un context europeu de creixement dels moviments feixistes, especialment a Itàlia —només feia tres anys que els feixistes italians havien protagonitzat la Marxa Sobre Roma— i a Alemanya, després del Tractat de Versalles que humiliava el principal país derrotat a la Primera Gran Guerra.
Severiano Martínez Anido, el que signa el decret de concessió del títol de ciutat és el principal instigador, mentre era Governador Civil de Barcelona, de la repressió obrera contra els anarcosindicalistes de Barcelona i els municipis de la rodalia, entre ells l’Hospitalet i el nucli obrer de Collblanc-La Torrassa. Impulsor del Sindicat Lliure, Barcelona va viure aleshores una època especialment convulsa, plena de violència i impunitat amb l’aplicació de la Llei de Fugues i el pistolerisme com a instruments brutals de repressió contra l’obrerisme organitzat.
Tot plegat fa molt difícil que l’atorgament del títol de ciutat pugui ser commemorat oblidant el context en què es va produir i que permeti celebrar-se satisfactòriament. Es produeix, a més, a través d’un alcalde imposat des del règim dictatorial, pertanyent al propi partit del Dictador “Unión Patriótica”, i cinc anys després que una llei aplicada amb impunitat i sense resposta municipal, segregués la meitat del terme municipal que ens va fer perdre la zona agrícola més rica del terme i tota la costa i la platja. Si es va atorgar aleshores el títol de ciutat com a compensació formal, cosa gens descartable entre altres possibles raons, encara es fa més difícil de digerir pels hospitalencs d’avui.
La reunió de l’Ateneu on hi havia una notable diversitat d’entitats i també visions diferents del que va suposar el títol de ciutat i què caldria fer, va aconseguir una interessant síntesi sobre la base de rebutjar celebracions festives del Centenari, sense evitar la possibilitat que els cents anys de ciutat puguin significar explicar a la ciutadania, començant pels més joves, estudiants i gent activa de l’Hospitalet, què caldria fer per guanyar autoestima que s’allunyi de la retòrica i que en canvi aprofundeixi en les necessitats actuals i com afrontar-les.
Tot això, més enllà del que proposi l’equip de govern, encaminat, com és fa palès, a exaltar la monarquia actual, a buidar de contingut la humiliació que es va patir l’any 1920 amb la pèrdua de la Marina i a fer veure que el títol de ciutat dona importància a un municipi com l’Hospitalet, carregat de mala gestió, de enormes dèficits i de falta d’espais lliures, que impedeixen la qualitat de vida indispensable als seus ciutadans.
L’acord de síntesi al qual es va arribar va ser redactar un Manifest que reculli aquestes inquietuds, que es pugui estendre a tota la societat hospitalenca amb aquesta vocació d’unitat al voltant de la contextualització històrica per ampliar l’autoestima municipal, però sense l’esperit de celebració que vol imposar el govern Quirós. Posteriorment, articular una plataforma que sigui capaç, unitàriament, de bastir un programa commemoratiu que posi en primer pla la necessitat de conèixer el que va passar, aixugar els dèficits municipals i contribuir a l’activisme ciutadà per tal de denunciar la retòrica del govern i exigir avenços concrets en la millora de la qualitat de vida.
Cal recordar que l’equip de govern ha destinat una barbaritat de recursos per la celebració del títol de ciutat —per sobre dels 800.000 euros— sobre els quals cal requerir un control de la despesa i una utilització adequada ajustada al contingut del que correspongui fer i denunciar el malbaratament de recursos públics als que el govern municipal ens té, desgraciadament, acostumats.
