L’alternativa d’un nou barri en una zona privilegiada condemnarà al desastre als barris del nord de la ciutat col·lapsats per la sobresaturació demogràfica

Ja s’ha aclarit el dubte que planava sobre la intervenció del Consorci de la Gran Via en la pastilla del Samontà. Després que L’Estaca obrís el meló sobre el que es proposava fer a la zona de Can Rigalt (https://lestaca.com/lestacalh/el-vot-de-lalcalde-impedeix-reclamar-al-barca-que-rehabiliti-can-rigalt-i-loperacio-samonta-agafa-un-protagonisme-insospitat-en-el-ple-de-dimarts-i/);(https://lestaca.com/lestacalh/la-mocio-del-pp-amb-una-esmena-dels-comuns-preveia-demanar-a-la-generalitat-i-al-ministeri-de-cultura-ladquisicio-dels-terrenys-i-de-la-masia-de-can-rigalt-i-ii/), l’alcalde Quirós acaba d’explicar en una entrevista a El País que en aquest espai esta previst construir 1.200 habitatges —en un barri on ja malviuen 60.000 persones per Km2—.

L’equip de govern continua amb la seva política autista, d’intentar fer exactament el que han estat fent els governs socialistes de la ciutat en els darrers 40 anys. És possible que les coses no hagin canviat gaire, però sí una mica. D’entrada, no tenen la majoria absoluta per fer el que voldrien, tot i que hi ha tants des-encontres entre l’oposició, que el govern sempre se n’aprofita d’aquestes debilitats. L’altra qüestió a valorar és que la ciutadania comença a mostrar un creixent malestar que encara no causa cap preocupació al govern, però aquesta és una situació que podria canviar per qualsevol circumstància imprevista. La tercera pota del banc és que, per primer cop en molts anys, el govern municipal no té cap domini absolut sobre el missatge mediàtic. I la quarta pota del banc és la dinàmica de les entitats i de les plataformes ciutadanes, com ara la que es mobilitza contra la celebració del centenari o la que actua contra els pisos turístics i l’especulació, etc.

El cert és que l’autisme municipal de l’equip de govern el porta a vendre que vol modificar les condicions dels barris del nord de la ciutat rehabilitant uns quants habitatges en pèssimes condicions, per justificar que hi haurà 1.200 habitatges nous d’una promotora privada que el que vol és exclusivament fer negoci. Sobretot, en l’únic espai lliure entre la carretera de Collblanc i la Diagonal, aprofitant la gran operació urbanística que es planteja al voltant de l’operació Hospital Clínic en el terme municipal de Barcelona però a tocar de la pastilla de Can Rigalt. Tret dels terrenys de les instal·lacions esportives universitàries, la resta de l’espai lliure dins el terme municipal de Barcelona ja està urbanitzat i consolidat: es tracta del Parc de Can Rigalt just al davant de l’antic Hotel Rey Juan Carlos. Un espai que costarà justificar que es modifica per raons immobiliàries. El que queda per urbanitzar està gairebé tot en el terme municipal de l’Hospitalet i no és res d’estrany que en la difusió del projecte del gran Hospital Clínic es parli d’aprofitar l’impacte d’aquest gran centre sanitari per bastir “un nou barri” en una “zona privilegiada”.

La idea d’un gran pacte de ciutat per evitar la construcció d’aquest nou barri en una zona privilegiada quan a pocs carrers s’amunteguen milers de ciutadans en barris col·lapsats, ha estat rebutjada del tot per l’equip de govern que fins i tot va votar en contra que el Ministeri de Cultura i la Generalitat poguessin moure fitxa per l’adquisició de l’únic espai lliure del nord de la ciutat que conserva encara un tresor patrimonial que, per la negligència del govern, porta anys en l’abandó més absolut.

La proposta del govern municipal de fer un bulevar que travessi l’Hospitalet de nord a sud entre la Gran Via i la Diagonal, tenint com a eix central l’intercanviador de La Torrassa, on resulta imprescindible l’eliminació aèria de les vies del tren que travessen la ciutat de sud a nord i d’est a oest, sembla un acudit de mal gust però molt imaginatiu si es coneix el terreny o es miren els mapes aeris de la ciutat. Òbviament, sembla simplement fum per justificar una nova operació immobiliària de gran magnitud en el segon i únic espai lliure que queda en tot el terme. L’altra és l’espai del Biopol Gran Via on també s’ha venut tant de fum que el projecte ja sembla una foguera i no pas una proposta. I on s’ha volgut fer veure —i ho han comprat fins i tot els organismes sanitaris del país i la pròpia Universitat de Barcelona (com passa amb el projecte del Clínic)— que el que interessa és un projecte científic i no el que realment és, un autèntic disbarat especulatiu immobiliari.