Van estar presents també Ana González i Manuel Piñar, els guardonats l’any passat en la primera edició

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca Ciutat de l’Hospitalet, una de les entitats que més ha lluitat al municipi pel dret a l’habitatge i el suport a les famílies desnonades de l’Hospitalet, va entregar ahir els Premis “Si se puede”, destinats a dues persones, un home i una dona, que s’han distingit per la seva defensa dels drets dels mes desafavorits i que s’han mostrat propers a l’entitat i li han donat suport i ajut per fer front al seu objectius.

Aquest és el segon any que s’entreguen aquest premis i en l’acte d’entrega, fet a l’altell del mercat de Bellvitge on la PAH treballa habitualment, han participat desenes de persones vinculades a l’entitat. En la primera edició, els premiats van ser l’Ana González, que havia estat l’anterior portaveu del grup municipal dels Comuns, —i que va ser desplaçada de manera unilateral per aquesta organització abans de les darreres eleccions—, i el que havia estat durant una colla d’anys president de la Federació d’Associacions de Veïns de l’Hospitalet, Manuel Piñar. Tots dos es trobaven també en l’acte d’entrega d’aquest any juntament amb les persones elegides per aquesta segona edició: el nostre company de la redacció de L’Estaca, Pau Taxonera, tresorer de la Junta Directiva de FIC, que durant molts anys va estar col·laborant de manera intensiva i desinteressada amb la PAH Ciutat de l’Hospitalet fins l’extrem que el consideren un dels seus i un exemple de solidaritat envers les famílies més desprotegides i amb més necessitats. 

L’altra persona elegida en aquesta segona edició ha estat la Síndica de Greuges de la ciutat, Merche García, que més enllà de la seva tasca institucional, d’enorme transcendència per garantir els drets de tota la ciutadania, és —tothom qui la coneix ho sap de primera mà— un exemple d’empatia, de sensibilitat social envers les persones més vulnerables, d’una calidesa humana excepcional, propera, compromesa i molt activa. La portaveu de la PAH Ciutat de l’Hospitalet, Estrella Ambrojo, que va llegir el relat de fets i mèrits dels dos homenatjats, va destacar de Pau Taxonera la quantitat de treballs de voluntariat que havia portat a terme a la PAH, la seva qualitat humana i la defensa dels drets a l’habitatge i a una vida digna que ell defensa i que formen part del moll de l’os de la Plataforma. Va assenyalar també l’important paper que la companya del pau, la Xeli, ha jugat també amb aquesta dedicació del Pau a les causes justes.

Sobre la Merche García va destacar la seva força, la seva calidesa personal molt per sobre del càrrec que ostenta amb professionalitat i competència. I va assenyalar que quan les institucions donaven l’esquena a les seves reivindicacions, allà estava la Merche Garcia per animar-los a no defallir i a mantenir amb força i constància la defensa d’aquests drets socials de gran importància per aconseguir una societat més justa i més igualitària.

Tant el Pau com la Merche van destacar, en els seus parlaments d’agraïment, la sorpresa majúscula per haver estat elegits. El Pau Taxonera va afirmar que havia estat una sorpresa immerescuda perquè les coses que ell ha fet per la PAH “es fan des del cor i sense adonar-te. La meva sensació és que hi ha coses que s’han de fer necessàriament i això és el que jo he fet: actuar d’acord amb el que em dictava el cor” i va assegurar que veritablement qui es mereix aquest reconeixement és la gent de la PAH que, com exemple del seu esperit, ahir omplia la sala de Bellvitge. La Merche García també va explicar que es va quedar astorada quan ho va saber, perquè no era conscient d’haver fet res extraordinari, assegurant que si ha donat suport als drets que defensa la PAH és perquè aquests drets son imprescindibles en una societat igualitària, estan reconeguts a la Constitució i no pot haver cosa més terrible que perdre la llar familiar i sentir-se desemparat per les institucions que haurien de vetllar per la ciutadania. Va explicar que “vosaltres m’heu donat molt més a mi, del que jo us he donat a vosaltres” i va mostrar-se segura de que el Pau encara s’ho mereixia més que no pas ella.

Minuts abans de l’homenatge, van parlar també els premiats de l’any passat, Anna González i Manuel Piñar, i també van mostrar el seu agraïment al treball que desenvolupa la PAH i el seu convenciment respectiu que no s’apartaran mai ni de les seves creences ni dels seus principis.

L’acte, que va tenir un contingut molt entranyable i emocionant, es va allargar al final per la quantitat de persones que van voler expressar personalment als homenatjats el seu respecte i agraïment.

Un comunicat conjunt de republicans i populars representa un avís contra l’actitud inflexible, autoritària i sectària mostrada durant el darrer ple municipal

La intransigència del govern en el darrer ple d’abril sobre el tema de les mocions dels grups municipals ha tingut noves conseqüències. Els dos grups que es van mostrar més bel·ligerants a l’hora d’evitar que el grup socialista forcés a que les mocions quedessin sobre la taula, van signar ahir un comunicat conjunt (que s’inclou al final d’aquesta informació) on consideren inadmissible l’actitud de l’alcalde de tractar en el darrer ple només la part resolutòria i deixar les mocions pel ple de maig.

Sobre el que ja va informar L’Estaca (veure lestaca 30 d’abril) el comunicat explica que “van remarcar la inconveniència de suspendre la part de participació i control” i que van plantejar “tota mena de propostes alternatives”, com ara “suspendre i traslladar tot el Ple a un dia immediatament posterior o traslladar només la part de participació, mocions i control al govern”.

Es queixen en el comunicat que “l’alcalde es va tancar en banda i va negar tota possibilitat d’assolir un acord consensuat” i l’acusen d’“una actitud totalment inflexible i mancada de voluntat de diàleg” i d’una posició “autoritària i sectària” que es va concretar en la no intervenció en cap de les mocions presentades i el vot contrari sense argumentació a totes les mocions presentades per l’oposició.

En aquest sentit, els grups municipals d’ERC-EUiA i PP denuncien l’actitud poc democràtica de l’alcalde i el govern local per la manca de respecte a la ciutadania, ales regles del joc democràtic, a la institució municipal i als grups d’oposició que representen, en conjunt, a la majoria de la població que va votar en les darrers eleccions municipals.

En aquest sentit, el comunicat demana una rectificació en la manera d’actuar i reclamen treballar sobre la base dels consensos necessaris i el diàleg. Molt concretament, el comunicat afirma que “els veïns i veïnes mereixen uns representants polítics dialogants, que treballin constructivament cercant el màxim de consensos per tirar endavant els grans temes de ciutat” i aboguen per traslladar a la ciutadania una “imatge de diàleg i tolerància”.

Pel que hem pogut constatar, es tracta de la primera vegada que es produeix un comunicat on es demana directament al govern que deixi de tenir actituds autoritàries i arbitràries i s’avingui al consens, tot i que la demanda de diàleg i d’acords ha estat present de manera sistemàtica en moltes de les intervencions de l’oposició dins i fora del plenari. També ha estat aquesta la primera vegada en què el govern municipal ha mantingut una actitud radical en la seva relació amb l’oposició. Això de votar en contra de totes les mocions, sense ni tan sols intervenir en el debat aportant raons a favor o en contra de les mesures proposades, és tant com trencar relacions de debat i diàleg amb l’oposició, malgrat sigui puntualment.

De tota manera, el fet que el comunicat no hagi estat subscrit pel conjunt dels grups municipals d’oposició, potser debilita l’oposició, per una banda, però ajuda als grups majoritaris a fer-se més intransigents per l’altra, i explica l’atreviment del govern que es mostra radical només amb els dos grups més potents de l’oposició, però no així amb els dos grups menors, com son Vox i els Comuns. De fet, si hi hagués el mínim consens entre els grups d’oposició, en resposta a la radicalitat mostrada pel govern, a partir d’ara el govern local no podria governar sense el consens global de totes les forces. Només que qualsevol de les propostes resolutòries del ple, que és la part més substancial de la gestió municipal, es votés sistemàticament en contra per part de l’oposició —imitant tan sols el que va fer el govern amb les passades mocions d’abril—, el resultat seria, o el col·lapse de la governabilitat, o l’imperatiu del consens imprescindible per prendre qualsevol mesura. De fet, estaríem parlant d’una mena de govern de concentració municipal (un govern socialista auxiliat per la majoria de l’oposició o per tota), només imaginable en moments de forta crisi en qualsevol institució. No és el cas, probablement, però no seria descartable si continuen produint-se els típics errors dels que estan acostumats a governar amb majoria absoluta i els costa aprendre que sense majories absolutes la única manera útil de governar és negociant. Potser podrien aprendre de l’insigne treball de Pedro Sánchez al respecte.

Comunicat conjunt ERC-EUiA/PP Comunicat-ERCEUiA-i-PP

En el darrer ple d’abril, els grups d’ERC-EUiA i del PP van recordar la importància de la ràdio durant l’apagada i van criticar que s’abonés una retribució complementària al director dels mitjans

Dintre de pocs dies es compliran tres mesos des que es va fer públic l’informe sobre la reobertura de Ràdio l’Hospitalet que s’havia encarregat al director dels mitjans a l’octubre passat i que es va comprometre a presentar abans de Nadal. En aquella mateixa sessió del Consell Consultiu dels mitjans on es va fer públic l’informe, el director dels mitjans es va comprometre a agilitar l’acondicionament de les infraestructures de la ràdio que havien quedat arrasades després que el govern Marín la desmantellés l’any 2012. No es tenen notícies que s’hagin reprès els arranjaments de les instal·lacions ni ha arribat la informació que s’hagin destinat recursos a aquestes tasques per la qual cosa és previsible que tot continuï exactament igual que quan es va encarregar el reinici del procés a l’octubre de l’any 2024.

En aquell informe es proposava una plataforma d’àudio, que era la fórmula més senzilla i econòmica de les tres possibles. La primera, descartada del tot, era reobrir la ràdio convencional per FM, mentre que la segona era establir una emissora on line amb un pressupost extraordinàriament elevat. La tercera opció, la de la plataforma d’àudio, era a la que s’havia compromès el director dels mitjans, sense data de funcionament, no obstant. Tres mesos després de l’informe, el silenci al voltant d’aquest projecte continua inalterable.

Resulta curiós pel fet que en el passat ple es va recordar, per part dels grups de l’oposició que, durant l’apagada elèctrica del 28 d’abril, el principal recurs al que s’havia acollit la majoria de la ciutadania, tal com estaven les coses, va ser la ràdio convencional. És a dir, la ràdio per ones, especialment per FM. A l’Hospitalet, més que mai, aquest dia es va trobar a faltar una emissora que, en els seus darrers anys, s’havia distingit per apropar-se a ser el recurs informatiu i de contacte d’una bona part de la ciutadania hospitalenca. Es va recordar al ple, i es va demanar tornar a posar l’atenció en el projecte, però el projecte, tres mesos després d’haver-se anunciat resta inèdit.

Talment com resta inèdita la proposta, aprovada fa ara 15 mesos, de celebrar debats polítics a la televisió pública que no es fan des de fa gairebé una dècada. Al març del 2024, l’oposició havia demanat que, aprofitant l’inici de la campanya electoral per les Europees, la televisió de l’Hospitalet estrenés aquests debats polítics electorals que son comuns a la majoria de televisions del país, tan públiques com privades, tan generalistes com locals. Naturalment, no es va fer cap cas. I fins avui.

En el passat ple d’abril, el grup popular també va criticar l’acord al que va arribar el Consell Consultiu de La Farga Gemsa, l’empresa pública encarregada de la gerència dels mitjans de comunicació públics, pel qual s’acordava liquidar al director dels mitjans un complement retributiu per objectius d’11.252,16 euros. Si els objectius eren posar els mitjans de comunicació al servei de la ciutadania o complir amb els projectes que l’oposició ve reclamant des de fa anys, és evident que restaven incomplerts, com va suggerir el regidor popular. No obstant això, el complement es va aprovar i el sou brut anual del director dels mitjans l’any 2024 va ser de 76.485,47 euros (5.463,24 euros bruts al mes per catorze pagues). Cal considerar que és l’únic professional dels mitjans amb aquesta variable i que els periodistes multimèdia van cobrar l’any 2024 un sou brut anual de 35.184,54 euros (2.513 euros bruts al mes per catorze pagues).

De 75 quioscos que hi havia a la ciutat l’any 2010, s’han quedat en només 17 i alguns d’ells pateixen problemes d’humitats i altres deficiències

Si ja resulten gairebé extemporànies les mocions que s’aproven o es rebutgen als diferents plens municipals de la ciutat, en la darrere sessió el seu interès encara va decaure més, tenint en compte que no va haver participació del grup que ostenta el poder local (el grup socialista) i que totes les va votar en contra. Així i tot, algunes es van aprovar però en el cas que alguna força política s’abstingués o votés en contra o fins i tot votés en contra algun punt concret de la moció, ja se sabia que el resultat seria la no aprovació.

Això va passar amb la moció que va presentar ERC-EUiA demanant l’elaboració d’un pla de xoc per la rehabilitació i la regulació dels quioscos de la ciutat. Ja se sap que la caiguda aclaparadora de la venda de premsa al carrer, arran de l’aparició dels digitals, han convertit els espais on es comprava la premsa en una mena de relíquia dels temps passats. Els quioscos, que van començar venent la premsa en espais estables, estalviant la feina dels venedors ambulants de primers del segle XX que voceaven les capçaleres directament al carrer tan aviat sortien les edicions, van veure com les tirades de les principals capçaleres del país disminuïen a marxes forçades i disminuïa el principal reclam d’aquests establiments. Amb els diaris van anar decreixent les tirades de la resta de papers impresos (revistes, còmics…) i la diversificació immediata (la venda de llibres, de col·leccions editorials, de llaminadures, de cromos, etc) tampoc ha estat capaç de mantenir a la superfície aquests comerços.

És veritat que els quioscos s’havien convertit en un espai de trobada on els clients habituals de la premsa compartien amb el quiosquer les salutacions diàries i el venedor es transformava en un motor de la convivència habitual dels barris on s’ubicaven, però també és veritat que han canviat tant els hàbits de consum, que els quioscos han viscut una davallada constant en els darrers anys. Dels 75 quioscos oberts que hi havia a la ciutat l’any 2010 (i ja n’havien tancat uns quants i havien desaparegut espais que també en èpoques anteriors estaven tolerats, com escales d’habitatges o petits locals comercials on es venia premsa juntament amb els articles menors), en quedaven només 29 una dècada després (l’any 2020) i ara només en queden 17 supervivents, a alguns racons de la ciutat, però especialment els barris del nord.

La crisi de la premsa en paper ha estat la perdició d’aquests establiments, però no només. L’Ajuntament, que n’ha ostentat la concessió administrativa, només va congelar els impostos a partir del 2016 i va eliminar les taxes de traspàs a partir del 2017 com es va explicar al ple. Des d’aleshores, els grups municipals d’oposició no han fet més que posar sobre la taula la greu problemàtica d’aquests establiments i la negligència absoluta del govern que els està deixant caure pel que fa a les infraestructures. Va haver mocions reclamant actuacions directes l’any 2018, l’any 2019, l’any 2020 i l’any 2023, en els darrers anys amb mocions presentades pel grup popular, aprovades per la majoria dels regidors. Fins avui, l’únic que està passant és que no paren de desaparèixer, l’Ajuntament els elimina d’on eren per ampliar les voreres.

En les darreres mocions es defensava la possibilitat que els propietaris aconseguissin alguns recursos extres gràcies a poder permetre publicitat comercial als seus exteriors. Es va aprovar però l’Ajuntament, poc sensible a aquestes demandes i a aquestes aprovacions, mai ha tingut la delicadesa de posar publicitat institucional en aquests espais. La guarda per alguns llocs on té major influència com, per exemple, els mitjans de comunicació que han rebut de fa anys l’esquena de la immensa majoria de la societat probablement, entre altres moltes raons, perquè resulten poc confiables com altaveus dels problemes socials.

El cas és que la moció es va tornar a aprovar amb els vots favorables dels 14 regidors de l’oposició, amb el vot contrari del grup socialista, excepte el punt quatre de la moció on es demanava que l’Ajuntament no segueixi enderrocant quioscos abandonats, sinó que els rehabiliti i obri una convocatòria pública per fer-los rendibles.

El punt quart va ser votat en contra per Vox, de manera que els quioscos que es vagin enderrocant a partir d’ara, portaran el segell de Vox a les excavadores.