Compte enrere per una moció de censura que pot canviar el govern, o per uns pressupostos municipals que només tenen l’aval socialista

El ple extraordinari es tanca amb el rebuig de la confiança a Quirós i la imatge d’un govern municipal aïllat, dèbil i sense perspectives

Quaranta tres minuts va durar el ple extraordinari que havia de renovar la confiança a l’alcalde desprès de perdre la votació dels pressupostos la setmana anterior. Amb una intervenció certament espessa de David Quirós on tornava a plantejar la necessitat de coherència i responsabilitat a l’oposició i on no va ser capaç d’ampliar els llocs comuns fets servir ja durant la presentació del projecte de pressupostos, van prendre la paraula successivament els portaveus dels grups d’oposició, abans de la votació nominal definitiva.

No va haver sorpreses i la moció de confiança la va perdre l’alcalde per 13 vots a favor i 14 en contra. Això vol dir que a partir d’aquest moment, s’obre un període durant el qual es factible una moció de censura amb un candidat alternatiu que hauria de rebre necessàriament el suport de tota l’oposició per desplaçar de l’alcaldia David Quirós del PSC i constituir-se un nou govern que podria ser de concentració o, en minoria, amb el suport exterior d’algun grup.

El grup municipal del PP ja va afirmar el dia anterior al ple extraordinari que iniciaria negociacions amb la resta de grups per fer possible el canvi. En el ple extraordinari, tret del PP, cap grup va respondre a la iniciativa popular i totes les intervencions es van centrar amb la desconfiança envers el govern actual que va provocar el resultat esperat.

El portaveu dels republicans va introduir en el seu discurs un element interessant com era la convicció que la moció de confiança formava part de l’estratègia del partit —tal com s’ha vist a Barcelona— de manera que el PSC local sempre es deixa endur pel que es decideix a nivell central i va ser molt taxatiu en afirmar que el que “passa a la ciutat s’ha de decidir a la ciutat i no a Barcelona”. Veladament, va fer referència també a un factor significatiu quan va dir que, sense que ho sembli, el PSC sempre s’ha servit del suport de l’ultradreta de Vox quan li ha anat bé, com en els casos de la Godó i Trias o de les reformes urbanístiques per fer hotels —on Vox va votar amb el PSC, segons va dir— per al·legar que ara puguin haver negociacions centrades en temes estrictament de ciutat on hi hagi coincidències capaces de produir canvis molt significatius.

Pel que fa al PP, la seva portaveu va posar l’accent en l’oportunisme cec del govern que ha enviat cartes a la plantilla de treballadors municipals, als militants socialistes i a les comissions de festes de la ciutat, posant l’accent en el bloqueig pressupostari per explicar com de malament serà el futur, obviant que justament el que ha portat al bloqueig pressupostari és clarament la incapacitat del govern per complir els seus compromisos de manera reiterada. El PP, que es considera en la realitat local un partit bisagra, va posar sobre la taula també la gran oportunitat que se li presenta ara a una oposició que hauria de fer cas al clam de la ciutadania que demana la unitat de l’oposició per canviar la dinàmica. Va insistir que el seu esforç no va encaminat a aconseguir un govern liderat pel PP sinó a l’obertura de negociacions que fixi un programa de totes les forces, amb compromisos concrets: “un govern alternatiu de concentració on s’imposi el sentit comú”.

Escoltant al portaveu de Vox, la sensació era que el diagnòstic de la situació que pateix la ciutat, no presenta cap distància amb la resta de grups. Es va queixar de les dues enormes dificultats que presenta el govern socialista des de sempre: la seva arrogància i la seva autocomplaença i va recordar que aquest és un alcalde que no ha estat elegit per les urnes, sinó imposat per la direcció del PSC. Es va referir també a les paraules del rei fa pocs dies quan va afirmar que la ciutat tenia “un gran potencial”. El portaveu de Vox va aprofitar per assegurar que quan es diu que una ciutat té un gran potencial és perquè en el moment actual ha caigut en la irrellevància, com és el cas. Finalment va ser molt explícit a l’hora de fixar sobre quins interessos s’ha mogut el govern Quirós “beneficiant les operacions urbanístiques, els grans pelotazos econòmics, i somniant amb una ciutat metropolitana, tot per fer-se unes fotos mentre els barris empitjoren sense parar”.

El primer en prendre la paraula va ser el portaveu dels Comuns que va afirmar que no es pot demanar confiança sense aportar res, que “la confiança es guanya”, que aquest equip no ha fet cap intent seriós de negociar res i que des del passat ple l’únic que ha fet ha estat acusar l’oposició de bloqueig, considerant-la “el bloque de la vergüenza”, una pèssima manera de demanar la confiança a continuació. Es va queixar de la insuficiència dels pressupostos i va posar com exemple les goteres de la Biblioteca Tecla Sala on els seus treballadors van haver de celebrar el seu vint-i-cinquè aniversari fa quatre dies, recollint aigua de les instal·lacions. El portaveu dels Comuns va assegurar que en lloc de pactes amb les immobiliàries i reverències a la monarquia més li valdria al govern fer cas dels ciutadans “potser millor enlloc de gastar tants diners en les campanyes d’un títol de ciutat atorgat per una Dictadura, rescatar de l’oblit un Refugi antiaeri dels temps de la Guerra Civil que és un testimoni del que va patir la ciutadania en aquells anys”. Per últim, el portaveu dels Comuns va queixar-se que el govern no els ha fet mai cas —“les últimes propostes sobre l’empadronament o la senyalèctica del patrimoni, en son una mostra”— i que la seva força no té cap més objectiu, hores d’ara, que “seguir sent oposició i ser útils”.

Per últim, el portaveu socialista va insistir sobre les repercussions concretes que el bloqueig de l’oposició provoca en qüestions clau dels serveis i la inversió municipal. Va apuntar especialment sobre aspectes que fan mal, com per exemple les obres del mercat de Collblanc, les millores salarials de la Guàrdia Urbana i de la plantilla de treballadors o, per exemple, el tema de les subvencions a les entitats de la ciutat —“les subvencions nominatives desapareixen…”—, però també es va referir a algunes coses que afecten notablement els eixos propagandístics del propi govern com per exemple el pla del Samontà, el Biopol o el Boulevard que ha d’unir la Diagonal amb la Gran Via. I va responsabilitzar de tot plegat a l’ànim bloquejador de l’oposició i les seves ànsies de desgast polític del govern.

En el debat del ple extraordinari es va donar publicitat de tres cartes que ha fet circular el govern entre la militància, les comissions de festes i la plantilla municipal. Als primers, explicant tot el que el govern ha fet per afavorir l’aprovació dels pressupostos i posant l’accent en exclusiva en l’operació de desgast polític que això comporta. A les comissions de festes, les enormes dificultats que tindran a partir d’ara fins que els pressupostos s’aprovin d’ofici a finals de gener del mes vinent, si tot va bé, i a la plantilla municipal responsabilitzant l’oposició municipal de tots els mals a partir d’ara, quan, com és palès, fa mesos que es queixen de la negligència del govern respecte de la negociació del nou conveni.

La redacció de l’Estaca desitja a lectores i lectors, un Feliç Nadal i molt Bones Festes

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.