Les entitats més actives de l’Hospitalet s’alcen contra el govern Quirós denunciant la incertesa, la desinformació i la manca de respecte institucional que pateixen
Un excés de burocràcia, improvisació en la tramitació d’ajuts, retard en el pagament de les subvencions i dificultats en la participació dels projectes de ciutat, la queixa majoritària
Les entitats de la ciutat que s’apleguen sota la coordinació de l’Espai de Ciutadania, acaben de fer públic un Manifest (que s’adjunta al peu d’aquesta informació), on volem fer palès el seu malestar per la situació d’abandonament que pateixen respecte de l’Administració local. En concret, es queixen de manca de respecte institucional, de desinformació i d’incertesa pel que fa als mecanismes de suport econòmic i de menyspreu al treball assistencial, d’acollida, de formació, de contribució a la convivència, de foment de la participació, de cura mútua i suport comunitari que desenvolupen de fa anys, que complementen les polítiques públiques i cobreixen les necessitats que l’Administració no pot o no arriba a cobrir i que possibiliten un nivell d’integració de la ciutadania que afavoreix el clima de convivència a tots els barris de la ciutat.
Això sol ja hauria de ser motiu suficient per un tracte deferent de l’Administració local i aquestes entitats es troben amb una resposta que representa tot el contrari. En aquest sentit es queixen de mala qualitat pel que fa a l’atenció dels tècnics municipals i a la manca de personal adequat que genera incertesa extrema i mala gestió del suport econòmic via subvencions. Aquest malestar ha anat creixent al llarg dels anys i s’ha fet insuportable en els darrers exercicis: manca de planificació dels serveis municipals, burocratització excessiva, canvis en els criteris subvencionables, improvisació i processos feixucs que fan que les entitats, especialment les més petites que no disposen d’aparells administratius consolidats, hagin de patir greus problemes que afecten el seu funcionament social.
Es queixen tanmateix d’un retard aclaparador en el pagament de les subvencions concedides de manera que moltes entitats es veuen amb la necessitat d’avançar recursos propis o demanar crèdits per tal de mantenir en actiu el funcionament orgànic, aspectes que comporten en molts casos inseguretat laboral pels equips, aturades o reduccions de l’activitat, desconfiança amb els ritmes del treball i la impossibilitat de dissenyar nous projectes.
La relació habitual entre entitats i Ajuntament, afirmen, es caracteritza per una manca de transparència i una improvisació que dificulta la normalitat dels projectes que encapçalen les entitats, que sovint treballen sense tenir totes les dades i sense registrar les constants modificacions que imposa l’Administració local i afirmen que s’està fent insuportable l’excés de burocràcia i el bloqueig constant dels processos administratius.
De manera molt destacable i com una mostra de la forma d’actuar del govern local es queixen del silenci institucional sobre un tema que ha escalfat tots els programes propagandístics que ha endegat l’actual equip Quirós des que el nou alcalde va prendre possessió al juny del 2025: l’anomenat Pla del Samontà. Pràcticament des que es va anunciar aquest Pla, l’Espai de Ciutadania, que és la coordinadora més important de la ciutat d’entitats actives en múltiples camps, es va posar en contacte directe amb el regidor José Antonio Alcaide per tal que pogués assistir a una reunió de la coordinadora, explicar el contingut del Pla i respondre als interrogants que suscita, especialment en l’àmbit social, donat que una part important del Pla, tal com s’havia anunciat, es relacionava amb la millora de les condicions sòcio-econòmiques dels barris del nord de la ciutat.
Des d’aquell primer contacte fins el moment present ha passat més d’un any i han estat múltiples les ocasions que el regidor ha ajornat la seva presència, fins ara mateix. Com el manifest afirma, es produeix: “la total manca d’una explicació clara, detallada i accessible sobre el Pla del Samontà: un projecte amb incidència directa en els serveis, recursos i espais comunitaris dels cinc barris esmentats. La falta de transparència i de comunicació institucional genera confusió, inseguretat i impossibilita que les entitats puguem anticipar l’impacte real d’aquest pla en la continuïtat de les nostres accions i en la vida del veïnat.”
Tenint en compte que les entitats treballes sobre el terreny i coneixen a bastament les necessitats dels barris, no s’entén aquesta absència de diàleg i aquest buit en la negociació de solucions consensuades, com no sigui que la realitat del que es projecta tingui molt poc a veure amb la millora de les condicions socials i molt a veure amb la promoció immobiliària especulativa en la única zona lliure que queda a la ciutat. Al principi, l’excusa va ser que s’estava treballant i era massa d’hora per concretar. Però ara aquest argument ja no s’aguanta després de les negociacions que ja s’han establert amb la Generalitat. El que s’està fent es manté en el secret més absolut perquè quan la ciutat se n’assabenti, probablement saltaran totes les alarmes.
L’Espai de Ciutadania acull més d’una cinquantena d’entitats entre les més actives de la ciutat. (L’editora d’aquest digital, Foment de la Informació Crítica, pertany també a l’Espai de Ciutadania).