Espectacles al Barradas i en alguns casos al carrer, mentre es rehabilita l’únic espai mínimament en condicions en un lloc poc cèntric que havia estat un cine de barri
Bona part de la programació de concerts, arts escèniques i espectacles de gran format que fins ara es feien prioritàriament al teatre Joventut, passaran durant aquest primer semestre de l’any a l’auditori Barradas i a carrers i places de la ciutat, perquè l’únic teatre de la ciutat amb una mica de capacitat estarà en obres. Explicar a qualsevol que no conegui la realitat de l’Hospitalet, que el tancament de l’únic espai útil per fer espectacles d’un format més o menys professional, obliga a programar les activitats als carrers i a les places perquè no hi ha un altre recinte que reuneixi les mínimes condicions, resulta aclaparador pel que suposa per una ciutat de 300.000 habitants.
El teatre Joventut s’ha de remodelar íntegrament per millorar els accessos, el confort del públic i les instal·lacions per adequar-los a la normativa vigent i s’aprofitarà la necessària rehabilitació per actualitzar la tecnologia que fa servir, l’acústica i l’aïllament tèrmic per fer-lo més sostenible, amb un pressupost que, a l’any 2023, quan es va projectar la rehabilitació, s’apropava als 400.000 euros. Ja a l’any 2020, l’ÀMB havia aprovat la rehabilitació funcional de l’equipament, però fins a sis anys més tard no s’ha fet res.
Quan tot això s’acabi, l’Hospitalet continuarà tenint l’únic espai teatral en condicions en un carrer estret de Collblanc i molt poc cèntric, sense possibilitats d’aparcament en condicions i amb una escassa capacitat de places per una ciutat com aquesta. Aquest teatre es va inaugurar al maig del 1991, després d’una intensa polèmica a la ciutat on es reclamava un teatre municipal en condicions, de nova creació, que s’hauria pogut construir en uns espais bastant més adequats i cèntrics —que després van ser convertits en blocs d’habitatges— a tocar de la plaça de la Serp a Sant Josep, pels quals hi havia —i encara es conserven— tots els plànols per la seva realització.
El govern socialista de l’època —encara en època Pujana— es va entossudir a rehabilitar l’aleshores Cinema Joventut a Collblanc per convertir-lo en una mena de teatre municipal. L’edifici era obra de l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i es va inaugurar l’any 1931 com a cinema de barri. Es va mantenir amb aquesta utilitat fins al seu tancament l’any 1972. Des d’aleshores, l’edifici va estar en perill de convertir-se en un aparcament, però l’ajuntament encapçalat per Vicenç Capdevila, va tramitar la seva qualificació com a equipament dins el Pla General d’Urbanisme de 1976 i el va preservar rebutjant les llicències aleshores en tràmit per fer-lo desaparèixer. Es va mantenir tancat des d’aleshores i no va ser fins a finals dels 80 que el nou ajuntament socialista el va adquirir i el va convertir en l’únic teatre municipal, fins ara mateix.
Igual que el Joventut, la majoria dels barris de la ciutat comptaven amb nombroses sales de cinema: els cinemes Navarra, Rívoli i Florida, a Pubilla Casas/La Florida/Les Planes; l’Stadium, a Sant Josep; el Constelación i el Victòria, a Santa Eulàlia; el Continental, el Romero, l’Alhambra i el Joventut, a Collblanc-La Torrassa; el Lumiére i el Marina, a Bellvitge; l’Oliveras i el Ramblas al Centre. Aquests dos darrers del Centre es trobaven en dos espais perfectes per convertir-se en uns magnífics teatres municipals de relleu i ocupaven edificis únics que haguessin permès ampliacions i remodelacions. Avui, com tants espais interessants de la ciutat, son edificis d’habitatges que l’Ajuntament podria haver comprat en el seu dia, però que va preferir perdre. Per cert, el cinema Oliveras va tancar l’any 1989 (amb Pujana d’alcalde), però el Ramblas es va mantenir en actiu fins el 2010, en plena era Marín.
Ara, l’equipament que substituirà com espai tancat al Joventut mentre es mantingui en obres, serà l’Auditori Barradas, un espai multifuncional de 225 localitats a la sala més gran, per una ciutat de 300.000 habitants, en els baixos d’un edifici d’habitatges.
I el que no es faci a la Barradas, al carrer. Perquè no hi ha cap més teatre municipal digne d’aquest nom.