El portaveu dels Comuns no va aclarir si tornaran a donar suport als pressupostos municipals pel 2026 que els dos anys anteriors es van aprovar amb els seus vots
La segona sessió de Tribunes Crítiques, que Foment de la Informació Crítica de l’Hospitalet —entitat editora de L’Estaca—, organitza com una mena de roda de premsa ampliada per tractar temes d’actualitat, es va celebrar aquest dijous a la sala d’actes de la Tecla Sala. Amb una assistència d’una trentena de persones i tres redactors de L’Estaca a la taula, vam poder escoltar el convidat d’aquesta ocasió: el portaveu municipal del grup municipal dels Comuns, l’historiador Manuel Domínguez.
Domínguez va fer una descripció més aviat negre de la situació global de la ciutat i va deixar caure algunes frases significatives que il·lustren aquesta sensació. Va afirmar que “la situació que travessa la ciutat és d’emergència” i va definir-la com “la ciutat dels anuncis”, ajustant-se a la política de propaganda que, des del seu punt de vista, aplica el govern local.
El portaveu dels Comuns va començar diferenciant el que han estat els dos primers anys i escaig de mandat: un primer període, el de Marín-Belver, de pura inèrcia, quan ja se sabia que l’alcaldessa Marín estava de sortida i una segona fase, la de Quirós i el seu equip que es caracteritza, en la seva opinió, per fer veure que s’activen algunes noves polítiques però que, en el fons, el que es posa de manifest és una paràlisi global de conseqüències imprevisibles. Domínguez va voler ser moderat en l’anàlisi però no es va estar d’afirmar que “l’Ajuntament es troba paralitzat” i que la ciutat es troba “en perill d’esclat popular perquè gairebé res no funciona i els problemes s’acumulen i les queixes no paren d’augmentar”.
No es va estar de posar de manifest que l’únic que existeix son “bones paraules i pocs fets” i que, pel que fa als acords establerts entre socialistes i Comuns en el període Quirós, “el compliment ha assolit un nivell molt baix, sent generosos”. Domínguez no només es va queixar d’aquests incompliments manifestos sinó també de “falta de lleialtat” i va explicar que en molts aspectes es troben sols fent oposició, especialment en temes d’Urbanisme —els únics que mantenen contenciosos amb l’Ajuntament pel tema del Bio-Pol Gran Via o del polígon del Cosme Toda—, però no només.
Domínguez es va mostrar favorable a abandonar la política de concessió de nous projectes d’edificació, va reclamar l’adquisició de sol per part de l’Ajuntament per zones verdes o equipaments i una visió més progressista pel que fa a la política de contractació de serveis on es tinguin en compte els aspectes de la qualitat en el servei i no només el cost.
Va fer un repàs exhaustiu dels temes claus de ciutat: ensenyament, mobilitat, patrimoni… i va posar l’accent en un aspecte que està de estricta actualitat com és la qüestió de la inseguretat i la delinqüència a la ciutat. Va oferir xifres. Va explicar que entre el primer semestre del 2024 i aquest del 2025 els delictes es van incrementar un 10% i entre el mateix període del 2023 i el 2024 ja s’havien incrementat un 7% i va afirmar que mentre a Espanya hi ha 41 delictes per 1000 habitants i a Catalunya 64 per cada 1000, a l’Hospitalet estem ara sobre 75 per cada 1000 i podem doblar la mitjana espanyola en un no res.
Pel que fa a les mesures d’urgència de la policia local, nacional i Mossos va qualificar de ridícules algunes operacions consistents en identificacions massives que afecten “en funció de la foscor de la pell” i va assenyalar com a causes del creixement de la delinqüència la pobresa d’una banda i el fracàs escolar de l’altra. En aquest punt va explicar que la situació de l’ensenyament a la ciutat és aclaparadora. Hi ha, va afirmar, 28 grups extraordinaris d’escolarització que requereixen atenció especial, ens falten 4 escoles de primària i una de secundària per cobrir les ratios legals i el més dramàtic de tot plegat és que “a la ciutat no hi ha espais per poder oferir a la Generalitat per fer escoles”.
En aquest punt va assenyalar també que l’Índex Sòcio-econòmic Territorial que va elaborar la Generalitat per conèixer el desenvolupament territorial de la renda mitjana l’any 2015, indicava que considerant 100 la mitjana catalana, els barris de La Florida o La Torrassa, per exemple, aquell mateix any ja eren 69 i 75 respectivament, però a l’any 2022, La Florida ja era 63, La Torrassa 70 i Pubilla Casas, 65. O sigui, la desigualtat creix a la nostra ciutat i la crispació no deixa d’augmentar. Va demanar finalment que no se segueixin requalificant terrenys per convertir-los en solars residencials i va assenyalar que properament s’aprovarà el Pla Local de l’Habitatge, sense que hi hagi massa esperances que el que presentin pugui millorar-se des de l’aportació dels grups polítics o del veïnat.
Com era previsible, no van faltar les preguntes i les reflexions des de la taula i, posteriorment, des del públic present. Entre algunes d’aquestes preguntes la valoració sobre el suport dels Comuns a l’aprovació dels pressupostos municipals els dos darrers exercicis i sobre la postura dels Comuns respecte de l’aprovació dels pressupostos del 2026. Malgrat que és evident que aprovar o no aprovar pressupostos no complica la governabilitat municipal —i menys en una ciutat com l’Hospitalet on els pressupostos son una simple eina aproximativa perquè no hi ha ple que no es presentin a aprovació modificacions de crèdit—, sí que la imatge del govern aprovant pressupostos gràcies als Comuns, ha quedat reforçada cada any. Domínguez va assenyalar que el seu objectiu com a grup és aplicar el seu programa i si per aplicar el seu programa poden forçar el govern en alguns punts, consideren que això ha estat beneficiós per la ciutat. Va posar com exemple l’acord sobre la prohibició de més pisos turístics o aquestes mesures que estan en marxa de peatonalitzar alguns carrers els caps de setmana.
Què és el que faran amb els propers pressupostos, està en discussió. I malgrat que no estan contents del compliment dels acords i es queixen de deslleialtat, encara no tenen una postura clara al respecte.