Tota l’oposició ha fet servir arguments molts semblants per tombar uns comptes que el govern ha estat incapaç de negociar amb ningú
Per primer cop en la història de la democràcia municipal, el govern socialista de l’Hospitalet ha vist com es tombava la proposta de pressupostos per l’any 2026 pel vot contrari de tots els grups municipals. El fet es pot considerar encara més destacable pel fet que la meitat dels 14 vots dels grups municipals d’oposició corresponen a forces de dreta (PP i Vox) i els altres 7 vots a forces d’esquerra (ERC-EUiA i Comuns), una situació insòlita i amb la qual ha estat jugant el govern socialista des de l’inici d’aquest mandat.
La tan anunciada impossibilitat que els grups municipals d’extrems ideològics poguessin posar-se d’acord, ha saltat pels aires en el ple més important de l’exercici, cosa que posa de manifest dues realitats: la primera, que si es prioritzen els criteris de ciutat sobre els postulats ideològics l’apropament de postures no és impossible i la segona, encara més significativa, que la ciutat està en una situació tan crítica que contra la manera d’actuar del govern local coincideixen totes les mirades.
Els dos anteriors exercicis els pressupostos es van salvar pel vot favorable dels Comuns però, en tots dos casos, el nivell de compliment dels acords que van fer possible el suport dels Comuns va deixar tant de desitjar que, aquest grup s’ha vist ara en la necessitat inexcusable de votar en contra. Especialment si es té en compte que des de primers de novembre no va haver cap possibilitat de negociació perquè el govern ni tan sols va prendre en consideració les 6 mesures que els Comuns van posar sobre la taula i que eren perfectament negociables. Una cosa semblant ha passat en aquesta ocasió amb el grup del cap de l’oposició. Van posar sobre la taula abaixar l’IBI un 15% en els propers dos exercicis, tenint en compte el que ja van defensar en el passat mandat: que un increment de l’IBI i un increment de la taxa de residus suposava un augment de la pressió sobre la ciutadania que no es podia assumir. Per això, intentaven arribar a acords amb el govern de manera que assumissin una baixada de l’IBI en uns 6 milions anuals que, tenint en compte el nivell de superàvit dels dos darrers exercicis, era perfectament assumible. Doncs no es va arribar a cap acord.
Per part dels grups municipals del PP i de VOX la possibilitat d’acord encara era més controvertida perquè ambdues formacions estan en contra tant dels mecanismes d’aplicació del pressupost, permanentment modificat mes darrere mes per les modificacions de crèdit que es porten al ple, com de la pressió fiscal sobre la ciutadania, absolutament contradictòria amb el nivell de prestacions comunitàries o la manifesta incapacitat d’executar les partides, especialment en el capítol d’inversions, com s’ha explicat tantes vegades en aquest digital.
Així les coses, el pressupost pel 2026 que pujava fins als 363,7 milions d’euros, 11,35 milions d’euros superior al del 2025, ha obtingut els 13 vots favorables del govern i els 14 vots contraris de l’oposició. La queixa del PSC s’ha mogut per dos camins paral·lels: el que ha explicat el portaveu, centrat en la falta de disponibilitat de l’oposició per negociar dins els marges que el govern preveia i el que ha rematat l’alcalde parlant de falta de responsabilitat i de coherència per part de l’oposició.
La veritat és que els arguments que han anat desgranant sobre la taula els diferents portaveus per oposar-se als pressupostos presentats, tenien tanta similitud de continguts que era difícil precisar quin color ideològic presentava cada ponent. De fet, sense consensuar res entre ells per raons òbvies, els missatges eren tan similars i contundents, que s’entén la coincidència en el vot final.
Evidenciada la derrota, l’alcalde ha explicat el que ja tenia coll avall. Com que els pressupostos era evident que no s’aprovarien, calia iniciar d’immediat el mecanisme de convalidació que la pròpia llei preveu, especialment per casos com aquest on l’oposició presenta un marcat caràcter d’incompatibilitat ideològica: la presentació d’una qüestió de confiança que permeti aprovar els pressupostos per la via alternativa, exactament igual que ha passat amb els pressupostos de Barcelona i Jaume Collboni. La qüestió de confiança de l’alcalde preveu, segons la llei, que s’hagi de convocar un ple extraordinari on l’alcalde presenti novament els pressupostos a aprovació. Si continuen sense aprovar-se, s’obre un període de 30 dies per tal que es presenti un candidat alternatiu a alcalde. Si en aquest termini no es presenta una moció de censura amb candidat alternatiu a alcalde o, si aquest candidat alternatiu no és elegit nou alcalde, s’entendrà atorgada la confiança a l’alcalde vigent i aprovats els pressupostos que han motivat la qüestió de confiança.
La qüestió de confiança té unes limitacions que la llei preveu, com ara que l’alcalde no podrà presentar més d’una qüestió de confiança a l’any, ni més de dues en el total del seu mandat i, de manera significativa, no es podrà plantejar en el darrer any de mandat, de manera que l’any vinent aquest recurs no es podria aplicar.
Vist així, la qüestió de confiança apareix a l’Hospitalet com un simple tràmit aleatori per aprovar els pressupostos per una via que no és l’habitual. Però no deixa de ser un instrument delicat perquè obre la possibilitat, gairebé impossible, és veritat, d’un canvi de govern que el grup socialista no podia imaginar-se de cap manera quan va iniciar-se el mandat. Ara sí que, probablement, el govern haurà de començar a mirar-se les coses d’una altra manera: s’ha acabat governar sense escoltar l’oposició perquè s’ha posat de manifest, un cop més, que aquest 14/13 no compromet per res els criteris de vot de cada força. Si uns i altres voten de la mateixa manera, no és perquè estiguin d’acord entre ells, sinó perquè estan en desacord amb el govern.