La plantilla fa tres mesos que no cobra les nòmines i només en el que portem d’any ha fet prop de 300 serveis
Ha sobtat, cal dir que positivament, el comunicat conjunt que els tres grups municipals d’oposició a l’Ajuntament, republicans, populars i comuns, han fet públic per donar suport a la plantilla de treballadors de l’Ambulància Municipal i demanar al govern Quirós que faci les gestions necessàries perquè es mantingui el servei. També el grup municipal de Vox va fer públic un comunicat posterior, afegint-se a la denúncia per l’abandonament del PSC als treballadors de l’ambulància de la Guàrdia Urbana.
Els treballadors del servei porten hores d’ara tres mesos sense cobrar —des del desembre passat— per la crisi financera de l’empresa responsable del servei. L’empresa adjudicatària, Consorci de Transport Sanitari —CTS, de Girona— es troba en una situació de pre-concurs de creditors, que ha portat a l’asfíxia econòmica dels 11 treballadors del servei —dos en excedència i 9 en actiu—. Els treballadors asseguren que les dificultats financeres de la concessionària han provocat que l’ambulància estigués durant 20 dies sense assegurança i sense passar la Inspecció Tècnica Sanitària, malgrat que, en el que portem d’any, han realitzat a prop de 300 serveis.
Els problemes de la concessionària es remunten a principis del 2024, quan Acciona va adquirir CTS sota el paraigües de la nova marca Atiende Salud i es va fer amb la concessió del servei d’ambulància de la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet —per 2,3 milions d’euros— que ha estat funcionant a la ciutat des de fa més de 50 anys. La inestabilitat de la companyia ha provocat aldarulls i importants danys a la base central de la companyia a Girona, amb pèrdues que l’empresa ha valorat entorn als 400.000 euros i amb dues detencions.
El 12 de gener d’aquest any l’Agrupació d’Ambulàncies de CCOO va enviar una carta a l’alcalde Quirós avisant de la situació interna de la concessionària i alertant del previsible deteriorament del servei, a banda d’explicar com el conflicte estava ja afectant greument el clima general dels treballadors. En aquella carta, els sindicalistes proposaven una alternativa que podia resoldre el problema de manera bastant immediata. La solució passava per rescindir la concessió per incompliment contractual greu i aprovar un contracte substitutiu d’emergència de 48 hores amb una altra operadora que garantís la continuïtat d’un servei que està molt ben valorat a la ciutat.
La posterior reunió amb l’equip de govern municipal no va arribar a bon port perquè l’equip Quirós ha al·legat que aquest no és un servei essencial ja que la ciutat es troba avui integrada en el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Alhora es va negar a alliberar l’aval de 55.000 euros dipositat per la concessionària en el seu moment, i que podria haver servit per pagar les nòmines dels treballadors, assegurant que era impossible fer-ho per impediments legals. En canvi, es va mostrar receptiu a iniciar un expedient sancionador contra la companyia que podria acabar amb la concessió de CTS, tot i que si no hi ha empresa substitutiva la plantilla es pot veure directament abocada a una rescissió automàtica dels seus contractes laborals. L’alternativa dels treballadors en aquest cas, acabaria en mans del Fons de Garantia Salarial.
Tot plegat ha fet que els grups municipals d’oposició s’hagin situat al costat de la plantilla de treballadors i li reclamin al govern Quirós una solució urgent tant pel que fa al servei com pel que fa al pagament de les nòmines pendents. Que el servei ha estat tradicionalment molt ben valorat ho posa de manifest el fet que és una ambulància municipal que només s’activa quan son avisats per la Guàrdia Urbana local i, amb el que portem del 2026, ja s’han fet a prop de 300 serveis, cosa que posa de manifest la utilitat i la confiança dipositada en aquesta ambulància.
D’altra banda, no ha passat desapercebuda la convergència de l’oposició municipal en aquest punt: manifestant les mateixes preocupacions i publicitant un comunicat conjunt. Una manera de procedir que no es prodiga, però que podria tenir efectes a mitjà termini, amb la imatge d’una oposició que treballa conjuntament els temes locals, més enllà de les visions ideològiques o tàctiques diferencials.