Nueva protesta vecinal contra la recalificación de la “Illa Citroën” de Barcelona, que sacrifica un 30% de zona verde para construir bloques de pisos

La Comissió d’Urbanisme de Barcelona se reúne el martes para decidir sobre su aprobación definitiva con la opinión en contra de fuerzas políticas y vecinales

Los vecinos afectados por la recalificación de la “Illa Citroën” se han manifestado este fin de semana en contra del actual proyecto, a punto de aprobarse por el Ayuntamiento de Barcelona, que supone sacrificar un 30% de zona verde para la construcción de bloques de pisos.

Los afectados por la modificación del Pla General Metropolitano (PGM) están indignados ya que la reparcelación se ha realizado a sus espaldas sin tener en cuenta el mantenimiento de la zona verde en su totalidad, su reivindicación principal. Al acto han participado los Comunes de ambos municipios, Barcelona y l’Hospitalet, representantes de la Federación de la Asociación de Vecinos de l’Hospitalet, miembros del Centre d’Estudis y también de la Plataforma Cívica del vecindario, creada con el objetivo de defender sus peticiones.

El nuevo proyecto ha sido calificado de “pelotazo” urbanístico y especulativo por parte de quienes han intervenido durante el acto. Hay que tener en cuenta que esta es una de las zonas más densamente pobladas de ambos municipios. La nueva construcción se realizaría con la fachada frontal a l’Hospitalet, a pocos metros de los bloques de Santa Eulalia-2.

La “Illa Citroën”, recibe el nombre de la marca automovilística que tuvo unas instalaciones en ese lugar. Está situada en la calle Badal y es limítrofe con el término municipal de l’Hospitalet.

El próximo martes será un día decisivo para este proyecto ya que la Comissió d’Urbanisme del ayuntamiento de Barcelona lo ha de aprobar de forma definitiva y llevarla al pleno de este mes.

Durante el proceso ha habido cambios de posicionamiento político. En el mes de julio, la Comissió d’Urbanisme de Barcelona aprobó el proyecto con los votos del PSC, Junts, ERC y Vox, la abstención del PP y el voto en contra de los Comunes.

En octubre, en el plenario de Sants-Montjuic del Ayuntamiento de Barcelona, la aprobación inicial se realizó con los votos de PSC y VOX y la abstención, esta vez, de Junts, ERC y PP. Los Comunes se mantuvieron con el voto en contra.

Aunque se abrió un proceso participativo a finales del 2024, al darse a conocer el convenio entre el Ayuntamiento de Barcelona y la empresa Stellantis, promotora de esta operación urbanística, el proceso nunca se tuvo en cuenta. Esta es la queja principal de los vecinos.

Ancor Mesa, regidor de Barcelona de los Comunes del Districte Sants-Montjuic, ha manifestado sobre el convenio: “está realizado a medida de la empresa Stellantis”.

Manuel Domínguez, portavoz de Comuns de l’Hospitalet, ha calificado la modificación del PGM como muy semejante a las que se hacían en los Planes Parciales en tiempos del franquismo, eliminando zonas verdes y convirtiéndolas en zonas edificables. Ese hecho produjo una masificación de los barrios en detrimento de los equipamientos y de los espacios libres.

Con este tipo de acuerdos “se está poniendo la alfombra roja a las empresas inmobiliarias, cuando deberían de pensar más en los vecinos que se encuentran en las zonas urbanas más densas de Europa con 50.000 habitantes por kilómetro cuadrado”, añadió el portavoz de los Comuns de l’Hospitalet.

Stellantis es una multinacional, con sede social en Amsterdam, fruto de la fusión de varias empresas automovilísticas como la propia Citroën, Peugeot, Opel/Vauxhal, Fiat, Alfa Romeo, Dodge y Chrysler. Esta compañía busca revalorizar los terrenos que han ocupado durante décadas, con una operación claramente especulativa bajo el paraguas de la enésima modificación del Plan General Metropolitano.

L’anunci del Consorci per la construcció del nou Clínic encén de nou la reivindicació del nou Hospital General a la zona nord de la ciutat

Una promesa de fa 20 anys, a la qual l’actual alcalde sembla renunciar quan promet que s’estudiarà un nou mapa sanitari per l’Hospitalet

Tant els Comuns com la Marea Pensionista han reivindicat novament, amb més rotunditat si hi cap, la construcció d’un centre sanitari que substitueixi l’actual Hospital General de L’Hospitalet (més conegut com el de la Creu Roja) que ha de donar servei als més de 150.000 habitants de la zona nord de la ciutat. Això, pocs dies després d’anunciar-se la constitució del Consorci que comportarà la construcció del nou Clínic.

“L’Hospitalet necessita un Hospital General propi”, va dir Manuel Domínguez, portaveu dels Comuns a l’Hospitalet dimecres passat, a la concentració que es realitza cada setmana al costat de l’Hospital de Bellvitge en defensa de la sanitat pública. “Exigim que es construeixi un nou hospital propi que substitueixi l’actual i que abasti tota la població nord de l’Hospitalet perquè no s’hagi de traslladar al Moisés Broggi, com està succeint actualment”.

David Quirós, l’alcalde de l’Hospitalet, ja ha assumit que no es construirà aquest hospital i, en una nota de premsa distribuïda pel mateix Ajuntament, va manifestar que s’està negociant amb la Conselleria un nou mapa sanitari per la ciutat. Aquest nou mapa sanitari comportaria, pels comentaris que ha fet el mateix alcalde, habilitar l’Hospital de Bellvitge com el de referència per a tot l’Hospitalet.

Aquesta proposta, per a la Marea Pensionista que reclama des de fa anys la millora de la sanitat pública, no és vàlida: “l’Hospital de Bellvitge no només està actualment saturat sinó que dona servei a una gran part del Baix Llobregat i fins i tot del Penedès”.

Ja fa més de 20 anys que es va prometre la construcció d’un nou Hospital General  que substituís l’antic de la Creu Roja. Fins i tot es va presentar una maqueta que fixava que s’havia de construir a la zona de Can Rigalt en època del govern del Tripartit, amb Marina Geli de consellera.

Els Comuns han manifestat que no estan en contra de la construcció de l’equipament sanitari en el límit dels tres municipis (Barcelona-L’Hospitalet-Esplugues) i que ampliarà l’actual Hospital Clínic i on també s’aixecarà un nou edifici de la Facultat de Medicina. “Però aquesta no ha de ser l´excusa perquè ens robin l´hospital promès fa 20 anys”, ha afirmat Domínguez.

Miguel Mansergas, representant de la Marea Pensionista, ha manifestat que les intencions de reformar o adequar l´actual Hospital General son una bogeria ja que està totalment obsolet i amb unes estructures que no garanteixen la salubritat d´un centre d´aquest tipus. I denuncia que els veïns s’hagin de desplaçar al Moisès Broggi “perquè aquest centre es va construir per donar servei als veïns del Baix Llobregat. Defensem la sanitat pública i tots els nostres impostos han d’anar per finançar el servei sanitari i no ens creiem aquestes gestions públic/privada-privada/pública.”

La Marea Pensionista que està reivindicant que es compleixin les promeses i més inversió pública, realitza des de fa mesos una recollida de firmes perquè es construeixi el nou Hospital General de l’Hospitalet on es va preveure en els terrenys de Can Rigalt.

Semblava que era més fàcil construir el nou Hospital General de l’Hospitalet en aquest indret, que pertanyia a l’Hospitalet i estava buit i abandonat, que no pas exigir una inversió en el vell de la Creu Roja, i durant molt de temps, es va estar especulant amb aquesta hipòtesi. No fa gaire, però, l’alcalde Quirós va afirmar que no tenia cap sentit construir el nou hospital general de la ciutat just al costat del flamant Clínic, perquè la previsió era que el Clínic servís també per donar servei a la ciutadania hospitalenca.

La veritat és que el Clínic futur té una previsió d’apertura que se’n va bastant més enllà del 2030 i que, per tant, els veïns de l’Hospitalet hauran d’esperar-se més d’un lustre llarg per poder ser atesos en condicions a tocar del seu terme municipal, si l’equip de govern no agafa el toro per les banyes i reconsidera la urgència. Reconsiderar la urgència voldria dir no esperar al nou Clínic i exigir que l’Hospital General de l’Hospitalet es faci a la pastilla de Can Rigalt o bé, reclamar una inversió d’urgència per posar en les condicions que caldria, l’antic Hospital de la Creu Roja.

Escepticisme davant la nova data per incorporar a la xarxa pública les cinc escoles bressol que esperen la municipalització des de l’any 2024

La primera promesa d’integració a la xarxa municipal la va fer el mateix alcalde quan era el regidor encarregat d’Ensenyament aviat farà dos anys

Un nou retard per a la municipalització de les cinc escoles bressol de l’Hospitalet (Nova Fortuny, Gua-Gua, Estel Blau, Gargots i Patufet). La nova data: inici del proper curs 2026-2027. Abans de l’estiu se’ls havia informat que seria aquest mes de febrer. Tota la comunitat escolar mira amb escepticisme el nou termini, sabent que des del 2024 es promet la seva propera integració a la xarxa pública.

Les famílies han manifestat que no es creuen res i han sol·licitat una reunió amb els responsables municipals dʻensenyament ja que la notícia els ha arribat a través del Consell Escolar. Volen que, si és així, els confirmin també a ells el nou termini perque “han canviat tantes vegades les dates, que ja no ens creiem res”.

“Fins que no veiem que es van complint els terminis no ens ho creurem. Aquest proper mes de febrer han de sortir els plecs de condicions perquè puguin ser municipalitzades i, si és així, el temps per executar-los és de 6 mesos.”

La justificació d’aquesta nova data per part municipal respon a l’existència d’una partida pressupostària destinada a aquest efecte. Una partida que encara no està aprovada com a conseqüència de la moció de confiança que va plantejar l’alcalde Quirós.

Aquest és l’enèsim retard que pateix la municipalització de les cinc escoles bressol de l’Hospitalet. A l’abril del 2024, quan l’actual alcalde David Quirós tenia la responsabilitat del departament d’Educació, ja es va comprometre a la integració de les cinc escoles per al curs 2024-25. Més tard es va desdir, i la data que es va posar sobre la taula va ser la d’abril del 2025, però ja s’ha vist que tampoc no s’ha acomplert aquesta promesa. Ara, la nova previsió és per al curs 2025-2026. Una altra nova data sota sospita.

La reivindicació de la municipalització de les cinc escoles infantils ha estat portada per la pròpia comunitat escolar al mateix ple municipal amb la intervenció dels representants afectats a la sessió celebrada el mes de febrer de l’any passat i també a la del mes de juny. Aquest col·lectiu també ha reivindicat davant de tots els grups polítics la necessitat de crear noves places públiques per a nens d’entre 0 i 3 anys. Precisament, l’Hospitalet és una de les ciutats amb menys places públiques per aquesta franja d’edats.

En el ple municipal de juliol del 2024 ja es va denunciar aquesta situació per part de les treballadores de les escoles bressol: “les escoles municipals de 0 a 3 anys funcionen amb unes ràtios insostenibles que esgoten els equips i no ofereixen confiança a les famílies per la sobresaturació. Aleshores hi havia una educadora per cada 8 nadons. Una situació insostenible per afegir a la llista d’incompliments municipals que fan insuportable l’espera.

Segons dades facilitades per l’ajuntament al setembre del 2025, l’Hospitalet disposava de 16 escoles bressol públiques i públiques subvencionades amb fons públics, que oferien 1.373 places. Es tracta de 6 centres municipals, 5 subvencionats per l’ajuntament, 3 escoles bressol de la Generalitat i 2 subvencionades per la Generalitat.

La xarxa d’escoles bressol municipals la integren La Casa de les Flors, La Casa dels Contes, La Casa dels Arbres, La Casa del Molí, La Casa de la Muntanya i La Casa del Parc. Aquests centres atenen un total de 616 infants de 0 a 3 anys. Les tres escoles bressol de la Generalitat —La Florida, El Passeig i El Tren— disposen de 299 places. Dos escoles bressol més, Azorín i Ding-Dong, estan subvencionades per la Generalitat i tenen matriculats 77 infants.

La ciutat compta també amb 15 centres privats que completen l’oferta de 0 a 3 anys de L’Hospitalet amb una oferta de 846 places.

Un any més, la demanda de places ha estat per sobre de l’oferta, però inferior a cursos anteriors. En aquesta ocasió hi ha una llista d’espera de 426 places, a les escoles bressol municipals (578 el curs passat); 295 places a les de la Generalitat (221 el curs passat), i 38 places a les subvencionades per l’Ajuntament (51 l’any passat). En termes globals, aquest any la llista d’espera és de 759 infants, mentre que la del curs passat era de 850.

“A FOC LENT” O “LA PASSIÓ DE DODIN BOUFFANT, GOURMET” PEL.LÍCULA D’ANH HUNG TRAN

“Amb cada paper, interpreto la meva ànima”, Juliette Binoc

El primer que s’ha de dir d’aquesta pel·lícula és que és deliciosa. No pas com un plat contundent després del qual necessites urgentment bicarbonat -potser això era abans i avui es recepta una altra cosa,
què en sap el gat de fer culleres?- o anar-te’n imperativament al llit a fer una migdiada digestiva de com a mínim tres hores. L’exquisidesa consisteix en una menja sofisticada, sí, però no excessiva. Per dir-ho
en termes musicals, tot i ser romàntica, està més a prop de la subtilesa de Chopin o Schumann que de la contundència de Wagner o Verdi.

El director vietnamita Anh Hung Tran per a la trama es va inspirar en la novel.la “La passió de Dodin-Boufant, gourmet” de l’escriptor suís Marcel Rouff. La novel.la porta com a subtítol “l’epicuri apassionat”.
Un epicuri, en principi, no pot ser un apassionat. Epicur deia que per ser feliç només cal tenir l’imprescindible per viure, uns quants bons amics i allunyar-se de les passions humanes i col·lectives, des de l’amor fins la política. Pel que fa referència al menjar, Epicur considerava que n’hi havia prou amb un tros de pa i formatge, cosa que als que ens agrada la teca no hi podem estar gens d’acord, tot i que jo i fet -i en parlaré algun dia- uns àpats de pa amb formatge excelsos, concretament a Vigo. Sugurament Rouff confonia epicureisme i hedonisme -que te com a màxima fita vital la recerca del plaer- com passa sovint. En aquest cas, el subtítol ja és més raonable: els protagonistes de la pel·lícula son uns apassionats de la gastronomia i gaudeixen cuinant, menjant i compartint les seves creacions amb els seus amics (suposo que devien ser clients, però a la pel·lícula no queda clar).

La pel·lícula pràcticament no te trama. El gran cuiner és Dodin. Qui l’ajuda és l’Eugène. Tots dos comparteixen una passió extraordinària per la cuina i a l’hora són amants, però dormen en llits separats i
tot i que Eugenie estima Dodin, no sempre li deixa la porta oberta per a que pugui anar al seu llit. Tampoc no vol casar-se amb ell. Tot i estimar-lo es vol sentir lliure i no vol caure en la monotonia matrimonial. Tot i que Dodin es desespera, l’estratègia d’Eugenie funciona perquè la passió de Dodin no deixa de créixer. Però és una passió sana. L’erotisme de la pel·lícula és acaronador i tendre. Un lleu tel de sensualitat heterosexual. La pel·lícula tampoc no té dolents, ni antagonistes. Només la mort, que és presentada com un destí sinistre, colpidor i cruel capaç de trencar la felicitat perfecta de dues bones persones que només volen ser felices i fer feliços als altres. L’entrada en escena de la nena que apunta a ser un geni dels fogons i de la gastronomia ens treu una mica del mal gust de boca que ens deixa la mort d’Eugenie.

La pel·lícula visualment és espectacular. Et passes una bona estona contemplant com els dos protagonistes gaudeixen de la seva passió culinària i després la comparteixen amb els seus amics, uns
apassionats a la gastronomia. Vist des de la perspectiva d’avui, sobta que els comensals siguin exclusivament masculins, com si a les dones no els agradés menjar bé o estigués mal vist que mengessin fora de casa. Segurament devia ser així. Cosa que és una doble enorme injustícia. Primer, perquè les dones han de tenir dret a gaudir de tot. I, segona, i més paradoxal, perquè les dones són les veritables
creadores de la cuina. Mentre els mascles anaven a caçar o a la guerra, elles van crear l’agricultura i es van fer càrrec de la llar, cosa que incloïa la cuina.

Finalment, jo soc un gran admirador de la Juliette Binoche -les tres actius que m’hauria agradat convidar a sopar son la Sharon Stone, la Juliette Binoche i l’Ariadna Gil, tot i que estic segur que no hauria estat capaç de dir ni “hola” i, en cas d’haver estat capaç de menjar, se’m hauria posat malament-. Veure la Binoche cuinant és espectacular. L’energia, la força, l’ànima que hi posa és impressionant. Potser ella
no cuina mai a casa seva. No ho sé i tant se val.

Finalment, com diu Bill Croll, de The Wrap: “Es convertirà en la pel·lícula favorita de ma mare, i és una autèntica delícia.” Si, mama, és exactament això.

Tomàs-Maria Porta i Calsina

Vecinos y partidos políticos denuncian la inacción del gobierno municipal para darle un futuro a la antigua fábrica Albert Germans

Una ocupación momentánea de las instalaciones desata nuevamente las protestas por el abandono en que está sumido el patrimonio industrial de l’Hospitalet.

La ocupación momentánea por unos desconocidos del recinto industrial Albert Germans, hoy sumido en un abandono total, ha provocado una vez más, las protestas tanto de partidos políticos como de los vecinos por la inacción del gobierno municipal para darle un futuro a estas instalaciones, reivindicada para usos sociales y equipamientos para el barrio y para la comunidad en general.

El día 31 por la tarde saltó la alarma en la antigua fábrica Albert Germans, situada en la barriada de Sant Josep, ya que estaba siendo ocupada por un colectivo numeroso de personas. Mossos d’Esquadra y Guardia Urbana se presentaron en el lugar y finalmente, tras unas negociaciones, el edificio fue abandonado por los ocupantes.

Esta no es la primera vez que ha sido ocupada la antigua fabrica Albert Germans. Un colectivo juvenil lo hizo en el 2022 y fueron desalojados por la policía en el 2024. En aquel entonces lo utilizaron para crear un huerto urbano, abrir un taller de bicis, un lugar para encuentros… Representantes del movimiento vecinal reclamaron en aquel momento una cesión de las instalaciones al barrio.

La Plataforma Recuperem Albert Germans, que viene reivindicando la habilitación del antiguo complejo fabril de principios del siglo XX en un espacio multidisciplinar, en un proyecto abierto en el barrio y en toda la ciudad, y con la ambición de convertirlo en un motor social y cultural en beneficio de la comunidad local, han hecho público un comunicado en el que denuncian “la falta de gestión e inacción del gobierno municipal del PSC” que hace que la antigua fábrica continue “en estado de total abandono”, invitando “a que personas sin hogar se planteen acceder a ella para tener techo mientras encuentran alguna salida a su situación”.

“Hasta que los responsables municipales no se tomen en serio actuar, abrirlo y poner en marcha, cualquiera de las numerosas propuestas que hacemos vecindario y entidades para Albert Germans, situaciones como la del día 31, probablemente sigan sucediendo”, añaden.

También afirman: “Claramente, el actual equipo de gobierno no está capacitado para dar respuestas coherentes, ni responsabilizarse de absolutamente nada. Eso sí, nunca faltan los fuegos de virutas y los actos estériles como la celebración del centenario de la ciudad”.

Los grupos políticos como En Comú Podem y ERC también han hecho oír sus protestas por la situación de este equipamiento. De forma unánime protestan por el abandono del patrimonio industrial existente en l’Hospitalet debido sobre todo a la inacción del actual gobierno municipal que tuvo que renunciar a la cesión del complejo a RENFE para habilitarlo como centro de formación, después de que la empresa rechazara su ofrecimiento.

Una moción aprobada en el pleno del ayuntamiento del mes de octubre pasado exigía incluir en los presupuestos de 2026 partidas para la reforma de edificios históricos, reivindicados por vecinos y entidades, como los de las antiguas fábricas Albert Germans, Cosme Toda, Can Llopis, Can Batllori y Can Tries. El destino final de esas instalaciones debería ser para equipamientos sociales y culturales. 

Este era el primer punto de la moción, que constaba de cuatro, y que fue aprobada gracias a los votos de toda la oposición (ERC-EUiA, Comuns, PP y VOX). El grupo municipal de los socialistas votó en contra de toda la propuesta ya que, según su portavoz Cristina Santon, había muchos temas diferentes mezclados en la moción y su negativa tenía que ver con la pretendida cogestión de estos centros, ya que consideraba que esta labor “ha de ser municipal”.

Precisamente la moción, en su tercer punto, proponía que se estableciera un protocolo de cogestión de equipamientos municipales con entidades y plataformas ciudadanas en un plazo de seis meses. Esta idea solo tuvo el apoyo de los Comuns, promotores de la moción y de ERC-EUiA.

La Plataforma Recuperem Albert Germans también manifiesta en su comunicado que: “Lo que sí es relevante e indignante es la falta de respuesta de todas las administraciones públicas sin excepción, ante la situación de vulnerabilidad y emergencia habitacional que hemos visto en casos de extrema gravedad como el del edificio B9 de Badalona y la decisión de expulsar a cientos de personas para dejarlas directamente en la calle sin ninguna alternativa” y continúan: “Y aunque lugares como los edificios de Albert Germans no son ninguna solución habitacional para nadie, aún lo es menos vivir en la calle”.

Més de 185 hospitalencs no tenen sostre on viure a la ciutat més densa d’Europa i amb més de 8.000 pisos buits que ningú gestiona

El recompte anual de sensellarisme es tanca un any més amb xifres dramàtiques que avergonyeixen per la seva dimensió social

El nombre de persones que dormen al carrer comptabilitzades a l’últim recompte realitzat fa pocs dies s’eleva a 117. Si s’hi sumen les que pernocten en algunes residencies i recursos habitacionals municipals habilitats per donar resposta a aquestes necessitats s’eleven a un total de 185, un 30% més en comparació al recompte realitzat l’any passat per aquestes mateixes dades.

El passat 11 i 12 de desembre es va dur a terme el recompte anual de persones que viuen al carrer i on van participar prop de cent persones voluntàreuies de diferents barris i entitats de la ciutat i de fora. Va ser organitzat conjuntament per la Creu Roja, Càritas Diocesana de Barcelona, ​​La Vinya, l’associació Suara i l’Ajuntament de l’Hospitalet. L’objectiu era actualitzar les dades per dimensionar la realitat del sensellarisme  a la ciutat i orientar les polítiques i els recursos d’atenció social que han de resoldre aquest problema que creix any rere any.

El dispositiu del recompte es va iniciar a les 10 de la nit i va acabar a les dues de la matinada. La ciutat es va dividir en 24 zones que sistemàticament són els llocs on es  localitzen les persones que dormen al carrer de manera habitual. Els voluntaris del recompte es van organitzar en 24 grups i van revisar els carrers barri a barri per identificar els espais i les persones que aquell dia dormien al carrer.

A les 117 persones que es vn localitzar pernoctant al carrer cal afegir-hi 54 persones que aquella nit estaven allotjades a la residència d’estada limitada dels Alps. En aquest recinte municipal se’ls ofereix serveis de residència, menjador social i dutxes externes a persones sense sostre. També es van comptabilitzar 14 persones que estan allotjades en els nous recursos municipals d’urgències per a dones i en pisos socioeducatius d’estada temporal. El recompte final es va situar en les 185 persones en situació de sense sostre i que van ser detectades aquella nit.

Del total de persones que es van localitzar dormint al carrer aquell vespre, la meitat ho van fer a dos districtes de l’Hospitalet. Un terç dormien als carrers del Districte I (Centre, Sant Josep i Sanfeliu) i un 19% al Districte VI (Bellvitge i Gornal). Si comparem les xifres d’aquest any amb les de l’any passat, les persones que dormen al carrer o estan de forma provisional a la residència dels Alps o als altres espais d’acollida de la ciutat, és significativament superior.

Al recompte de l’any passat es van registrar 142 persones (aquest any 185) sense casa, 100 dormien al carrer i 42 als recursos municipals com la residència els Alps. En total, aquest anys han estat un 30% més, un fort increment respecte de l’any anterior.

Tenint en compte aquesta realitat el que sobte és que un any darrere l’altre no hi hagi una política activa a nivell municipal per acabar amb el sensellarisme. Sembla evident que els recursos que s’adrecen per resoldre els problemes d’urgència a la residència Els Alps i els de les cases d’acollida segueixen sent massa pocs per la necessitat creixent de persones sense llar a la ciutat. D’un any a l’altre, creix el nombre de ciutadans que dormen al carrer dia a dia sense que l’Ajuntament es plantegi una política que acabi amb aquest escàndol cívic: gent vivint i dormint al carrer dia a dia, faci fred o calor, sense els mínims recursos d’higiene i sense els serveis essencials imprescindibles en una societat democràtica del segle XXI a la segona ciutat de Catalunya.

Cada any es fa un recompte de la misèria, però la misèria no solament no desapareix sinó que creix dia a dia i el govern municipal retorna any rere any milions de superàvit als bancs. No estaria de més que les entitats que organitzen el recompte de la misèria insistissin sobre el govern municipal no només perquè les xifres no augmentin, sinó perquè el sensellarisme desapareixi definitivament.

EL BORBÓ A L’HOSPITALET

Ha vingut Felip de Borbó,
del braç de Primo de Rivera,
amb els seus aires de senyor,
serradures a la mollera.

Ha vingut a L’Hospitalet,
de la Cova de Moseguellos,
un vampiràs, un vampiret,
que encara borda, borda “a por ellos”.

A la Florida, va al mercat,
i a la parada dels xoriços,
troba son pare empolainat,
entre marfantes i infeliços.

Vet aquí que els socialistes
que abans eren republicans
Han esdevingut, ai, alquimistes,
del seguici reial, els cans.

El conflicto abierto con los vecinos de la promoción de la Porta Nord apunta a unas modificaciones contractuales que los arrendatarios ignoraban

Las familias han estado protestando ante la sede de la Caixa en Barcelona y en el pasado pleno municipal exigiendo la implicación municipal

La desesperación y la indignación de los vecinos de la promoción de la Fundació la Caixa de la Porta Nord de l’Hospitalet está llegando a unos límites extremos. El próximo 24 de enero se les cumplen los contratos y la entidad bancaria no tiene la intención de renovarlos sino poner a la venta sus viviendas a un precio inasumible para las familias.

Esta semana los afectados han realizado dos actos para dar visibilidad a su situación y denunciar a la entidad que los quiere echar a la calle. La promoción de la Porta Nord con 168 vecinos ha quedado fuera de la adquisición por parte de la Generalitat de diferentes promociones de viviendas, cerca de 1.700 pisos, propiedad de la Fundació la Caixa en diferentes puntos de Catalunya.

El primer acto lo realizaron el miércoles con una concentración delante de la sede de la Fundació La Caixa en la avenida Diagonal con Carlos III donde se concentraron alrededor de unas 300 personas, afectados y familiares en protesta por la situación en que se encuentran y donde intervinieron varios portavoces del Sindicat de Llogateres i también Daniella Corbo, portavoz de los vecinos de esa promoción de la Porta Nord.

Esta última también intervino el pasado viernes en el pleno del Ajuntamiento de l’Hospitalet y volvió a denunciar, tal y como se hizo en el mes de junio, la situación desesperada en que se encuentran los 168 vecinos de la Porta Nord.

Daniella Corbo manifestó ante todos los grupos municipales: “Ahora nos dicen que nos han excluido del paquete de compra porque estos pisos no están calificados como viviendas de protección oficial. Si el suelo era público, si la Caixa recibió subvenciones públicas para la construcción de los pisos porque se trataba de vivienda asequible, si nosotros debíamos ser solicitantes de viviendas de protección oficial para poder acceder, si el régimen aplicado en nuestros contratos es el de VPO. ¿Por qué no tienen calificación de VPO?”.

Esta última pregunta que hizo ante todos los representantes municipales es la que se hacen muchos inquilinos y vecinos en general, ahora. Puesto que esa es la razón —no tener la calificación de VPO—que ha supuesto que la Generalitat no se haya hecho cargo hasta ahora de esta promoción. Con las promociones que tenían en vigor esa declaración de VPO la Generalitat ha podido adquirir esas viviendas a un precio más que razonable.

Hay que recordar que el 24 de enero de 2014, la Obra Social La Caixa entregó las llaves de las 168 viviendas de alquiler asequible que había construido en la Porta Nord de l’Hospitalet, previo un sorteo donde se habían presentado 2.300 personas solicitantes interesadas en esos pisos. Todo ello tras el acuerdo suscrito entre el Ayuntamiento y La Caixa del 29 de febrero de 2008, que fue modificado posteriormente el 12 de enero de 2011.

Una larga historia con preguntas sin responder

Esta modificación de 2011 es la que está generando controversias. El ayuntamiento de l’Hospitalet, cuando Ana Mª Prados, del PSC, era teniente de alcalde de Urbanismo la firmó junto con la Caixa y Foment Immobiliari, sociedad vinculada a la entidad bancaria. Como hemos dicho, los cambios se producían en el convenio de colaboración suscrito por las dos entidades principales (ayuntamiento y la Caixa) para la promoción de un parque de viviendas asequibles en el 2008.

Esta modificación podría haber sido trascendental para el futuro de estas viviendas ya que se produjeron unos cambios significativos sobre el Acuerdo Marco firmado en ese año por ayuntamiento y la Caixa. En el nuevo documento suscrito en el 2011 figuraba que los contratos de arrendamiento se harían por periodos de 5 años y las rentas serían fijadas por la Caixa en base al módulo máximo de Vivienda de Protección Oficial.

Uno de los puntos más polémicos que se fija en esta modificación del convenio marco es el que dice textualmente: “en el periodo de mantenimiento del régimen de alquiler, la Caixa podrá transmitir las viviendas sin limitación de precio y sin aplicación de los derechos de tanteo y retracto previsto en el Convenio Marco a favor del ayuntamiento o Generalitat dado que la finca sobre la que está previsto el desarrollo del proyecto no está calificada de vivienda con protección oficial”.

Asimismo, otra de las clausulas de la modificación del acuerdo afirma que “a partir del séptimo año de vigencia del contrato, la Caixa podrá ofrecer la compra de la vivienda a su arrendatario”. Parece ser que esta cláusula existía previamente, pero con la renovación de los contratos a los cinco años desapareció de la documentación

La documentación se mantiene incompleta y no se sabe con certeza cómo pudieron acordarse estas modificaciones y a quien se notificaron, puesto que los vecinos ahora se han sorprendido totalmente de que la Caixa pudiera hacer lo que está haciendo. Le corresponde al Ayuntamiento, que es quien firmó la modificación del primer convenio, aclarar a los vecinos cómo se produjeron los hechos, más allá incluso de posibilitar que la Generalitat acabe comprando los pisos —a precios igualmente desorbitados si se trata de viviendas de renta asequible— y se acabe resolviendo el problema, puesto que donde hay que poner el acento es en el total desconocimiento que los vecinos tenían de esta situación.

En el pasado pleno, una de las regidoras, tras la exposición del problema por parte de los vecinos, hizo referencia a la contradicción que implica que sea justamente la Obra Social de la Caixa la que vaya a dejar a los vecinos en la calle. Pero lo cierto es que esto jamás podría haber ocurrido si las cosas se hubieran hecho bien desde un principio.

La Plataforma Res a celebrar, convoca a la ciutadania a un acte  de protesta en contra de la presència de Felip VI, demà dilluns a La Florida

El monarca ha estat convidat pel govern municipal just el dia en què, sota el mandat del seu besavi, el dictador Primo de Rivera va concedir el títol de ciutat

La Plataforma “Res a celebrar: molt a reflexionar i reivindicar” ha convocat una manifestació en contra de la monarquia dilluns que ve a les confluències de l’avinguda Primavera amb carrer Pedraforca, en front del Centre de Transformació Digital La Florida 6.0, davant la presència del rei Felip VI convidat per l’alcalde de l’Hospital per commemorar el centenari de la concessió del títol de ciutat.

Enfocar el centenari del títol de ciutat de L’Hospitalet com una celebració festiva és ignorar la indignitat i la inutilitat d’aquella concessió, alhora que blasmar la memòria dels qui amb els seus esforços l’han fet efectivament una ciutat. Tanmateix, pot ser una oportunitat per reflexionar sobre el nostre passat i per reivindicar un futur millor”, així ho va manifestar la Plataforma “Res a celebrar: molt a reflexionar i reivindicar”, constituïda a principis d’aquest any amb l’objectiu de denunciar la “celebració”, primera paraula que va utilitzar l’equip de govern, per recordar el dia que se li va concedir el títol de ciutat a l’Hospitalet.

El primer acte realitzat per la Plataforma —integrada per un bon nombre d’entitats polítiques, socials, culturals i sindicals—, va ser a principis de març, on es va donar a conèixer amb una silenciosa exhibició de cartells, per mostrar la discrepància amb l’enfocament que li havia donat l’equip de govern i la demanda de moltes entitats de fer servir el record històric per reflexionar col·lectivament sobre el que havia suposat l’atorgament del títol de ciutat cinc anys després del més gran espoli que ha patit la ciutat en tota la seva història.

Títol de ciutat concedit durant la dictadura de Primo de Rivera

La Plataforma ha denunciat des del començament el context en què es va concedir el títol de ciutat, ara fa 100 anys, durant la dictadura de Primo de Rivera. L’alternativa proposada era considerar la renúncia institucional a aquella concessió com una forma de rebutjar un premi o tornar una condecoració de manera clara i contundent per denunciar la indignitat del donant.

“La indignitat d’una monarquia dictatorial que, en particular, reprimia durament el moviment obrer d’aquí i d’arreu. De ben segur, la nostra ciutadania donaria suport a aquest gest de denúncia. Més encara en uns moments en que  les dretes autoritàries semblen revifar per tot. Seria un gest per mostrar públicament que l’Hospitalet s’alinea en el bàndol de la democràcia i dels drets humans”, deia el manifest de la Plataforma.

La Plataforma va mantenir una reunió amb l’alcalde de la ciutat, David Quirós, on a més d’explicar la seva posició en contra de les activitats programades per la concessió a l’Hospitalet del títol de ciutat, es va denunciar la nul·la participació de les entitats. També es va sol·licitar que es retirés dels discursos oficials, socials i la propaganda encarregada, la paraula celebrar. La primera autoritat municipal ho va acceptar i va ser substituïda per la paraula commemoració.

Esperem que li expliquin la situació del barrio de La Florida

La Plataforma considera ara que s’ha perdut la oportunitat per recordar i difondre la nostra història recent i posar en valor la memòria democràtica. “Cal explicar que al 1900 l’Hospitalet era una població rural i dispersa, d’uns quants milers d’habitants, que encara es veuria més disminuïda uns anys després per l’espoli de gairebé la meitat del seu terme municipal”, explica la Plataforma.

Segons la Plataforma “cal explicar que diverses onades immigratòries, atretes per la industrialització han fet que, hores d’ara, ens acostem als 300.000 habitants, amb una saturació urbana que ens fa una de les ciutats més denses del mon. Cal explicar que els poders públics van deixar aquest creixement desmesurat en mans de la especulació immobiliària, només atenuada per la resistència de les associacions de base i les consegüents mobilitzacions ciutadanes”.

Segons aquesta Plataforma, la presència de Felip VI és “una acte de complicitat amb la dictadura de Primo de Rivera, sota la qual el rei Alfons XIII va concedir la distinció a l’Hospitalet com a ciutat”. “Aquesta concessió no va tenir cap influència en la vida de la ciutat i només va servir per fer propaganda de les institucions de la dictadura de Primo de Rivera. Felip VI ve a la ciutat com a còmplice d’aquell acte de la dictadura” i la seva assistència “només serveix per blanquejar una institució anacrònica i antidemocràtica”.

Manuel Domínguez, portaveu dels Comuns i també membre de la Plataforma es pregunta si al monarca “li explicaran que La Florida és un dels llocs de l’àrea metropolitana on hi ha més pobresa i vulnerabilitat social, on tenen la pitjor biblioteca de la ciutat i una manca d’escoles alarmant. Esperem que li expliquin —afegeix— que la classe treballadora mai hem sortit guanyant amb la monarquia dels Borbons”.

Felip VI anirà primer a l’Ajuntament on farà una trobada amb la Corporació municipal i després anirà al Centre de Transformació digital La Florida 6.0 on l’informaran del nou equipament Cívic/Social. Exactament en aquest punt és on la Plataforma ha convocat la protesta por la presencia del monarca, a les 11 del matí de demà dilluns, i on s’espera una notable afluència de republicans i ciutadans contraris a aquesta celebració.

El Sindicat de Llogateres se queja de una actuación negligente del Ayuntamiento, de la Generalitat y de La Caixa, en el conflicto con los vecinos de la Porta Nord

Las 168 viviendas de Collblanc, excluidas de la operación Incasol de las viviendas de protección oficial

“En su día no se hizo la calificación de pisos protegidos y habría que preguntarle al Ayuntamiento, a la Generalitat y a la Caixa porque unos no lo hicieron, los otros lo aceptaron y los siguientes lo ocultaron”, afirman representantes del Sindicat de Llogueteres que defienden la posición de los vecinos de la Porta Nord de l’Hospitalet en referencia a la promoción de viviendas que La Caixa descartó para pasar a la red pública de viviendas, a través del Incasol.

Cosa que no ha sucedido con la promoción de INDO, que corresponde a las 112 pisos que si han entrado en la red pública, y tienen la calificación de viviendas protegidas.

En total, han sido 168 viviendas de la Promoción de la Obra Social de la Caixa de la Porta Nord de l’Hospitalet que no han entrado en el paquete que la Generalitat ha adquirido a la entidad para convertirlos en pisos públicos que serán gestionados por el Incasol.

Los vecinos están muy preocupados ya que se les acaba el contrato este año y la Obra Social de la Caixa los quiere poner a la venta, a precio de mercado, y expulsar de esta manera a los actuales residentes. Esta actuación no ha sido la esperada por los afectados según se les prometió cuando en el 2014 se les dieron las llaves, en un acto en el teatro Joventut en presencia de la alcaldesa, Núria Marín, y del director general de la Fundación La Caixa, Jaume Lanaspa.

LHEnComunPodem ha denunciado a la Obra Social de La Caixa que no haya incluido en el paquete de venta a la Generalitat la promoción de la Porta Nord de L’Hospitalet. “Los vecinos nos están diciendo que están viendo sus pisos en venta por 400.000 euros y ello conlleva la expulsión de estas 168 familias a las que no se les está renovando el contrato”, ha manifestado Laura Alzamora.

La frustración de estos vecinos les llegó la semana pasada cuando se anunció que la Generalitat se hacía cargo de una serie de promociones que gestionaba hasta ahora ImmoCAixa, en total cerca de 1.700 pisos en toda Catalunya, a un precio medio de compra pública de 82.000 euros. Una de las poblaciones favorecidas era l’Hospitalet con 112 viviendas que pasaban a titularidad pública gestionadas por el Incasol aunque no estaba incluido el grupo de la Pota Nord.

De la alegría a la incertidumbre

El 24 de enero de 2014, la Obra Social La Caixa entregó las llaves de las 168 viviendas de alquiler asequible que había construido en la Porta Nord de L’Hospitalet, previo a un sorteo donde se habían presentado 2.300 personas interesadas en esos pisos. Todo ello tras el acuerdo suscrito entre el Ayuntamiento y La Caixa del 29 de febrero de 2008, modificado el 12 de enero de 2011.

Las viviendas, de entre 73 y 79 metros cuadrados, tienen tres habitaciones y el precio inicial de alquiler era de 540 euros al mes incluyendo la plaza de aparcamiento.

El acto de entrega se hizo a bombo y platillo con la participación de la entonces alcaldesa Núria Marin, que calificó el momento como “una de las actuaciones urbanísticas más importantes que se han desarrollado en la ciudad”.

Los contratos eran de cinco años con opción de compra y renovables a otros cinco años más, prorrogables en caso de que se cumplieran los requisitos establecidos en la normativa de protección oficial.

Pasados los primeros cinco años se renovaron los contratos, pero los vecinos aseguran que nunca los vieron. Después, cuando tuvieron acceso, observaron que la opción de compra había desaparecido y se habían incluido cláusulas abusivas. Los responsables de la Caixa no advirtieron de esta circunstancia. Por lo tanto, no pudieron oponerse a los nuevos términos impuestos por la Obra Social. La respuesta de la entidad fue entonces que, o firmaban en aquel momento, o el piso sería adjudicado a otra persona ya que había lista de espera. Así lo que manifestaron los perjudicados en un pleno municipal reciente, donde expusieron su situación a todos los grupos municipales.

Los inquilinos de las diferentes promociones de Catalunya, en parecidas circunstancias, han puesto dos demandas con el apoyo del Sindicat de Llogateres. Una, por 16 cláusulas abusivas en los contratos, y otra reclamando 10 millones de euros en concepto del IBI que no deberían haber pagado y que la Caixa les ha ido cobrando durante estos años.

A todo ello, los afectados de la Porta Nord han denunciado la falta de mantenimiento y el abandono absoluto por parte de la entidad titular. Los vecinos afirmaron que “llevamos cerca de 10 años viviendo en los pisos y soportando problemas diversos porque los servicios de mantenimiento han sido muy deficientes o inexistentes, con fugas continuas que nunca se han resuelto”.

Ahora se cumplen los 10 años y los contratos vencen. Los vecinos están temerosos de que la intención de la Obra Social La Caixa sea intentar vender las viviendas a precio de mercado y por lo tanto puedan ser expulsados de sus pisos.

Los inquilinos han iniciado una huelga de alquileres para presionar a la entidad y a las Administraciones para que busquen una solución.