Famílies, direcció i consell escolar alerten de l’impacte que tindria el tancament en un municipi amb manca de places educatives

Totes les parts afectades es van reunir dilluns al Departament d’Enseyament.

La comunitat educativa de l’Escola Sanfeliu, a L’Hospitalet de Llobregat, ha expressat la seva profunda preocupació davant la situació actual del centre i ha reclamat una solució urgent que en garanteixi la seva continuïtat. L’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) i el Consell Escolar, amb el suport del professorat i del conjunt de famílies, defensen el manteniment d’un projecte educatiu arrelat al barri des de fa més de sis dècades.

Dilluns passat totes les parts (famílies del centre, docents, propietat i el Deaprtament d’Educació) van mantenir una reunió a la seu de la Conselleria per buscar una solució que els pares només veuen en la continuïtat del centre. Els propietaris van anunciar no fa gaires dies el tancament de l’escola al juny per motius de salut.

Aquesta reunió encara no ha donat una solució definitiva segons ha explicat una de les mares afectades: “Tenim una bona impressió, però tot i això hem d’esperar”. El proper dilluns dia 27 hi haurà una nova tobada de totes les parts. La titularitat no pot continuar i no pot fer un traspàs perquè els edificis no compleixen la normativa actual. “Està a les mans de l’administració trobar una solució”, assenten les famílies.

Algunes de les alternatives que es plantejant es cedir la gestió a tercers. Un altre que es converteix en escola pública i que podria ubicar-se a l’antiga escola Joanot Martorell. I sinó que es mantigui als edificis actuals amb la continuïtat de l’aplicació de l’excepcionalitat com fins ara. Pel Departament, el tancament es l’ultima opció que ha sigut trasmesa a les famílies

60 anys d’història

Amb més de 60 anys d’història, l’Escola Sanfeliu s’ha consolidat com un referent educatiu i social al barri, contribuint de manera significativa a la cohesió comunitària i a la formació de diverses generacions d’alumnes. La seva trajectòria ha estat marcada per una educació de proximitat, basada en valors com la convivència, el respecte i la inclusió, elements que, segons la comunitat educativa, serien difícils de reproduir en altres centres.

La possible afectació del centre tindria un impacte directe sobre 159 alumnes i les seves famílies, moltes d’elles arrelades al barri des de fa anys. Segons denuncien, el context actual del municipi està marcat per una elevada pressió sobre la xarxa escolar, amb una manca estructural de places que dificultaria enormement la reubicació d’aquest volum d’alumnat sense agreujar encara més la situació existent.

En aquest sentit, la comunitat educativa recorda que el dret a l’educació ha de ser una prioritat i que qualsevol decisió ha de garantir el benestar emocional i l’estabilitat dels infants. Alerten que un eventual tancament no només suposaria un problema logístic, sinó també un fort impacte en el desenvolupament personal i social dels alumnes, que es veurien obligats a trencar vincles consolidats amb companys, docents i el seu entorn més immediat.

L’Escola Sanfeliu no és només un edfici

Aquest sentiment és compartit per moltes famílies del centre. Una mare ha volgut posar veu a aquesta preocupació col·lectiva: “Avui no parlo només com a mare, sinó com a part d’una comunitat que es resisteix a desaparèixer. L’Escola Sanfeliu no és només un edifici, és història i memòria. Durant més de cinquanta anys ha format persones i ha educat generacions senceres, creant vincles humans que no es poden mesurar amb números”.

En el seu testimoni, destaca també el valor quotidià de la convivència dins del centre: “Aquí no hi ha anonimat. Els infants creixen junts, els grans cuiden dels petits i aprenen a respectar-se i ajudar-se. No només s’hi ensenyen assignatures, s’hi ensenya a ser persona. Això no es pot traslladar d’un centre a un altre com si res”.

La mateixa mare subratlla el vincle intergeneracional que representa l’escola: “Molts de nosaltres també vam ser alumnes d’aquesta escola. Hem caminat pels mateixos passadissos que ara recorren els nostres fills. Això crea un sentiment de pertinença molt profund. Aquesta escola és part de la nostra identitat i del nostre barri”.

Així mateix, posa en valor la tasca del professorat: “Els mestres no només ensenyen, cuiden i acompanyen cada infant amb una dedicació que va molt més enllà de la seva feina. Cada nen és important, és únic. Fins i tot quan marxen a l’institut, continuen sent ‘els seus nens’”.

El tancament suposaria “trencar una comunitat”

La comunitat educativa insisteix que el tancament del centre suposaria “trencar una comunitat” i dispersar un model educatiu construït durant dècades amb esforç i compromís. Recorden que es tracta de 159 infants, “159 històries i 159 motius per trobar una solució”.

Per tot plegat, exigeixen preservar tant la continuïtat del centre com el seu projecte educatiu. També reclamen que s’escolti la veu de les famílies, del professorat i del barri abans de prendre qualsevol decisió definitiva.

En aquest context, s’han iniciat converses amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i amb l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat, amb l’objectiu d’explorar totes les vies possibles per donar una resposta adequada a la situació.

La comunitat educativa afronta aquest moment amb responsabilitat i voluntat de diàleg, però amb un missatge clar: no reclamen privilegis, sinó “sentit comú” i el reconeixement del valor social i educatiu que representa l’Escola Sanfeliu. Consideren que la seva continuïtat és clau no només per a les famílies afectades, sinó per al conjunt del municipi.

El tradicinal manifest de FIC crida a “l’inici d’un moviment unitari d’acció”.

El passat dijous, Foment de la Informació Crítica (FIC) de L’Hospitalet va celebrar la seva tradicional Festa del Pensament Crític, una cita anual que anteriorment es coneixia com a Festa de l’Esperit Crític i que es va modificar a proposta d’un soci de l’entitat. A l’acte, celebrat a la seu de l’associació, hi van assistir una trentena de persones, entre les quals hi havia alguns dels homenatjats en la Nit dels Insurrectes del passat mes de febrer.

La jornada es va iniciar amb una exposició de les activitats desenvolupades durant l’últim any, des de l’abril anterior, coincidint amb la darrera edició de la festa. Mitjançant una presentació en PowerPoint, es va fer un repàs detallat de la feina realitzada, incloent-hi les peticions de paraules als Plens municipals presentades —tant les acceptades com les denegades— i les accions de protesta impulsades per l’entitat davant la negativa de l’equip de govern a concedir torns de paraula, emparant-se en un reglament considerat obsolet.

Durant la presentació també es van mostrar imatges de la darrera NIt dels Insurrectes, en què es van homenatjar Leandre Gassól, a títol pòstum; Xaro Castillo y Agustín Fructuoso, i el moviment de la Marea Blanca/Marea Pensionista. Només van poder assistir representants d’aquest últim col·lectiu, als quals se’ls va lliurar un pendrive amb un àlbum fotogràfic de l’acte i la revista en format PDF. La representant de Leandre Gassó no hi va poder assistir per motius de salut, mentre que Xaro Castillo i Agustin Fructuoso no es trobaven a Barcelona. L’entitat farà arribar els obsequis corresponents als absents en els pròxims dies.

El repàs d’activitats va continuar amb la menció a la conferència que va oferir l’any passat el periodista, professor i Degà de del Col·legi de Periodistes, Josep Carles Rius, amb motiu de la presentació del seu llibre “Periodisme i democràcia en l’era de les emocions”, en què analitza la situació actual dels mitjans de comunicació i de la professió de periodista. Aquest acte es va organitzar en commemoració del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, celebrat el 3 de maig de l’any passat.

Una altra de les iniciatives destacades va ser la celebració del Dia de la Democràcia, centrada en la problemàtica de l’habitatge a L’Hospitalet. En aquest debat hi van participar diversos actors rellevants, com Antoni García, president de la Taula Local de l’Habitatge, que va exposar les conclusions del darrer estudi elaborat. També hi van intervenir representants del Sindicat de Llogateres, la portaveu de la PAH Ciutat de L’Hospitalet, la presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de L’Hospitalet i el portaveu de la Plataforma Veïnal contra l’Especulació Immobiliària.

El transport públic a la ciutat també va ser objecte d’anàlisi en el marc del cicle Factoria d’Idees. En aquesta sessió hi van participar representants sindicals de CC.OO., CGT i UGT, que van exposar les dificultats derivades de la gestió d’una empresa concessionària que va obtenir l’explotació de les línies d’autobús amb una oferta econòmica molt baixa.

També es va exposar a quines taules i entitats participava FIC que actualment té 70 socis i una petita explicació de l’increment de sección a l’Estaca, el mitjà digital de la nostra associació que desde fa més d’un any publica una noticia diaria.

L’acte va concloure amb la lectura d’un manifest per part de Justo Herrera, titulat “Manifest-Crida per l’inici d’un moviment unitari d’acció”, un document ja tradicional en aquestes celebracions. El text analitza la situació política actual i proposa “un moviment unitari, de debat polític-electoral d’unitat de les forces de progrés, capaç d’elaborar un programa electoral basat en els eixos que més preocupen la ciutadania. El que resulti d’aquest ampli moviment no ha de crear divisions sinó propostes conjuntes d’acció. Si s’hi pot arribar a una sola candidatura unitària de consens, perfecte. Si és impossible, tampoc no passa res. L’objectiu és confluir, convergir, treballar plegats en la preparació i guanyar les eleccions entre tots plegats. L’objectiu és canviar el govern i, en qualsevol cas, impedir un govern alternatiu que reforci encara més les polítiques que el govern actual ha defensat al llarg dels anys. No ens creiem les etiquetes perquè seria difícil trobar un  govern que amb unes sigles enganyoses hagi fet tan de mal a la ciutat”.

Podeu llegir el manifest sencer en aquest enllaç: Manifest-Crida per l’inici d’un moviment unitari d’acció

Entre els comentaris que van haver desprès de la lectura del manifest, destaca el que va fer Miguel Mansergas, representant de la Marea Blanca/Marea Pensionista en què va fer una crida a la participació a les entitats ia la defensa de tot el sector públic on va destacar davant de tot per la Sanitat i va reivindicar la construcció d’un hospital al sector nord de la ciutat.

Per cloure la jornada, es va oferir un refrigeri als assistents, que van poder continuar compartint impressions sobre els temes tractats durant l’acte, d’aproximadament una hora de durada. També es va repartir la revista dels Insurrectes i es va exposar una mostra dels llibres editats pel FIC fins avui. Finalment, es va recordar que durant el primer semestre de l’any es distribuirà el llibre corresponent al 2025, dedicat a les onades migratòries.

Un estudio concluye que L’Hospitalet presenta una alta exposición al ruido, típica de áreas metropolitanas densas y reclama que en la planificación urbana se tenga en cuenta este factor

Las asociaciones reclaman mayor control institucional, campañas de concienciación y participación ciudadana para proteger la salud y los derechos fundamentales frente al aumento del ruido ambiental

Las asociaciones vecinales han vuelto a alzar la voz con motivo de una jornada de concienciación que se celebra cada mes de abril desde 1996, destinada a visibilizar los efectos de la contaminación acústica y promover la protección de la salud auditiva. A través de un comunicado, advierten de que el ruido no solo es una molestia cotidiana, sino un problema de salud pública ampliamente infravalorado tanto por la ciudadanía como por las administraciones.

El próximo día 29 de abril se celebrará en el Centro Municipal de La Florida Ana Díaz, una jornada para conmemorar el Dia Mundial Contra el Ruido organizada por la Federación de Asociaciones de Vecinos de L’Hospitalet junto con la Asociación de Vecinos del Distrito IV.

Los niveles de ruido en L’Hospitalet están regulados por la normativa municipal y autonómica, adaptándose a la legislación de la Generalitat. Generalmente, se permite un máximo de 55-60 dB(A) de día y 45-50 dB(A) de noche en zonas residenciales, aunque estos varían según la zona. El Ayuntamiento ofrece un GeoPortal para consultar límites por calle. 

Estudio municipal

En un estudio realizado por el Ayuntamiento de L’Hospitalet en el 2021, con la asistencia técnica del Institut Cerdà,  con el nombre de “Memoria Tècnica de l’actualització del Mapa de Capacitat Acústica de l’Hospitalet de Llobregat” (Desembre de 2021), asegura que los problemas detectados ponen de manifiesto varias dificultades: Muchas zonas residenciales están cerca de grandes infraestructuras, lo que reduce su protección real. Dificultad para crear transiciones suaves entre zonas tranquilas y ruidosas. Existen muchos equipamientos sensibles (escuelas, hospitales) a menudo están expuestos a ruido elevado y una ciudad sin zonas rurales ni espacios naturales tranquilos.

El estudio concluye que L’Hospitalet presenta una alta exposición al ruido, típica de áreas metropolitanas densas. Pero tambien añade que el principal problema acústico de la ciudad es el tráfico y en la planificación urbana se debe integrar el control del ruido como prioridad

Según denuncian los representantes vecinales, la mayoría de la población convive de forma habitual con niveles de ruido perjudiciales sin ser plenamente consciente de sus consecuencias. Este desconocimiento generalizado, sumado a lo que califican como una “insensibilidad institucional”, ha derivado en una insuficiente protección de la salud de las personas frente a este tipo de contaminación ambiental.

Las entidades vecinales subrayan la necesidad urgente de impulsar campañas de sensibilización respaldadas por datos científicos y sanitarios. Estos estudios, aseguran, evidencian efectos preocupantes que van más allá de la incomodidad. Entre ellos, destacan el impacto directo del ruido en el organismo humano, que actúa como un factor de estrés capaz de provocar aumentos en la presión arterial y alteraciones en la frecuencia cardíaca. La exposición prolongada, añaden, puede desembocar en patologías más graves como la hipertensión o enfermedades cardiovasculares.

Afectaciones a la población infantil

Las asociaciones de venc9os, en un comunicado, también pone el foco en la población infantil, uno de los colectivos más vulnerables ante la contaminación acústica. Diversas investigaciones han relacionado el ruido con problemas cognitivos, dificultades de aprendizaje y una disminución significativa del rendimiento escolar. En este sentido, las asociaciones alertan de que el impacto del ruido no solo afecta al presente, sino que condiciona el desarrollo futuro de las nuevas generaciones.

Asimismo, advierten de los efectos del ruido del tráfico urbano, al que vinculan con trastornos como la ansiedad y la depresión. Además, señalan que la contaminación acústica está asociada a un incremento de los ingresos hospitalarios urgentes por enfermedades neurológicas como la esclerosis múltiple, el Parkinson o la demencia. Incluso, indican, existe una relación entre el ruido del tráfico y el aumento de la mortalidad por diversas causas.

A estos problemas se suma el impacto en la salud mental. Las asociaciones vecinales destacan un mayor riesgo de hospitalizaciones urgentes vinculadas a trastornos mentales en entornos con altos niveles de ruido, lo que refuerza la idea de que la contaminación acústica es un factor de riesgo que debe abordarse con seriedad.

Desde una perspectiva jurídica, el comunicado también pone de relieve que el exceso de ruido puede vulnerar derechos fundamentales, como el derecho a la intimidad y la inviolabilidad del domicilio, especialmente durante el horario nocturno. En este sentido, consideran que no se trata solo de una cuestión ambiental o sanitaria, sino también de una problemática que afecta a los pilares básicos del Estado de Derecho.

Las asociaicones reclaman actuaciones decididas

Ante esta situación, las asociaciones reclaman una actuación decidida por parte de las administraciones públicas, especialmente a nivel municipal. Consideran imprescindible que los ayuntamientos ejerzan de forma eficaz sus competencias en materia urbanística, control ambiental y disciplina, con el objetivo de prevenir, evitar y reducir la contaminación acústica tanto en entornos urbanos como rurales.

Entre las medidas propuestas, destacan la implementación de planes de inspección más rigurosos, dotados de los recursos técnicos y económicos necesarios. También exigen un aumento de las mediciones oficiales de ruido en los domicilios a lo largo de todas las franjas horarias, así como una actuación rápida ante los incumplimientos de la normativa, mediante sanciones efectivas cuando sea necesario.

Por último, insisten en la importancia de garantizar la transparencia en materia de información ambiental, de modo que las personas afectadas puedan conocer sus derechos y actuar en su defensa. Asimismo, subrayan la necesidad de fomentar la participación ciudadana en la gestión de los conflictos derivados del ruido, especialmente aquellos relacionados con el uso intensivo del espacio público para actividades de ocio, cuya regulación horaria, consideran, debería ser más estricta.

Con este llamamiento, el movimiento vecinal busca situar la contaminación acústica en el centro del debate público y promover soluciones que permitan mejorar la calidad de vida y la salud de toda la ciudadanía.

La comunitat educativa reclama un lloc en un centre de proximitat

Les famílies d’alumnes de 5è i 6è de primària de diverses escoles públiques del barri de Santa Eulàlia han alçat la veu per denunciar la manca de places als instituts públics de cara al curs 2026-2027. Segons alerten, l’oferta actual és insuficient per garantir la continuïtat educativa de tots els estudiants en centres públics de proximitat.

Les famílies, procedents de centres com l’Escola Paco Candel, Pompeu Fabra, Prat de la Manta, Milagros Consarnau, Bernat Desclot, Provençana i Frederic Mistral, han traslladat la seva preocupació al Departament d’Educació de la Generalitat i a l’Ajuntament de L’Hospitalet.

D’acord amb les dades recopilades, actualment hi ha uns 330 alumnes matriculats a 6è de primària i 311 a 5è al barri, mentre que l’oferta de places públiques d’ESO és de només 243. Això implica un dèficit de més de 80 places, una situació que, segons denuncien, pot obligar moltes famílies a escolaritzar els seus fills fora del barri o a recórrer a centres concertats.

Les famílies consideren que aquest desequilibri vulnera el dret a una educació pública de proximitat i genera incertesa i inestabilitat. A més, alerten que la recent privatització de les escoles Pineda i Xaloc redueix encara més les opcions disponibles i incrementa la pressió sobre la xarxa pública.

Davant aquesta situació, reclamen a les administracions una revisió urgent de la planificació educativa. Entre les seves demandes hi ha garantir que el nombre de places d’ESO s’ajusti al volum real d’alumnes que finalitzen primària, evitar desplaçaments forçats a altres zones i assegurar una distribució equilibrada de les línies educatives.

Així mateix, exigeixen transparència i rapidesa en la comunicació amb les famílies afectades, així com la presentació d’un pla concret que asseguri que tots els alumnes del barri puguin accedir a un institut públic adscrit.

Finalment, recorden que aquesta situació ja havia estat advertida fa anys, quan es van formalitzar les matriculacions a infantil, i lamenten que no s’hagi fet una planificació adequada malgrat el temps disponible.

Les famílies han manifestat que restaran a l’espera d’una resposta clara i de mesures efectives per part de les administracions competents.

El nou edifici de l’Institut Escola Pere Lliscart continua sense poder entrar en funcionament a causa de diverses incidències tècniques i administratives que impedeixen obtenir el permís d’ocupació necessari.

Segons ha pogut saber la comunitat educativa després d’una reunió recent amb la direcció del centre, actualment no és possible fer ús ni de les instal·lacions ni del pati del nou edifici. Entre els principals obstacles destaca la manca de potència elèctrica suficient, ja que el subministrament contractat és inferior al requerit per al correcte funcionament de l’equipament.

A aquesta problemàtica s’hi afegeixen dificultats en la legalització del sistema de calefacció. Concretament, les calderes de l’edifici antic i del nou no estan integrades en un únic expedient, tal com estableix la normativa vigent, fet que impedeix completar els tràmits administratius.

Davant d’aquesta situació, s’ha contactat amb el regidor adjunt d’Educació del Ajuntament de l’Hospitalet per demanar informació sobre l’estat dels tràmits i els terminis previstos de resolució. Tot i això, fins al moment no s’ha rebut cap resposta oficial.

La comunitat expressa la seva preocupació pel fet que es tracti de qüestions bàsiques relacionades amb la seguretat i la legalització de les instal·lacions, així com per la manca de transparència en relació amb els terminis de resolució.

Mentrestant, es continuarà insistint per obtenir respostes concretes i es mantindrà informada la ciutadania sobre qualsevol novetat.

Les obres que es van iniciar aproximadament un any segons cronograma s’havien d’haver finalitzat a finals de març tal com es va donar al seu dia el termini de construcció d’un any.

Segons han manifestat els pares del Pere LLiscart: “Es suposava que per febrer ens deixaven fer ús del pati que quedava i en març ja estaven fora”.

Una llarga història a l’entorn del nou edifici del Institut Escola Pere Lliscat. A principis de l’any 2025 es va anuncir l’inici imminent de les obres d’un nou edifici al costat de l’actual per substituir els barracons que es van habilitar a la plaça del Cadí. Aquest tenia que servir per cobrir la demanda existent en aquest centre.

Aquest anunci va sorprendre pares i professors. Més tard es va saber que el projecte estava aprovat des del 2021 i que la paralització de la construcció era pràcticament impossible, ja que comportaria altes penalitzacions per a l’Administració.

Despres de les protestes de la comunitat educativa del centre, representants de l’Administació van presentar un projecte amb algunes modificacions més d’acord amb les reivindicacions de la comunitat escolar. Entre elles, una ampliació del menjador escolar, l’habilitació del gimnàs i la biblioteca a l’edifici on actualment feien classes els nens d’Infantil. Aquest edifici estava previst que s’enderroqués en quedar afectada per una rotonda que es realitzaria al costat de l’escola. Recentment el ple municipal de l’Ajuntament de L’Hospitalet va aprovar una modificació del Pla Urbanístic per respectar l’edifici.

ERC+EUiA denuncia el tancament del Teatre Joventut i reclama alternatives per evitar un buit cultural a la segona ciutat de Catalunya

L’Hospitalet de Llobregat afronta un període de fins a tres anys sense activitat teatral pública estable arran del tancament del Teatre Joventut, l’únic equipament municipal dedicat a les arts escèniques. El grup municipal d’ERC+EUiA ha denunciat la manca de previsió del govern local, que ha clausurat l’espai fa tres mesos sense tenir encara adjudicat el projecte de reforma.

Segons el portaveu republicà i cap de l’oposició, Jaume Graells, el tancament respon a unes obres de reforma integral i millora de la climatització previstes inicialment per a dos anys. No obstant això, el projecte es troba encara en fase inicial, en exposició pública i pendent d’aprovació definitiva, fet que allargarà significativament els terminis.

Graells ha criticat que l’equipament s’hagi tancat sense disposar d’un calendari clar ni alternatives per garantir l’activitat cultural. “Ningú discuteix la necessitat de les obres, però sí com i quan s’ha decidit tancar-lo”, ha afirmat, alertant que les obres no es podran adjudicar abans de finals d’any, deixant el teatre inactiu durant mesos.

El portaveu ha advertit que aquesta situació genera “un buit cultural d’una magnitud inassumible” per a la segona ciutat de Catalunya i posa en risc el teixit cultural vinculat a les arts escèniques. A més, ha recordat que aquest tancament se suma al de l’Auditori de la Torrassa, que fins al 2023 donava servei a entitats locals.

Les associacions de teatre amateur també han expressat la seva preocupació pel futur d’iniciatives com “L’Hospitalet fa teatre”, una mostra consolidada que tenia el Teatre Joventut com a epicentre i que ara queda en una situació d’incertesa.

Davant aquest escenari, ERC+EUiA reclama al govern municipal calendaris realistes i espais alternatius per mantenir la programació cultural durant les obres. “La cultura no pot ser la gran oblidada”, ha conclòs Graells, advertint que la ciutat no mereix aquest nivell de desatenció.

Vecinos y grupos municipales exigen medidas urgentes, más vigilancia y soluciones estructurales ante el deterioro del parque y el aumento de incidentes

Tras los hechos ocurridos el pasado fin de semana, en los que un joven perdió la vida de forma violenta tras un tiroteo en el Parc de Les Planes, los vecinos del barrio de Can Serra han vuelto a alzar la voz para reclamar medidas urgentes que garanticen la seguridad en la zona. La preocupación vecinal, latente desde hace años, se ha intensificado tras este último suceso, que consideran la consecuencia de una situación sostenida de degradación e inseguridad.

Entre las principales demandas, los residentes solicitan el restablecimiento del teléfono directo con la Guardia Urbana, un canal que, aseguran, permitiría una respuesta más rápida y eficaz ante situaciones de emergencia. Asimismo, exigen la instalación de una valla perimetral que permita cerrar el parque durante la noche con el objetivo de evitar concentraciones multitudinarias que según denuncian derivan con frecuencia en actos incívicos.

“Mientras no se instale la reja o valla, pedimos que tanto la Guardia Urbana como los Mossos d’Esquadra intensifiquen la vigilancia en determinadas franjas horarias”, señalan fuentes vecinales, que insisten en la necesidad de una presencia policial constante como medida disuasoria.

Los vecinos aseguran haber advertido reiteradamente de la situación. “Llevamos meses, incluso años, dando señales de alerta. Hemos trasladado propuestas y recomendaciones que no han sido escuchadas”, lamentan. En este sentido, denuncian una falta de respuesta institucional ante una problemática que, aseguran, ha ido en aumento.

La preocupación por la inseguridad en el Parc de Les Planes no es exclusiva del movimiento vecinal. Diversos grupos municipales han denunciado en los últimos meses el deterioro de la convivencia en este espacio público. Desde L’Hospitalet En Comú Podem, sus portavoces, Manuel Domínguez y Laura Alzamora, han alertado recientemente sobre el incremento de actos incívicos y han mostrado su apoyo a los vecinos. La formación atribuye parte del problema a la falta de espacios públicos adecuados donde jóvenes y otros colectivos puedan desarrollar sus actividades.

En este contexto, los Comunes proponen habilitar equipamientos en desuso, como la antigua fábrica de Albert Germans o el complejo de Cosme Toda, como alternativas temporales o permanentes que permitan descongestionar el parque y ofrecer opciones de ocio regulado.

Por su parte, el Partido Popular, a través de su portavoz Sonia Esplugas, ha denunciado también el aumento de la inseguridad y el incivismo en la zona. Según la formación, los vecinos se sienten “indefensos” ante la falta de actuación del equipo de gobierno municipal. Estas declaraciones se produjeron a principios de febrero, tras otro incidente violento en el parque, cuando una persona fue apuñalada a primera hora de la mañana.

Los populares reclaman medidas urgentes para mejorar la iluminación y el mantenimiento del recinto, así como un mayor control sobre actividades no autorizadas. “Es imprescindible reforzar la presencia policial y recuperar el teléfono directo con la Guardia Urbana”, subrayan.

En la misma línea, el portavoz de ERC+EUiA, Jaume Graells, ha lamentado el último suceso y ha advertido de la persistencia del problema. “Hemos vuelto a vivir una tragedia en el Parc de Les Planes. Los vecinos están cansados de una situación que se prolonga en el tiempo y que no recibe la respuesta necesaria”, ha afirmado.

Graells ha señalado además la falta de presencia policial en determinados momentos y ha defendido que la seguridad debe ser una prioridad. “Se trata de un derecho básico que debe garantizarse con recursos, planificación y voluntad política. La convivencia y la tranquilidad en los barrios no pueden quedar en segundo plano”, ha concluido.

La oposición municipal, de forma unánime, critica estos datos, ya que es dinero “que se ha dejado de invertir en la ciudad”.

Un año más, el Ayuntamiento de L’Hospitalet ha cerrado el ejercicio de 2025 con un superávit de 45 millones de euros, “que se han dejado de invertir en la ciudad”, según manifestaron todos los miembros de la oposición en el último pleno municipal. El año pasado, esta cifra alcanzó los 52 millones y, en 2023, alrededor de 30 millones. El balance final es que, durante los últimos tres años, aproximadamente 130 millones de euros se han dejado de invertir, pese a las grandes necesidades que tiene la ciudad. Sobre todo, teniendo en cuenta que el endeudamiento de las arcas municipales es muy bajo, cuando la legislación permite a los entes locales asumir una deuda mayor.

Otro de los datos denunciados de forma unánime por todos los grupos de la oposición es el bajo nivel de ejecución de las inversiones previstas en los presupuestos de 2025: solo un 20 %. “La mayoría de los proyectos que se previeron para 2025 no se han ejecutado”, fue la opinión generalizada de los portavoces municipales de ERC, los comunes, PP y VOX, que suman 14 de los 27 concejales que conforman el pleno. En cifras, de los 99 millones presupuestados para inversiones, solo se han gastado alrededor de 20.

Actualmente, el endeudamiento del Ayuntamiento de L’Hospitalet se sitúa en unos 28 millones de euros, lo que representa un 8,75 % del presupuesto, un nivel muy bajo para una administración pública, que podría asumir un mayor endeudamiento si este repercute en la ciudadanía. Como dijo uno de los concejales: “Si esto fuera una economía doméstica, esto sería bueno, pero no haberse gastado 45 millones en la ciudad, con tantas necesidades, se puede considerar mala gestión”.

Mientras, el teniente de alcalde y portavoz del grupo socialista del Ayuntamiento, Jesús Husillos, valoró positivamente el superávit de 45 millones de euros: “La ciudad cuenta con una economía saneada y con un bajo nivel de endeudamiento, lo que refleja de manera clara la capacidad financiera del Ayuntamiento para afrontar futuras necesidades de gasto e inversión”.

Según expertos, el Ayuntamiento de L’Hospitalet tiene una deuda relativamente baja en relación con su número de habitantes y podría asumir más si cumple con los criterios de estabilidad presupuestaria. Los ayuntamientos tienen permitido un endeudamiento de hasta el 75 % de los ingresos corrientes sin necesidad de autorización externa, aunque se les prohíbe superar el 110 %.

La ciudad tiene muchas necesidades, apuntaban los portavoces de la oposición, para que en tres años no se hayan invertido los aproximadamente 130 millones de euros correspondientes a los superávits de 2023, 2024 y 2025.

También volvió a surgir la polémica de la tasa de basuras, ya que el año pasado fue el primero en que se aplicó en los hogares de la ciudad. Muchas asociaciones y grupos políticos de la oposición manifestaron su desacuerdo, fundamentalmente porque antes iba incluida en el IBI y este no sufrió ninguna rebaja con la implantación de la nueva tasa.

La principal crítica fue el bajo nivel de recaudación. De los 16,4 millones previstos, solo se han cobrado 6 millones. “Y ha sido por la mala gestión”, señalaban la mayoría de los grupos. “Hay muchos vecinos de L’Hospitalet que no han recibido la notificación o la han recibido tarde, con el recargo correspondiente”, aseguraron.

CC.OO. manifesta que la gran majoria dels alumnes becats, l’únic menjar calent del dia ho fan a l’escola

CC.OO. xifra en un 33%, concretament un 32,7%, l’abandonament escolar a la ciutat: 38,9% a la zona del Samontà (Pubilla Casas, La Florida-Les Planes, Collblanc-La Torrassa). Si les comparem a l’any 2024, aquestes xifres s’han incrementat prop d’un 3%.

Aquestes dades són molt superiors a les existents a la resta de Catalunya, on la mitjana d’abandonament és d’un 13,7%; a Espanya globalment se situa en un 13% i a nivell de la Unió Europea aquestes es troben en un 9,3%. Totes aquestes dades provenen d’Idescat, 2025.

A la zona del Samontà, prop de 8.000 joves ni estudien ni treballen segons les dades del mateix ajuntament i també de CCOO. El 40% dels joves del nord de la ciutat viuen a pisos sobre ocupats. “El sensellarisme existeix i va en augment”, denuncia el sindicat.

Aquesta organització afirma que la gran majoria dels alumnes becats, l’únic menjar calent del dia ho fan a l’escola

Respecte a les dades de pobresa o indicador socioeconòmic territorial del 2022 ens assenyala que no anem bé amb un empobriment que supera la mitjana catalana en base 100 tal com es mostra a la captura següent

Una de les sortides per als joves que no volen continuar estudiant és la Formació Professional. Però aquesta, segons CC.OO., també es troba en una situació límit, “la pública no creix, és insuficient. Així, hem detectat que falten places de Graus Bàsics i Programes de Formació i Inserció (PFI) públics”.

Actualment, hi ha 11 centres que imparteixen Programes de Formació i Inserció (PFI) i dos centres on es pot cursar un Itinerari Formatiu Específic (IFE) .Hi ha molt poques places de Graus Bàsics per la quantitat de joves que necessitarien aquest recurs. És obligatori per llei oferir grau bàsic com a alternativa a l’ESO. Per anar bé, n’hi hauria d’haver un per institut. Els PFIs son totalment insuficients.

Tal com informàvem ahir, CC.OO. d’Educació ha desconvocat la concentració de tota la comunitat educativa de l’Hospitalet, prevista pel dia 26 per protestar per la situació que viu l’ensenyament a la ciutat.

La desconvocatòria es va produir el dimarts passat després de fixar-se una reunió de alt nivell entre el Departament d’Educació de la Generalitat, l’Ajuntament i CC.OO. per tractar totes les millores que volen introduir després de l’anunci de la mobilització.

Des de fa quatre anys, aquesta organització denuncia la situació d’emergència sense que cap administració prengués mesures per contrarestar la. Cal una previsió i una planificació a llarg, curt, mitjà i llarg termini amb mesures efectives i immediates”, asseguren els convocants.

Entre altres coses, CC.OO. reclama un pacte de ciutat per a l’educació en què s’impliqui tant la Generalitat, Ajuntament i agents socials de l’Hospitalet on es planifiquin les necessitats educatives de l’Hospitalet La situació demogràfica de la població és explosiva amb un creixement durant l’últim any de gairebé 10.000 persones.

L’Hospitalet necessita 5 escoles d’una línia d’infantil i primària. Un centre a Secundària, per cobrir tots els dèficits existents, s’ha de construir un institut de tres línies.

El sindicat d’Educació aplaça la mobilitzacio, prevista pel dia 26, després de ser convocada una reunió amb la Generalitat i l’Ajuntament i per fer front a les millores que necessita la comunitat educativa

CC.OO. d’Educació ha desconvocat la concentració de tota la comunitat educativa de l’Hospitalet, prevista pel dia 26 per protestar per la situació que viu l’ensenyament a la ciutat. La desconvocatoria es va produir el dimarts passat després de fixar-se una reunió de alt nivell entre el Departament d’Educació de la Generalitat, l’Ajuntament i CC.OO. per tractar totes les millores que volen introduir després de l’anunci de la mobilització. Des de fa quatre anys, aquesta organització denuncia la situació d’emergència sense que cap administració prengues mesures per contrarestarla. Cal una previsió i una planificació a llarg, curt, mitjà i llarg termini amb mesures efectives i immediates”, asseguren els convocants.

Entre altres coses, CC.OO. reclama un pacte de ciutat per a l’educació en què s’impliqui tant la Generalitat, Ajuntament i agents socials de l’Hospitalet on es planifiquin les necessitats educatives de l’Hospitalet La situació demogràfica de la població és explosiva amb un creixement durant l’últim any de gairebé 10.000 persones.

Des de CC.OO. es denuncia que la prioritat no pot passar per edificar residències d’estudiants i nous establiments hotelers, sis des de començament d’any, en barris on el que cal són escoles.

La situació és dramàtica. Hi ha 30 grups extraordinaris (també anomenat bolets): 5 a infantil, 19 a primària i 6 a secundària. Això suposa en total de 805 alumnes, dels quals 605 són de primària i 180 de la secundària. Això suposa un increment respecte al curs anterior del 7% i des de que es va iniciar el període d’emergència (fa quatre anys) aquests grups s’han doblat.

La zona nord de L’Hospitalet, la més perjudicada

Els alumnes matriculats en grups que estan per sobre de la ràtio ordinària sumen un total de 590 alumnes, dels quals 401 pertanyen a l’alumnat d’infantil i primària i 189 a secundària. Tots ells, sumats juntament amb els grups bolet, són en total 1.395, el 70% a la zona nord de la ciutat.

La ràtio actual a L’Hospitalet és de 25 nens a Primària i 20 a Infantil, molt superior a la resta de Catalunya. Entre els nens matriculats en grups extraordinaris i amb sobreràtios, es necessiten 41 aules. A títol de compensació, en centres (edificicis), es necessiten 5 escoles d’una línia d’infantil i primària. I a Secundària, per cobrir tots els dèficits existents, s’ha de construir un institut de tres línies.

Es necessiten 41 aules per cobrir el dèficit

La ràtio actual a L’Hospitalet és de 25 nens a Primària i 20 a Infantil, molt superior a la resta de Catalunya. Entre els nens matriculats en grups extraordinaris i amb sobreràtios, es necessiten 41 aules. A títol de compensació en centres, es necessiten 5 escoles d’una línia d’infantil i primària. I a Secundària, per cobrir tots els dèficits existents, s’ha de construir un institut de tres línies.

CC.OO. ho concreta en cada barri de la ciutat:

Barri de Bellvitge: Una escola de primària afegint una línia entre l’Escola Bernat Metge o l’Escola Bellvitge.

Barri del Centre: Una escola de primària afegint una línia entre els carrers Pau Casals / Avinguda Carrilet (als terrenys on es vol construir una comissaria de policia).

Barri de la Torrassa: Un nou institut-escola als terrenys al costat de les vies, que ara pertanyen a RENFE, amb dues línies: una de primària i una altra de secundària.

Barri de Collblanc: Un institut nou a Can Rigal amb dues línies i una escola nova amb dues línies de primària.

Barri de la Florida: Una escola de primària amb dues línies que es pot realitzar amb la reforma del Pavelló Poliesportiu de les Planes.

Les sobreràtios també en l’alumnat d’infantil

Un altre dels dèficits a L’Hospitalet se situa en l’alumnat d’infantil, on no existeixen grups de 20 infants com passa en el 90% dels centres educatius de Catalunya. Encara hi ha aules amb sobreràtios, tot i que aquest any s’han assignat dos docents per a cadascun dels grups que superen aquest límit.

Els barris més afectats per aquesta situació, com sempre, són els de la part nord de la ciutat: Collblanc-La Torrassa, Pubilla Cases, La Florida, Can Serra i també el barri de Santa Eulàlia.

L’alumnat amb Necessitats Educatives Especials (NEE) i l’escola inclusiva es troben en una situació límit, amb màxims històrics de mancances. Les dotacions de professionals especialitzats com vetlladors, tècniques, educadores, auxiliars, mestres de SIEI, mestres d’aules d’acollida i fisioterapeutes són totalment insuficients per garantir el benestar de l’alumnat i dels professionals.

A més de tot aquest dèficit, les substitucions dels educadors no es poden cobrir perquè no hi ha personal a la borsa.

Les escoles del Pla d’Urgència

CC.OO. denuncia l’incompliment continu amb els centres del Pla d’Urgència, fet que ja ha provocat que comunitats educatives, com la de l’Escola Milagros Consarnau, hagin sortit al carrer per denunciar la situació caòtica del seu centre. Precisament, aquest centre ja tenia pressupostada la reforma dels dèficits que presentaven les seves aules, però finalment no s’han dut a terme. Cinc centres més de primària i un institut-escola necessiten actuacions urgents de reforma integral.

En un informe elaborat pel sindicat esmentat, s’assenyala que moltes escoles de la ciutat presenten la necessitat de nombroses actuacions menors, més de 60, que estan pendents i que són responsabilitat de l’Ajuntament.

I, tot i que és una situació que es dona en una bona part dels centres públics, els aparells de refrigeració no funcionen. A l’hivern, les calefaccions han estat deficients i a l’estiu falten espais amb ombra als patis. A més, en molts casos les temperatures superen els límits permesos per la llei.

«La xarxa d’escoles bressol municipals es troba infrafinançada i abandonada», diu CC.OO. Considera que les existents actualment no garanteixen la universalització de l’escolarització dels 0 a 3 anys, ja que falten places públiques. En moltes d’elles, la gestió està externalitzada a empreses privades, fet que «empitjora la gran precarietat laboral dels treballadors del sector i perpetua unes condicions laborals i educatives que no permeten atendre els infants amb la qualitat que es mereixen», manifesta el sindicat d’Ensenyament. Fonamentalment, assenyalen, perquè existeixen ràtios molt elevades, una sobrecàrrega excessiva de treball, manca de personal especialitzat per atendre la diversitat, sous molt baixos i manca de temps no lectiu.