CC.OO. manifesta que la gran majoria dels alumnes becats, l’únic menjar calent del dia ho fan a l’escola

CC.OO. xifra en un 33%, concretament un 32,7%, l’abandonament escolar a la ciutat: 38,9% a la zona del Samontà (Pubilla Casas, La Florida-Les Planes, Collblanc-La Torrassa). Si les comparem a l’any 2024, aquestes xifres s’han incrementat prop d’un 3%.

Aquestes dades són molt superiors a les existents a la resta de Catalunya, on la mitjana d’abandonament és d’un 13,7%; a Espanya globalment se situa en un 13% i a nivell de la Unió Europea aquestes es troben en un 9,3%. Totes aquestes dades provenen d’Idescat, 2025.

A la zona del Samontà, prop de 8.000 joves ni estudien ni treballen segons les dades del mateix ajuntament i també de CCOO. El 40% dels joves del nord de la ciutat viuen a pisos sobre ocupats. “El sensellarisme existeix i va en augment”, denuncia el sindicat.

Aquesta organització afirma que la gran majoria dels alumnes becats, l’únic menjar calent del dia ho fan a l’escola

Respecte a les dades de pobresa o indicador socioeconòmic territorial del 2022 ens assenyala que no anem bé amb un empobriment que supera la mitjana catalana en base 100 tal com es mostra a la captura següent

Una de les sortides per als joves que no volen continuar estudiant és la Formació Professional. Però aquesta, segons CC.OO., també es troba en una situació límit, “la pública no creix, és insuficient. Així, hem detectat que falten places de Graus Bàsics i Programes de Formació i Inserció (PFI) públics”.

Actualment, hi ha 11 centres que imparteixen Programes de Formació i Inserció (PFI) i dos centres on es pot cursar un Itinerari Formatiu Específic (IFE) .Hi ha molt poques places de Graus Bàsics per la quantitat de joves que necessitarien aquest recurs. És obligatori per llei oferir grau bàsic com a alternativa a l’ESO. Per anar bé, n’hi hauria d’haver un per institut. Els PFIs son totalment insuficients.

Tal com informàvem ahir, CC.OO. d’Educació ha desconvocat la concentració de tota la comunitat educativa de l’Hospitalet, prevista pel dia 26 per protestar per la situació que viu l’ensenyament a la ciutat.

La desconvocatòria es va produir el dimarts passat després de fixar-se una reunió de alt nivell entre el Departament d’Educació de la Generalitat, l’Ajuntament i CC.OO. per tractar totes les millores que volen introduir després de l’anunci de la mobilització.

Des de fa quatre anys, aquesta organització denuncia la situació d’emergència sense que cap administració prengués mesures per contrarestar la. Cal una previsió i una planificació a llarg, curt, mitjà i llarg termini amb mesures efectives i immediates”, asseguren els convocants.

Entre altres coses, CC.OO. reclama un pacte de ciutat per a l’educació en què s’impliqui tant la Generalitat, Ajuntament i agents socials de l’Hospitalet on es planifiquin les necessitats educatives de l’Hospitalet La situació demogràfica de la població és explosiva amb un creixement durant l’últim any de gairebé 10.000 persones.

L’Hospitalet necessita 5 escoles d’una línia d’infantil i primària. Un centre a Secundària, per cobrir tots els dèficits existents, s’ha de construir un institut de tres línies.

El sindicat d’Educació aplaça la mobilitzacio, prevista pel dia 26, després de ser convocada una reunió amb la Generalitat i l’Ajuntament i per fer front a les millores que necessita la comunitat educativa

CC.OO. d’Educació ha desconvocat la concentració de tota la comunitat educativa de l’Hospitalet, prevista pel dia 26 per protestar per la situació que viu l’ensenyament a la ciutat. La desconvocatoria es va produir el dimarts passat després de fixar-se una reunió de alt nivell entre el Departament d’Educació de la Generalitat, l’Ajuntament i CC.OO. per tractar totes les millores que volen introduir després de l’anunci de la mobilització. Des de fa quatre anys, aquesta organització denuncia la situació d’emergència sense que cap administració prengues mesures per contrarestarla. Cal una previsió i una planificació a llarg, curt, mitjà i llarg termini amb mesures efectives i immediates”, asseguren els convocants.

Entre altres coses, CC.OO. reclama un pacte de ciutat per a l’educació en què s’impliqui tant la Generalitat, Ajuntament i agents socials de l’Hospitalet on es planifiquin les necessitats educatives de l’Hospitalet La situació demogràfica de la població és explosiva amb un creixement durant l’últim any de gairebé 10.000 persones.

Des de CC.OO. es denuncia que la prioritat no pot passar per edificar residències d’estudiants i nous establiments hotelers, sis des de començament d’any, en barris on el que cal són escoles.

La situació és dramàtica. Hi ha 30 grups extraordinaris (també anomenat bolets): 5 a infantil, 19 a primària i 6 a secundària. Això suposa en total de 805 alumnes, dels quals 605 són de primària i 180 de la secundària. Això suposa un increment respecte al curs anterior del 7% i des de que es va iniciar el període d’emergència (fa quatre anys) aquests grups s’han doblat.

La zona nord de L’Hospitalet, la més perjudicada

Els alumnes matriculats en grups que estan per sobre de la ràtio ordinària sumen un total de 590 alumnes, dels quals 401 pertanyen a l’alumnat d’infantil i primària i 189 a secundària. Tots ells, sumats juntament amb els grups bolet, són en total 1.395, el 70% a la zona nord de la ciutat.

La ràtio actual a L’Hospitalet és de 25 nens a Primària i 20 a Infantil, molt superior a la resta de Catalunya. Entre els nens matriculats en grups extraordinaris i amb sobreràtios, es necessiten 41 aules. A títol de compensació, en centres (edificicis), es necessiten 5 escoles d’una línia d’infantil i primària. I a Secundària, per cobrir tots els dèficits existents, s’ha de construir un institut de tres línies.

Es necessiten 41 aules per cobrir el dèficit

La ràtio actual a L’Hospitalet és de 25 nens a Primària i 20 a Infantil, molt superior a la resta de Catalunya. Entre els nens matriculats en grups extraordinaris i amb sobreràtios, es necessiten 41 aules. A títol de compensació en centres, es necessiten 5 escoles d’una línia d’infantil i primària. I a Secundària, per cobrir tots els dèficits existents, s’ha de construir un institut de tres línies.

CC.OO. ho concreta en cada barri de la ciutat:

Barri de Bellvitge: Una escola de primària afegint una línia entre l’Escola Bernat Metge o l’Escola Bellvitge.

Barri del Centre: Una escola de primària afegint una línia entre els carrers Pau Casals / Avinguda Carrilet (als terrenys on es vol construir una comissaria de policia).

Barri de la Torrassa: Un nou institut-escola als terrenys al costat de les vies, que ara pertanyen a RENFE, amb dues línies: una de primària i una altra de secundària.

Barri de Collblanc: Un institut nou a Can Rigal amb dues línies i una escola nova amb dues línies de primària.

Barri de la Florida: Una escola de primària amb dues línies que es pot realitzar amb la reforma del Pavelló Poliesportiu de les Planes.

Les sobreràtios també en l’alumnat d’infantil

Un altre dels dèficits a L’Hospitalet se situa en l’alumnat d’infantil, on no existeixen grups de 20 infants com passa en el 90% dels centres educatius de Catalunya. Encara hi ha aules amb sobreràtios, tot i que aquest any s’han assignat dos docents per a cadascun dels grups que superen aquest límit.

Els barris més afectats per aquesta situació, com sempre, són els de la part nord de la ciutat: Collblanc-La Torrassa, Pubilla Cases, La Florida, Can Serra i també el barri de Santa Eulàlia.

L’alumnat amb Necessitats Educatives Especials (NEE) i l’escola inclusiva es troben en una situació límit, amb màxims històrics de mancances. Les dotacions de professionals especialitzats com vetlladors, tècniques, educadores, auxiliars, mestres de SIEI, mestres d’aules d’acollida i fisioterapeutes són totalment insuficients per garantir el benestar de l’alumnat i dels professionals.

A més de tot aquest dèficit, les substitucions dels educadors no es poden cobrir perquè no hi ha personal a la borsa.

Les escoles del Pla d’Urgència

CC.OO. denuncia l’incompliment continu amb els centres del Pla d’Urgència, fet que ja ha provocat que comunitats educatives, com la de l’Escola Milagros Consarnau, hagin sortit al carrer per denunciar la situació caòtica del seu centre. Precisament, aquest centre ja tenia pressupostada la reforma dels dèficits que presentaven les seves aules, però finalment no s’han dut a terme. Cinc centres més de primària i un institut-escola necessiten actuacions urgents de reforma integral.

En un informe elaborat pel sindicat esmentat, s’assenyala que moltes escoles de la ciutat presenten la necessitat de nombroses actuacions menors, més de 60, que estan pendents i que són responsabilitat de l’Ajuntament.

I, tot i que és una situació que es dona en una bona part dels centres públics, els aparells de refrigeració no funcionen. A l’hivern, les calefaccions han estat deficients i a l’estiu falten espais amb ombra als patis. A més, en molts casos les temperatures superen els límits permesos per la llei.

«La xarxa d’escoles bressol municipals es troba infrafinançada i abandonada», diu CC.OO. Considera que les existents actualment no garanteixen la universalització de l’escolarització dels 0 a 3 anys, ja que falten places públiques. En moltes d’elles, la gestió està externalitzada a empreses privades, fet que «empitjora la gran precarietat laboral dels treballadors del sector i perpetua unes condicions laborals i educatives que no permeten atendre els infants amb la qualitat que es mereixen», manifesta el sindicat d’Ensenyament. Fonamentalment, assenyalen, perquè existeixen ràtios molt elevades, una sobrecàrrega excessiva de treball, manca de personal especialitzat per atendre la diversitat, sous molt baixos i manca de temps no lectiu.

La proposta és donar a conèixer la integració dels nous veïns a la barriada i una manera d’afrontar i resoldre els aspectes negatius del fet migratori

La Biblioteca de Bellvitge i l’Associació de Veïns del barri han engegat el projecte Llibres Vius, una iniciativa que dona la paraula a persones migrades perquè comparteixin les seves experiències durant el procés migratori. La primera trobada d’aquesta activitat, que va registrar una notable assistència, es va celebrar el 28 de febrer passat i va comptar amb la participació de set veïns procedents de diferents països, que van explicar les seves vivències fins a arribar al barri.

Durant el procés migratori, les persones experimenten diferents sensacions, entre les quals hi ha l’anomenat dol migratori, provocat per la separació de la família, el canvi de llengua i cultura, la pèrdua d’estatus social o fins i tot l’adaptació a un paisatge i entorn diferents de l’origen. Segons es va explicar durant l’activitat, aquest duel no es tanca completament i sovint es reactiva amb trucades, notícies o visites de familiars. A això s’hi afegeix, en molts casos, una crisi d’identitat, ja que la persona migrant pot sentir que no pertany plenament ni al lloc d’origen ni al d’acollida.

Un altre dels factors destacats va ser el desafiament lingüístic i social, que pot generar situacions d’aïllament i afectar l’autoestima dels que arriben a un país nou.

Durant la sessió, els assistents es van dividir en set grups i en cadascun va participar una persona migrada que va relatar la seva trajectòria fins a arribar a Bellvitge. Els testimonis van ser especialment emotius i impactants.

Algunes de les històries reflectien processos migratoris en què els pares es van traslladar primer per buscar feina i estabilitat, deixant temporalment els seus fills a cura de familiars al país d’origen. Anys després, les famílies van aconseguir reunificar-se a Espanya. Alguns participants van explicar també les dificultats viscudes durant la infància, com a episodis d’assetjament escolar, que han deixat empremta fins i tot a l’edat adulta.

L’objectiu de Llibres Vius és compartir allò que significa la migració i, en particular, el dol migratori, a més de fomentar el coneixement mutu entre veïns. “Són persones nouvingudes, però formen part del barri”, van assenyalar els organitzadors, que van subratllar el desconeixement que sovint hi ha sobre les vivències de la població migrant i la necessitat de trencar estigmes.

L’activitat està inspirada en el projecte internacional de la Biblioteca Humana, una iniciativa que proposa “llegir” històries de vida a través de testimonis directes. En aquesta ocasió, els assistents van poder escoltar set “llibres vius” diferents.

A l’inici de l’acte també es va presentar una breu radiografia demogràfica del barri, basada en dades de l’Idescat. Bellvitge compta actualment amb 26.244 habitants. Un 45% ha nascut a Catalunya, un 24% a la resta d’Espanya i un 30% a l’estranger.

Entre la població estrangera, un 15% procedeix de països europeus –principalment Itàlia, Romania i Ucraïna–; un 18% té origen africà, majoritàriament del Marroc; un 42% prové d’Amèrica del Sud, especialment de Colòmbia, el Perú, l’Equador, Veneçuela i Bolívia; i un 25% procedeix de l’Àsia, sobretot de la Xina i el Pakistan.

Durant l’activitat també es van distribuir fulletons informatius amb orientacions per conviure amb el dol migratori. Entre les recomanacions es proposa facilitar una acollida digna, amb ràpid accés a drets bàsics com l’empadronament, la targeta sanitària o l’habitatge, per tal de reduir la incertesa inicial.

Així mateix, destaca la importància d’oferir informació i orientació mitjançant tallers sobre el funcionament de la societat d’acollida, així com fomentar espais de trobada entre veïns i nouvinguts per evitar l’aïllament social i combatre el racisme.

Una mesa redonda entre los representantes sindicales de la empresa pone de manifiesto la negligencia de las administraciones

La situación deficitaria que sufre desde hace muchos meses el transporte público de l’Hospitalet, tanto en la prestación del servicio de autobuses al público como en las condiciones laborales de los conductores, tendría su origen en la adjudicación del concurso realizado por el Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en 2024, según se puso de manifiesto en el debate que tuvo lugar el pasado jueves en la sala metropolitana Tecla Sala, organizado por el Foment de la Informació Crítica (FIC). El contrato resultado de la licitación del servicio fue finalmente adjudicado a una empresa del grupo Moventis con una oferta un 20% inferior al presupuesto inicial.
Esta fue una de las principales (muchas) conclusiones del debate en el que participaron representantes de los sindicatos con presencia en la empresa concesionaria. En el acto intervinieron Edu Migallon, por CC.OO.; Daniel Virgili, por CGT; y Rafael Santoyo, por UGT. El debate, moderado por Pau Taxonera, miembro de FIC, formaba parte del IX Cicle de Factoria d’Idees.

Durante el encuentro, algunos ponentes criticaron la actitud del actual gobierno local de l’Hospitalet por permitir el deterioro progresivo del servicio de autobuses. Según señalaron, aunque el sistema era mejorable, la situación anterior no alcanzaba el nivel de desorganización actual. Recordaron, además, que los autobuses de l’Hospitalet habían sido históricamente reconocibles incluso por su característico color verde.

La AMB ha presentado ya tres denuncias contra la empresa concesionaria por las continuas incidencias y el incumplimiento del servicio, algunas de ellas con sanciones de elevada cuantía, como una reciente de 325.000 euros. Sin embargo, varios responsables políticos atribuyen el conflicto principalmente a discrepancias laborales entre empresa y trabajadores.
Los representantes sindicales sostuvieron, no obstante, que el origen del problema se encuentra en la reducción del 20% en la oferta económica presentada en el concurso público convocado por el ente metropolitano. Según explicaron, esta dinámica responde al marco legal de contratación pública, derivado de la normativa europea, que prioriza el criterio económico en la adjudicación de los contratos y favorece las ofertas más bajas. El moderador, sin embargo, recordó al respecto que la normativa europea es lo suficientemente elástica como para permitir otros mecanismos de contratación.

Todo parece indicar —según se puso de manifiesto— que, pese su evidente complicidad con la empresa, la propia AMB solicitó a la misma que justificara una rebaja económica tan significativa respecto al precio inicial del concurso. “El papel lo aguanta todo”, señaló uno de los ponentes durante el debate, aludiendo a que las previsiones económicas presentadas no se han correspondido con la realidad del servicio.
Los sindicatos denunciaron que esta situación se ha traducido en una precarización del servicio y en un deterioro de las condiciones laborales. Entre los problemas señalados figuran cambios de turno considerados “inhumanos”, dificultades para la conciliación familiar, falta de previsión en los horarios de trabajo o rotaciones constantes que obligan a los conductores a cambiar frecuentemente de línea, cuando antes era habitual que trabajaran en recorridos estables. Conflictos, todos ellos, que se han denunciado reiteradamente en este digital.

También se denunció la falta de formación de algunos conductores recién incorporados, que en ocasiones comenzaron a trabajar sin conocer adecuadamente los recorridos de las líneas.
Todo ello ha provocado que, en determinados momentos, más de un 20% de la plantilla haya estado de baja, principalmente por situaciones de estrés y ansiedad. “Nosotros no solo luchamos por nuestras condiciones de trabajo, sino también por ofrecer una mejor calidad de servicio”, afirmaron de forma unánime los tres representantes sindicales.

Durante el debate también intervinieron usuarios del servicio, que expresaron su malestar por los retrasos y la irregularidad en las frecuencias. Algunos denunciaron esperas de hasta 45 minutos para la llegada de un autobús, seguidas de la aparición de varios consecutivos. Los ponentes atribuyeron estas situaciones a la falta de planificación y a la mala gestión del servicio por parte de la empresa concesionaria.

Con respecto a la Sentencia del pasado 24 de febrero, los representantes sindicales se felicitaron por el resultado, que reconoce la vulneración de las condiciones de trabajo anteriores a la subrogación. También, que será necesario abrir nuevas negociaciones con la empresa para dirimir las diferencias no reflejadas en el fallo.

Els Comuns reclamen aules d’estudi que funcionin les 24 hores del dia durant tot l’any, com ja és una realitat a altres municipis propers

Les obres d’ampliació, millora i reparació a les biblioteques de la ciutat són d’una urgència extraordinària. Una moció aprovada a l’últim ple municipal així ho va requerir a l’actual govern municipal, seguint el Pla de Biblioteques aprovat el 2023 amb durada fins al 2028. L’actuació se sol·licita que sigui ràpida pels perjudicis que està provocant als usuaris i al fons patrimonial, tant bibliogràfic com arquitectònic, alguns malmesos de manera irreparable.

La setmana passada, en aquest mateix digital, es va denunciar la situació d’algunes biblioteques, com la de la Tecla Sala, que va haver de tancar per una avaria a les canonades que va afectar el sistema elèctric.

No ha estat l’única incidència d’aquesta magnitud que s’ha produït a les biblioteques de la ciutat. Can Sumarro i el Bibliomercat de Santa Eulàlia, també ho han patit i només s’ha posat solució a les goteres de Bellvitge.

Altres problemes que presenten les biblioteques és la climatització. Gairebé totes les instal·lacions funcionen malament, tant a l’estiu com a l’hivern. I això que algunes, entre d’altres centres culturals, són a més, refugis climàtics. La calor insuportable a l’estiu perquè no funciona l’aire condicionat ha provocat que s’haguessin de tancar alguns d’aquests equipaments i, a l’hivern, alguns usuaris han fet ús de l’equipament amb els abrics posats, per problemes en els aparells de refrigeració.

El cas concret d’algunes biblioteques és especialment greu. Una és la de La Florida-Les Planes. Té els indicadors més baixos de compliment dels estàndards indicats al Pla de Lectura de Catalunya, tenint en compte a més que es troba en un dels districtes amb la renda més baixa, la densitat de població més alta i amb unes mancances escolars aclaparadores. La necessitat que s’iniciï d’una vegada el procés per construir una nova biblioteca a La Florida és un altre dels requeriments més urgents al govern municipal que es manté des de fa anys.

El tancament de la biblioteca de Santa Eulàlia el març del 2021, continua cinc anys després sense solució ni avenços significatius. I recentment s’hi ha afegit una altra petició: l’obertura d’un equipament d’aquest tipus al barri de Can Serra que va ser aprovat al ple del mes passat.

La manca de personal ha provocat el tancament d’algunes biblioteques, almenys en quatre, inclosa la central, durant determinades franges horàries. Aquest fet s’estava produint des de fa uns mesos, sobretot en els períodes de vacances, però ara ja s’estén als horaris habituals. La raó és que no s’han cobert més de 15 places d’auxiliar, tot i tenir desenes de persones amb l’examen aprovat, dels quals només se n’han anomenat cinc. La moció aprovada al darrer ple municipal va més enllà i demana un increment de les plantilles i que les baixes de personal es cobreixin de manera immediata.

Durant aquests dies, els Comuns han fet una altra petició a l’actual govern municipal: que es posi en marxa una xarxa de dos o tres espais d’estudi oberts durant tot l’any i les 24 hores del dia. Un grup de joves ha fet aquesta reclamació davant de la Sindicatura de Greuges de la ciutat.

Hi ha determinades biblioteques de l’Hospitalet que durant el període d’exàmens amplien l’horari. Des de Comuns, consideren que això és insuficient i que els joves estudiants haurien de disposar d’aules d’estudi a la ciutat durant les 24 hores del dia, al llarg de tot l’any.

A Cornellà, per exemple, l’experiència ja és una realitat i per entrar a les aules s’han habilitat uns dispositius tecnològics mitjançant codis d’accessos, que permeten entrar a les aules d’estudi a qualsevol hora. Però ja se sap que l’Hospitalet no és Cornellà i aquí el que és normal a altres llocs resulta del tot irrealitzable.

En el seu moment l’equip de govern va assegurar que les obres començarien a finals del 2023 o a principis del 2024 per acord amb la Generalitat

La construcció i la posada en funcionament del Centre d’Assistència Primària (CAP) de la barriada de Sant Josep està prevista per a finals del 2029, segons ha manifestat la consellera Olga Pané, en resposta a una pregunta que ha realitzat el grup parlamentari d’ERC. Al 2022, el conseller Josep Maria Argimon en una trobada amb l’alcaldessa Nuria Marin, es va comprometre a que l’inici de les obres es produiria a principis del 2024. Segons la nova planificació ara es preveu que comencin al 2027, tres anys i mig després.

La construcció del nou centre d’atenció es preveu fer en dues fases: la primera correspon a les obres d’arqueologia, que es licitaran un cop es finalitzi el projecte actualment en redacció. Es treballa amb la previsió que aquesta primera fase d’obra es pugui iniciar a finals del 2026.

El projecte executiu corresponent a la segona fase de la construcció s’està redactant i es preveu que estigui enllestit i supervisat en el decurs del darrer trimestre del 2026. Aquest calendari situaria l’inici de les obres en el segon trimestre del 2027. La finalització, l’equipament i la posada en funcionament se situarien en el quart trimestre del 2029.

El projecte està recollit al Pla d’Inversions en Salut (PAIS) i es preveu el seu desenvolupament a través de l’empresa pública Infraestructura de la Generalitat de Catalunya, amb un import previst de 14,96 milions d’euros.

D’aquest projecte ja es va prometre la seva inauguració a finals del 2023 o principis del 2024. Avui es manifesta que el nou equipament no arribarà com a mínim fins a finals del 2029. Aquesta notícia ha creat un estat de desolació entre els veïns afectats.

Com ja va informar L’Estaca el 8 de febrer del 2025 el nou ambulatori estarà situat en un solar de 5.000 metres quadrats, cedit per l’ajuntament de l’Hospitalet al Departament de Salut, a la cruïlla entre les avingudes Isabel la Catòlica i Josep Tarradellas.

El nou ambulatori de Sant Josep servirà per esponjar l’ambulatori del Centre, situat a la Rambla Just Oliveras, on són atesos els usuaris de les dues barriades i que es troba en un alt nivell de saturació.

El nou CAP de Sant Josep també ubicarà el Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) i probablement substituirà el que existeix actualment al carrer Cobalto, que porta el nom de Pura Fernández. Aquest fet ha creat crítiques entre els veïns de Bellvitge que no volen que es tanqui i s’aprofiti per donar servei al barri. El Departament de Salut encara no s’ha definit sobre el futur d’aquest equipament. Els CUAP tenen la funció de servei d’urgències per a l’atenció primària i serveixen de filtre entre els ambulatoris i els centres hospitalaris.

Al solar on es construeixi el nou ambulatori de Sant Josep també s’hi vol instal·lar una segona base d’ambulàncies per al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Actualment hi ha una que està situada a l’Hospital de Bellvitge. Un altre servei que està previst que funcioni és el de Diagnòstic per la imatge.

També s’habilitarà un espai per a la donació de sang i plasma amb l’objectiu de facilitar i promoure al màxim aquestes accions. I comptarà amb equips especialitzats en benestar emocional, nutricionistes i fisioterapeutes. Tots aquests serveis es donen al CAP Just Oliveras que quedarà alliberat d’aquest volum quan s’habiliti el de Sant Josep.

Según un estudio, la ciudad necesitaría cerca de 3.000 plazas. Ahora mismo, apenas hay 300 plazas públicas para una población de 54.000 personas mayores de 65 años

Un nuevo frente ha abierto la Marea Pensionista/Marea Blanca de l’Hospitalet: la lucha para incrementar el número de residencias para personas mayores en la ciudad que sean 100% públicas. En la actualidad, solo existen tres, totalmente insuficientes y aunque existen más, muchas de ellas o son concertadas o son privadas.

Según los datos del Institut Nacional de Estadística del 2024, l’Hospitalet cuenta con una población de 44.739 personas de entre 65 y 84 años y 9.209 de más de 85 años. La suma de los dos grupos son 53.948 personas que representan un 20% del total de la población.

La Marea Pensionista/ Marea Blanca, homenajeada por FIC en la Nit dels Insurrectes por su labor por la lucha por la Sanidad Pública, se concentraron el lunes pasado junto al monumento de l’Acollidora donde leyeron un manifiesto. Además de las reivindicaciones por las pensiones y por una Sanidad Pública digna, añadieron un nuevo motivo de lucha: la reivindicación del aumento de las Residencias Públicas. “Se necesitan servicios públicos que acompañen a las personas mayores y a sus familias. L’Hospitalet, por desgracia, no dispone de equipamientos que satisfagan este derecho”, manifestó Miguel Angel Hernández, de la Marea y añadió: “La ciudad tiene una oferta muy limitada de residencias y de centros de día. La mayoría son privados o concertados”.

“Esta limitación de plazas de residencias públicas está provocando que muchas personas mayores, que necesitan atención continuada, no tengan ninguna posibilidad real de acceder a un recurso público, y se ven obligadas a buscar alternativas, que a menudo no pueden asumir económicamente. Cuando una plaza privada puede superar fácilmente los 2.000 euros mensuales, hablar de elección es una ficción, ya que muchas familias sencillamente no llegan”, dicen en el manifiesto.

En un primer momento, realizaran un estudio para analizar la oferta existente en l’Hospitalet: plazas públicas con gestión pública; concertadas (con convenios con la Generalitat) y privadas. A partir de aquí concretarán las acciones a llevar e incluso podrían poner en práctica una recogida de firmas. “Otros alcaldes nos prometieron que harían residencias para personas mayores en los terrenos de Cosme Toda. Ya se puede ver en qué se ha convertido. Un nuevo punto de hacinamiento sin ningún tipo de servicio”, han manifestado desde la Marea.

La Federación de Asociaciones de Vecinos, con motivo del día Mundial de la Gent Gran el 1 de Octubre pasado, asumió las reivindicaciones de la Coordinadora de Familiares de Residencias 5 +1 y una de ellas era exigir a la Generalitat la construcción de residencias públicas con cumplimiento efectivo y una mejora sustancial de la atención que reciben las personas usuarias de estos equipamientos, desde la calidad de la dieta, hasta la ratio mínima de personal de atención y curas.

En un reciente estudio realizado per la Asociación Estatal de Directores y Gerentes en Servicios Sociales de los datos del Informe Mayores del IMSERSO, sitúa a Catalunya como la tercera comunidad con más déficits de plazas residenciales para personas mayores. Sitúan el déficit en toda Catalunya en 15.761 plazas, para llegar a la ratio de cinco plazas por cada 100 personas mayores, un límite que los expertos consideran mínimo para garantizar un atención adecuada.

Si estas cifras se trasladaran a l’Hospitalet se necesitarían en la ciudad 2.700 plazas de residencias para tener cubierto un servicio adecuado para la atención de nuestros mayores. De las residencias existentes en la actualidad solo existen 3 que sean públicas que no llegan a tener, entre todas, 300 plazas. El resto, casi una docena, o bien son centros privados o bien algunos concertados.

El acceso a los centros públicos o concertados son similares y el paciente paga mediante un baremo que establece la Generalitat que va en función de la renta, del grado de dependencia y del patrimonio. La diferencia entre un centro público y uno concertado, muchas veces está “en el personal”. Al respecto, María José Carcelén Romero, coordinadora del Col·lectiu Residències 5+1 declaró en el mes de octubre que era “imprescindible la titulación homologada de todo el personal de residencias de Gent Gran. En cualquier CAP no hay ni una sola enfermera que no tenga el título homologado, ya sea de aquí, o que haya venido de fuera. Entonces, ¿por qué debemos aceptar en las residencias de personas mayores lo que no encontramos normal en la sanidad pública?”, pregunta la coordinadora.

En la trobada es van recordar els 50 anys de la formació del primer col·lectiu d’objectors de consciència a la Casa de la Reconciliació de Can Serra

Sota el lema “Desobediència i Resistències”, l’associació “Llegat Jaume Botey i Vallès”, va celebrar la seva trobada anual, la cinquena, dissabte passat a la Casa de la Reconciliació de Can Serra. L’assistència va ser multitudinària i la sala estava a vessar. A l’acte es va recordar i es va fer al·lusió en diferents intervencions, als 50 anys del primer grup d’objectors de consciència, sorgit precisament en aquests mateixos locals.

La taula inaugural va estar formada per Martí Olivella, Jesús Viñas, Mari Carmen Sánchez i Andreu Trilla que van destacar com a element de transformació social la desobediència civil i el paper que ha tingut al llarg de la història i també a la societat actual.

Un dels exemples que es van exposar va ser el de l’objecció fiscal, com un element que pot utilitzar la població quan fa la declaració de la renda, centrat en les despeses militars, i com una negació a col·laborar amb l’Estat en la preparació de les guerres i en el manteniment de l’estructura militar. És una forma de desobediència activa a l’hora de complir amb la declaració anual.

També va participar, en una segona taula, Anaïs Franquesa, directora d’Iridia, Centre per a la Defensa dels Drets Humans, que va parlar de la situació crítica del món i on els pilars construïts després de la segona guerra mundial cauen dins de la crisi que pateix el capitalisme. També va intervenir Eloi Orihuela, representant del Sindicat de Llogateres, que va explicar la lluita i estratègia que empren l’organització contra els lloguers abusius. Va moderar el debat Homera Rosetti, periodista

Al mateix acte, es va recordar com una acció de desobediència civil, el primer col·lectiu d’objectors de consciència que va néixer precisament a la Casa de la Reconciliació de Can Serra i que va ser un fet molt rellevant per el pacifisme a tot Espanya.

La Setmana Santa del 1975, l’Equip d’Objecció de Consciència (EOC) creat aquest mateix any i format per activistes per la pau, es van reunir en una casa rural entre Castelló i València on es projecta el primer disseny per elaborar un servei civil que substituís el servei militar. Aquest projecte s’hauria de fer en una ciutat gran, en un barri amb necessitats però no un barri marginal, i al marge de qualsevol partit polític. A aquest mateixa trobada van assistir Jaume Botey i Andreu Trilla de l’equip de la parròquia de Can Serra. Allà mateix se’ls va preguntar si acceptarien que Can Serra i la Casa de la Reconciliació acollissin i donessin cobertura a EOC.

Andreu Trilla i Jaume Botey van consultar el sector més proper i actiu del barri de Can Serra i en un principi hi va haver una mica de desconcert ja que hi havia un hàbit, com era el servei militar entre els joves, molt arrelat. D’altra banda, no s’enteniaben bé el que era l’objecció de consciència, però finalment es va acceptar i en una reunió celebrada el 9 de juny entre l’equip del barri i el nucli inicial de l’EOC, s’assumeix convertir Can Serra en la primera seu d’aquest servei.

Va ser l’inici d’una aventura col·lectiva que tindria conseqüències tant pel barri com per les persones que s’hi implicaven. Es tractava d’un enfrontament directe contra l’exèrcit, columna vertebral del franquisme i, en aquell moment, s’estava al final de la dictadura. Pocs mesos abans s’havia produït l’assassinat de Carrero Blanco.

Per a aquells que vulguin ampliar informació sobre aquesta experiència poden consultar el llibre: Can Serra. 50 anys. Historia d’un barri de L’Hospitalet

Can Serra 50 anys. Història d’un barri de l’Hospitalet

Ahora queda en manos de la Generalitat la aprobación definitiva del cambio del PGM que supone la reducción de un 30% de la zona verde prevista

Los concejales de ERC del ayuntamiento de Barcelona han dado el voto a favor del plan urbanístico de la conocida como “Illa Citroën” que supone la reducción de un 30% de la zona verde prevista en esa zona al ser modificado el Plan General Metropolitano. Los vecinos de la barriada de La Bordeta y de Santa Eulàlia habían realizado protestas en contra de la decisión.

Aunque no necesitaban los votos de ERC ya que el resto de grupos PSC, Junts y Vox ya habían manifestado su posición a favor del proyecto, los republicanos finalmente han dado su apoyo mientras Comuns votaron en contra y el PP se abstuvo.

El último trámite que necesita este proyecto es la validación de la modificación del Plan General Metropolitano por la subcomisión de Urbanismo de la Generalitat de Catalunya que evaluará los criterios técnicos del proyecto. Esta decisión está prevista que se realice en el segundo semestre de este año. Según manifestó, Albert Aixalà, conseller de urbanismo del Distrito de Sants-Montjuic al digital el3 “en principio no tiene que haber ningún tipo de problema”.

Los vecinos, desde el mes de julio pasado, vienen realizando concentraciones y manifestaciones en contra del proyecto, el último de los cuales delante del ayuntamiento de Barcelona. Los afectados llevaban pancartas reivindicando “el cien por cien de la Illa Citroën zona verde”. Y otras en donde se podían leer: “No més blocs” y “Amb el barri no s’especula”.

El proyecto proviene del acuerdo entre el Ayuntamiento de Barcelona y la empresa Stellantis, en el 2023, que no se dio a conocer hasta octubre del 2024 cuando se abrió un proceso participativo que nunca se acabó y tampoco nunca se tuvo en cuenta la opinión de los vecinos.

Los Comuns, que se han opuesto desde el principio a este proyecto, ya han manifestado en más de una ocasión que “el convenio está realizado a medida de la multinacional Stellantis”. Esta empresa tiene sede social en Amsterdam y es fruto de la fusión de varias empresas automovilísticas como la propia Citroën, Peugeot, Opel/Vauxhal, Fiat, Alfa Romeo, Dodge y Chrysler. Esta compañía busca revalorizar los terrenos que ha ocupado durante décadas, con una operación claramente especulativa bajo el paraguas de la enésima modificación del Plan General Metropolitano. Los vecinos se quejan de la falta de transparencia en todo el proyecto porque se abrió un periodo de alegaciones y propuestas que nunca se tuvieron en cuenta.

El proyecto contempla dos líneas de edificios en los laterales de la Illa. Una, de dos bloques de vivienda pública al lado de la Rambla Badal, y la otra situada al otro lado, junto a la Riera Blanca de vivienda privada.

La línea de vivienda pública tendrá una altura de 9 plantas y la de vivienda privada serán de 12 y 6 pisos, respectivamente. Este último, el más bajo, estará situado junto a la calle Constitución. Entre las dos líneas de edificios existirá un parque y un equipamiento público de planta baja con un aparcamiento público subterráneo con entrada por la calle Riera Blanca. La previsión del calendario es que una vez sea aprobado por la comisión de urbanismo de la Generalitat, la construcción del edificio privado se haga en unos cuatro años y se urbanice toda la zona del parque.