La comunitat educativa celebra l’acord amb Educació de la Generalitat i l’Ajuntament, tot i que el futur del professorat encara està pendent de resolució
L’Escola de Sanfeliu, amb 159 alumnes i fins ara concertada, passarà a la xarxa pública el pròxim curs. Aquesta és la solució que finalment es va concretar en la reunió mantinguda dimecres passat entre la comunitat educativa, el Departament d’Educació i representants de l’Ajuntament, també presents, com a sortida al tancament anunciat fa unes setmanes per la propietat, per motius de salut.
L’escola Sanfeliu ocuparà l’antic edifici del Joanot Martorell, a la riera del Canyet, que durant aquest curs havia estat utilitzada una part per alguns grups, mentre que una altra part havia quedat afectada per un incendi. La Generalitat ha manifestat que s’iniciaran les obres perquè al setembre estigui en plenes condicions i pugui ser utilitzada novament com a centre escolar.
Un dels aspectes que encara queda pendent és el futur del professorat. Les famílies es mostren molt satisfetes amb la solució, tot i que “encara queda per resoldre el futur dels mestres, i continuarem lluitant perquè també siguin integrats en el nou centre. La Generalitat ens ha manifestat que buscarà una via perquè els docents passin a la xarxa pública”.
La comunitat educativa està molt satisfeta i valora l’esforç i la rapidesa a l’hora de prendre una decisió d’aquesta envergadura per salvar l’escola de Sanfeliu i integrar-la a la xarxa pública, fins ara concertada. També consideren molt positiva la coordinació entre les famílies i el professorat, que ha estat fonamental per assolir l’objectiu de salvar l’escola. De fet, la solució adoptada és una de les que la comunitat educativa havia posat sobre la taula.
Tothom coincideix que han estat setmanes molt intenses. Des que la propietat va anunciar el tancament del centre a final de curs, famílies i professorat es van mobilitzar per buscar una solució pel futur de l’escola. El 20 d’abril es va celebrar una primera reunió al Departament d’Educació amb totes les parts implicades, inclosa la propietat, per trobar una sortida satisfactòria que les famílies només veien en la continuïtat del centre.
L’Escola Sanfeliu, amb més de 60 anys d’història, s’ha consolidat com un referent educatiu i social al barri, contribuint de manera significativa a la cohesió comunitària i a la formació de diverses generacions d’alumnes. La seva trajectòria ha estat marcada per una educació de proximitat basada en valors com la convivència, el respecte i la inclusió.
Entre les darreres mobilitzacions, destaca la concentració de dimarts passat davant l’Ajuntament de l’Hospitalet i la participació d’una representant de la comunitat educativa en el ple municipal, inicialment denegada pel govern Quirós, però que finalment es va fer possible gràcies a la cessió del torn de paraula per part de CCOO, que el tenia per commemorar el Primer de Maig.
La intervenció va ser molt emotiva, i famílies i professorat han destacat que l’Escola Sanfeliu no era només un edifici, “sinó una part d’una comunitat que es resisteix a desaparèixer. L’Escola Sanfeliu és història i memòria. Durant més de cinquanta anys ha format persones i ha educat generacions senceres, creant vincles humans que no es poden mesurar amb números”.
Representants dels grups d’ERC+EUiA han valorat molt positivament la proposta, ja que el centre passa a la xarxa pública i no es dispersa ni l’alumnat ni el professorat en grups diferents. També han destacat que posa fi al patiment de les famílies i del professorat.
El grup de L’Hospitalet en Comú Podem, també present en les diferents mobilitzacions de l’escola, ha manifestat que l’Ajuntament estava advertit des del 2021 de la situació i hauria d’haver previst el que podia passar. Tot i que encara no està tot resolt, consideren que s’està en el bon camí.
El passat dilluns, la consellera d’Educació, Esther Niubó junt amb l’alcalde de L’Hospitalet, David Qirós van visitar l’edifici del Joanot Martorell per posar-lo en marxa al proper curs.
Entrevista con Miguel Mansergas, portavoz de la Marea Pensionista/Marea Blanca de l’Hospitalet
Nació en 1953 en Barcelona. Ha sido empleado de Banca durante muchos años y delegado sindical en su empresa. También ha estado implicado políticamente desde 1974 y actualmente está afiliado a Esquerra Unida. En estos momentos es un líder indiscutible en l’Hospitalet en defensa de lo público. Su lucha está centrada en la defensa de la Sanidad Pública y de las Pensiones. Recientemente, junto con otros compañeros de Marea Pensionista/Marea Blanca, recogió un galardón que se le dio desde Foment de la Informació Crítica de L’Hospitalet (FIC) por la lucha de este movimiento.
Pregunta: ¿Cómo empezó la Marea Blanca? Respuesta: Empezamos hace muchos años con Dempeus, una plataforma ciudadana, nacida en el 2009 que defendía la sanidad pública y de calidad que después fue la parte fundamental del movimiento Marea Blanca. Sus objetivos era la lucha contra los recortes, la privatización y la gestión. Nos reuníamos en Gràcia y los primeros portavoces fueron Toni Barbará y Enric Feliu.
Pregunta: ¿Cómo surgió el movimiento en l’Hospitalet? Respuesta: Primero nació Rebelión Bellvitge a raíz del cierre de un Centro de Asistencia Primaria (CAP) en el barrio, en el año 2012. Aquí empezamos a coordinarnos como Marea Blanca. Nos encerramos allí para evitar que se cerrara el equipamiento sanitario. Finalmente, como CAP, dejó de funcionar pero el espacio se mantuvo como uso sanitario.
Pregunta: ¿Qué otras movilizaciones hicisteis? Respuesta: A partir de este hecho, los profesionales del Hospital de Bellvitge nos pidieron unirnos a su lucha en contra de los recortes en la Sanidad Pública. Todo esto fue en el 2012 y estuvimos 52 semanas cortando la Gran Vía. Pedíamos más presupuesto, más personal y más camas, porque el hospital da servicio a gran parte del Baix Llobregat e incluso a toda Catalunya en algunas especialidades. En aquel entonces, ya se pedía que el hospital tuviera unas 1.000 camas.
Pregunta: ¿Este movimiento surge a raíz de los recortes? Respuesta: Sí, aunque recortes ha habido siempre. Catalunya ha sido el laboratorio de la gestión público-privada de la Sanitad, desde tiempos de Jordi Pujol. Determinados servicios sanitarios, sobre todo pruebas diagnósticas, se han ido derivando a la sanidad privada, debilitando los servicios sanitarios públicos. De esta manera, recursos que deberían de haber ido al sistema público, han ido al privado.
Pregunta: ¿Qué críticas haces al modelo sanitario actual? Respuesta: Una de las principales: la financiación del sistema sanitario privado con dinero público en lugar de reforzar la sanidad pública con más presupuesto. Para nosotros, este modelo ha significado el desmantelamiento de la sanidad pública. Falta financiación. Los profesionales trabajan en condiciones precarias y muchos se van al extranjero, perdiendo nuestro mejor activo. Eso afecta directamente a la calidad del servicio. Consideramos que Catalunya ha sido el laboratorio de la connivencia entre el sector público y el sector privado que, después, otras autonomías tomaron como ejemplo.
Pregunta: El movimiento en defensa de la sanidad pública en l’Hospitalet ¿funciona como la Marea Blanca? Respuesta: No exactamente. Ahora estamos más como Marea de Pensionistas o Rebelión Bellvitge, pero en realidad somos los mismos de entonces, con distinta camiseta. Cambia el nombre, pero el objetivo es el mismo.
Pregunta: ¿Cuál es vuestro objetivo principal? Respuesta: La defensa de los servicios públicos: sanidad, pensiones, educación y también residencias de mayores, donde la situación es muy preocupante por muchos temas: la alimentación, la atención y, sobre todo, por los precios desorbitados. Necesitamos residencias públicas. Para reivindicar todo eso, nos reunimos todos los lunes y nos concentramos por las pensiones dignas en l’Acollidora y en la plaza Universidad de Barcelona, con el conjunto de Mareas Pensionistas de otros municipios, una vez al mes. Los miércoles nos concentramos por la sanidad. Visitamos CAPs y también el Hospital de Bellvitge. Actualmente tenemos como uno de los objetivos más importantes, la reivindicación de la construcción de un nuevo hospital general en l’Hospitalet que sustituya el actual. Ahora mismo, amenazado con la construcción en la zona de Can Rigalt del nuevo Clínico.
Pregunta: ¿Por qué es necesario un nuevo hospital? Respuesta: Porque el actual hospital general de l’Hospitalet (más conocido como el de la Cruz Roja) está obsoleto. Hace más de 20 años que se prometió uno nuevo en Can Rigalt, pero nunca se ha hecho. La ciudad tiene más de 300.000 habitantes y necesita ese equipamiento. Todo lo que se invierta en el centro viejo de la Cruz Roja es tirar el dinero. Las estructuras están desfasadas y además hay que tener en cuenta que el tejado es de amianto y se ha de retirar. No hay derecho que los vecinos de la parte norte de l’Hospitalet tengan que ir al Moisés Broggi que también se encuentra desbordado, al no funcionar bien el Hospital General. Una parte de los vecinos de Vallirana y de otros municipios cercanos ya son derivados al Hospital de Sant Joan de Déu de Sant Boi porque el de Sant Joan Despí también está colapsado.
Pregunta: ¿Qué opinas de que Bellvitge sea el hospital de referencia para toda la ciudad, tal y como se está diciendo sobre todo por parte del alcalde? Respuesta: Que no es así porque eso es inviable. Ya está saturado y atiende a muchas zonas del Baix Llobregat. No puede absorber a toda la población de l’Hospitalet, eso es imposible.
Pregunta: ¿Cómo ves la atención primaria? Respuesta: Muy saturada. Hay listas de espera largas, cuando se prometía atención en 48 horas. En la práctica, puedes esperar 15 días o más. Hay muchas personas que al final deciden ir a urgencias para que sean atendidas de forma más rápida. Al final, con esa solución inevitable, saturamos los hospitales.
Pregunta: ¿Y la atención especializada? Respuesta: Peor aún. Hay esperas de meses o incluso más de un año para especialistas como dermatología.
Pregunta: ¿Crees que esto favorece a la sanidad privada? Respuesta: Sí. Con las largas listas de espera, empujan a la gente a contratar seguros privados y a ir a consultas particulares. Además, hay connivencia política con el sector privado de la sanidad, algo con lo que estamos totalmente en contra.
Pregunta: ¿Qué opinas de los conciertos con la sanidad privada? Respuesta: No deberían existir. El dinero público debería ir íntegramente a la sanidad pública. El que se monta un negocio sanitario, ha de correr con todos los riesgos, sin ningún tipo de financiación privada. La actual consellera, Pané, mantiene el concierto público-privado y eso es nefasto.
Pregunta: ¿Qué necesidades tiene l’Hospitalet en cuanto a centros de salud (CAPs)? Respuesta: Faltan muchos. La población crece, pero los servicios no. Hay proyectos paralizados como el desdoblamiento de CAPs en varios barrios (Sant Josep y Can Vidalet). En Sant Josep se ha de abrir el nuevo CUAP, pero los vecinos no quieren que se anule el actual, sobre todo los vecinos de Bellvitge. También hay problemas con el CAP de Sanfeliu que, en determinados momentos del año, cierra, y los usuarios han de ir al CAP de Just Oliveras.
Pregunta: ¿Qué otros problemas detectáis en la asistencia? Respuesta: Falta de pediatras, cierre parcial de centros, problemas en la atención en salud mental sin suficientes recursos. Como consecuencia de la fuerte inmigración, en algunas ocasiones también se necesitan traductores por la diversidad lingüística.
Pregunta: ¿Cómo os coordináis con los otros colectivos? Respuesta: Nos reunimos mensualmente con grupos del Baix Llobregat (Cornellà, Sant Joan Despí, Viladecans, Castelldefels, El Prat, Gavà, etc.) y organizamos movilizaciones conjuntas a una convocatoria por mes en distintas poblaciones.
Pregunta: ¿Cómo es la participación ciudadana? Respuesta: Baja. Hay poca implicación y falta relevo generacional. La mayoría somos personas mayores.
Pregunta: ¿Qué riesgos ves si no se defiende la sanidad pública? Respuesta: Que acabemos como en Estados Unidos donde, sin dinero, no tienes atención sanitaria. La sanidad pública en España es una joya que estamos perdiendo.
Pregunta: ¿Cuáles son vuestras prioridades actuales? Respuesta: Priorizamos la lucha por el nuevo hospital en l’Hospitalet. Y tenemos un nuevo frente que son las residencias públicas para personas mayores.
La comunitat educativa es mobilitza a Collblanc: denuncien retallades de recursos socials, col·lapse administratiu a l’Institut Llobregat i incertesa sobre el futur de l’escola Sanfeliu
La situació de les escoles i Instituts a l’Hospitalet és tan preocupant que només falten determinades decisions com la presència de policies als centres escolars que pretén la Generalitat, per acabar-ho de complicar tot. Les comunitats educatives dels Instituts Eugeni D’Ors i Margarida Xirgu es van manifestar ahir pels carrers del barri de Collblanc, al qual pertanyen, protestant per la mesura imposada pel pla pilot sobre la policia als instituts i exigint-ne la retirada.
Així ho han expressat les assemblees de treballadors dels dos centres, a través d’un comunicat, mostrant el seu rebuig total al pla del Departament d’Educació d’incorporar agents dels Mossos d’Esquadra dins dels centres educatius.
La manifestació ha fet un recorregut curt entre l’Institut Eugeni D’Ors i el Margarida Xirgu, passant pels carrers Vallparda i Travessera de Collblanc. Al final del recorregut han llegit el manifest i s’han pogut escoltar consignes en contra de la presencia policial als centres escolars.
Els treballadors recorden que els instituts ja disposen de professionals especialitzats —com vetlladores, tècnics d’integració social (TIS), educadores socials i orientadores— per gestionar situacions complexes des de la prevenció, el vincle i el suport emocional. I són aquestes figures les que disposen de les eines i la formació necessàries per intervenir des del vincle, la prevenció i el suport emocional.
També afirmen que, a principi de curs, el Departament va prendre la decisió de reduir les dotacions d’aquests professionals, argumentant limitacions pressupostàries i ara, en canvi, presenta un pla pilot que sembla apostar per un model de naturalesa completament diferent i allunyat de criteris pedagògics.
Tal i com va afirmar la setmana passada l’assemblea de treballadors de l’Institut Eduard Fontseré del barri de La Florida, la conflictivitat que viu l’alumnat no s’arregla amb mesures policials sinó socials. I afirmen que aquesta mesura ha estat presa de manera unilateral i sense ser consultada ni consensuada amb la comunitat educativa. Aquest tipus de mesures tenen “la voluntat de reforçar la cultura punitiva i estigmatitzant sobre una població vulnerable i d’origen migrat. S’evidencia, doncs, la consolidació de l’impuls reaccionari i racista”.
Les assemblees de treballadors, a banda de reclamar la retirada immediata del pla pilot, insten el Departament a prioritzar inversions en recursos humans i socials. Recorden que, durant el curs actual, el sector educatiu s’ha mobilitzat en diverses jornades de vaga per exigir millores laborals i més recursos, i critiquen que la resposta institucional hagi estat “un nou pedaç” basat en eines no educatives.
L’Institut Llobregat sense administratius
Un altre dels centres que avui ha sortit al carrer ha estat l’Institut Llobregat, on porten setmanes sense personal d’administració amb el centre paralitzat. Alumnes i professors s’han concentrat a la porta del centre amb una pancarta on es podia llegir: “Col·lapse administratiu. Sense personal pas, ens maten com a Institut”.
Paral·lelament, la reunió que s’havia de fer avui per trobar una solució que evités el tancament de la escola Sanfeliu, anunciada per la propietat per qüestions de salut, s’ha ajornat i ha generat nerviosisme entre els pares, professors i alumnes que veuen com passen els dies sense cap solució.
Com ja hem explicat a L’Estaca, la comunitat educativa de l’escola Sanfeliu reclama garantir la continuïtat del centre amb els seus 159 alumnes. Ja es va fer una primera reunió i es van posar damunt la taula diferents sortides: cedir la gestió a tercers; convertir el centre en escola pública i ubicar-lo a l’antiga escola Joanot Martorell o mantenir els edificis actuals continuant l’aplicació de l’excepcionalitat com fins ara. Tot per solucionar un problema que, si no es resol, crearà un fort impacte al barri.
La protesta, general en toda Catalunya, denuncia que se destinen recursos a imponer la presencia policial mientras se desmantelan los equipos sociales en los institutos
La asamblea de profesionales del Institut Eduard Fontserè ha expresado su rechazo frontal a la medida anunciada por el Departament d’Enseyament de incorporar agentes de paisano de los Mossos d’Esquadra en los centros educativos.
Esta medida, anunciada por la Generalitat como proyecto piloto, afectaría a las zonas educativas de l’Hospitalet, El Prat, Sabadell, Vic, Alta Ribagorça-Vall d’Aran y Tárrega, y significa la presencia permanente de un agente de paisano en 13 centros educativos.
En un comunicado difundido este miércoles por la asamblea de profesionales del Institut Fontseré —valorado como de alta complejidad social— se considera “inaceptable” que se destinen recursos a reforzar la presencia policial mientras, aseguran, siguen sin atenderse sus demandas para mantener y ampliar los equipos sociales, formados por educadores y técnicos de integración.
El profesorado advierte además de que, la medida del Departament, teniendo en cuenta el alumnado de alguno de los centros donde se ha desplegado, tiene una clara voluntad de reforzar la cultura punitiva dentro del sistema educativo. En su opinión, la iniciativa podría derivar en un mayor control social, especialmente sobre el alumnado de origen migrante en aquellos centros donde ya se ha empezado a aplicar.
La asamblea insiste en que los conflictos que afectan al alumnado tienen un origen social y no pueden resolverse mediante la presencia policial. En este sentido, reclaman políticas que solucionen los problemas sociales centradas en la igualdad de oportunidades, el acompañamiento educativo y el refuerzo de los servicios sociales.
Finalmente lamentan lo que califican como una “deriva” del Departament d’Enseyament, al que acusan de no escuchar a la comunidad educativa —docentes, familias y estudiantes— y de impulsar medidas que consideran represivas y contra la voluntad y las necesidades de las comunidades educativas.
Hay que recordar que a principios del mes de septiembre del año pasado, Técnicos de Integración Social (TIS) y Educadores Sociales (ES), personal fundamental en las estructuras de muchas escuelas, se concentraron ante el Departamento de Educación de la Generalitat de Catalunya contra los recortes en este tipo de plazas, que supuso el fin del contrato para 128 profesionales. Esto afectó a varios centros de l’Hospitalet. La convocatoria fue realizada por las organizaciones sindicales CC.OO, UGT, USTEC·STEs y CGT.
La protesta del Institut Fontseré no ha sido la única. Esta es una protesta más de la comunidad educativa de toda Catalunya. Sindicatos, maestros y profesores y familias son defensoras del reforzamiento de la convivencia en las escuelas, pero no mediante la presencia policial en los centros, algo inédito en Catalunya, aunque parece ser que en otras comunidades autónomas como Madrid, Navarra, Andalucía o Islas Baleares ya se ha instaurado en sus sistemas educativos.
La mayor asociación de familias de la escuela pública catalana, aFFac, también se ha pronunciado y la noticia ha causado estupor e indignación. “Queremos expresar nuestro firme rechazo a este plan piloto, que consideramos totalmente desacertado y alejado de las necesidades reales de los centros educativos catalanes”, ha señalado la entidad.
Han recordado también que los centros educativos con mayores dificultades son precisamente aquellos que concentran un mayor porcentaje de alumnado en situación de pobreza o exclusión social: “Lo que estos centros necesitan son recursos estables, profesionales especializados y políticas valientes de reducción de desigualdades y no una respuesta de carácter securitario”, han añadido.
Famílies, direcció i consell escolar alerten de l’impacte que tindria el tancament en un municipi amb manca de places educatives
Totes les parts afectades es van reunir dilluns al Departament d’Enseyament.
La comunitat educativa de l’Escola Sanfeliu, a L’Hospitalet de Llobregat, ha expressat la seva profunda preocupació davant la situació actual del centre i ha reclamat una solució urgent que en garanteixi la seva continuïtat. L’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) i el Consell Escolar, amb el suport del professorat i del conjunt de famílies, defensen el manteniment d’un projecte educatiu arrelat al barri des de fa més de sis dècades.
Dilluns passat totes les parts (famílies del centre, docents, propietat i el Deaprtament d’Educació) van mantenir una reunió a la seu de la Conselleria per buscar una solució que els pares només veuen en la continuïtat del centre. Els propietaris van anunciar no fa gaires dies el tancament de l’escola al juny per motius de salut.
Aquesta reunió encara no ha donat una solució definitiva segons ha explicat una de les mares afectades: “Tenim una bona impressió, però tot i això hem d’esperar”. El proper dilluns dia 27 hi haurà una nova tobada de totes les parts. La titularitat no pot continuar i no pot fer un traspàs perquè els edificis no compleixen la normativa actual. “Està a les mans de l’administració trobar una solució”, assenten les famílies.
Algunes de les alternatives que es plantejant es cedir la gestió a tercers. Un altre que es converteix en escola pública i que podria ubicar-se a l’antiga escola Joanot Martorell. I sinó que es mantigui als edificis actuals amb la continuïtat de l’aplicació de l’excepcionalitat com fins ara. Pel Departament, el tancament es l’ultima opció que ha sigut trasmesa a les famílies
60 anys d’història
Amb més de 60 anys d’història, l’Escola Sanfeliu s’ha consolidat com un referent educatiu i social al barri, contribuint de manera significativa a la cohesió comunitària i a la formació de diverses generacions d’alumnes. La seva trajectòria ha estat marcada per una educació de proximitat, basada en valors com la convivència, el respecte i la inclusió, elements que, segons la comunitat educativa, serien difícils de reproduir en altres centres.
La possible afectació del centre tindria un impacte directe sobre 159 alumnes i les seves famílies, moltes d’elles arrelades al barri des de fa anys. Segons denuncien, el context actual del municipi està marcat per una elevada pressió sobre la xarxa escolar, amb una manca estructural de places que dificultaria enormement la reubicació d’aquest volum d’alumnat sense agreujar encara més la situació existent.
En aquest sentit, la comunitat educativa recorda que el dret a l’educació ha de ser una prioritat i que qualsevol decisió ha de garantir el benestar emocional i l’estabilitat dels infants. Alerten que un eventual tancament no només suposaria un problema logístic, sinó també un fort impacte en el desenvolupament personal i social dels alumnes, que es veurien obligats a trencar vincles consolidats amb companys, docents i el seu entorn més immediat.
L’Escola Sanfeliu no és només un edfici
Aquest sentiment és compartit per moltes famílies del centre. Una mare ha volgut posar veu a aquesta preocupació col·lectiva: “Avui no parlo només com a mare, sinó com a part d’una comunitat que es resisteix a desaparèixer. L’Escola Sanfeliu no és només un edifici, és història i memòria. Durant més de cinquanta anys ha format persones i ha educat generacions senceres, creant vincles humans que no es poden mesurar amb números”.
En el seu testimoni, destaca també el valor quotidià de la convivència dins del centre: “Aquí no hi ha anonimat. Els infants creixen junts, els grans cuiden dels petits i aprenen a respectar-se i ajudar-se. No només s’hi ensenyen assignatures, s’hi ensenya a ser persona. Això no es pot traslladar d’un centre a un altre com si res”.
La mateixa mare subratlla el vincle intergeneracional que representa l’escola: “Molts de nosaltres també vam ser alumnes d’aquesta escola. Hem caminat pels mateixos passadissos que ara recorren els nostres fills. Això crea un sentiment de pertinença molt profund. Aquesta escola és part de la nostra identitat i del nostre barri”.
Així mateix, posa en valor la tasca del professorat: “Els mestres no només ensenyen, cuiden i acompanyen cada infant amb una dedicació que va molt més enllà de la seva feina. Cada nen és important, és únic. Fins i tot quan marxen a l’institut, continuen sent ‘els seus nens’”.
El tancament suposaria “trencar una comunitat”
La comunitat educativa insisteix que el tancament del centre suposaria “trencar una comunitat” i dispersar un model educatiu construït durant dècades amb esforç i compromís. Recorden que es tracta de 159 infants, “159 històries i 159 motius per trobar una solució”.
Per tot plegat, exigeixen preservar tant la continuïtat del centre com el seu projecte educatiu. També reclamen que s’escolti la veu de les famílies, del professorat i del barri abans de prendre qualsevol decisió definitiva.
En aquest context, s’han iniciat converses amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i amb l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat, amb l’objectiu d’explorar totes les vies possibles per donar una resposta adequada a la situació.
La comunitat educativa afronta aquest moment amb responsabilitat i voluntat de diàleg, però amb un missatge clar: no reclamen privilegis, sinó “sentit comú” i el reconeixement del valor social i educatiu que representa l’Escola Sanfeliu. Consideren que la seva continuïtat és clau no només per a les famílies afectades, sinó per al conjunt del municipi.
El tradicinal manifest de FIC crida a “l’inici d’un moviment unitari d’acció”.
El passat dijous, Foment de la Informació Crítica (FIC) de L’Hospitalet va celebrar la seva tradicional Festa del Pensament Crític, una cita anual que anteriorment es coneixia com a Festa de l’Esperit Crític i que es va modificar a proposta d’un soci de l’entitat. A l’acte, celebrat a la seu de l’associació, hi van assistir una trentena de persones, entre les quals hi havia alguns dels homenatjats en la Nit dels Insurrectes del passat mes de febrer.
La jornada es va iniciar amb una exposició de les activitats desenvolupades durant l’últim any, des de l’abril anterior, coincidint amb la darrera edició de la festa. Mitjançant una presentació en PowerPoint, es va fer un repàs detallat de la feina realitzada, incloent-hi les peticions de paraules als Plens municipals presentades —tant les acceptades com les denegades— i les accions de protesta impulsades per l’entitat davant la negativa de l’equip de govern a concedir torns de paraula, emparant-se en un reglament considerat obsolet.
Durant la presentació també es van mostrar imatges de la darrera NIt dels Insurrectes, en què es van homenatjar Leandre Gassól, a títol pòstum; Xaro Castillo y Agustín Fructuoso, i el moviment de la Marea Blanca/Marea Pensionista. Només van poder assistir representants d’aquest últim col·lectiu, als quals se’ls va lliurar un pendrive amb un àlbum fotogràfic de l’acte i la revista en format PDF. La representant de Leandre Gassó no hi va poder assistir per motius de salut, mentre que Xaro Castillo i Agustin Fructuoso no es trobaven a Barcelona. L’entitat farà arribar els obsequis corresponents als absents en els pròxims dies.
El repàs d’activitats va continuar amb la menció a la conferència que va oferir l’any passat el periodista, professor i Degà de del Col·legi de Periodistes, Josep Carles Rius, amb motiu de la presentació del seu llibre “Periodisme i democràcia en l’era de les emocions”, en què analitza la situació actual dels mitjans de comunicació i de la professió de periodista. Aquest acte es va organitzar en commemoració del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, celebrat el 3 de maig de l’any passat.
Una altra de les iniciatives destacades va ser la celebració del Dia de la Democràcia, centrada en la problemàtica de l’habitatge a L’Hospitalet. En aquest debat hi van participar diversos actors rellevants, com Antoni García, president de la Taula Local de l’Habitatge, que va exposar les conclusions del darrer estudi elaborat. També hi van intervenir representants del Sindicat de Llogateres, la portaveu de la PAH Ciutat de L’Hospitalet, la presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de L’Hospitalet i el portaveu de la Plataforma Veïnal contra l’Especulació Immobiliària.
El transport públic a la ciutat també va ser objecte d’anàlisi en el marc del cicle Factoria d’Idees. En aquesta sessió hi van participar representants sindicals de CC.OO., CGT i UGT, que van exposar les dificultats derivades de la gestió d’una empresa concessionària que va obtenir l’explotació de les línies d’autobús amb una oferta econòmica molt baixa.
També es va exposar a quines taules i entitats participava FIC que actualment té 70 socis i una petita explicació de l’increment de sección a l’Estaca, el mitjà digital de la nostra associació que desde fa més d’un any publica una noticia diaria.
L’acte va concloure amb la lectura d’un manifest per part de Justo Herrera, titulat “Manifest-Crida per l’inici d’un moviment unitari d’acció”, un document ja tradicional en aquestes celebracions. El text analitza la situació política actual i proposa “un moviment unitari, de debat polític-electoral d’unitat de les forces de progrés, capaç d’elaborar un programa electoral basat en els eixos que més preocupen la ciutadania. El que resulti d’aquest ampli moviment no ha de crear divisions sinó propostes conjuntes d’acció. Si s’hi pot arribar a una sola candidatura unitària de consens, perfecte. Si és impossible, tampoc no passa res. L’objectiu és confluir, convergir, treballar plegats en la preparació i guanyar les eleccions entre tots plegats. L’objectiu és canviar el govern i, en qualsevol cas, impedir un govern alternatiu que reforci encara més les polítiques que el govern actual ha defensat al llarg dels anys. No ens creiem les etiquetes perquè seria difícil trobar un govern que amb unes sigles enganyoses hagi fet tan de mal a la ciutat”.
Entre els comentaris que van haver desprès de la lectura del manifest, destaca el que va fer Miguel Mansergas, representant de la Marea Blanca/Marea Pensionista en què va fer una crida a la participació a les entitats ia la defensa de tot el sector públic on va destacar davant de tot per la Sanitat i va reivindicar la construcció d’un hospital al sector nord de la ciutat.
Per cloure la jornada, es va oferir un refrigeri als assistents, que van poder continuar compartint impressions sobre els temes tractats durant l’acte, d’aproximadament una hora de durada. També es va repartir la revista dels Insurrectes i es va exposar una mostra dels llibres editats pel FIC fins avui. Finalment, es va recordar que durant el primer semestre de l’any es distribuirà el llibre corresponent al 2025, dedicat a les onades migratòries.
Un estudio concluye que L’Hospitalet presenta una alta exposición al ruido, típica de áreas metropolitanas densas y reclama que en la planificación urbana se tenga en cuenta este factor
Las asociaciones reclaman mayor control institucional, campañas de concienciación y participación ciudadana para proteger la salud y los derechos fundamentales frente al aumento del ruido ambiental
Las asociaciones vecinales han vuelto a alzar la voz con motivo de una jornada de concienciación que se celebra cada mes de abril desde 1996, destinada a visibilizar los efectos de la contaminación acústica y promover la protección de la salud auditiva. A través de un comunicado, advierten de que el ruido no solo es una molestia cotidiana, sino un problema de salud pública ampliamente infravalorado tanto por la ciudadanía como por las administraciones.
El próximo día 29 de abril se celebrará en el Centro Municipal de La Florida Ana Díaz, una jornada para conmemorar el Dia Mundial Contra el Ruido organizada por la Federación de Asociaciones de Vecinos de L’Hospitalet junto con la Asociación de Vecinos del Distrito IV.
Los niveles de ruido en L’Hospitalet están regulados por la normativa municipal y autonómica, adaptándose a la legislación de la Generalitat. Generalmente, se permite un máximo de 55-60 dB(A) de día y 45-50 dB(A) de noche en zonas residenciales, aunque estos varían según la zona. El Ayuntamiento ofrece un GeoPortal para consultar límites por calle.
Estudio municipal
En un estudio realizado por el Ayuntamiento de L’Hospitalet en el 2021, con la asistencia técnica del Institut Cerdà, con el nombre de “Memoria Tècnica de l’actualització del Mapa de Capacitat Acústica de l’Hospitalet de Llobregat” (Desembre de 2021), asegura que los problemas detectados ponen de manifiesto varias dificultades: Muchas zonas residenciales están cerca de grandes infraestructuras, lo que reduce su protección real. Dificultad para crear transiciones suaves entre zonas tranquilas y ruidosas. Existen muchos equipamientos sensibles (escuelas, hospitales) a menudo están expuestos a ruido elevado y una ciudad sin zonas rurales ni espacios naturales tranquilos.
El estudio concluye que L’Hospitalet presenta una alta exposición al ruido, típica de áreas metropolitanas densas. Pero tambien añade que el principal problema acústico de la ciudad es el tráfico y en la planificación urbana se debe integrar el control del ruido como prioridad
Según denuncian los representantes vecinales, la mayoría de la población convive de forma habitual con niveles de ruido perjudiciales sin ser plenamente consciente de sus consecuencias. Este desconocimiento generalizado, sumado a lo que califican como una “insensibilidad institucional”, ha derivado en una insuficiente protección de la salud de las personas frente a este tipo de contaminación ambiental.
Las entidades vecinales subrayan la necesidad urgente de impulsar campañas de sensibilización respaldadas por datos científicos y sanitarios. Estos estudios, aseguran, evidencian efectos preocupantes que van más allá de la incomodidad. Entre ellos, destacan el impacto directo del ruido en el organismo humano, que actúa como un factor de estrés capaz de provocar aumentos en la presión arterial y alteraciones en la frecuencia cardíaca. La exposición prolongada, añaden, puede desembocar en patologías más graves como la hipertensión o enfermedades cardiovasculares.
Afectaciones a la población infantil
Las asociaciones de venc9os, en un comunicado, también pone el foco en la población infantil, uno de los colectivos más vulnerables ante la contaminación acústica. Diversas investigaciones han relacionado el ruido con problemas cognitivos, dificultades de aprendizaje y una disminución significativa del rendimiento escolar. En este sentido, las asociaciones alertan de que el impacto del ruido no solo afecta al presente, sino que condiciona el desarrollo futuro de las nuevas generaciones.
Asimismo, advierten de los efectos del ruido del tráfico urbano, al que vinculan con trastornos como la ansiedad y la depresión. Además, señalan que la contaminación acústica está asociada a un incremento de los ingresos hospitalarios urgentes por enfermedades neurológicas como la esclerosis múltiple, el Parkinson o la demencia. Incluso, indican, existe una relación entre el ruido del tráfico y el aumento de la mortalidad por diversas causas.
A estos problemas se suma el impacto en la salud mental. Las asociaciones vecinales destacan un mayor riesgo de hospitalizaciones urgentes vinculadas a trastornos mentales en entornos con altos niveles de ruido, lo que refuerza la idea de que la contaminación acústica es un factor de riesgo que debe abordarse con seriedad.
Desde una perspectiva jurídica, el comunicado también pone de relieve que el exceso de ruido puede vulnerar derechos fundamentales, como el derecho a la intimidad y la inviolabilidad del domicilio, especialmente durante el horario nocturno. En este sentido, consideran que no se trata solo de una cuestión ambiental o sanitaria, sino también de una problemática que afecta a los pilares básicos del Estado de Derecho.
Las asociaicones reclaman actuaciones decididas
Ante esta situación, las asociaciones reclaman una actuación decidida por parte de las administraciones públicas, especialmente a nivel municipal. Consideran imprescindible que los ayuntamientos ejerzan de forma eficaz sus competencias en materia urbanística, control ambiental y disciplina, con el objetivo de prevenir, evitar y reducir la contaminación acústica tanto en entornos urbanos como rurales.
Entre las medidas propuestas, destacan la implementación de planes de inspección más rigurosos, dotados de los recursos técnicos y económicos necesarios. También exigen un aumento de las mediciones oficiales de ruido en los domicilios a lo largo de todas las franjas horarias, así como una actuación rápida ante los incumplimientos de la normativa, mediante sanciones efectivas cuando sea necesario.
Por último, insisten en la importancia de garantizar la transparencia en materia de información ambiental, de modo que las personas afectadas puedan conocer sus derechos y actuar en su defensa. Asimismo, subrayan la necesidad de fomentar la participación ciudadana en la gestión de los conflictos derivados del ruido, especialmente aquellos relacionados con el uso intensivo del espacio público para actividades de ocio, cuya regulación horaria, consideran, debería ser más estricta.
Con este llamamiento, el movimiento vecinal busca situar la contaminación acústica en el centro del debate público y promover soluciones que permitan mejorar la calidad de vida y la salud de toda la ciudadanía.
La comunitat educativa reclama un lloc en un centre de proximitat
Les famílies d’alumnes de 5è i 6è de primària de diverses escoles públiques del barri de Santa Eulàlia han alçat la veu per denunciar la manca de places als instituts públics de cara al curs 2026-2027. Segons alerten, l’oferta actual és insuficient per garantir la continuïtat educativa de tots els estudiants en centres públics de proximitat.
Les famílies, procedents de centres com l’Escola Paco Candel, Pompeu Fabra, Prat de la Manta, Milagros Consarnau, Bernat Desclot, Provençana i Frederic Mistral, han traslladat la seva preocupació al Departament d’Educació de la Generalitat i a l’Ajuntament de L’Hospitalet.
D’acord amb les dades recopilades, actualment hi ha uns 330 alumnes matriculats a 6è de primària i 311 a 5è al barri, mentre que l’oferta de places públiques d’ESO és de només 243. Això implica un dèficit de més de 80 places, una situació que, segons denuncien, pot obligar moltes famílies a escolaritzar els seus fills fora del barri o a recórrer a centres concertats.
Les famílies consideren que aquest desequilibri vulnera el dret a una educació pública de proximitat i genera incertesa i inestabilitat. A més, alerten que la recent privatització de les escoles Pineda i Xaloc redueix encara més les opcions disponibles i incrementa la pressió sobre la xarxa pública.
Davant aquesta situació, reclamen a les administracions una revisió urgent de la planificació educativa. Entre les seves demandes hi ha garantir que el nombre de places d’ESO s’ajusti al volum real d’alumnes que finalitzen primària, evitar desplaçaments forçats a altres zones i assegurar una distribució equilibrada de les línies educatives.
Així mateix, exigeixen transparència i rapidesa en la comunicació amb les famílies afectades, així com la presentació d’un pla concret que asseguri que tots els alumnes del barri puguin accedir a un institut públic adscrit.
Finalment, recorden que aquesta situació ja havia estat advertida fa anys, quan es van formalitzar les matriculacions a infantil, i lamenten que no s’hagi fet una planificació adequada malgrat el temps disponible.
Les famílies han manifestat que restaran a l’espera d’una resposta clara i de mesures efectives per part de les administracions competents.
El nou edifici de l’Institut Escola Pere Lliscart continua sense poder entrar en funcionament a causa de diverses incidències tècniques i administratives que impedeixen obtenir el permís d’ocupació necessari.
Segons ha pogut saber la comunitat educativa després d’una reunió recent amb la direcció del centre, actualment no és possible fer ús ni de les instal·lacions ni del pati del nou edifici. Entre els principals obstacles destaca la manca de potència elèctrica suficient, ja que el subministrament contractat és inferior al requerit per al correcte funcionament de l’equipament.
A aquesta problemàtica s’hi afegeixen dificultats en la legalització del sistema de calefacció. Concretament, les calderes de l’edifici antic i del nou no estan integrades en un únic expedient, tal com estableix la normativa vigent, fet que impedeix completar els tràmits administratius.
Davant d’aquesta situació, s’ha contactat amb el regidor adjunt d’Educació del Ajuntament de l’Hospitalet per demanar informació sobre l’estat dels tràmits i els terminis previstos de resolució. Tot i això, fins al moment no s’ha rebut cap resposta oficial.
La comunitat expressa la seva preocupació pel fet que es tracti de qüestions bàsiques relacionades amb la seguretat i la legalització de les instal·lacions, així com per la manca de transparència en relació amb els terminis de resolució.
Mentrestant, es continuarà insistint per obtenir respostes concretes i es mantindrà informada la ciutadania sobre qualsevol novetat.
Les obres que es van iniciar aproximadament un any segons cronograma s’havien d’haver finalitzat a finals de març tal com es va donar al seu dia el termini de construcció d’un any.
Segons han manifestat els pares del Pere LLiscart: “Es suposava que per febrer ens deixaven fer ús del pati que quedava i en març ja estaven fora”.
Una llarga història a l’entorn del nou edifici del Institut Escola Pere Lliscat. A principis de l’any 2025 es va anuncir l’inici imminent de les obres d’un nou edifici al costat de l’actual per substituir els barracons que es van habilitar a la plaça del Cadí. Aquest tenia que servir per cobrir la demanda existent en aquest centre.
Aquest anunci va sorprendre pares i professors. Més tard es va saber que el projecte estava aprovat des del 2021 i que la paralització de la construcció era pràcticament impossible, ja que comportaria altes penalitzacions per a l’Administració.
Despres de les protestes de la comunitat educativa del centre, representants de l’Administació van presentar un projecte amb algunes modificacions més d’acord amb les reivindicacions de la comunitat escolar. Entre elles, una ampliació del menjador escolar, l’habilitació del gimnàs i la biblioteca a l’edifici on actualment feien classes els nens d’Infantil. Aquest edifici estava previst que s’enderroqués en quedar afectada per una rotonda que es realitzaria al costat de l’escola. Recentment el ple municipal de l’Ajuntament de L’Hospitalet va aprovar una modificació del Pla Urbanístic per respectar l’edifici.
ERC+EUiA denuncia el tancament del Teatre Joventut i reclama alternatives per evitar un buit cultural a la segona ciutat de Catalunya
L’Hospitalet de Llobregat afronta un període de fins a tres anys sense activitat teatral pública estable arran del tancament del Teatre Joventut, l’únic equipament municipal dedicat a les arts escèniques. El grup municipal d’ERC+EUiA ha denunciat la manca de previsió del govern local, que ha clausurat l’espai fa tres mesos sense tenir encara adjudicat el projecte de reforma.
Segons el portaveu republicà i cap de l’oposició, Jaume Graells, el tancament respon a unes obres de reforma integral i millora de la climatització previstes inicialment per a dos anys. No obstant això, el projecte es troba encara en fase inicial, en exposició pública i pendent d’aprovació definitiva, fet que allargarà significativament els terminis.
Graells ha criticat que l’equipament s’hagi tancat sense disposar d’un calendari clar ni alternatives per garantir l’activitat cultural. “Ningú discuteix la necessitat de les obres, però sí com i quan s’ha decidit tancar-lo”, ha afirmat, alertant que les obres no es podran adjudicar abans de finals d’any, deixant el teatre inactiu durant mesos.
El portaveu ha advertit que aquesta situació genera “un buit cultural d’una magnitud inassumible” per a la segona ciutat de Catalunya i posa en risc el teixit cultural vinculat a les arts escèniques. A més, ha recordat que aquest tancament se suma al de l’Auditori de la Torrassa, que fins al 2023 donava servei a entitats locals.
Les associacions de teatre amateur també han expressat la seva preocupació pel futur d’iniciatives com “L’Hospitalet fa teatre”, una mostra consolidada que tenia el Teatre Joventut com a epicentre i que ara queda en una situació d’incertesa.
Davant aquest escenari, ERC+EUiA reclama al govern municipal calendaris realistes i espais alternatius per mantenir la programació cultural durant les obres. “La cultura no pot ser la gran oblidada”, ha conclòs Graells, advertint que la ciutat no mereix aquest nivell de desatenció.
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
