“Hem detectat dificultats perquè els serveis socials municipals atenguin com correspon als més vulnerables, i considerem que haurien d’accedir-hi sense entrebancs”

Merche García va rebre el premi “Si se puede” de mans de la PAH Ciutat de l’Hospitalet.

Entrevista a Merche García, Síndica de Greuges de l’Hospitalet

Merche García Villatoro (Cornellà, 1969), va ser nomenada Síndica de Greuges de l’Hospitalet per primera vegada el gener del 2018 i ratificada per unanimitat l’any 2023 pel plenari del Consell de Ciutat. A més, és educadora social per la Universitat Ramon Llull, té estudis de pedagogia en el lleure cursats a l’Institut Català de les Noves Professions i un màster de direcció d’organitzacions no lucratives, a l’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses (ESADE).

Té una àmplia experiència professional i associativa vinculada a l’Hospitalet, des del 1984 a través del món del lleure juvenil, i va ser assessora del Gabinet d’alcaldia de l’Ajuntament de l’Hospitalet entre el 1999 i el 2001.

1.- Quines són les principals funcions de la Síndica de L’Hospitalet?

La Síndica, que és la persona titular de la Sindicatura de Greuges, té les funcions que li atribueix el “Reglament Orgànic dels Òrgans de Defensa de la Ciutadania davant de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat: Síndic/a i Comissió de Suggeriments i Reclamacions”, especialment la defensa dels drets fonamentals i les llibertats publiques de la ciutadania davant l’actuació de l’administració municipal.

La Síndica gaudeix d’autonomia, independència i objetivitat en el compliment de les seves funcions de superivisió de les accions u omissions de l’administració municipal i els serveis municipals, no només a iniciativa de tercers sinó també a iniciativa pròpia.

2.- Quin tipus de queixa o reclamacions reps amb més freqüència?

L’àmbit que rep més queixes és el relacionat amb l’espai públic, especialment aquelles referides a la neteja dels carrers, la il·luminació, els soroll de les obres i també el soroll d’algunes activitats amb incidència a l’espai públic.

Els altres dos àmbits més freqüents són: la convivència i la seguretat, i els serveis socials. En relació al primer són especialment rellevants els referits a la convivència veïnal, on l’ajuntament ha d’actuar a través del servei de mediació i també de la guàrdia urbana.

En l’àmbit dels serveis socials, l’accés als serveis socials, l’atenció a les famílies pel motiu d’un desnonament, la falta d’ajuts socials i l’accés a l’empadronament especialment de les persones en situació de vulnerabilitat, són les queixes més freqüents.

Podríem dir que aquests són els àmbits que han destacat cada any, des de la posada en marxa de la Sindicatura, tot i que treballem en més de 15 àmbits diferents que han anat variant des de la seva creació.

3.- Quin consideres que és el principal repte per exercir la teva funció?

Des del meu punt de vista el principal repte és donar una resposta eficaç a la ciutadania, resolent el problema que ha ocasionat la seva queixa quan objectivament l’assisteix la raó. Això de vegades és fàcil, quan el propi Ajuntament rectifica durant la tramitació de la queixa, en altres casos és més complex. Hem de tenir en compte que, ni les resolucions de la Sindicatura ni les seves recomanacions són vinculants per l’Ajuntament.

4.- Com és la relació entre la teva oficina i el govern local de l’Hospitalet?

La relació de l’oficina dels Òrgans de Defensa de la Ciutadania no es limita al govern municipal sinó que també es relaciona amb tota l’estructura tècnica de l’Ajuntament. Al llarg dels set anys de la seva existència la relació ha anat evolucionant i cada vegada és més fluyida gràcies a que s’ha establert una dinàmica detreball que està funcionant i això permet instruir tots els expedients que arrigen en temps i forma.

Un àmbit de millora potser seria avançar en processos d’intermediació sense necessitat d’obrir expedient perquè podria ser més àgil la resposta a la ciutadania.

5.- S’han produït situacions en les que la Corporació no ha respost adequadament a les teves recomanacions?

Les propostes i les recomanacions de la Sindicatura sempre han obtingut resposta de la Corporació fins i tot per explicar els motius d’aquelles que no s’han acceptat. No obstant això, la mitjana de les acceptacions de les recomanacions se situa entre un 50% i un 55% depenent de l’any. Evidentment, ens agradaria que s’ampliés aquest percentatge atenent a que, quan es fa una recomanació, s’elabora i es motiva des de la base de que és viable i necessària per millorar el servei o l’activitat.

Tot i això, la Sindicatura no té competència en la gestió municipal i, com he dit abans, les seves resolucions no són vinculants, per tant és el govern municipal qui ha de decidir si l’accepta i la incorpora o no.

6.- Quan d’independent et sents del poder polític local?

Des del punt de vista formal, el Reglament Orgànic garanteix la independència de la Sindicatura i jo, personalment com a Síndica, em sento totalment independent i crec que és del tot necessari que sigui així per poder desenvolupar correctament les funcions que tinc atribuïdes. L’autonomia i la independència són essencials per poder analitzar els temes i donar resposta amb total objectivitat.

7.- Quins col·lectius de l’Hospitalet consideres més vulnerables o desprotegits actualment?

Evidentment les persones amb menys recursos econòmics, aquelles que es troben a l’atur, les que no tenen regulada la seva situació administrativa, les famílies amb infants en situació de desnonament, les que viuen al carrer, les que no disposen de padró… etc. En resum, totes aquelles persones més vulnerables amb dificultats per accedir a la sanitat, l’educació, l’habitatge i als serveis públics essencials en general, així com, als de l’Ajuntament en particular.

Un altre col·lectiu són les persones grans que, amb la implantació de les noves tecnologies s’han convertit en persones vulnerables perquè se’ls hi està limitant l’accés als serveis públics, bancaris, etc. En la majoria dels casos necessiten del suport d’un altra persona per tramitar temes que són de caràcter totalment personal, el que comporta facilitar les seves dades privades a terceres persones per poder portar a terme tràmits que presencialment podrien fer directament.

8.- Has detectat algun patró de discriminació o exclusió en l’accés als serveis públics ?

Des de la Sindicatura hem detectat especialment dificutats per accedir als serveis socials de persones i famílies vulnerables, i això, ens ha de fer pensar, quan el principal objectiu i la missió dels serveis socials és atendre i acompanyar a les persones, que es troben en situació de més vulnerabilitat social, les quals necessàroament, han de poder accedir-hi sense entrebancs.

També, reitero les limitacions per accedir a fer gestions de caràcter general sobretot, com deia abans, derivats de la implantació de les noves tecnologies.

9.- Com valores l’accés a l’habitatge a la ciutat des del punt de vista dels drets ?

El dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat es contempla a l’article 47 de la Constitució, que obliga als poders públics a promoure les condicions necessàries que garanteixin la igualtat en l’exercici dels drets i a establir les normes pertinents per fer-ho efectiu. En el mateix sentit es pronuncia l’article 47 de l’Estatut d’ Autonomia de Catalunya, el qual, al seu article 137, atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’habitatge.

La manca d’habitatge és un greu problema, i més quan parlem d’una ciutat amb una densitat molt alta, sense espai per generar més habitatge. Falta habitatge públic i els preus s’han desbocat i, tot i tenir feina, a moltes persones els hi és gairebé impossible accedir a un lloguer en règim de mercat lliure.

D’altra banda, a la Sindicatura cada cop arriben més persones posant de manifest les dificultats per accedir a un habitatge. La majoria perquè han patit un desnonament, molts viuen en locals que els hi lloguen com si fossin habitatges, amb preus molt alts i sense cèdula d’habitabilitat.

A més d’aquests col·lectius, existeix una problemàtica general per accedir a l’habitatge que no afecta exclusivament a la nostra ciutat. Penso que és un dels problemes més greus que tenim com a societat i per això cal que els poders públics adoptin mesures realistes per assegurar l’accés a un habitatge digne.

10.- Quantes queixes s’han presentat l’últim any?

L’informe anual, publicat a la pàgina web de la Sindicatura i presentat al Ple Municipal ordinari del mes març, recull el detall de totes les queixes presentades durant l’últim any. En resum, al 2024 hem realitzat 647 accions d’aquestes 22 han estat gestions d’intermediació i 162 expedients oberts que incorpora els tramitats com a queixes, greuges, suggeriments i iniciatives d’ofici.

11.- Has detectat que hagi incrementat la participació ciutadana?

En relació amb la Sindicatura sempre hem treballat amb les entitats de la ciutat perquè ens traslladin les seves inquietuds i les problemàtiques que detecten. Les entitats estan molt a prop de la ciutadania i molt implicades en els temes socials que els hi afecten. Moltes vegades arriben més enllà que les pròpies administracions i, per tant, ens interessa molt conèixer de primera mà tot allò que ens puguin transmetre. Hem de dir que sempre que les hem convocat hem rebut molt bona resposta i una alta participació per part de les entitats.

Amb caràcter general, a la ciutat crec que cada vegada funcionen més les xarxes d’entitats i de persones individuals que s’uneixen per defensar temes socials que els hi són comuns. La participació ciutadana, des del meu punt de vista, és fonamental per tenir una ciutat compromesa en donar resposta a les necessitats dels seus veïns i veïnes. Cal escoltar a la nostra ciutadania, estimular la seva participació, no només perquè tenen dret a prendre part en les decisions col·lectives, sinó també per fer realitat el sentiment de pertinença.

12.- Quins han estat els temes més recurrents en les reclamacions dels últims mesos?

Doncs es manté la mateixa línia que hem comentat abans en temes relacionats amb l’espai públic, la convivència i la seguretat i els serveis socials.

En els últims mesos, potser el que més preocupa són els temes relacionats amb l’atenció de serveis socials a les famílies amb infants que es troben en una situació molt vulnerable i han acabat vivint al carrer. En aquests casos, cal més suport i sensibilitat per part dels serveis socials, no podem tenir infants que visquin al carrer.

D’altra banda, arriben queixes perquè hi ha infants a la ciutat amb dificultats per accedir a l’escola i la sanitat perquè no estan empadronats i, això, és molt greu. Cal fer efectiu el dret i deure de totes aquelles persones que resideixen al municipi, de ser inscrites al padró municipal d’habitants, el qual és responsabilitat de l’Ajuntament. Cal ser conscient que la negativa a empadronar a una persona que resideix al municipi comporta una vulneració dels seus drets.

13.- Quin percentatge de les teves recomanacions han estat acceptades per l’administració

Com hem comentat abans és variable segons l’any. Concretament l’any 2024, el 81% dels expedients que havíem tramitat incorporàvem recomanacions o propostes de les quals han estat acceptades el 53,3 %.

14.- Tens previst impulsar algun informe o investigació monogràfica pròximament?

La Sindicatura treballa en dues iniciatives d’ofici que es van iniciar l’any passat. Una relacionada amb la disponibilitat d’habitatge social a la nostra ciutat i el funcionament de la mesa d’emergència social i un altra iniciativa en relació als recursos de la ciutat, fora de l’horari lectiu, que estan a disposició de les famílies amb infants que pateixen alguna discapacitat.

15.- Quines millores proposaries per enfortir la figura del/la Síndic/a local?

La Sindicatura de Greuges de l’Hospitalet es va crear fa set anys. És comparativament jove en relació amb altres Sindicatures locals, com per exemple seria el cas de Lleida que aquest any celebra el seu 35è aniversari. Per tant estem en un procés de consolidació i evolució interna.

Des del punt de vista extern les Sindicatures locals pateixen d’una legislació molt minsa, per això, la seva conformació en els diferents municipis és dispar, si bé es visualitza, tant internament com externament, com una Institució autònoma i respectada per l’administració.

Com a resposta a aquesta situació, al Parlament de Catalunya, s’està tramitat una Llei de Sindicatures locals, que proporcionarà un marc jurídic comú el qual ajudarà a enfortir la Institució.

16.- Quins missatges t’agradaria enviar als ciutadans que encara no coneixen la teva feina?

Doncs, en primer lloc, els hi diria que la Sindicatura està aquí per ajudar i defensar als veïns i veïnes de la nostra ciutat, per tant, davant de qualsevol dubte, es poden apropar a la nostra oficina per compartir la seva preocupació perquè sempre els atendrem.

Nosaltres treballem per atendre les queixes, les reclamacions i els suggeriments que ens trasllada la ciutadania, encara que de vegades no es puguin resoldre. Considero important que la ciutadania tingui una Institució on pugui traslladar les seves problemàtiques i que des d’aquesta, es proposin les mesures necessàries a l’Ajuntament per donar-ne resposta.

D’altra banda animo a conèixer la feina de la Sindicatura a través de la nostra pàgina web on pot trobar tota la informació sobre el seu funcionament.

Crítica dels republicans sobre un projecte d’aparcament de bicicletes que fa un any que no funciona i que ha costat mig milió d’euros dels fons Next Generations

Encara no han començat a funcionar,i ja estan fora de servei.

Insistència sobre la necessitat que el govern deixi d’actuar per lliure i s’avingui al pacte d’alguns aspectes claus de la gestió municipal

“Això és pur teatre. Fa res que el grup municipal d’ERC-EUiA va qüestionar el nou sistema d’aparcaments de les bicicletes a la ciutat que porta instal·lat fa a prop d’un any sense posar-se en funcionament, i ara diu el govern local que aquest sistema estava previst que entrés en funcionament a principis del mes de juny”. L’anunci de l’ajuntament ha provocat estupor dins el grup republicà i el seu portaveu, Jaume Graells, ja pensa que, efectivament, l’oposició municipal comença a influir decisivament en les accions del govern. Estan convençuts que la pregunta en el ple municipal i l’anunci de la convocatòria de premsa sobre el tema de la mobilitat, ha produït aquesta insospitada reacció municipal.

Els aparcaments de bicicletes motiu de l’anunci del govern es financen amb els fons Next Generations amb un cost aproximat de 550.000 euros. El portaveu republicà lamenta un cop més, la falta de planificació del govern municipal: “Hem vist com durant mesos, des de fa més d’un any, instal·laven aquestes estacions sense posar-les en servei, i algunes ja estan vandalitzades”, i ha afegit que “això evidencia la absoluta incompetència amb la que opera aquest govern”.

Per Graells, a més, la iniciativa és un malbaratament escandalós dels recursos europeus, perquè no hi ha demanda d’aquest tipus d’instal·lacions i perquè ja existeixen aparcaments gratuïts. De fet, aquests nous aparcaments competiran amb el sistema metropolità del BICIBOX sense que estiguin integrats en l’entorn metropolità. Per tant, segons els republicans, és tracta d’un servei innecessari i una despesa de recursos que podrien haver-se dedicat a altres necessitats més peremptòries.

A banda de la despesa, fins ara absolutament inútil, que ha suposat la instal·lació d’aquests aparcaments, s’haurà que comptar amb els diners del manteniment i amb la seva restauració perquè ja existeixen algunes d’aquestes instal·lacions que han patit actes vandàlics i que estan inservibles. Jaume Graells va confirmar a banda que, en el seu moment, ningú va preveure la seva connexió amb el sistema general de l’AMB, cosa absolutament incomprensible.

Més enllà de les denúncies realitzades per part del portaveu republicà, l’aspecte clau a tenir en compte és que a l’hora del disseny d’aquesta xarxa, segons Graells, no s’ha consultat als usuraris dels estacionaments i a les associacions d’usuaris de les bicicletes urbanes. El grup municipal republicà ha sol·licitat novament al govern municipal la creació d’una Taula d’Usuaris de la Bicicleta on puguin participar tots els afectats: entitats, partits i persones usuàries.

Finalment els republicans denuncien que “les ocurrències del govern ens surten molt cares i la factura l’acabarem pagant tots els veïns i veïnes de l’Hospitalet” i assenyalen altres fracassos dels socialistes a la ciutat com el fallit model Mobike “la posada en marxa de la bicicleta compartida metropolitana amb un any de retard perdent les bonificacions per a les persones usuàries de l’Hospitalet i sense que s’hagi desplegat correctament, o una xarxa ciclable encara amb forats i deficiències.”

La insistència al govern per tal que “deixin de fer polítiques d’esquenes a la ciutadania, improvisant des del despatx, i sense tenir en compte les necessitats reals de la gent”, torna a posar novament sobre la taula la necessitat que el govern local abandoni la política de l’arbitrarietat i l’ensimismament i s’avingui a consensuar amb tota l’oposició aspectes de la gestió que, segons Graells, ja és ben evident que ells sols son incapaços de fer prosperar.

Una negligencia escandalosa que no tiene respuesta política, pese a las múltiples quejas de los vecinos sin resultado alguno

Los peatones de la calle Floridablanca denuncian el incumplimiento continuo de los conductores que circulan sin problema alguno por una zona declarada libre de coches

Ya he escuchado en más de una ocasión que a las personas hay que decirles la verdad, aunque a veces no les guste oirlo, porque lo peor de todo es sentirse engañado. Y esto es lo que ha pasado con los vecinos de la calle Floridablanca de Pubilla Casas. Les prometieron una calle pacífica y lo único que han conseguido con la transformación es convertirla en más peligrosa que antes, cuando era una calle más de las miles que hay en l’Hospitalet. Los vecinos han denunciado el caso sin que nadie les haga ni caso.

El proyecto aprobado e informado a los vecinos era idílico. Una zona restringida al tráfico en la calle Floridablanca entre Belchite y Tomás Giménez. El propio proyecto ya justificaba la viabilidad del cambio puesto que el tráfico que debía pasar por esta calle se podía desviar por otras, concretamente por Belchite/Amadeu Vives y por lo tanto “era factible cerrar este vial al tránsito de paso”.

El proyecto señalaba que para el corte del tráfico era necesario crear zonas de estancia. Además, tenía facilidades, como que no existía ningún vado en la misma por lo que no habría ningún impedimento para hacer todo el tramo escogido pacífico, libre de coches.

Los vehículos hacen caso omiso a la señalización.

Una de las sugerencias era que para hacerlo efectivo y libre de aparcamiento, se había que ocupar el espacio con mobiliario urbano. Podría contarse con la colaboración de la escuela para llenar la zona. El único problema era buscar la reubicación de los contenedores.

Los vecinos están indignados. Desde hace años se han quejado al ayuntamiento y a las diferentes organizaciones políticas “pero no sirve para nada”. “Los vecinos fuimos engañados. Se nos prometió que fuera una calle pacífica, libre de circulación, pero los coches siguen pasando como antes. Un proyecto inútil, incluso. El mismo grupo municipal que gobierna esta ciudad nos ha contestado, ante las reclamaciones de los vecinos por el paso del camión de la basura, que este tenía que pasar sí o sí por esa calle habiendo otros posibles recorridos”.

La calle tienes dos señales que impiden la circulación, pero los coches y las motos siguen pasando a menos de un metro de las personas que se sientan en el mobiliario urbano, precisamente con la intención de hacerlo más inaccesible. “Algunos conductores se permiten aparcar e insultan, incluso, a los que caminamos por la calle”, dice uno de los vecinos afectados.

Pero los coches y motos siguen pasando a menos de un metro de las personas que se suelen sentar en los dados que hacen de bancos. “En l’Hospitalet existen algunas calles con la misma problemática que la nuestra, pero los vecinos no se quejan”, se lamentan los vecinos.

A pesar del mobiliario urbano instalado para impedir que los coches circulen por la calle, lo siguen haciendo.

Una situación indignante por el incumplimiento de los conductores que circulan por la calle cuando lo tienen prohibido sin que nadie les diga nada. “Es la zona por donde salen los niños de la escuela y donde juegan de manera general. Los fines de semana sobre todo, hay muchos niños que se ponen a jugar a la pelota en esta zona, pero los coches siguen pasando sin que nadie los sancione”, dice un representante de los vecinos.

“Es un escándalo que esto pase, pero es más escándalo que no tenga respuesta política”, sentencia este vecino. “Ya hubo un accidente el año pasado y seguramente en el futuro habrá más porque esta situación se repite de manera habitual y nadie le pone remedio. Lo peor es el dinero que se gastó el ayuntamiento para nada y encima está claro que nos engañaron y ahora no se quieren hacer responsables de la situación”.

Lamentablemente, ya se ha producido algún accidente.

Veïns, entitats i partits polítics demanen la rehabilitació urgent del Pont d’en Jordà que uneix Santa Eulàlia amb La Torrassa, en el 90 aniversari de la seva construcció

Els veïns, aquests darrers dies, han guarnit el pont commemorant l’aniversar

Al 2021 es van aprovar 322.000 euros per fer efectiva la seva rehabilitació, però quatre anys després el pont continua deteriorant-se

Veïns, entitats i partits polítics de l’oposició reclamen la rehabilitació del Pont d’en Jordà que fa uns dies, el 7 d’abril passat concretament, va fer 90 anys de la seva inauguració. Les tracta de l’emblemàtic pont que uneix les barriades de Collblanc-La Torrassa amb Santa Eulàlia.

El pont —poc anys abans havia arribat el metro fins a l’Hospitalet—, es va construir gràcies a les reivindicacions dels veïns. Va ser dissenyat pel gabinet d’arquitectes Eiffel, quan s’havia fet molt perillós passar d’un barri a l’altre travessant les vies del tren. Els veïns, encapçalats per Josep Jordà que després va arribar a ser alcalde, va ser un dels impulsors, juntament amb els veïns, de la construcció del pont. Va ser finançat pels ajuntaments de l’Hospitalet i Barcelona i pel Metro tot i que, quan va ser inaugurat, al 1935, no se’l va convidar per ser un home d’esquerres malgrat que vivia a pocs metres del pont.

Els veïns, aquests darrers dies, han guarnit el pont commemorant l’aniversari, amb llaços de colors i van col·locar una pancarta, en un dels seus extrems, on es podia llegir: “Pont d’en Jordà, faig 90 anys i l’ajuntament no em cuida”.

Carme Rimbau, presidenta de dues associacions (Associació Castell de Bellvís i del Centre d’Estudis de l’Hospitalet), i impulsora de l’acte, va llegir un manifest en el qual es denunciava que era “una vergonya que el pont estigui així i també és perillós. Fa anys que reclamem que es rehabiliti”. El comunicat, com si estigués escrit en primera persona pel propi pont afirmava que: “avui celebro 90 anys i no m’han fet ni un trist taller de xapa i pintura”.

El Pont d’en Jordà, també conegut com a pont de la Torrassa o de Santa Eulàlia, està declaratcom a bé cultural d’interès local (BCIL) i necessita una rehabilitació des de fa anys a causa del seu mal estat. Novament són els veïns els que reclamen aquestes millores i encara que l’ajuntament ha realitzat inspeccions i manifesta que no té danys estructurals, reconeix que s’han de fer millores al paviment que es converteix en relliscós quan plou i acumula l’aigua i s’embarra per la qual cosa obliga a mirar per on es trepitja en aquestes circumstàncies. Hi ha també forats i punts rovellats que demostren deixadesa i que anuncien perill.

El passat 14 de febrer del 2023 el ple municipal de l’Ajuntament va aprovar un projecte iniciat al desembre de 2021 per a la seva rehabilitació per un import 322.737 euros. Les obres estaven previstes que finalitzessin a finals de l’any passat, però ni es van iniciar perquè l’empresa va renunciar a les obres per l’increment del cost dels materials.

Actualment lel govern local està treballant per contractar una empresa que revisi el projecte i actualitzi els preus dels materials. Quan ja estigui resolt, caldrà licitar les obres.

Pel que sembla, durant aquest estiu s’iniciarà la construcció d’unes noves escales mecàniques per accedir al pont que podrien estar enllestides cap al mes de novembre.

El dia de l’aniversari es va realitzar un acte reivindicatiu on es tornava a reclamar la seva rehabilitació i al qual van assistir entitats com la Plataforma Stop Degradació Collblanc-La Torrassa. “Això es historia ferroviària —afirma Jordi Prats de l’Associació d’Amics del Ferrocarril de l’Hospitalet— perquè ja no es fan ponts d’aquest estil. I a sobre es tracta d’un pont molt útil i molt utilitzat, ja que hi passen centenars de persones cada dia”. I es pregunta molt sorprès: “Com és possible que s’hagi arribat a tenir-lo així i que tinguem que suportar tanta deixadesa?.

Altres entitats assistents a la concentració van ser la Marea Pensionista, les AA.VV. Som Santa Eulàlia i Collblanc-La Torrassa i els partits de l’oposició com el PP, amb Sonia Esplugas, que va reclamar l’activació de la licitació de forma urgent.

Manuel Domínguez, portaveu de L’Hospitalet En Comú-Podem va mostrar també la seva indignació per l’estat del pont i va assegurar que “és cert el tema de la licitació” tot i que considerava que mai no s’hauria d’haver arribat a aquesta situació. Precisament, un dels acords entre aquesta organització política i el PSC per aprovar els Pressupostos del 2025, recorda Domínguez, era “prioritzar aquesta licitació del pont d’en Jordà i la prospecció arqueològica del Castell de Bellvís”.

Un 15% dels locals comercials tenen algun tipus d’irregularitat després de ser inspeccionats pels tècnics municipals

Un 5% dels guals de la ciutat no estan censats i a 452 se’ls ha requerit l’adequació a la legislació vigent o l’alta al cens

Prop de 2062 locals (dels 14.500 en funcionament) i 244 guals (dels 4561 existents) es trobaven en situació irregular després de la inspecció realitzada pels tècnics de l’ajuntament. La verificació s’ha realitzat durant sis mesos (de juliol a desembre de l’any passat) i els resultats s’han donat a conèixer recentment.

Els tècnics sol·licitaven als locals la referència cadastral per actualitzar-la a més de preguntar quins tipus de residus generaven. De les irregularitats detectades, la més destacable és que no constava cap activitat i en d’altres era diferent de la que estava registrada als arxius municipals. A partir d’aquesta inspecció se li ha requerit als propietaris actualitzar la documentació.

La inspecció ha estat realitzada per 37 agents procedents del Pla Local d’Ocupació de la Xarxa de Governs Locals, finançat per l’Ajuntament de l’Hospitalet i la Diputació de Barcelona. Els inspectors feien una inspecció ocular i una entrevista amb els propietaris dels locals comercials a qui requerien la documentació.

Les dades s’introduien mitjançant una aplicació l’HGeoinventari, desenvolupada pel mateix ajuntament. Un segon equip de treball les processava i finalment eren els funcionaris els qui les revisaven.

Aquesta campanya ha servit a l’Ajuntament per disposar d’un mapa actualitzat de les activitats comercials que es desenvolupen a la ciutat, que permetrà planificar més eficientment els serveis municipals com la recollida selectiva de residus i els serveis de neteja, a més d’actualitzar les bases de dades tributàries. Per l’Ajuntament, és una eina essencial per poder prendre decisions futures que optimitzin l’eficàcia dels serveis a la ciutadania.

Pel que fa als guals, se n’han revisat 4561 i una de les comprovacions era si estaven vigents. També es va inspeccionar la senyalització, la pintura i les mesures si eren les correctes i si els rebaixos complien la normativa. Un cop analitzades totes les dades, els inspectors han obert 452 expedients on es requereix al propietari l’adequació del gual a la legislació vigent o la seva alta al cens.

Aquest treball d’inspecció dels locals comercials i els guals també s’ha aprofitat per revisar 3256 plaques per poder programar en el futur la seva reparació o substitució.

Indignació entre veïns, la Marea Blanca i l’oposició municipal, davant la renúncia del nou Hospital General (Creu Roja), per part de l’alcalde

David Quirós va afirmar a la TV de l’Hospitalet que no seria lògic continuar demanant un nou hospital si arriba el Clínic i tenim l’Hospital de Bellvitge

Les declaracions realitzades per David Quirós en una entrevista a la Televisió de l’Hospitalet, posant en qüestió la construcció del nou Hospital de la Creu Roja als terrenys de Can Rigalt, davant la ubicació del nou centre del Clínic a la Diagonal entre els municipis de Barcelona, Esplugues i l’Hospitalet, ha creat indignació entre els veïns, el moviment Marea Blanca i l’oposició.

“No seria lògic continuar demanant un hospital (el substitut de l’Hospital General de l’Hospitalet—Creu Roja), quan n’arribarà un altre com el Clínic i tenint com tenim l’Hospital de Bellvitge”, va dir l’alcalde Quirós el passat 11 d’abril a la Televisió de L’Hospitalet.

Membres de Marea Blanca, moviment en defensa d’una sanitat pública, han manifestat que continuaran reclamant la construcció de l’Hospital on els va prometre fa 20 anys la consellera de Sanitat, Marina Geli, que els va mostrar fins i tot una maqueta de com seria el nou equipament sanitari.

Més dura ha estat la portaveu del PP, Sonia Esplugas, que ha denunciat l’actitud de l’alcalde: “Les paraules de Quirós demostren que el govern és una combinació d’ineptitud i conformisme sistemàtic”. I ha afegit: “Presideix un govern desorientat que actua a cop de like. El problema, entre d’altres, és que no s’hauria de demanar la construcció… hauria d’estar construït de fa anys. Un cop més, els veïns de Barcelona passen per davant dels de l’Hospitalet, per culpa d’un govern que no lluita pels seus interessos/necessitats”.

També Manuel Domínguez de LH-En Comú Podem ha declarat que “renunciar a un hospital propi de l’Hospitalet per la proximitat del nou Clínic és renunciar a una necessitat, a garantir un dret. La nostra població no està atesa correctament malgrat tenir molts altres hospitals a prop. La qüestió no és tenir a prop 2, 3 o 4 hospitals, és tenir quiròfans, llits, professionals de la salut, places d’urgències suficients per habitant. L’Hospitalet ja té gairebé 300.000 habitants: com garantim aquestes necessitats? Cal una infraestructura hospitalària específica per a la població de l’Hospitalet”.

Alguns representants de l’oposició havien requerit a l’alcalde que es posicionés en aquest debat, originat a la ciutat després de l’anunci de la construcció del nou Hospital Clínic en uns terrenys situats entre els municipis de Barcelona, Esplugues i l’Hospitalet, a prop dels barris del nord i de la pastilla de Cant Rigalt.

David Quirós va manifestar, això sí, que els veïns de l’Hospitalet han de tenir una atenció sanitària de qualitat a la ciutat i no com passa actualment que els malalts amb determinades patologies o segons el nivell d’assistència han d’anar a l’hospital de Sant Joan Despí, Moisés Broggi. Tots aquests temes, ara mateix molt dubtosos, s’han de resoldre el més aviat possible i no té cap sentit esperar 10 anys que és la previsió que es té ara mateix per a la construcció del nou Hospital Clínic.

Els moviments en defensa de la Sanitat Pública ja han posat el crit al cel perquè allò que s’imaginaven s’està fent realitat: la ciutat pot perdre un gran centre sanitari de referència com és l’Hospital General de l’Hospitalet.

David Quirós va manifestar la necessitat que tots els veïns de l’Hospitalet siguin atesos a la ciutat però és evident que si no s’actua d’immediat el problema s’agreujarà. “Disposem d´una xarxa de CAP’s, CUAP, tenim a més uns centres d´assistència primària en projecte, i tenim dos hospitals”, va dir l´alcalde, que va afegir que “a l´actual Hospital General d´Hospitalet antic Creu Roja, s’ha de fer una inversió, i caldrà veure què passarà en el moment que es posi en marxa el Clínic, cap a on s’haurà de dirigir l’actual centre sanitari. Cal tenir en compte que disposem de l’Hospital de Bellvitge”.

Una altra de les qüestions plantejades és el futur del terreny on es pensava ubicar el nou Hospital General. L’alcalde no es va definir, encara que sí que va manifestar: “Veurem quin és l’impacte del nou Clínic, com es pot redirigir la Creu Roja i que ha de passar amb aquells terrenys on s’havia de construir el nou Hospital General”.

La realitat és molt tossuda. Els components de la Marea Blanca de l’Hospitalet venen reivindicant de fa anys una sanitat pública de qualitat, cosa que no passa a l’Hospitalet degut sobretot per la saturació dels ambulatoris i dels CUAP, on per ser atès existeixen demores de fins a tres hores. “Necessitem més inversions als CAP, un 25% del pressupost sanitari, per no saturar les urgències dels hospitals”, ha manifestat Miguel Mansergas del moviment Marea Blanca.

Precisament una de les reivindicacions d’aquest moviment, era la construcció del nou hospital de la Creu Roja perquè els veïns dels barris del nord, a l’entorn de 150.000 habitants potencials, no s’haguessin de desplaçar a l’Hospital de Sant Joan Despí, actualment també saturat. Tenint en compte, a més, que l’Hospital de Bellvitge és un centre de referència no només de l’Hospitalet sinó també de part de la comarca del Baix Llobregat i del Penedès.

L’Estaca ja va fer referència a aquesta qüestió fa unes setmanes:

La construcción del nuevo Hospital General de l’Hospitalet en el limbo, por el proyecto del nuevo Hospital Clínic de Barcelona

Pilar Massana: “la guerra és un fracàs de les relacions humanes”

M Pilar Massana i Llorens (Solsona, 1951) va ser guardonada amb el premi “Memorial per la Pau Joan XXIII” en un multitudinari acte recent que es va celebrar a l’Auditori Barrades de l’Hospitalet. El guardó que atorga la Universitat de la Pau li reconeix un compromís incansable a favor de la pau al món i com activista i lluitadora a favor dels drets socials.

Durant l’acte, es va recordar la seva trajectòria com treballadora social, com a portaveu de la Plataforma “No a la Guerra” i com a integrant de moltes altres causes en defensa dels drets de les persones i al costat dels més desafavorits

Des de 1973 treballa a l’Hospitalet de Llobregat. Al final de la dictadura franquista va iniciar-se en el treball comunitari al barri de Can Serra i, des de 1979, als Serveis Socials de l’Ajuntament amb el primer ajuntament democràtic. Al llarg de la seva vida ha treballat a tots els barris de la ciutat. Va ser regidora entre 1995 i 1999 en la llista d’Iniciativa per Catalunya i després en la d’Esquerra Unida i Alternativa.

L’any 1984 va participar activament en el referèndum ciutadà contra l’entrada d’Espanya a l’OTAN. Va viatjar a Nicaragua, als camps de refugiats sahrauís, a l’Iraq, als camps de refugiats palestins del Líban, i a Bolívia, en missions de solidaritat i de pau. Va estar vinculada de manera molt directa dins la Plataforma Aturem la Guerra, de la qual va ser una de les portaveus.

Sòcia fundadora del Centre d’Estudis de l’Hospitalet des de 1983, i presidenta des del 2007 fins al 2010, ocupa ara el càrrec de vocal de la junta l’entitat. Ha estat guardonada amb la Medalla d’Or del Treball Social 2013, per la seva trajectòria professional i en defensa dels drets socials. A l’any 1982 es va casar amb Jaume Botey i Vallès i actualment és presidenta honorífica de l’Associació Llegat Jaume Botey i Vallès.

Que n’opines del premi que t’han donat?

Vaig quedar molt gratament sorpresa. No m’ho esperava gens. No em sento mereixedora de cap premi especial. Soc una dona que he participat en moltes causes semblants com aquesta. No esperava mai cap premi.

Sento que la meva lluita es molt similar a la que fan moltes persones com jo. No he fet res particular. I si al final ho vaig acceptar, va ser perquè vaig pensar que hi havien moltes persones que se sentirien representades amb el premi. La mateixa assistència de la gent a l’acte em confirma això, molta gent es va sentir premiada amb mi.

Quants anys portes en la lluita per la pau?

Una cosa es el treball organitzat i l’altre son les idees que vas treballant, que vas compartint amb altra gent. Aquest any es complirà el 50 aniversari del moviment d’objecció de consciència de Can Serra en contra de la obligació del servei militar. Jo hi vaig participar. Era la treballadora social del barri.

De manera més visible va ser amb el moviment en contra de la guerra a l’Irak. Abans del 2003. Em van elegir diverses vegades com una de les portaveus. Però per mi no es la lluita per separat. Uneixo la lluita pel benestar, per la convivència, pel dret social de la gent, la professió, amb la lluita per la Pau. La meva professió ha estat impregnada per aquests valors: de cuidar-nos, d’opinar, de tenir sentit crític, de ser protagonistes de las nostres vides.

Creus que s’ha avançat en la lluita per la pau?

No. Hem retrocedit en quant a valors. Tenim les ments militaritzades. Acceptem amb els ulls tancats que la única solució son les armes i la llei dels mes fort. Es mentida. S’ha demostrat que no es així i que no s’arreglen els problemes fent guerres. Hem retrocedit i molt.

Quan veus que hi ha tants conflicte bèl·lics, tant dels que es parlen als mitjans de comunicació com dels que no se’n parla tant, que en penses?

Es així. Dels conflictes que es parlen com es la guerra de Ucraïna o el genocidi contra el poble palestí que el veiem cada dia, ens causen una impermeabilització i pensem que això no va amb nosaltres.

A part que les informacions que rebem son parcials. Només rebem una versió de una part. No rebem versions que ens qüestionin per què hem arribat a aquest punt.

No tenim informació crítica, verídica… tot això val diners. Persones que es desplacin per a escoltar, investigar amb uns i altres i que ens donin la seva versió. No pots fiar-te de la noticia del més potent.

Deia Noam Chomsky que per saber si els mitjans informen de una manera o d’una altra s’ha de saber qui forma part del Consell d’Administració del mitjà de comunicació i qui inverteix en aquest mitjà…

A tu t’han donat el premi, però darrere teu hi ha d’haver molta gent organitzada…

No hi ha molta gent organitzada en aquest tema. Hem retrocedit en els últims temps a nivell social. Però si que hi ha molta gent que està per la Pau. Això no vol dir que tinguin la confiança que es pugui aconseguir. La ciutadania te un cert pessimisme i pensa que no es pot fer res, que això es així i que guanya el més fort.

Jo no estic d’acord amb aquesta postura. En la mesura que renunciem a les possibilitats que tenim cadascú de nosaltres com ciutadans d’un país “lliure” democràtic amb dret d’opinar i organitzar-nos, perdem una gran oportunitat. Nosaltres som una minoria privilegiada. Com podem ser pessimistes? Tenim unes possibilitats que no tenen altres. Jo m’ho crec molt i ho faig servir. L’utilitzo, m’organitzo i dedico el temps a aquestes coses. Penso, busco i m’organitzo.

Estem massa parcialitzats en els moviments socials. Per exemple, l’habitatge es el problema numero 1. Ara està sorgint la protesta contra aquesta situació. I potser la gent no uneix prou aquestes reivindicacions. En la mesura en que dediquem diners per més armament, es sostreurà per altres coses. I la seguretat no ens vindrà de la major capacitat d’armament sinó que vindrà resolent les primeres necessitats com es l’habitatge, el treball, el canvi climàtic. Es un fracàs social que hi hagi tanta gent que no pugui llogar un pis i que cada vegada tinguem més gent al carrer i en situacions realment molt precàries.

Insisteixo, no m’ho crec que no hi hagin retallades si s’incrementa el pressupost per armament. Els diners no es multipliquen sols. S’han de dedicar a allò necessari per tenir una vida “vivible”. No sols pels que tenim pensió, treball o casa, sinó per tota la gent. Hi ha possibilitats objectives perquè això sigui possible.

Creus que els mecanismes actuals per la resolució de conflictes és l’adequada?

Confiem massa en les armes. I no dediquen recursos per la mediació, per la diplomàcia, per entendre’ns, per conèixer. Els conflictes armats al final es resolen en una taula. I si es així, per què no es parla abans i es busquen altres mecanismes preventius?. Ens estalviaríem milers de milions en pèrdues i destrosses.

Després la mateixa gent que provoca la guerra, moltes vegades fa el negoci de la reconstrucció. Això afavoreix a molt poca gent. La gran majoria hi posa patiment, dolor, pèrdues de vides, mutilacions físiques, invalideses psicològiques i mentals que queden per anys i anys. Les guerres ocasionen moltes pèrdues.

No penses que l’educació per la pau hauria de començar a l’escola?

Ha de començar a l’escola, segur. Però sempre es pot començar en qualsevol nivell. S’han de construir ponts per resoldre conflictes, per posar-nos d’acord sense condicions de violència. És un canvi de paradigma. És un canvi de mentalitat. La guerra es un fracàs de les relacions.

Ens cal un altra escala de valors. El moviment pacifista creu que cal promoure altres eines com la resistència pacífica i no violenta, la desobediència civil, el boicot, etc.

Però dona’t compte que en els partits d’esports infantils, de vegades, els arbitres han de cridar l’atenció els pares per que no fomentin la violència en els seus fills. Per això, no només a l’escola, a la feina, al carrer a tot arreu.

Com veus el futur pensant que cada vegada la societat està més radicalitzada, els rics són més rics i els pobres més pobres?

No hi pot haver benestar amb aquesta diferencia i desigualtat tan grans com las que hi ha ara. Actualment, el benestar d’uns quants, passa per que cada vegada hi hagi menys gent que tingui benestar. Hi haurà un punt en que no podrem anar pel carrer. En canvi, ens donarà tranquil·litat a mi i als meus veïns, que hi hagi molta gent que estigui mitjanament bé. Aquesta tendència a l’acumulació indefinida es una pornografia política. No es pot aguantar. Es un desastre.

Que n’opines de la multiculturalitat al món?

Estem en un mon globalitzat. Les comunicacions ens faciliten anar d’un punt a un altre sense cap problema. I a nivell de la economia igual. Hem de buscar la manera de conèixer, conviure, d’entendre’ns i de respectar-nos i treure lo millor de cada casa. Pensar que els que som d’aquí som els que sabem i els de fora son els indesitjables o que només els necessitem per a que ens cuidin quan no podem fer-nos càrrec dels nostres vells o que vinguin a que ens netegin, és una barbaritat.

La multiculturalitat entesa com un mon plural, amb costums diferents, amb religions diferents, amb color de pell, de vestimentes i d’olors diferents, és el que tenim i per tant hem de tenir la voluntat de conviure tots. Hi han experiències boniques a l’Hospitalet: la llavoreta del fórum de les religions, la llavoreta de la coral veus del món, gent que està aprenent català i que son de diferents llocs i que canten amb gent d’aquí. A través de la música és una manera d’aprendre la llengua i de vincular-se, son experiències molt boniques. Segur que n’hi ha més.

Tot aquest reconeixement del diferent, exigeix un esforç però també una voluntat i ens mou de la nostra zona de confort. Qui son, d’on venen, què parlen… i a ells els ha de passar el mateix. Tot el que sigui comunicar, conèixer, relacionar-se, ajudar-se, ens fa millors persones.

Com veus el futur del món amb tota la situació endegada als USA amb el Trumpisme?

Jo el veig molt insegur. Estem vivint un canvi d’època. Les normes internacionals que es van fer de convivència després de la Segona Guerra Mundial, de la multilateralitat, d’escoltar-se uns als altre, de las Nacions Unides, de la Declaració Universal dels Drets Humans… tot això s’està anant a “pique”.

Jo crec que anirà molt malament, però també tinc confiança que els que han votat a Trump i que aquí voten opcions similars, reaccionin.

Però també penso que hi ha reaccions que arriben massa tard. La tebiesa de la Comunitat Europea amb l’Estat d’Israel, amb el genocidi que s’està cometent amb la gent de Palestina n’és una demostració. Hi ha una diferència de tracte entre la guerra d’Ucraïna i l’extermini de la població palestina. Això es visible. Ho podem veure cada dia. Es un descrèdit de l’alta política.

El poder econòmic de l’armament es més poderós que els governs. No es parla, però hi és. Es parla si veus estudis especialitzats sobre el desarmament i la Pau. No són informacions que arribin el gran públic però es poden conèixer.

Els recursos que s’estan utilitzant per a la construcció d’armament son incalculables. Si tots aquests recursos s’utilitzessin pel servei del medi ambient, pels refugis climàtics, per les necessitats bàsiques com son l’habitatge, l’atenció mèdica… o per acollir a la gent que necessitem que vingui a treballar perque som una població envellida… Pot semblar que és una utopia però les utopies serveixen per caminar i guiar-nos cap a on cal anar. Jo crec en aquest canvi de mentalitat i en aquests valors.

Què en penses de la crisi de la democràcia que apunta als més joves?

Tinc poc contacte habitual amb gent jove. Es un tema que s’ha d’estudiar més. Poden haver moltes raons. Hi ha una despolitització molt gran, entesa com despolitització autèntica del sentit de les coses, poc crítics.

Estem en un moment o una etapa llarga, amb unes vides inestables i precàries i pot ser que això porti a que, aquest grup de gent, vegi en las posicions rígides, seguretat.

Què et semblen les dificultats d’integració dels nouvinguts en una ciutat com la nostra?

El primer que hem d’exigir és que la gent que visqui aquí es pugui empadronar. Va en contra de qualsevol norma. Em sembla una vulneració dels drets elementals tremenda. L’argument que si empadronen a tothom això tindrà un efecte crida és ridícul. S’han de posar d’acord els ajuntaments. No pot ser que no empadronem a la gent que ja viu aquí. Reconèixer a les persones com verdaderament existents forma part de una mesura de seguretat. Tot això s’afegeix a les dificultats que posa la Llei d’Estrangeria…

Quina sensació tens sobre les necessitats socials que es detecten als barris més densificats de la ciutat?

S’haurien de rehabilitar els edificis antics, els infra-habitatges. S’hauria de promoure que tothom tingues dret a un habitatge. Aquí abans havia més habitatge públic però s’ha venut. Es la mentalitat dominant capitalista que tinguem necessitat de la propietat, que comporta hipotecar-se a nivells impossibles i perdent la vida. Aquests valors no ens ajuden a viure bé.

A l’Hospitalet s’hauria de fer un Pla de Emergència Social, posant l’habitatge en primer lloc. Es una contradicció que es construeixin pisos i pisos amb preus desorbitats, fora de lloc, e inaccessibles per la gent de l’Hospitalet. I a més a més, implica l’ocupació de zones que haurien d’estar destinades a zones verdes i equipaments que necessita la ciutat. En aquest sentit no anem bé.

Per acabar què diries?

El dia del premi dèiem que l’Esperança es cultiva des de la proximitat, des de les petites utopies quotidianes, del sentit que donem a la vida. I jo em trobo amb molta gent bona, que al seu nivell vol el bé comú. En l’acte del premi jo notava aquesta bona energia i aquest convenciment. Això em dona molta esperança.

Acuerdo municipal para un debate sobre cómo y dónde habría que ubicar nuevos huertos urbanos que contribuyan a la convivencia entre vecinos

Estos espacios son frecuentemente utilizados con fines comunitarios, sociales, educativos y terapéuticos, dirigidos a personas especialmente vulnerables

El pleno municipal del pasado mes de marzo aprobó una moción, presentada por L’Hospitalet en Comú-Podem, para abrir un debate en la ciudad sobre cómo y dónde se han de instalar los huertos urbanos, una vez demostrado el beneficio que tiene tanto para la colectividad, como para la ciudad y para el ambiente.

En este debate se han de estudiar nuevas ubicaciones de huertos comunitarios en la ciudad y establecer el mecanismo de cesión de estos espacios a entidades sin ánimo de lucro y para usos comunitarios, sociales, educativos y terapéuticos dirigidos a colectivos vulnerables y centros educativos.

Las experiencias en l’Hospitalet nos muestran que los huertos comunitarios son unos proyectos especialmente permeables a la gestión comunitaria, una formar de acción colectiva que tiene una enorme incidencia en la vida social de los barrios.

La moción plantea diversas alternativas para ceder terrenos como ya sucede actualmente con la Creu Roja o incorporadas a planes integrales en el caso de los huertos de Matacavalls, gestionados por la Fundación Contorno Urbano. Existen también entidades ciudadanas, como Recuperem Albert Germans y la Plataforma Can Trinxet Viu que están haciendo proyectos similares.

“La función de los huertos es crear vínculos entre personas y colectivos que conviven en los barrios. Diferentes experiencias han mostrado que favorecen la convivencia entre las generaciones, ya que las actividades educativas en los huertos urbanos facilitan la relación entre niños, jóvenes, personas de la tercera edad y colectivos en riesgo de exclusión social” afirma la moción.

En el debate que se produjo tras la moción, tanto los grupos de VOX como el PP se abstuvieron, entre otras cosas por la falta de garantía en la salubridad de los alimentos que se cultivan en estos huertos “en terrenos contaminados”. El portavoz de VOX puso como alternativa crear estos huertos en zonas cercanas a la orilla del río Llobregat.

Otro de los motivos es la falta de terrenos para ubicar estos huertos. La portavoz del PP propuso que en vez de crear nuevas zonas para alojar estos huertos lo que necesitaba la ciudad son zonas verdes que beneficien a toda la ciudadanía de l’Hospitalet.

Tanto el grupo socialista como el de ERC-EUiA se posicionaron también a favor de la moción. Concretamente, Olaya Lourdes Checa manifestó en su exposición los valores positivos de los huertos urbanos tanto social como ambientalmente para la educación de las personas.

El regidor socialista José Antonio Alcaide también destacó los beneficios terapéuticos de los huertos y la necesidad, que se consigue con esta moción, de abrir un debate sobre esta materia. Puso en valor el trabajo que ya están realizando con esta actividad tanto la Cruz Roja como la Fundación Contorno Urbano, ya que están gestionando huertos más como un trabajo terapéutico con personas especialmente vulnerables que con otras finalidades.

“Es verdad que existen muchas demandas de espacios, pero en la agenda urbana de l’Hospitalet ya se contempla el despliegue de espacios naturalizados, saludables, seguros y cerca de las zonas educativas por los beneficios que conllevan pero, a su vez, han de ser sostenibles tanto en la gestión de los recursos que se precisen (el agua o alguna fuente energética) como en la buena gestión de los residuos que se generen”.

El grupo municipal de los Comunes solicita a la Generalitat incrementar la inspección contra el crecimiento de los pisos turísticos

En el último informe de la Sindica de Greuges de l’Hospitalet, registra la ilegalidad de la transformación de las viviendas en pisos turísticos y reclama más vigilancia

El grupo municipal de los Comunes ha solicitado la ampliación del cuerpo de inspección dentro de la lucha por la vivienda digna y contra el crecimiento de los pisos turísticos. Estos pisos inciden directamente en la subida de los alquileres y en la expulsión, a través de la rescisión de sus contratos, de los vecinos de algunos barrios, sobre todo los más limítrofes a Barcelona.

Los Comunes solicitan a la consellera de Territori, Silvia Paneque, que acelere la creación de 100 plazas de inspectores/as para que se pueda aplicar el régimen sancionador en estas irregularidades. Estas plazas son imprescindibles para hacer el seguimiento del decreto aprobado el pasado 1 de abril por el Govern sobre regulación de la vivienda donde está incluida, en el régimen sancionador, una de las infracciones por el uso fraudulento de los contratos para destinarlos a viviendas de alquiler de temporada.

Desde noviembre pasado, el Ayuntamiento de l’Hospitalet aprobó una moratoria de las licencias de pisos turísticos, promovida por los Comunes. El acuerdo llevaba consigo realizar en ese tiempo un plan de usos de la vivienda, que ha de ser lo más restrictivo que permita la legislación actual para evitar las situaciones de expulsión que están afectando a los barrios colindantes a Barcelona.

La moratoria de las licencias de pisos turísticos, que fue planteada en abril del año pasado y que entonces fue rechazada por todos los grupos municipales se aprobó en el mes de noviembre y ha sido pionera en toda España. Incluso bien vista por gobiernos de la derecha como una forma de regular este fenómeno especulativo y que está modificando el hábitat de las zonas donde existen pisos turísticos

En el mes de septiembre los Comunes de l’Hospitalet solicitaron al Govern de la Generalitat que permita a nuestra ciudad la aplicación de recargos en el impuesto de alojamientos turísticos como ha realizado el Ayuntamiento de Barcelona. El grupo parlamentario de los Comunes, el pasado 27 de febrero, consiguió firmar un acuerdo con el Govern de la Generalitat para aplicar esta medida.

“De esta manera estamos frenando la invasión de plazas turísticas en nuestros barrios, especialmente em Collblanc, La Torrassa y Santa Eulàlia, que ha de garantizar que haya más inmuebles destinados a responder a la necesidad de vivienda. También queremos que se reviertan las situaciones que están padeciendo los vecinos de la calle Occidente, 14 y Holanda, 36 y que no aparezcan más casos como estos. Y con los nuevos ingresos, se puede plantear rebajar la presión fiscal para el año próximo”, ha afirmado Manuel Domínguez portavoz de los Comunes.

La aprobación de la moratoria, de un año, conllevaba la elaboración de un Plan de Usos que ha de ser lo más restrictivo que permita la ley para todas las posibilidades de alojamiento turístico y de temporada. “Hemos de conseguir que las viviendas existentes se dediquen a satisfacer derechos, no a proporcionar beneficios a los especuladores”, según Domínguez.

La puesta en marcha de la moratoria produjo una reacción de los propietarios que enseguida presentaron recursos contra este anuncio. Hasta ahora han sido todos desestimados. En estos momentos se ignora si continuará su recorrido en los juzgados.

Los vecinos reclamaron a todas las Administraciones, en la última movilización que tuvo lugar en la barriada de Collblanc, que se adoptaran medidas de todo tipo para paralizar las situaciones que conllevan la rescisión de contratos de alquiler por los fondos de inversión buitres para transformar sus viviendas en pisos turísticos.

Els veïns de Collblanc-La Torrassa surten al carrer i demanen més implicació de l’Ajuntament per aturar els pisos turístics

Esta situación ha sido investigada por la propia Síndica de l’Hospitalet quien ha obligado a abrir expedientes administrativos a algunos propietarios de viviendas que habían realizado ilegalmente obras para convertirlos en turísticos.

La Síndica de Greuges de l’Hospitalet interviene en el conflicto de los pisos turísticos y reclama al ayuntamiento que la mantenga al corriente

Los grupos municipales aprobaron por unanimidad y reclamaron la urgencia del Plan de Sombras aprobado el año pasado y que no se acabó de poner en marcha

La propuesta final consta de 19 intervenciones para este mismo año en las áreas infantiles de la ciudad, con un coste de un millón y medio de euros

Una moción dels Comuns de l’Hospitalet para que se ejecute el Plan de Sombras de las Áreas Infantiles de la ciudad ha sido aprobado por mayoría absoluta en el último pleno municipal. La eficacia de las mociones aprobadas para su cumplimiento sigue en duda.

El incremento año tras año de las temperaturas medias en la ciudad y las horas de insolación en el verano hace que muchas familias no salgan con los niños al parque porque precisamente las zonas infantiles no están protegidas del sol. La moción apela a esta situación y solicita con urgencia su implantación.

Precisamente este plan, aprobado el año pasado, ya preveía la necesidad de implementar estas sombras generadas con elementos no naturales mientras que crecen los árboles que se están plantando en estas zonas. Pero en el año 2024 no se realizó nada.

Este plan tenía un tiempo de implantación (2024-2027) y su ejecución estaba prevista en dos fases dependiendo de unos indicadores como eran el porcentaje de superficie, el material del terreno y la intensidad en su uso.

En la primera fase de implantación se preveían 19 intervenciones en los seis distritos de la ciudad con un coste de alrededor de 1.560.000 euros. Y en la segunda fase, 17 intervenciones en los distritos I, II y III con un coste de 732.000 euros.

La moción de los Comuns expresa su extrañeza que en la segunda fase, en los distritos IV y V no se realice ninguna actuación. Precisamente son distritos con una alta densidad de población y hace que los déficits de sombras tengan un impacto especialmente importante en los niños.

En el debate de la moción todos los grupos votaron a favor y estaban de acuerdo con la propuesta. Hasta el propio grupo socialista votó a favor.

Nuria Lozano, dels Comuns, presentó la moción y recordó que, en una pregunta en el año 2022, su grupo ya interpeló al gobierno municipal sobre si la ciudad tenía un Plan de Sombras. Incluso, se cuestionó que algunas de las áreas infantiles actuales tienen el caucho como elemento fundamental cuando es material que se calienta enseguida y despide más calor.

Nuria Lozano reclamó la urgencia en la implantación del Plan, teniendo en cuenta que en años anteriores en el mes de abril ya empieza a notarse el aumento de temperaturas. Para los Comuns, el primer paso sería la plantación de árboles en estas zonas y, a la espera de que crezcan, la instalación de toldos.

Autor: Lluís Berbel