El nou edifici de l’Institut Escola Pere Lliscart continua sense poder entrar en funcionament a causa de diverses incidències tècniques i administratives que impedeixen obtenir el permís d’ocupació necessari.

Segons ha pogut saber la comunitat educativa després d’una reunió recent amb la direcció del centre, actualment no és possible fer ús ni de les instal·lacions ni del pati del nou edifici. Entre els principals obstacles destaca la manca de potència elèctrica suficient, ja que el subministrament contractat és inferior al requerit per al correcte funcionament de l’equipament.

A aquesta problemàtica s’hi afegeixen dificultats en la legalització del sistema de calefacció. Concretament, les calderes de l’edifici antic i del nou no estan integrades en un únic expedient, tal com estableix la normativa vigent, fet que impedeix completar els tràmits administratius.

Davant d’aquesta situació, s’ha contactat amb el regidor adjunt d’Educació del Ajuntament de l’Hospitalet per demanar informació sobre l’estat dels tràmits i els terminis previstos de resolució. Tot i això, fins al moment no s’ha rebut cap resposta oficial.

La comunitat expressa la seva preocupació pel fet que es tracti de qüestions bàsiques relacionades amb la seguretat i la legalització de les instal·lacions, així com per la manca de transparència en relació amb els terminis de resolució.

Mentrestant, es continuarà insistint per obtenir respostes concretes i es mantindrà informada la ciutadania sobre qualsevol novetat.

Les obres que es van iniciar aproximadament un any segons cronograma s’havien d’haver finalitzat a finals de març tal com es va donar al seu dia el termini de construcció d’un any.

Segons han manifestat els pares del Pere LLiscart: “Es suposava que per febrer ens deixaven fer ús del pati que quedava i en març ja estaven fora”.

Una llarga història a l’entorn del nou edifici del Institut Escola Pere Lliscat. A principis de l’any 2025 es va anuncir l’inici imminent de les obres d’un nou edifici al costat de l’actual per substituir els barracons que es van habilitar a la plaça del Cadí. Aquest tenia que servir per cobrir la demanda existent en aquest centre.

Aquest anunci va sorprendre pares i professors. Més tard es va saber que el projecte estava aprovat des del 2021 i que la paralització de la construcció era pràcticament impossible, ja que comportaria altes penalitzacions per a l’Administració.

Despres de les protestes de la comunitat educativa del centre, representants de l’Administació van presentar un projecte amb algunes modificacions més d’acord amb les reivindicacions de la comunitat escolar. Entre elles, una ampliació del menjador escolar, l’habilitació del gimnàs i la biblioteca a l’edifici on actualment feien classes els nens d’Infantil. Aquest edifici estava previst que s’enderroqués en quedar afectada per una rotonda que es realitzaria al costat de l’escola. Recentment el ple municipal de l’Ajuntament de L’Hospitalet va aprovar una modificació del Pla Urbanístic per respectar l’edifici.

ERC+EUiA denuncia el tancament del Teatre Joventut i reclama alternatives per evitar un buit cultural a la segona ciutat de Catalunya

L’Hospitalet de Llobregat afronta un període de fins a tres anys sense activitat teatral pública estable arran del tancament del Teatre Joventut, l’únic equipament municipal dedicat a les arts escèniques. El grup municipal d’ERC+EUiA ha denunciat la manca de previsió del govern local, que ha clausurat l’espai fa tres mesos sense tenir encara adjudicat el projecte de reforma.

Segons el portaveu republicà i cap de l’oposició, Jaume Graells, el tancament respon a unes obres de reforma integral i millora de la climatització previstes inicialment per a dos anys. No obstant això, el projecte es troba encara en fase inicial, en exposició pública i pendent d’aprovació definitiva, fet que allargarà significativament els terminis.

Graells ha criticat que l’equipament s’hagi tancat sense disposar d’un calendari clar ni alternatives per garantir l’activitat cultural. “Ningú discuteix la necessitat de les obres, però sí com i quan s’ha decidit tancar-lo”, ha afirmat, alertant que les obres no es podran adjudicar abans de finals d’any, deixant el teatre inactiu durant mesos.

El portaveu ha advertit que aquesta situació genera “un buit cultural d’una magnitud inassumible” per a la segona ciutat de Catalunya i posa en risc el teixit cultural vinculat a les arts escèniques. A més, ha recordat que aquest tancament se suma al de l’Auditori de la Torrassa, que fins al 2023 donava servei a entitats locals.

Les associacions de teatre amateur també han expressat la seva preocupació pel futur d’iniciatives com “L’Hospitalet fa teatre”, una mostra consolidada que tenia el Teatre Joventut com a epicentre i que ara queda en una situació d’incertesa.

Davant aquest escenari, ERC+EUiA reclama al govern municipal calendaris realistes i espais alternatius per mantenir la programació cultural durant les obres. “La cultura no pot ser la gran oblidada”, ha conclòs Graells, advertint que la ciutat no mereix aquest nivell de desatenció.

Vecinos y grupos municipales exigen medidas urgentes, más vigilancia y soluciones estructurales ante el deterioro del parque y el aumento de incidentes

Tras los hechos ocurridos el pasado fin de semana, en los que un joven perdió la vida de forma violenta tras un tiroteo en el Parc de Les Planes, los vecinos del barrio de Can Serra han vuelto a alzar la voz para reclamar medidas urgentes que garanticen la seguridad en la zona. La preocupación vecinal, latente desde hace años, se ha intensificado tras este último suceso, que consideran la consecuencia de una situación sostenida de degradación e inseguridad.

Entre las principales demandas, los residentes solicitan el restablecimiento del teléfono directo con la Guardia Urbana, un canal que, aseguran, permitiría una respuesta más rápida y eficaz ante situaciones de emergencia. Asimismo, exigen la instalación de una valla perimetral que permita cerrar el parque durante la noche con el objetivo de evitar concentraciones multitudinarias que según denuncian derivan con frecuencia en actos incívicos.

“Mientras no se instale la reja o valla, pedimos que tanto la Guardia Urbana como los Mossos d’Esquadra intensifiquen la vigilancia en determinadas franjas horarias”, señalan fuentes vecinales, que insisten en la necesidad de una presencia policial constante como medida disuasoria.

Los vecinos aseguran haber advertido reiteradamente de la situación. “Llevamos meses, incluso años, dando señales de alerta. Hemos trasladado propuestas y recomendaciones que no han sido escuchadas”, lamentan. En este sentido, denuncian una falta de respuesta institucional ante una problemática que, aseguran, ha ido en aumento.

La preocupación por la inseguridad en el Parc de Les Planes no es exclusiva del movimiento vecinal. Diversos grupos municipales han denunciado en los últimos meses el deterioro de la convivencia en este espacio público. Desde L’Hospitalet En Comú Podem, sus portavoces, Manuel Domínguez y Laura Alzamora, han alertado recientemente sobre el incremento de actos incívicos y han mostrado su apoyo a los vecinos. La formación atribuye parte del problema a la falta de espacios públicos adecuados donde jóvenes y otros colectivos puedan desarrollar sus actividades.

En este contexto, los Comunes proponen habilitar equipamientos en desuso, como la antigua fábrica de Albert Germans o el complejo de Cosme Toda, como alternativas temporales o permanentes que permitan descongestionar el parque y ofrecer opciones de ocio regulado.

Por su parte, el Partido Popular, a través de su portavoz Sonia Esplugas, ha denunciado también el aumento de la inseguridad y el incivismo en la zona. Según la formación, los vecinos se sienten “indefensos” ante la falta de actuación del equipo de gobierno municipal. Estas declaraciones se produjeron a principios de febrero, tras otro incidente violento en el parque, cuando una persona fue apuñalada a primera hora de la mañana.

Los populares reclaman medidas urgentes para mejorar la iluminación y el mantenimiento del recinto, así como un mayor control sobre actividades no autorizadas. “Es imprescindible reforzar la presencia policial y recuperar el teléfono directo con la Guardia Urbana”, subrayan.

En la misma línea, el portavoz de ERC+EUiA, Jaume Graells, ha lamentado el último suceso y ha advertido de la persistencia del problema. “Hemos vuelto a vivir una tragedia en el Parc de Les Planes. Los vecinos están cansados de una situación que se prolonga en el tiempo y que no recibe la respuesta necesaria”, ha afirmado.

Graells ha señalado además la falta de presencia policial en determinados momentos y ha defendido que la seguridad debe ser una prioridad. “Se trata de un derecho básico que debe garantizarse con recursos, planificación y voluntad política. La convivencia y la tranquilidad en los barrios no pueden quedar en segundo plano”, ha concluido.

La oposición municipal, de forma unánime, critica estos datos, ya que es dinero “que se ha dejado de invertir en la ciudad”.

Un año más, el Ayuntamiento de L’Hospitalet ha cerrado el ejercicio de 2025 con un superávit de 45 millones de euros, “que se han dejado de invertir en la ciudad”, según manifestaron todos los miembros de la oposición en el último pleno municipal. El año pasado, esta cifra alcanzó los 52 millones y, en 2023, alrededor de 30 millones. El balance final es que, durante los últimos tres años, aproximadamente 130 millones de euros se han dejado de invertir, pese a las grandes necesidades que tiene la ciudad. Sobre todo, teniendo en cuenta que el endeudamiento de las arcas municipales es muy bajo, cuando la legislación permite a los entes locales asumir una deuda mayor.

Otro de los datos denunciados de forma unánime por todos los grupos de la oposición es el bajo nivel de ejecución de las inversiones previstas en los presupuestos de 2025: solo un 20 %. “La mayoría de los proyectos que se previeron para 2025 no se han ejecutado”, fue la opinión generalizada de los portavoces municipales de ERC, los comunes, PP y VOX, que suman 14 de los 27 concejales que conforman el pleno. En cifras, de los 99 millones presupuestados para inversiones, solo se han gastado alrededor de 20.

Actualmente, el endeudamiento del Ayuntamiento de L’Hospitalet se sitúa en unos 28 millones de euros, lo que representa un 8,75 % del presupuesto, un nivel muy bajo para una administración pública, que podría asumir un mayor endeudamiento si este repercute en la ciudadanía. Como dijo uno de los concejales: “Si esto fuera una economía doméstica, esto sería bueno, pero no haberse gastado 45 millones en la ciudad, con tantas necesidades, se puede considerar mala gestión”.

Mientras, el teniente de alcalde y portavoz del grupo socialista del Ayuntamiento, Jesús Husillos, valoró positivamente el superávit de 45 millones de euros: “La ciudad cuenta con una economía saneada y con un bajo nivel de endeudamiento, lo que refleja de manera clara la capacidad financiera del Ayuntamiento para afrontar futuras necesidades de gasto e inversión”.

Según expertos, el Ayuntamiento de L’Hospitalet tiene una deuda relativamente baja en relación con su número de habitantes y podría asumir más si cumple con los criterios de estabilidad presupuestaria. Los ayuntamientos tienen permitido un endeudamiento de hasta el 75 % de los ingresos corrientes sin necesidad de autorización externa, aunque se les prohíbe superar el 110 %.

La ciudad tiene muchas necesidades, apuntaban los portavoces de la oposición, para que en tres años no se hayan invertido los aproximadamente 130 millones de euros correspondientes a los superávits de 2023, 2024 y 2025.

También volvió a surgir la polémica de la tasa de basuras, ya que el año pasado fue el primero en que se aplicó en los hogares de la ciudad. Muchas asociaciones y grupos políticos de la oposición manifestaron su desacuerdo, fundamentalmente porque antes iba incluida en el IBI y este no sufrió ninguna rebaja con la implantación de la nueva tasa.

La principal crítica fue el bajo nivel de recaudación. De los 16,4 millones previstos, solo se han cobrado 6 millones. “Y ha sido por la mala gestión”, señalaban la mayoría de los grupos. “Hay muchos vecinos de L’Hospitalet que no han recibido la notificación o la han recibido tarde, con el recargo correspondiente”, aseguraron.

CC.OO. manifesta que la gran majoria dels alumnes becats, l’únic menjar calent del dia ho fan a l’escola

CC.OO. xifra en un 33%, concretament un 32,7%, l’abandonament escolar a la ciutat: 38,9% a la zona del Samontà (Pubilla Casas, La Florida-Les Planes, Collblanc-La Torrassa). Si les comparem a l’any 2024, aquestes xifres s’han incrementat prop d’un 3%.

Aquestes dades són molt superiors a les existents a la resta de Catalunya, on la mitjana d’abandonament és d’un 13,7%; a Espanya globalment se situa en un 13% i a nivell de la Unió Europea aquestes es troben en un 9,3%. Totes aquestes dades provenen d’Idescat, 2025.

A la zona del Samontà, prop de 8.000 joves ni estudien ni treballen segons les dades del mateix ajuntament i també de CCOO. El 40% dels joves del nord de la ciutat viuen a pisos sobre ocupats. “El sensellarisme existeix i va en augment”, denuncia el sindicat.

Aquesta organització afirma que la gran majoria dels alumnes becats, l’únic menjar calent del dia ho fan a l’escola

Respecte a les dades de pobresa o indicador socioeconòmic territorial del 2022 ens assenyala que no anem bé amb un empobriment que supera la mitjana catalana en base 100 tal com es mostra a la captura següent

Una de les sortides per als joves que no volen continuar estudiant és la Formació Professional. Però aquesta, segons CC.OO., també es troba en una situació límit, “la pública no creix, és insuficient. Així, hem detectat que falten places de Graus Bàsics i Programes de Formació i Inserció (PFI) públics”.

Actualment, hi ha 11 centres que imparteixen Programes de Formació i Inserció (PFI) i dos centres on es pot cursar un Itinerari Formatiu Específic (IFE) .Hi ha molt poques places de Graus Bàsics per la quantitat de joves que necessitarien aquest recurs. És obligatori per llei oferir grau bàsic com a alternativa a l’ESO. Per anar bé, n’hi hauria d’haver un per institut. Els PFIs son totalment insuficients.

Tal com informàvem ahir, CC.OO. d’Educació ha desconvocat la concentració de tota la comunitat educativa de l’Hospitalet, prevista pel dia 26 per protestar per la situació que viu l’ensenyament a la ciutat.

La desconvocatòria es va produir el dimarts passat després de fixar-se una reunió de alt nivell entre el Departament d’Educació de la Generalitat, l’Ajuntament i CC.OO. per tractar totes les millores que volen introduir després de l’anunci de la mobilització.

Des de fa quatre anys, aquesta organització denuncia la situació d’emergència sense que cap administració prengués mesures per contrarestar la. Cal una previsió i una planificació a llarg, curt, mitjà i llarg termini amb mesures efectives i immediates”, asseguren els convocants.

Entre altres coses, CC.OO. reclama un pacte de ciutat per a l’educació en què s’impliqui tant la Generalitat, Ajuntament i agents socials de l’Hospitalet on es planifiquin les necessitats educatives de l’Hospitalet La situació demogràfica de la població és explosiva amb un creixement durant l’últim any de gairebé 10.000 persones.

L’Hospitalet necessita 5 escoles d’una línia d’infantil i primària. Un centre a Secundària, per cobrir tots els dèficits existents, s’ha de construir un institut de tres línies.

El sindicat d’Educació aplaça la mobilitzacio, prevista pel dia 26, després de ser convocada una reunió amb la Generalitat i l’Ajuntament i per fer front a les millores que necessita la comunitat educativa

CC.OO. d’Educació ha desconvocat la concentració de tota la comunitat educativa de l’Hospitalet, prevista pel dia 26 per protestar per la situació que viu l’ensenyament a la ciutat. La desconvocatoria es va produir el dimarts passat després de fixar-se una reunió de alt nivell entre el Departament d’Educació de la Generalitat, l’Ajuntament i CC.OO. per tractar totes les millores que volen introduir després de l’anunci de la mobilització. Des de fa quatre anys, aquesta organització denuncia la situació d’emergència sense que cap administració prengues mesures per contrarestarla. Cal una previsió i una planificació a llarg, curt, mitjà i llarg termini amb mesures efectives i immediates”, asseguren els convocants.

Entre altres coses, CC.OO. reclama un pacte de ciutat per a l’educació en què s’impliqui tant la Generalitat, Ajuntament i agents socials de l’Hospitalet on es planifiquin les necessitats educatives de l’Hospitalet La situació demogràfica de la població és explosiva amb un creixement durant l’últim any de gairebé 10.000 persones.

Des de CC.OO. es denuncia que la prioritat no pot passar per edificar residències d’estudiants i nous establiments hotelers, sis des de començament d’any, en barris on el que cal són escoles.

La situació és dramàtica. Hi ha 30 grups extraordinaris (també anomenat bolets): 5 a infantil, 19 a primària i 6 a secundària. Això suposa en total de 805 alumnes, dels quals 605 són de primària i 180 de la secundària. Això suposa un increment respecte al curs anterior del 7% i des de que es va iniciar el període d’emergència (fa quatre anys) aquests grups s’han doblat.

La zona nord de L’Hospitalet, la més perjudicada

Els alumnes matriculats en grups que estan per sobre de la ràtio ordinària sumen un total de 590 alumnes, dels quals 401 pertanyen a l’alumnat d’infantil i primària i 189 a secundària. Tots ells, sumats juntament amb els grups bolet, són en total 1.395, el 70% a la zona nord de la ciutat.

La ràtio actual a L’Hospitalet és de 25 nens a Primària i 20 a Infantil, molt superior a la resta de Catalunya. Entre els nens matriculats en grups extraordinaris i amb sobreràtios, es necessiten 41 aules. A títol de compensació, en centres (edificicis), es necessiten 5 escoles d’una línia d’infantil i primària. I a Secundària, per cobrir tots els dèficits existents, s’ha de construir un institut de tres línies.

Es necessiten 41 aules per cobrir el dèficit

La ràtio actual a L’Hospitalet és de 25 nens a Primària i 20 a Infantil, molt superior a la resta de Catalunya. Entre els nens matriculats en grups extraordinaris i amb sobreràtios, es necessiten 41 aules. A títol de compensació en centres, es necessiten 5 escoles d’una línia d’infantil i primària. I a Secundària, per cobrir tots els dèficits existents, s’ha de construir un institut de tres línies.

CC.OO. ho concreta en cada barri de la ciutat:

Barri de Bellvitge: Una escola de primària afegint una línia entre l’Escola Bernat Metge o l’Escola Bellvitge.

Barri del Centre: Una escola de primària afegint una línia entre els carrers Pau Casals / Avinguda Carrilet (als terrenys on es vol construir una comissaria de policia).

Barri de la Torrassa: Un nou institut-escola als terrenys al costat de les vies, que ara pertanyen a RENFE, amb dues línies: una de primària i una altra de secundària.

Barri de Collblanc: Un institut nou a Can Rigal amb dues línies i una escola nova amb dues línies de primària.

Barri de la Florida: Una escola de primària amb dues línies que es pot realitzar amb la reforma del Pavelló Poliesportiu de les Planes.

Les sobreràtios també en l’alumnat d’infantil

Un altre dels dèficits a L’Hospitalet se situa en l’alumnat d’infantil, on no existeixen grups de 20 infants com passa en el 90% dels centres educatius de Catalunya. Encara hi ha aules amb sobreràtios, tot i que aquest any s’han assignat dos docents per a cadascun dels grups que superen aquest límit.

Els barris més afectats per aquesta situació, com sempre, són els de la part nord de la ciutat: Collblanc-La Torrassa, Pubilla Cases, La Florida, Can Serra i també el barri de Santa Eulàlia.

L’alumnat amb Necessitats Educatives Especials (NEE) i l’escola inclusiva es troben en una situació límit, amb màxims històrics de mancances. Les dotacions de professionals especialitzats com vetlladors, tècniques, educadores, auxiliars, mestres de SIEI, mestres d’aules d’acollida i fisioterapeutes són totalment insuficients per garantir el benestar de l’alumnat i dels professionals.

A més de tot aquest dèficit, les substitucions dels educadors no es poden cobrir perquè no hi ha personal a la borsa.

Les escoles del Pla d’Urgència

CC.OO. denuncia l’incompliment continu amb els centres del Pla d’Urgència, fet que ja ha provocat que comunitats educatives, com la de l’Escola Milagros Consarnau, hagin sortit al carrer per denunciar la situació caòtica del seu centre. Precisament, aquest centre ja tenia pressupostada la reforma dels dèficits que presentaven les seves aules, però finalment no s’han dut a terme. Cinc centres més de primària i un institut-escola necessiten actuacions urgents de reforma integral.

En un informe elaborat pel sindicat esmentat, s’assenyala que moltes escoles de la ciutat presenten la necessitat de nombroses actuacions menors, més de 60, que estan pendents i que són responsabilitat de l’Ajuntament.

I, tot i que és una situació que es dona en una bona part dels centres públics, els aparells de refrigeració no funcionen. A l’hivern, les calefaccions han estat deficients i a l’estiu falten espais amb ombra als patis. A més, en molts casos les temperatures superen els límits permesos per la llei.

«La xarxa d’escoles bressol municipals es troba infrafinançada i abandonada», diu CC.OO. Considera que les existents actualment no garanteixen la universalització de l’escolarització dels 0 a 3 anys, ja que falten places públiques. En moltes d’elles, la gestió està externalitzada a empreses privades, fet que «empitjora la gran precarietat laboral dels treballadors del sector i perpetua unes condicions laborals i educatives que no permeten atendre els infants amb la qualitat que es mereixen», manifesta el sindicat d’Ensenyament. Fonamentalment, assenyalen, perquè existeixen ràtios molt elevades, una sobrecàrrega excessiva de treball, manca de personal especialitzat per atendre la diversitat, sous molt baixos i manca de temps no lectiu.

La proposta és donar a conèixer la integració dels nous veïns a la barriada i una manera d’afrontar i resoldre els aspectes negatius del fet migratori

La Biblioteca de Bellvitge i l’Associació de Veïns del barri han engegat el projecte Llibres Vius, una iniciativa que dona la paraula a persones migrades perquè comparteixin les seves experiències durant el procés migratori. La primera trobada d’aquesta activitat, que va registrar una notable assistència, es va celebrar el 28 de febrer passat i va comptar amb la participació de set veïns procedents de diferents països, que van explicar les seves vivències fins a arribar al barri.

Durant el procés migratori, les persones experimenten diferents sensacions, entre les quals hi ha l’anomenat dol migratori, provocat per la separació de la família, el canvi de llengua i cultura, la pèrdua d’estatus social o fins i tot l’adaptació a un paisatge i entorn diferents de l’origen. Segons es va explicar durant l’activitat, aquest duel no es tanca completament i sovint es reactiva amb trucades, notícies o visites de familiars. A això s’hi afegeix, en molts casos, una crisi d’identitat, ja que la persona migrant pot sentir que no pertany plenament ni al lloc d’origen ni al d’acollida.

Un altre dels factors destacats va ser el desafiament lingüístic i social, que pot generar situacions d’aïllament i afectar l’autoestima dels que arriben a un país nou.

Durant la sessió, els assistents es van dividir en set grups i en cadascun va participar una persona migrada que va relatar la seva trajectòria fins a arribar a Bellvitge. Els testimonis van ser especialment emotius i impactants.

Algunes de les històries reflectien processos migratoris en què els pares es van traslladar primer per buscar feina i estabilitat, deixant temporalment els seus fills a cura de familiars al país d’origen. Anys després, les famílies van aconseguir reunificar-se a Espanya. Alguns participants van explicar també les dificultats viscudes durant la infància, com a episodis d’assetjament escolar, que han deixat empremta fins i tot a l’edat adulta.

L’objectiu de Llibres Vius és compartir allò que significa la migració i, en particular, el dol migratori, a més de fomentar el coneixement mutu entre veïns. “Són persones nouvingudes, però formen part del barri”, van assenyalar els organitzadors, que van subratllar el desconeixement que sovint hi ha sobre les vivències de la població migrant i la necessitat de trencar estigmes.

L’activitat està inspirada en el projecte internacional de la Biblioteca Humana, una iniciativa que proposa “llegir” històries de vida a través de testimonis directes. En aquesta ocasió, els assistents van poder escoltar set “llibres vius” diferents.

A l’inici de l’acte també es va presentar una breu radiografia demogràfica del barri, basada en dades de l’Idescat. Bellvitge compta actualment amb 26.244 habitants. Un 45% ha nascut a Catalunya, un 24% a la resta d’Espanya i un 30% a l’estranger.

Entre la població estrangera, un 15% procedeix de països europeus –principalment Itàlia, Romania i Ucraïna–; un 18% té origen africà, majoritàriament del Marroc; un 42% prové d’Amèrica del Sud, especialment de Colòmbia, el Perú, l’Equador, Veneçuela i Bolívia; i un 25% procedeix de l’Àsia, sobretot de la Xina i el Pakistan.

Durant l’activitat també es van distribuir fulletons informatius amb orientacions per conviure amb el dol migratori. Entre les recomanacions es proposa facilitar una acollida digna, amb ràpid accés a drets bàsics com l’empadronament, la targeta sanitària o l’habitatge, per tal de reduir la incertesa inicial.

Així mateix, destaca la importància d’oferir informació i orientació mitjançant tallers sobre el funcionament de la societat d’acollida, així com fomentar espais de trobada entre veïns i nouvinguts per evitar l’aïllament social i combatre el racisme.

Una mesa redonda entre los representantes sindicales de la empresa pone de manifiesto la negligencia de las administraciones

La situación deficitaria que sufre desde hace muchos meses el transporte público de l’Hospitalet, tanto en la prestación del servicio de autobuses al público como en las condiciones laborales de los conductores, tendría su origen en la adjudicación del concurso realizado por el Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en 2024, según se puso de manifiesto en el debate que tuvo lugar el pasado jueves en la sala metropolitana Tecla Sala, organizado por el Foment de la Informació Crítica (FIC). El contrato resultado de la licitación del servicio fue finalmente adjudicado a una empresa del grupo Moventis con una oferta un 20% inferior al presupuesto inicial.
Esta fue una de las principales (muchas) conclusiones del debate en el que participaron representantes de los sindicatos con presencia en la empresa concesionaria. En el acto intervinieron Edu Migallon, por CC.OO.; Daniel Virgili, por CGT; y Rafael Santoyo, por UGT. El debate, moderado por Pau Taxonera, miembro de FIC, formaba parte del IX Cicle de Factoria d’Idees.

Durante el encuentro, algunos ponentes criticaron la actitud del actual gobierno local de l’Hospitalet por permitir el deterioro progresivo del servicio de autobuses. Según señalaron, aunque el sistema era mejorable, la situación anterior no alcanzaba el nivel de desorganización actual. Recordaron, además, que los autobuses de l’Hospitalet habían sido históricamente reconocibles incluso por su característico color verde.

La AMB ha presentado ya tres denuncias contra la empresa concesionaria por las continuas incidencias y el incumplimiento del servicio, algunas de ellas con sanciones de elevada cuantía, como una reciente de 325.000 euros. Sin embargo, varios responsables políticos atribuyen el conflicto principalmente a discrepancias laborales entre empresa y trabajadores.
Los representantes sindicales sostuvieron, no obstante, que el origen del problema se encuentra en la reducción del 20% en la oferta económica presentada en el concurso público convocado por el ente metropolitano. Según explicaron, esta dinámica responde al marco legal de contratación pública, derivado de la normativa europea, que prioriza el criterio económico en la adjudicación de los contratos y favorece las ofertas más bajas. El moderador, sin embargo, recordó al respecto que la normativa europea es lo suficientemente elástica como para permitir otros mecanismos de contratación.

Todo parece indicar —según se puso de manifiesto— que, pese su evidente complicidad con la empresa, la propia AMB solicitó a la misma que justificara una rebaja económica tan significativa respecto al precio inicial del concurso. “El papel lo aguanta todo”, señaló uno de los ponentes durante el debate, aludiendo a que las previsiones económicas presentadas no se han correspondido con la realidad del servicio.
Los sindicatos denunciaron que esta situación se ha traducido en una precarización del servicio y en un deterioro de las condiciones laborales. Entre los problemas señalados figuran cambios de turno considerados “inhumanos”, dificultades para la conciliación familiar, falta de previsión en los horarios de trabajo o rotaciones constantes que obligan a los conductores a cambiar frecuentemente de línea, cuando antes era habitual que trabajaran en recorridos estables. Conflictos, todos ellos, que se han denunciado reiteradamente en este digital.

También se denunció la falta de formación de algunos conductores recién incorporados, que en ocasiones comenzaron a trabajar sin conocer adecuadamente los recorridos de las líneas.
Todo ello ha provocado que, en determinados momentos, más de un 20% de la plantilla haya estado de baja, principalmente por situaciones de estrés y ansiedad. “Nosotros no solo luchamos por nuestras condiciones de trabajo, sino también por ofrecer una mejor calidad de servicio”, afirmaron de forma unánime los tres representantes sindicales.

Durante el debate también intervinieron usuarios del servicio, que expresaron su malestar por los retrasos y la irregularidad en las frecuencias. Algunos denunciaron esperas de hasta 45 minutos para la llegada de un autobús, seguidas de la aparición de varios consecutivos. Los ponentes atribuyeron estas situaciones a la falta de planificación y a la mala gestión del servicio por parte de la empresa concesionaria.

Con respecto a la Sentencia del pasado 24 de febrero, los representantes sindicales se felicitaron por el resultado, que reconoce la vulneración de las condiciones de trabajo anteriores a la subrogación. También, que será necesario abrir nuevas negociaciones con la empresa para dirimir las diferencias no reflejadas en el fallo.

Els Comuns reclamen aules d’estudi que funcionin les 24 hores del dia durant tot l’any, com ja és una realitat a altres municipis propers

Les obres d’ampliació, millora i reparació a les biblioteques de la ciutat són d’una urgència extraordinària. Una moció aprovada a l’últim ple municipal així ho va requerir a l’actual govern municipal, seguint el Pla de Biblioteques aprovat el 2023 amb durada fins al 2028. L’actuació se sol·licita que sigui ràpida pels perjudicis que està provocant als usuaris i al fons patrimonial, tant bibliogràfic com arquitectònic, alguns malmesos de manera irreparable.

La setmana passada, en aquest mateix digital, es va denunciar la situació d’algunes biblioteques, com la de la Tecla Sala, que va haver de tancar per una avaria a les canonades que va afectar el sistema elèctric.

No ha estat l’única incidència d’aquesta magnitud que s’ha produït a les biblioteques de la ciutat. Can Sumarro i el Bibliomercat de Santa Eulàlia, també ho han patit i només s’ha posat solució a les goteres de Bellvitge.

Altres problemes que presenten les biblioteques és la climatització. Gairebé totes les instal·lacions funcionen malament, tant a l’estiu com a l’hivern. I això que algunes, entre d’altres centres culturals, són a més, refugis climàtics. La calor insuportable a l’estiu perquè no funciona l’aire condicionat ha provocat que s’haguessin de tancar alguns d’aquests equipaments i, a l’hivern, alguns usuaris han fet ús de l’equipament amb els abrics posats, per problemes en els aparells de refrigeració.

El cas concret d’algunes biblioteques és especialment greu. Una és la de La Florida-Les Planes. Té els indicadors més baixos de compliment dels estàndards indicats al Pla de Lectura de Catalunya, tenint en compte a més que es troba en un dels districtes amb la renda més baixa, la densitat de població més alta i amb unes mancances escolars aclaparadores. La necessitat que s’iniciï d’una vegada el procés per construir una nova biblioteca a La Florida és un altre dels requeriments més urgents al govern municipal que es manté des de fa anys.

El tancament de la biblioteca de Santa Eulàlia el març del 2021, continua cinc anys després sense solució ni avenços significatius. I recentment s’hi ha afegit una altra petició: l’obertura d’un equipament d’aquest tipus al barri de Can Serra que va ser aprovat al ple del mes passat.

La manca de personal ha provocat el tancament d’algunes biblioteques, almenys en quatre, inclosa la central, durant determinades franges horàries. Aquest fet s’estava produint des de fa uns mesos, sobretot en els períodes de vacances, però ara ja s’estén als horaris habituals. La raó és que no s’han cobert més de 15 places d’auxiliar, tot i tenir desenes de persones amb l’examen aprovat, dels quals només se n’han anomenat cinc. La moció aprovada al darrer ple municipal va més enllà i demana un increment de les plantilles i que les baixes de personal es cobreixin de manera immediata.

Durant aquests dies, els Comuns han fet una altra petició a l’actual govern municipal: que es posi en marxa una xarxa de dos o tres espais d’estudi oberts durant tot l’any i les 24 hores del dia. Un grup de joves ha fet aquesta reclamació davant de la Sindicatura de Greuges de la ciutat.

Hi ha determinades biblioteques de l’Hospitalet que durant el període d’exàmens amplien l’horari. Des de Comuns, consideren que això és insuficient i que els joves estudiants haurien de disposar d’aules d’estudi a la ciutat durant les 24 hores del dia, al llarg de tot l’any.

A Cornellà, per exemple, l’experiència ja és una realitat i per entrar a les aules s’han habilitat uns dispositius tecnològics mitjançant codis d’accessos, que permeten entrar a les aules d’estudi a qualsevol hora. Però ja se sap que l’Hospitalet no és Cornellà i aquí el que és normal a altres llocs resulta del tot irrealitzable.

En el seu moment l’equip de govern va assegurar que les obres començarien a finals del 2023 o a principis del 2024 per acord amb la Generalitat

La construcció i la posada en funcionament del Centre d’Assistència Primària (CAP) de la barriada de Sant Josep està prevista per a finals del 2029, segons ha manifestat la consellera Olga Pané, en resposta a una pregunta que ha realitzat el grup parlamentari d’ERC. Al 2022, el conseller Josep Maria Argimon en una trobada amb l’alcaldessa Nuria Marin, es va comprometre a que l’inici de les obres es produiria a principis del 2024. Segons la nova planificació ara es preveu que comencin al 2027, tres anys i mig després.

La construcció del nou centre d’atenció es preveu fer en dues fases: la primera correspon a les obres d’arqueologia, que es licitaran un cop es finalitzi el projecte actualment en redacció. Es treballa amb la previsió que aquesta primera fase d’obra es pugui iniciar a finals del 2026.

El projecte executiu corresponent a la segona fase de la construcció s’està redactant i es preveu que estigui enllestit i supervisat en el decurs del darrer trimestre del 2026. Aquest calendari situaria l’inici de les obres en el segon trimestre del 2027. La finalització, l’equipament i la posada en funcionament se situarien en el quart trimestre del 2029.

El projecte està recollit al Pla d’Inversions en Salut (PAIS) i es preveu el seu desenvolupament a través de l’empresa pública Infraestructura de la Generalitat de Catalunya, amb un import previst de 14,96 milions d’euros.

D’aquest projecte ja es va prometre la seva inauguració a finals del 2023 o principis del 2024. Avui es manifesta que el nou equipament no arribarà com a mínim fins a finals del 2029. Aquesta notícia ha creat un estat de desolació entre els veïns afectats.

Com ja va informar L’Estaca el 8 de febrer del 2025 el nou ambulatori estarà situat en un solar de 5.000 metres quadrats, cedit per l’ajuntament de l’Hospitalet al Departament de Salut, a la cruïlla entre les avingudes Isabel la Catòlica i Josep Tarradellas.

El nou ambulatori de Sant Josep servirà per esponjar l’ambulatori del Centre, situat a la Rambla Just Oliveras, on són atesos els usuaris de les dues barriades i que es troba en un alt nivell de saturació.

El nou CAP de Sant Josep també ubicarà el Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) i probablement substituirà el que existeix actualment al carrer Cobalto, que porta el nom de Pura Fernández. Aquest fet ha creat crítiques entre els veïns de Bellvitge que no volen que es tanqui i s’aprofiti per donar servei al barri. El Departament de Salut encara no s’ha definit sobre el futur d’aquest equipament. Els CUAP tenen la funció de servei d’urgències per a l’atenció primària i serveixen de filtre entre els ambulatoris i els centres hospitalaris.

Al solar on es construeixi el nou ambulatori de Sant Josep també s’hi vol instal·lar una segona base d’ambulàncies per al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Actualment hi ha una que està situada a l’Hospital de Bellvitge. Un altre servei que està previst que funcioni és el de Diagnòstic per la imatge.

També s’habilitarà un espai per a la donació de sang i plasma amb l’objectiu de facilitar i promoure al màxim aquestes accions. I comptarà amb equips especialitzats en benestar emocional, nutricionistes i fisioterapeutes. Tots aquests serveis es donen al CAP Just Oliveras que quedarà alliberat d’aquest volum quan s’habiliti el de Sant Josep.