Centenares de personas protestan contra los asesinatos de periodistas en Gaza: “Israel no quiere testigos del genocidio”

Desde que se inició el conflicto, en octubre hará dos años, cerca de 240 profesionales han sido asesinados por el ejercidto israelí

Cerca de mil personas asistieron ayer a la habitual concentración convocada por la “Comunitat Palestina de Catalunya” y la plataforma “Prou Complicitat amb Israel” en la plaza Sant Jaume y que este miércoles tenía un nuevo motivo: el asesinato de seis periodistas perpetrado por el ejercito israelí, en un acto selectivo el pasado domingo.

Este último hecho ha provocado un movimiento entre los profesionales de la comunicación de Catalunya que ha generado que más de 140 entidades, sindicatos, profesionales, comités de empresa, colegios profesionales y medios de comunicación catalanes (entre ellos Foment de la Informació Critica de l’Hospitalet y L’Estaca), bajo el lema “Israel no quiere testigos del genocidio”, convocaran una concentración en la plaza de Sant Jaume,  denunciando la situación que se vive en Gaza y también en las dificultades que trabajan los periodistas en este conflicto.

El acto estuvo presidido con las fotos de cinco periodistas asesinados al pasado domingo por el ejército israelí cuando atacaron una carpa de prensa situada cerca del hospital Al Shifa: Anas Al-SharifMohammed Qreiqeh, Ibrahim Zaher, Moamen Aliwa y Mohammed Noufal, todos ellos de Al Jazeera, En este mismo episodio también fue asesinado Mohamed Al Khalidi, que trabajaba para el medio palestino Sahat.

Los centenares de personas concentradas han realizado proclamas contra el genocidio de Israel y a favor del pueblo palestino. También han ondeado en la plaza decenas de banderas palestinas y algunas pancartas donde se podían leer: “Those who target the journalists, target the truth” (“Quienes atacan a periodistas, atacan la verdad”), “Pareu l’holocaust palestí” y “La historia no perdonará vuestro silencio”.

Imagen en el momento de la lectura del manifiesto

El acto se inició con una pequeña rueda de prensa delante de un gran número de medios de comunicación donde Cristina Mas, del diari Ara, haciendo de portavoz de los periodistas catalanes, ha denunciado el asesinato sistemático y organizado de periodistas por parte del ejército israelí.

En esta pequeña intervención delante de los medios de comunicación también ha intervenido la presidenta de la Comunidad Palestina de Catalunya, Natalia Abu-Sharar que ha explicado que en Gaza “hay dos millones de personas bajo los escombros” y que “están utilizando el hambre como un arma contra el pueblo palestino”.

Tras estas intervenciones, los convocantes realizaron la lectura de un manifiesto en el que se recoge las últimas palabras de Anas Al-Sharif, uno de los periodistas palestinos de Al-Jazeera, asesinado el domingo pasado, de 28 años: “Si estas palabras mías os llegan, sabed que Israel ha conseguido matarme y silenciar mi voz. He vivido el dolor en todos sus detalles, he vivido la angustia y la perdida una vez y otra, y a pesar de ello, nunca he dudado en transmitir la verdad tal como es, sin falsificaciones ni distorsiones. No olvidéis Gaza. Os encomiendo la luz de mis ojos, mi amada hija Sham y mi hijo Salah”.

Gran concentración de medios de comunicación en el acto convocado en la plaza Sant Jaume

El manifiesto fue leído por los periodistas Cristina Mas, Isabel Galí i Pilar Sampietro; la fotoperiodista Pilar Aymerich; el intérprete i periodista Miquel Jelilaty, y la profesora de universidad, Susana Pérez. Y en el mismo se indica que “el asesinato abiertamente reivindicado por las autoridades israelianas, después de una campaña de desinformación que intenta falsamente vincularlo al terrorismo”.

Con la muerte  de los seis periodistas ya suman un total de 238 profesionales de la comunicación que han sido asesinados en Gaza por el ejercito israelí desde que se inició el ataque en la franja de Gaza en octubre hará dos años, con el objetivo claro de: “Silenciar al mensajero”

El comunicado se denuncia que “Israel persigue enmudecer cualquier voz que muestre la realidad de este cruel genocidio. Por eso desde el inicio no ha dejado paso a la prensa extranjera independiente y ha amenazado y exterminado a los colegas palestinos y palestinas que se han atrevido a informar desde el terreno”. En Gaza han sido asesinados más periodistas que en la suma de la Primera y la Segunda Guerra Mundial, la Guerra de Corea y la Guerra del Vietnam.

El comunicado también manifiesta que “el Estado de Israel pretende perpetrar el genocidio contra el pueblo palestino sin testigos: es una guerra de propaganda contra el periodismo y contra la verdad. El asesinato sistemático de periodistas a Palestina es un ataque contra la libertad de prensa que nos pone en peligro a todos y nos deja más sordos y ciegos en Gaza”.

Pancartas con las fotos de los periodistas asesinados por el ejercito israelí el pasado domingo

Así mismo, el documento recuerda la situación en Cisjordania donde “los colonos armados ilegalmente y los soldados continúan ocupando tierras, expulsando poblaciones y asesinando a la población palestina”.

El manifiesto reclama que se garantice la seguridad y los derechos laborales de los profesionales que informan de Gaza y Cisjordania y asegurar la entrada sin condiciones de la prensa en Gaza. Y también que los asesinos de los periodistas sean procesados por el Tribunal Penal Internacional.

Otra de las demandas en el manifiesto respaldado por las diferentes entidades es la garantía de la libertad de prensa y reclaman al gobierno español y de la Unión Europea el embargo total de armas a Israel y la suspensión inmediata de sus vínculos con este estado hasta que no se paralice el genocidio del pueblo palestino.

Tras la lectura del manifiesto el periodista Abu Salim ha hecho llegar un audio desde Gaza para explicar que, pese a plantearse dejar el periodismo, no lo hará para explicar qué está pasando. Salim remarcó que la guerra es contra la existencia del pueblo palestino. Y ha reclamado que se presione a Israel para detener el genocidio contra periodistas y contra todo el mundo.

Nota de Prensa y Comunicado de las 140 entidades

Los Comunes de l’Hospitalet y Barcelona se oponen a la recalificación de la manzana de la Citroën

El cambio del PGM aprobado por el gobierno socialista de Barcelona sacrifica un 30 % de zona verde y contó con el apoyo de ERC, Junts y Vox

Los grupos municipales de Comuns de l’Hospitalet y de Barcelona se oponen a la modificación del Plan General Metropolitano que afecta a la manzana actualmente ocupada por el concesionario de Citroën y que va a suponer la construcción de un buen número de bloques y nuevas viviendas en una zona calificada como zona verde, en una zona limítrofe entre l’Hospitalet y Barcelona. (Foto: De izquierda a derecha: Ancor Mesa portavox de Comuns al Ajuntament de Barcelona y Manuel Domínguez, y Laura Alzamora de Comuns en el Ajuntament de l’Hospitalet).

Las entidades de los barrios de Sants y de la Bordeta (Barcelona) y de Santa Eulàlia (l’Hospitalet) ya se han manifestado en contra del proyecto y a cambio solicitan que se mantenga la calificación de esos terrenos como zona vede. “El barrio ya se encuentra saturado de viviendas y lo que se necesitan son espacios libres y equipamientos”, ha manifestado uno de los vecinos, que añade “con la recalificación de los terrenos se perderá una oportunidad para resolver estos déficits”.

El cambio del PGM supone el sacrificio de cerca de un 30% de los espacios, calificados como zona verde, y que pasarán a ser edificables para la construcción de viviendas a precio de mercado con bloques de 8, 10 y 12 pisos de altura. El beneficiario es el grupo empresarial Stellantis, propietario del concesionario Citroën.

Los vecinos no quieren más bloques de pisos.

La modificación del Plan General Metropolitana es el resultado del convenio firmado entre la empresa Stellantis y el ayuntamiento de Barcelona. “Ahora se ha realizado una aprobación inicial”, manifestó Ancor Mesa, regidor de Barcelona en Comú del Districte Sants-Montjuic, y es la consecuencia de “un convenio a medida de la empresa Stallentis con el gobierno de Barcelona” y, por lo que se ve, con el silencio del resto de fuerzas, por lo que Comuns han calificado el acuerdo como una operación especulativa en un barrio ya excesivamente masificado. Los Comuns de ambos municipios han denunciado la falta de legitimidad democrática del convenio, ya que no se hizo ningún tipo de consulta a los vecinos ni tampoco a los grupos políticos. El proceso participativo de la modificación del Plan General que se inició en octubre de 2024 ha resultado ser una farsa, ya que no ha finalizado ni tampoco se han respetado las conclusiones, por lo que explicaron a los medios.

La Comisión de Urbanismo del Ayuntamiento de Barcelona aprobó esta modificación del Plan General con los votos favorables de PSC, Junts, ERC y Vox, la abstención del PP, y con el voto en contra de Comuns.

Manuel Domínguez, portavoz de Comuns de l’Hospitalet, ha calificado la modificación del PGM como muy semejante a los que se hacían en los Planes Parciales en tiempos del franquismo, eliminando zonas verdes y convirtiéndolas en zonas edificables y así están ahora ambas ciudades, Barcelona i l’Hospitalet, densificadas y con una pésima calidad de vida. Con este tipo de acuerdos “se está poniendo la alfombra roja a las empresas inmobiliarias, cuando deberían de pensar más en los vecinos que se encuentran en las zonas urbanas más densas de Europa con 50.000 habitantes por kilómetro cuadrado”.

Los Comunes presentarán sus propias alegaciones y ya han manifestado su apoyo a los vecinos que quieran presentar las suyas propias. Para esos grupos municipales de oposición, la propuesta aprobada por el Ayuntamiento de Barcelona afecta claramente a l’Hospitalet y por lo tanto se ha de tener en cuenta no solo la opinión de los vecinos de Barcelona, los primeros afectados, sino también a los de l’Hospitalet al encontrarse la manzana en cuestión entre las calles Riera Blanca y Constitución.

Concesionario de la Citroën situado en las calles Riera Blanca, Constitución y Badal.

Los representantes de los Comunes de l’Hospitalet igual que los de Barcelona, además de defender los intereses de todos los vecinos, consideran que es imprescindible la finalización del proceso participativo, y aseguran que se debe renegociar el convenio con Stelllantis para adaptarlo a los intereses de la ciudadanía y no el interés exclusivo de una empresa privada y aumentar el espacio destinado a equipamientos y a vivienda protegida.

“No estem satisfets. Tenim la sensació de decepció”, diu Manuel Domínguez dels Comuns respecte al pacte amb els socialistes

Entrevista a Manuel Domínguez, portaveu del Grup municipal de L’Hospitalet En Comú Podem

Manuel Domínguez (L’Hospitalet, 1965). Vaig néixer al barri de la Florida, on vaig viure més de 25 anys. Ara visc a Santa Eulàlia. Professor de secundària durant 32 anys, la meitat dels quals a un institut de Collblanc. Aficionat a la història local, he fet més de 20 publicacions sobre el passat i l’actualitat de l’Hospitalet. Vaig ser president del Centre d’Estudis de l’Hospitalet durant 11 anys. Regidor del Grup L’Hospitalet En Comú Podem des del 2023.

Quina és la teva anàlisi de la situació de la ciutat?

La situació de la ciutat es d’emergència. Miris el tema que miris la seva situació és d’emergència. Hi ha problemes gravíssims que posen en perill els drets bàsics de la població: si parlem de la emergència educacional estem parlant que es posa en perill el dret a l’aprenentatge, no s’està garantint. Altra emergència es la de l’habitatge, hi ha molta gent que no te garantit un sostre digne i altres persones estan a punt de perdre’l. També tenim el problema de la convivència al carrer, som a prop que es produeixin enfrontaments. La neteja, una altre emergència, hi ha molta brutícia als carrers i es poden produir problemes de salut. La climatologia, no existeixen refugis climàtics suficients… Tots aquest temes i molts altres són emergències i posen en perill a la població.

Quins són els dèficits que té l’Hospitalet?

Fonamentalment, dèficits d’espais públics. Sortim al carrer i no hi ha espai. Això crea friccions per que el nen que juga a la pilota molesta a la persona que està asseguda en un banc, que vol tranquil·litat, però el nen que vol jugar no te espai. Així como els joves que volen posar musica i els agrada ballar: tampoc tenen espai per desenvolupar la seva activitat.

Hi ha un problema d’espais verds. No n’hi han. L’Hospitalet té poc més de cinc metres quadrats per habitant quan l’Organització Mundial de la Salut (OMS) aconsella que siguin entre deu i quinze. La nostra ciutat està molt per sota respecte a altres ciutats. A més, aquestes zones haurien de tenir unes característiques que les convertissin a la vegada en refugis climàtics. Ara mateix només n’hi ha tres, quan hauria d’haver un per cada barri.

Una altre dèficit que té la ciutat és el de les escoles. Estem per sobre de totes les ràtios d’alumnes per aula respecte a la normativa i de la mitjana que existeix a Catalunya. A l’Hospitalet s’han hagut de crear aquests grups extraordinaris que es diuen “bolets”: 29 en total. Amb la creació d’aquestes aules es carreguen altres que tenien un objectiu diferent i, d’aquesta manera, queden anul·lades algunes per psicomotricitat, música  audiovisual o altres activitats. I d’aquesta manera, s’està perjudicant la qualitat de l’ensenyament de l’escola. L’Hospitalet necessita, ara mateix, 4 escoles de primària i una de secundària per cobrir aquests dèficits.

Ja no parlem de les escoles bressols que tots les autoritats educatives consideren fonamentals. No tenim una nova escola bressol des del 2011.

Si toquem el tema del patrimoni també estem fatal. A l’últim ple vam demanar que el (Pla Especial de Protecció del Patrimoni) PEPP es posés en marxa, així com les subvencions per la rehabilitació del patrimoni protegit i la senyalització del que existeix, entre altres temes. Tot està aturat.

La mateixa maquinària de l’Ajuntament també està en situació d’emergència per falta de braços. Hi ha limitacions normatives i legislatives, aprovades en el seu dia pel PP, per fer créixer la plantilla. Estem en una situació desesperant a nivell intern de l’Ajuntament. Suposant que el govern municipal vulgui fer coses, té la maquinària administrativa paralitzada.

Durant els dos darrers mandats, els Comuns han arribat a un acord amb el PSC local per als pressupostos. Quina és la teva valoració?

No estem satisfets. Tenim una sensació de decepció. S’han aconseguit coses però insuficients i així ho hem traslladat al govern municipal. Teníem un tema cabdal: el de l’habitatge, i encara està pendent. És veritat que per què es produeixi una inversió en habitatge s’ha d’aprovar el Pla de l’Habitatge. I aquest no s’ha aprovat encara. Estan aprovades, només, les conclusions de la Taula de l’Habitatge. Nosaltres el que diem es que s’hauria de haver aprofitat el ple de juliol per tirar endavant aquest Pla. Quan s’aprovarà? Aquest és un tema central del Pacte. La resposta dels socialistes és que haurem d’esperar a que després de l’estiu es posi en marxa el Pla de l’Habitatge i també la legislació sobre els pisos turístics.

Manuel Domínguez, en un acte electoral

Creus que s’han aconseguit coses amb aquest pacte? És suficient?

Estem aconseguint, això sí, que la pressió fiscal no augmentés com deien que farien. I volem que es mantingui igual pel proper any. Pujar l’IBI i que després no es pugui executar el pressupost, és inexplicable.

Un altre aspecte positiu es que s’hagin paralitzat els expedients de nous blocs turístics. També s’han donat més subvencions a alguns centres culturals. Però el tema principal és l’habitatge i s’ha de veure com evoluciona. Ha d’haver una voluntat real d’un canvi.

Com quedaran els pactes pels propers mesos?. S’han de aprovar les ordenances i els pressupostos.

Ja veurem. S’ha de negociar. Si hi ha alguna possibilitat d’acord, nosaltres farem les nostres contrapropostes. No s’ha de donar res per suposat. I evidentment, tot dependrà també del compliment dels pactes anteriors.

De moment, el compliment dels pactes es baix. El primer es l’habitatge, després segueixen pendents temes com els menjadors del casals d’avis, la senyalització del patrimoni, etc.

Com veieu l’actitud del nou alcalde amb el vostre equip?

L’actitud, en general, és dialogant. Sobretot hem parlat amb l’equip de govern, però poc amb l’alcalde. Tenen una actitud receptiva. Però després hi ha coses secundàries sobre les que es mostren inflexibles com, per exemple, tot el tema de la celebració del Centenari. No hagués costat res haver-ho comentat una mica.

Un altre tema és el de la participació ciutadana. Un tema que aquest equip no porta bé. No costa res ser més flexible i donar veu a les entitats als plens o als consells de districte. Hi ha contradiccions en les seves actituds.

Creus que l’Hospitalet hauria de tenir un creixement zero?

Si. No només això, sinó que hauria d’haver un decreixement urbanístic. La causa principal de la majoria dels problemes és l’aglomeració urbanística. Ja existeixen molt poques zones no urbanitzades. Hauríem de guanyar espais, zones lliures i verdes, amb menys blocs.

El portaveu dels Comuns en una intervenció al ple municipal

La sensació de molts veïns és que falten molts equipaments…

El govern hauria de mirar quants equipaments es poden fer en edificis ja existents, alguns d’ells patrimonials. Que fem a Can Trinxet, Cosme Toda, Albert Germans, a la reserva d’espais i de sol que hi ha a la carretera del mig? El Biopol, per exemple, es pot fer a la zona industrial. En canvi, estem en contra del PDU, perquè suposa tot el contrari del que necessitem que són menys blocs i més zones lliures.

El futur del Samontà creus que s’està executant de manera correcta? I de l’Hospital General de l’Hospitalet?

El Samontà es l’emergència de l’emergència. Cal una actuació profunda. Encara no sabem gairebé res del que està projectant l’actual Consorci. Volen posar al front d’aquest projecte una persona del món social, no urbanístic, i donar-li un caràcter social a aquesta intervenció, però el que s’està anunciant és tot el contrari: un bulevard de nord a sud. Ja veurem.

El Consorci del Samontà, de moment, és un gran enigma i només el govern està intervenint en aquest tema. Seria necessari que els membres de l’oposició també participessin en el seu desenvolupament, però no es així. El Samontà ocupa Collblanc, La Florida, Les Planes i Pubilla Casas i, en un altíssim percentatge, ja està tot construït. El primer que s’ha de mirar és la qualitat de l’habitatge i la seva dignificació i evitar que la gent visqui en habitacions com el que passa ara. Nosaltres no estarem d’acord mai en tirar blocs i expulsar gent perquè son pobres i foragitar-los a un altre lloc.

Una altra cosa és el futur de l’Hospital General, que es troba precisament en aquesta zona. El que està clar és que aquesta part de la ciutat necessita un centre sanitari de referència i s’ha de substituir l’actual Hospital General per un de debò; no només reformar l’actual. Es podria construir en el mateix terreny que ocupa ara. Ja veurem com se soluciona tot davant la proximitat del Clínic, però pensem que no se solucionarà bé. També seria una bona idea que una part del Clínic fos destinat a cobrir les necessitats dels ciutadans de la zona nord de l’Hospitalet. L’hospital de Bellvitge no pot acollir les 150.000 persones de la zona nord perquè això hauria de comportar un increment d’habitacions, quiròfans, consultes, urgències, etc., i no hi ha capacitat per ampliar això en aquest hospital.

En els propers mesos vindrà l’aprovació de les ordenances i dels pressupostos. Quina serà la vostra actitud?

Negociar, dialogar… Dialogarem… Però tot dependrà del compliment dels pactes anteriors

Quina serà, en l’immediat futur, la política dels Comuns cap als socialistes?

Nosaltres continuarem fent oposició i estarem oberts a la negociació i a arribar a acords si son bons per la ciutat. Però tot passa pel compliment dels acords anteriors. Si al final de l’any es manté aquest nivell d’incompliment, per exemple a l’entorn de l’habitatge, la possibilitat d’arribar a acords és redueix.

Com veus el futur?

Es poden posar les bases perquè l’habitatge millori, i d’aquesta manera tindrà un impacte important per la ciutat. Però no depèn de nosaltres sols sinó també de las normatives que s’aprovin a nivell general sobre el lloguer dels pisos i les propietats. Si es persegueixen tots aquests pisos turístics il·legals, de temporada, això tindrà un impacte. Hi ha problemes de convivència en el carrers i s’ha de regular l’ús del espai públic, però en la situació de falta d’espais públics es generen aquests conflictes.

Si fem polítiques progressistes, favorables a la majoria social, el futur serà millor. Tindrem una ciutat més amable, segura, verda i saludable.

Com veus el creixement de l’extrema dreta?

Evidentment és una realitat, té molts mitjans de comunicació favorables com Antena 3, Telecinco, la Cuatro, la Cope, i molts diners per dominar les xarxes socials, que li estan fent la propaganda i no s’han d’esforçar gaire. Aquí a la ciutat, per exemple, VOX no té una gran activitat política. No els cal. Per això és molt important no normalitzar la presència dels partits de l’extrema dreta. Ja s’està veient el que està passant a Torre Pacheco, on l’aparell judicial no està denunciant les publicacions de VOX i altres grups neonazis, que han provocat actes delictius com els que acaben de passar a la vista de tothom. El feixisme no es pot normalitzar i els mitjans de comunicació no poden contribuir-ne.

Quin serà el paper dels Comuns?

Com fins ara. La defensa dels drets de la classe treballadora, la defensa d’un model sostenible per a no generar més caos climàtic, de lluitar per un major repartiment de la riquesa, pels drets socials bàsics i les llibertats i la democràcia. Tot això traduït a la ciutat és defensar el parc de l’Alhambra, lluitar per l’Hospital General, que la gent pugui dormir a casa seva i no tenir una festa al seu carrer cada nit, que hagi neteja dels carrers, intervenció immediata quan hi ha un problema d’habitatge… en definitiva, garantir drets.

Vecinos y partidos políticos piden la celebración urgente de un pleno extraordinario del Consell de Districte de Collblanc-La Torrassa

La regidoria ha bloqueado por dos veces la palabra a una entidad del barrio que quiere denunciar, en el órgano de participación ciudadana, diferentes cuestiones que preocupan a los ciudadanos

La participación ciudadana a través de los órganos municipales existentes en la ciudad parece que molesta al actual gobierno de l’Hospitalet que en pocas semanas ha negado la palabra a dos entidades (Foment de la Información Crítica de l’Hospitalet y a las directoras de las escuelas Bressol de cinco centros) y ahora también lo ha hecho al negar una convocatoria extraordinaria del plenario del Consell de Districte II (Collblanc-LaTorrassa) solicitada por diferentes entidades y grupos municipales para tratar problemas del barrio. El motivo, según la regidoria, es por no el apoyo como mínimo de un tercio de los consellers.

A principios del mes de junio, la entidad STOP Degradació Collblanc-La Torrassa hizo llegar un escrito a la regidoria de Districte para poder hablar de determinados problemas que acucian al barrio, en el pleno ordinario del Consell que se celebraba el 14 de junio. La iniciativa vecinal venía respaldada por el grupo municipal de ERC+EUiA. Desde la regidoria se les denegó la palabra por no figurar en el orden del día. Finalmente, las 15 preguntas del escrito de la entidad vecinal fueron leidas en el plenario por Manuel Domínguez, representante dels Comuns.

Este acto provocó indignación entre los representantes de la entidad y se manifestaron el mismo día delante de la regidoria con la boca tapada con un cinta adhesiva en protesta por no dejarles hablar.

Las preguntas que la entidad pretendía debatir eran temas del barrio que preocupan a los vecinos como la limpieza de las calles, las basuras, el soterramiento de las vías, el reciclaje, las licencias de los solares y la comunicación con los comercios para la fiesta “Botigues al carrer”.

Ante esta situación, y a la vista que determinados problemas no podían esperar a la siguiente sesión ordinaria, se ha intentado realizar una petición de convocatoria de un pleno extraordinario del Consell por parte de las entidades y el grupo republicano municipal que contaba también con el apoyo de los Comuns. Pero también esta petición ha sido denegada porque no tiene, según la regidoria, el apoyo de un tercio de los consellers.

Para ERC+EUiA, “los consellers no han sido informados, incumpliendo lo que mandata el reglamento y el protocolo que se había previsto, pero ellos mismos (los consellers) han comunicado por escrito que son favorables a la realización del plenario extraordinario”.  En la actualidad están trabajando para que la regidoría de Districte rectifique y efectue la convocatoria extraordinaria. No descartan elevar una queja a la Sindica de Greuges de l’Hospitalet si no consiguen una respuesta positiva.

Coque García, representante de ERC+EUiA, ha señalado que “tenemos una regidora de Districte ausente, que se esconde y no quiere escuchar a los vecinos, y un gobierno del PSC que, en vez de actuar, bloquea los órganos de participación para evitar que se participe y se hable”.

En este sentido, el concejal republicano ha insistido en que no se puede esperar a la siguiente sesión ordinaria, prevista para el otoño, porque “es urgente que debatamos y trabajemos las soluciones para evitar que los populismos aprovechen la inacción del gobierno para incendiar el barrio”, y ha añadido que desde ERC+EUiA “continuaremos reclamándo a través de las entidades para dar voz a los vecinos y hacer que en nuestros barrios se viva mejor”.

Durante las últimas semanas, como se ha explicado, se ha denegado la participación en el pleno municipal tanto de FIC como de las direcciones de les Escoles Bressol. En el primer caso fue a criterio directamente del alcalde y el segundo, por un tema “legal” porque quienes habían solicitado la palabra no estaban registradas como entidad.

Algunos concejales del Ajuntament de l’Hospitalet que convivieron con la antigua alcaldesa, Núria Marín, manifiestan que, en el aspecto de la participación ciudadana, aquel equipo de gobierno era mucho más tolerante y admitía todas las palabras que se pedían desde las entidades.

En definitiva, afirman estos concejales, “se genera más conflicto con la denegación de la palabra y se da la sensación de poca flexibilidad y de un notable déficit democrático a la hora de permitir la participación de las entidades y asociaciones cuyo único fin es su preocupación por la ciudad y la búsqueda de soluciones para mejorar la convivencia”.

L’elaboració del nou catàleg de protecció del patrimoni local aturat sine die per la incapacitat del govern per enllestir-lo

Fa un any que s’havia de convocar un concurs per la nova redacció i estava previst que s’acabés abans d’aquest estiu

L’elaboració del nou Pla Especial de Protecció del Patrimoni de l’Hospitalet porta un any de retard des que es va plantejar un calendari per fer-lo sense que ni tan sols els professionals que l’han d’elaborar hagin estat contractats. Un contracte pendent des del setembre del 2024.

Els Comuns han denunciat la situació del patrimoni de l’Hospitalet perquè consideren que és un “element imprescindible per a la construcció de vida comunitària”.  Tot i que s’han realitzat nombroses i diferents accions i s’han presentat diverses mocions als plens, la situació continua exactament igual. La seva activació formava part també dels darrers acords entre PSC i Comuns per tirar endavant els pressupostos del 2025 però, com és evident, no s’ha fet res.

A l’any 2022, fruit de la pressió social i la sensibilitat per la pèrdua constant de patrimoni local, es va convocar una Comissió Permanent de Patrimoni i es va aprovar un cronograma per a l’elaboració d’un nou Pla Especial de Protecció del Patrimoni de l’Hospitalet (PEPP), que substituís l’anterior, l’ampliés i li donés més contingut.

La previsió era que cap al mes de juny del 2025 es faria la darrera revisió del catàleg, s’enllestiria la documentació per a l’aprovació inicial i es remetria a la Generalitat. Aquesta proposta de catàleg s’hauria d’haver fet per part dels professionals contractats mitjançant un concurs que havia d’impulsar-se al setembre del 2024. Gairebé un any després tot resta igual.

També hi ha altres temes referents al patrimoni que presenten un gran retard com ara la senyalització d’allò protegit, compromesa també en l’últim acord entre Comuns i socialistes, tot i que ja fa bastants anys que s’hauria d’haver executat. Tampoc no s’ha fet cap pas. Hi ha textos aprovats fa 10 anys i imatges per al seu reconeixement, però tot resta en un calaix a l’espera que s’executi.

Manuel Domínguez, portaveu del grup municipal de L’Hospitalet En Comú Podem (LHECP) ha manifestat que “el patrimoni de l’Hospitalet està en constant estat de perill per les pressions immobiliàries i la inacció de les institucions. La seva protecció i senyalització ha de executar-se amb mesures concretes i urgents”

Hi ha molts exemples que demostren la inacció del govern municipal a molts nivells: les excavacions del Castell de Bellvís, sempre promeses però mai aplicade; la recuperació dels refugis antiaeris de la Guerra Civil; l’oferta de les subvencions pels edifici protegits, la preservació de l’art públic… “Tots aquests exemples demostren que l’equip de govern s’hauria de prendre seriosament la defensa del patrimoni”, assenyala el portaveu dels Comuns.

Al ple municipal celebrat al mes de juny va ser aprovada per unanimitat la moció presentada pels Comuns per la defensa del patrimoni i en la qual se sol·licitava precisament l’elaboració del nou PEPP, l’execució de la senyalització del patrimoni i també l’elaboració d’un pla de xoc per a la rehabilitació d’escultures públiques o posar a disposició dels ciutadans la subvenció destinada a les reformes dels edificis protegits, una conquesta de les diferents comissions ciutadanes en defensa del patrimoni, que en els darrers anys s’havia perdut.

Tots els grups, en aquell ple de juny, van destacar la urgència d’aquest projecte i van donar suport a la moció però també van denunciar que la situació del patrimoni es troba en una situació molt compromesa pel seu abandonament i oblidat com les a prop de 2700 peces del fons cultural amagades en una magatzem, algunes obres de Puig Gairalt desaparegudes i fins i tot edificis industrials aconseguits per l’Ajuntament com la fàbrica Godó i Trias, que l’equip de govern regalarà per la seva explotació a una empresa privada per fer negoci.

El grup socialista que també va votar a favor d’aquella moció de juny, va anunciar que en els pressupostos d’aquest any ja existeix una partida de 150.000 euros per executar el PEPP i el procés de contractació de la empresa que s’ha de fer càrrec de l’elaboració i s’ha tornat a obrir la línia d’ajudes per la rehabilitació d’edificis amb una dotació de 100.000 euros. O sigui que no és cap problema de recursos. És, simplement, un problema de gestió i de capacitat municipal.

Suspendidas sine die las actividades de algunas instalaciones municipales por deficiencias en los aparatos de climatización

Algunos centros municipales se programaron como refugios climáticos y ahora están inutilizados por las altas temperaturas

El Casal de Gent Gran de La Torrassa ha tenido que reducir sus actividades como consecuencia de las averías que se han producido en los aparatos de climatización. Muchas personas mayores que acudían al centro para entretenerse y también como refugio climático van a ver reducida su actividad por el calor interior del local.

Este problema que tiene el Casal de la Torrassa se está repitiendo en diferentes equipamientos municipales. L’Hospitalet cuenta con más de 500 en toda la ciudad de diferentes tipos y con diferentes usos, pero la gran mayoría cerrados.

No hace mucho, también la Biblioteca de Bellvitge tuvo que paralizar sus actividades algunos días porque el aire no funcionaba y sobre todo donde más se percibía era en las plantas superiores donde han llegado a tener temperaturas de hasta 30 grados.

Exactamente lo mismo que pasó la semana pasada con los usuarios del Casal de La Torrassa que tuvieron que marcharse por el calor que hacía y con el anuncio que determinadas actividades quedaban suspendidas durante el mes de julio. La avería de este año parece más grave, pero el año anterior ya sucedió algo parecido.

Tanto los Casals como las bibliotecas son equipamientos muy sensibles ya que además de utilizarse con el objetivo al que están destinados, también se han programado como refugios climáticos. Para las personas mayores incluso sirven como lugares de socialización a parte de las actividades que van realizando, ahora suspendidas sine die en el caso del de La Torrassa aunque también hay algún otro al que le ha sucedido lo mismo.

Muchos afectados y familiares no se explican como un espacio que está considerado como refugio climático puede cerrarse además cuando los usuarios son las personas más vulnerables con la actual climatología por las altas temperaturas.

“No se entiende como en pleno siglo XXI pueda suceder lo que está pasando en el Casal de la Lorrassa. ¿Nadie ha dado prioridad para reparar el aire acondicionado del centro de tal forma que se deje a un buen número de personas mayores en la calle?”, dice un representante vecinal, indignado por la situación.

El portavoz de los comunes, Manuel Domínguez, manifestó su indignación e impotencia ya que el año pasado ya volvió a suceder lo mismo con el aire acondicionado de este Casal. Pero, en general, los aparatos de climatización de los equipamientos municipales están fallando más de lo que se esperaba, influidos también por las circunstancias del cambio climático y de estar más tiempo en funcionamiento.

Sonia Esplugas, portavoz del Partit Popular en el ayuntamiento de l’Hospitalet, también se indignó por la situación del Casal puesto que la avería del aire acondicionado no es de ahora, sino que lleva meses sin funcionar.

La coalición de ERC+EUiA también han denunciado a través de sus redes sociales esta situación ya que el año pasado volvió a suceder y precisamente se estropea cuando más falta hace.

Crítiques dels usuaris per la situació en que es troben les instal·lacions de les piscines municipals

Un any després de l’incendi que va afectar el recinte, encara no s’han acabat satisfactòriament els arranjaments

Alguns usuaris de les piscines municipals de l’Hospitalet han denunciat les grans deficiències en què es troben les seves instal·lacions i també el seu funcionament sense que remunti la situació després de gairebé un any quan es va produir un incendi al recinte (abril 2024).

Alguns usuaris han manifestat el seu malestar pel mal estat en general de les piscines i ho han concretat tant per l’estat de l’aigua (bruta, sobretot la de la piscina de 50 metres, que fa que alguns nedadors fins i tot es pregunten si els filtres funcionen) com per la situació dels vestidors de dones. Com a conseqüència de l’incendi es van desplaçar a una planta superior i per canviar-se han de fer servir un mòdul extern, que va inutilitzar la piscina infantil,  i han de sortir a l’exterior ja que el túnel que es va instal·lar no funciona. Ara no hi ha tant de problema però a l’hivern sortir a l’exterior provoca molèsties pel fred.

A tot això s’hi afegeix que persones amb problemes de mobilitat no poden accedir. Les que tenen mobilitat reduïda, les que van amb cadires de rodes o les que porten cotxets de nadons (nadons que van a fer cursets de natació), tenen problemes perquè no es disposa de rampa per a cotxets.

Una altra de les queixes és la manca de control al bany: “hi ha persones que accedeixen amb roba interior i roba de carrer”. Tot això va acompanyat de robatoris que s’han registrat i denunciat dins de les instal·lacions.

Tot i que l’incendi es va produir ja fa més d’un any, les obres de reconstrucció i rehabilitació no s’han acabat i com a conseqüència d’això, els usuaris s’han queixat a la direcció pels inconvenients explicats, sense que hagin rebut cap resposta.

ERC-EUiA ha agafat el testimoni de les queixes dels usuaris i ha denunciat l’abandonament per part de l’Ajuntament i la degradació del centre en els darrers mesos. Una deixadesa que els abonats i abonades de l’equipament han traslladat de forma reiterada a la direcció i als serveis municipals, sense que s’hagin atès les seves queixes. La regidora republicana, Silvia Casola,  ha considerat “molt greu” aquesta situació, ja que des de fa un any, “no només no millora la situació de les piscines sinó que veiem com es va agreujant, tal com ens ho traslladen les persones usuàries”.

Segons Sílvia Casola, “necessitem mesures urgents, i que l’Ajuntament doni resposta efectiva a les queixes dels usuaris i les usuàries”. Des d’ERC+EUiA han lamentat la situació i que aquest equipament es trobi “en aquestes condicions, especialment ara, durant els mesos d’estiu, amb només dues piscines a l’aire lliure d’accés per als abonats”.

En aquest sentit, la regidora republicana també ha demanat “ampliar els horaris, ja que actualment tanquen a les 18.45h o les 19h en ple estiu i que es mantinguin preus raonables d’accés”, així com “garantir l’accés gratuït durant les onades de calor, com les que ja hem tingut i tindrem segur, com fan molts altres municipis”.

A finals d’abril de l’any passat, un incendi va cremar part de les instal·lacions de les piscines municipals mentre el recinte estava tancat. Segons els bombers, l’incendi va començar poc abans de les set de la tarda a la zona de vestidors, situada a la planta -1 de l’edifici del recinte esportiu, ubicat a l’avinguda de Rosalia de Castro de l’Hospitalet.

La plataforma Recuperem Albert Germans recull signatures per convertir l’edifici patrimonial en un espai obert a la ciutat

L’edifici, catalogat, forma part del patrimoni municipal tancat i abandonat, en perill de degradació constant

La plataforma Recuperem Albert Germans ha iniciat una campanya de recollida de signatures reivindicant la transformació de l’edifici patrimonial local en un espai col·lectiu autogestionat, obert a la ciutat per fer activitats culturals i socials, tallers de formació, horts urbans…

“Volem transformar aquest antic complex fabril de principis del segle XX en un espai multidisciplinari, en un projecte obert al barri i a tota la ciutat, i amb l’ambició de convertir-lo en un motor social i cultural en benefici de la comunitat local”, diuen en un manifest que s’està distribuint per tot el barri de Sant Josep on és ubicat.

Durant els mesos de maig i juny, la plataforma ha muntat paradetes de recollida de signatures a les festes majors dels barris de Sant Josep, Santa Eulàlia, Collblanc (Festa de la Diversitat) i Centre, reivindicant la cessió de l’espai i també per donar a conèixer el projecte. Els organitzadors de la campanya han informat que la recollida de signatures s’està realitzant de dues maneres: en línia, mitjançant un QR i amb paradetes al carrer.

La previsió és que aquesta campanya continuï a partir de la festa major de Bellvitge per seguir després amb la de Ciutat Comtal  i setmanalment a tot el barri de Sant Josep. “La impressió que tenim és que, en general, creem empatia amb les veïnes, la proposta és bona i interessa el tema de fer un espai autogestionat. Comprovem també que les veïnes estan pendents dels cartells que troben pel barri de Sant Josep amb la difusió de la plataforma. Amb tot necessitem explicar-ho bé i de forma sostinguda, sobretot al barri de Sant Josep, on hi ha Albert Germans”, diuen els membres de la Plataforma.

L’espai, després d’haver estat ocupat durant un temps (2022) per un col·lectiu juvenil, va ser desallotjat policialment al 2024 i clausurat per ordre municipal. Durant l’ocupació, els veïns del barri el van fer servir per posar un hort urbà, obrir un taller de bicis, un lloc per trobades… Representants del moviment veïnal manifesten que ha arribat el moment de reclamar una cessió al veïnat.

L’edifici, ubicat al carrer Rodés 60, té una superfície de 2800 metres quadrats i un espai interior obert de 1750 metres. L’any 2016, l’antiga fàbrica tèxtil va ser adquirida per l’Ajuntament i no va ser fins el 2022 que va aprovar-ne una cessió demanial a Renfe per 40 anys, amb un cànon anual de 275.000 euros per crear una escola de formació. Més tard, la companyia ferroviària va renunciar  a la cessió.

La fábrica Albert Germans, edifici catalogat com a bé cultural d’interès local (BCIL).

El 1918, els germans Enric, Josep i Esperança Albert i Rulduà, naturals de La Bisbal d’Empordà i residents a Barcelona (on els seus pares havien establert botigues de cotilleria) van adquirir la Fàbrica El Tajo d’Aranjuez, que produïa cordons, cintes, trenes i teixits elàstics. Al 1926, amb l’arribada del metro a l’Hospitalet i la millora de comunicacions que representava, van decidir traslladar la fàbrica a la nostra ciutat. Tot i que els plànols presentats per Josep Albert foren signats per l’arquitecte Antoni Puig i Gairalt, l’obra s’atribueix al seu germà Ramon, arquitecte municipal de l’Hospitalet en aquella època. Alguns treballadors d’Aranjuez es van instal·lar al barri de Sant Josep (aleshores força despoblat) en habitatges proporcionats pels mateixos empresaris, i la fàbrica va començar a funcionar el 1928.  Durant la Guerra Civil espanyola, la fàbrica va ser col·lectivitzada i l’any 2007 va tancar definitivament.

La plataforma ha convocat una assemblea per reiniciar les activitats el 5 de setembre.

Aprofitant les noves places pel CNL, els republicans reclamen un nou impuls del català a la ciutat

Al maig, l’esquerra a l’oposició i el govern, van aprovar un acord per posar en marxa un Pacte Local per la Llengua

El grup municipal d’ERC-EUiA reclama un impuls del català a l’Hospitalet després de les darreres dades a la ciutat on es veu clarament una caiguda en picat en la seva utilització tant escrita com parlada. Aquest impuls hauria de venir a través d’un Pacte Local per la Llengua i també aprofitant l’anunci del Govern de la Generalitat de la creació de 60 places destinades al Consorci de Normalització Lingüística (CNL) de la ciutat.

Després de la decisió del Govern de la creació d’aquestes 60 noves places, els republicans demanen a l’equip de govern que aprofiti l’ocasió per reclamar la incorporació de més professionals a la ciutat amb l’objectiu de reforçar la situació del català.

Jaume Graells, portaveu d’ERC-EUiA, ha denunciat que “les llistes d’espera per aprendre català són inacceptables i posen en risc la cohesió social i la igualtat d’oportunitats” i ha afegit que “són molts els veïns i veïnes que el volen aprendre, i no troben els espais”. També ha manifestat que “cal dotar de millors instal·lacions el CNL, amb la construcció d’un nou equipament pel Consorci, millorant-ne les condicions materials i tecnològiques a les aules”. I s’ha pronunciat a favor de fer una aposta local per tal que el català sigui utilitzat com a llengua d’ús, “especialment en espais d’infants i joves”.

El ple municipal de l’Ajuntament ja va aprovar una iniciativa d’ERC al mes de maig, votada favorablement tant pels socialistes com pels Comuns, per impulsar un pla local per al foment del català a l’Hospitalet i els republicans demanen ara, que es posi en marxa de manera urgent.

Jaume Graells també ha lamentat la manca d’implicació i compromís del govern municipal amb la llengua, permetent discriminacions i arraconant el català, de forma sistemàtica, de xarxes i comunicacions municipals: “Els i les representants públics hem de donar exemple, i l’ús habitual i la majoria de comunicacions que fan els regidors de govern, i el mateix govern, són pràcticament totes en castellà, incomplint fins i tot el reglament i la normativa municipal”.

El portaveu republicà també ha apuntat que en els darrers anys “les mancances històriques pel desinterès del govern municipal s’han agreujat amb l’arribada de molta població nouvinguda, sense que s’hagin incrementat els recursos per fer front a les necessitats i la complexitat creixent”.

El català ha disminuït el seu pes com a llengua habitual i només la fan servir una de cada tres persones segons l’última enquesta d’usos lingüístics de la Generalitat de Catalunya, donada a conèixer el mes de febrer d’aquest any.

A l’Hospitalet, i segons la mostra del darrer Baròmetre d’Opinió Pública realitzat el 2024, el 15,3% dels hospitalencs afirmen que tenen el català com a llengua habitual, el 67% el castellà i un 15,5% que fan servir les dues llengües indistintament amb normalitat.

Són unes dades força similars a l’ús que recollia el Baròmetre del 2023 amb un lleuger descens de l’ús del castellà, que llavors es situava en el 69,7%, i dels qui utilitzen totes dues llengües amb un 12,6%.

Jaume Graells ha anunciat que portaran també aquesta demanda al Parlament de Catalunya: “Com que no tenim cap confiança que el nostre govern municipal ho faci, ho proposarem directament al Govern de la Generalitat”, demanant també que es compensin les desigualtats socials i els desequilibris creixents en l’assignació de recursos.

La Federación de Asociaciones de Vecinos de l’Hospitalet exige al ayuntamiento la total eliminación del amianto en la ciudad

Catalunya acumula más de 4 millones de toneladas de este material: uno de los edificios afectados es el Hospital de la Cruz Roja, denunciado en diferentes ocasiones por los grupos municipales

La Federación de AAVV de l’Hospitalet (FAVL’H), la Confederación Vecinal de Cataluña (CONFAVC) y la Confederación Vecinal Estatal (CEAV) al unísono, han hecho un llamamiento urgente a ayuntamientos, comunidades autónomas y Gobierno central, para cumplir la ley y garantizar entornos libres de amianto para proteger la salud pública, de manera urgente.

El próximo mes de septiembre, la FAVL’H iniciará una campaña con unas jornadas informativas sobre el desamiantado de l’Hospitalet. Representantes de la entidad mantuvieron ayer una reunión con responsables del ayuntamiento para exponerles su preocupación y la necesidad de eliminar el amianto existente en muchos edificios de nuestro municipio.

En la reunión mantenida, los representantes vecinales presentaron una propuesta para constituir una Comisión del Amianto integrada por 27 personas entre ellas representantes vecinales, grupos municipales, sindicatos mayoritarios, responsables de salud, expertos técnicos, la Cámara de Comercio, Asociaciones de Comerciantes, la Marea Pensionista y la Síndica de Greuges de l’Hospitalet. A todos ellos se unirían los responsables municipales para analizar la problemática, coordinar acciones y proponer medidas de actuación.

Los responsables municipales no vieron clara la propuesta vecinal y rechazaron la constitución de la Comisión del Amianto por considerarla poco operativa. A cambio, se anunció que se constituiría una comisión interna técnica de trabajo. Los representantes de la FAVL’H consideran que el ayuntamiento ha tenido tiempo sobrado para elaborar un estudio de cómo se encuentra la ciudad en este aspecto, teniendo en cuenta que hace ya tiempo que se está reivindicando la eliminación de todo el amianto que queda en los municipios.

El Ayuntamiento ha insistido en esperar a que el Parlament de Catalunya apruebe y promulgue la Ley del Amianto autonómica para conocer el papel concreto que esta ley otorga a los ayuntamientos. Pese a ello, se ha comprometido a informar a la FAVL’H sobre el censo del amianto y las decisiones que tomen sobre el tema y a diseñar con los vecinos una campaña de información y sensibilización a la ciudadanía sobre las precauciones a tener en cuenta cuando detecten productos de amianto. Como es sabido, las fibras de amianto son cancerígenas, y por ello “se ha de eliminar con las necesarias garantías sanitarias y medioambientales, tanto durante su extracción, como en su transporte y almacenamiento”. La entidad vecinal ha recordado al ayuntamiento que una ciudad tan importante como l’Hospitalet no puede quedarse atrás en este tema.

4 millones de toneladas de amianto en toda Catalunya

En marzo de 2023, la Generalitat aprobó un plan para erradicar el amianto en toda Catalunya donde todavía hay más de 4 millones de toneladas. Se encuentra en forma de fibrocemento en los tejados, en depósitos, bajantes o jardineras y como aislamiento térmico y acústico. En 2032, buena parte de este amianto caducará y es necesario retirarlo, ya que las microfibras que puede liberar, si se degradan, provocarán cáncer y asbestosis y mesotelioma maligno. Por este motivo, en 2002 se hizo efectiva su prohibición total. Sin embargo, el que ya estaba instalado, podía utilizarse hasta el final de su vida útil.

El amianto se utilizó de forma genérica entre los años 1950 y 1990, ya que era un material abundante y económico. Uno de los edificios emblemáticos de l’Hospitalet que contiene amianto es el Hospital de la Cruz Roja, concretamente en sus tejados, y por eso ha sido denunciado en diferentes ocasiones por los grupos municipales.

El ciclo de vida estimado de esta fibra es de 30 a 50 años, así que se calcula que en 2030 más del 85% de estos materiales habrán superado su vida útil.

El Plan de la Generalitat al que hacíamos referencia, contiene 21 actuaciones, organizadas en 4 ámbitos: identificación, retirada, prevención y nuevo marco normativo. En 2023 ya se constituyó un fondo específico de 10 millones de euros, ampliable, más las inversiones que Generalitat destina anualmente a la retirada en edificios públicos y al fomento de la retirada en el ámbito privado. Se han puesto en marcha líneas de subvenciones y actuaciones singulares en Badia del Vallès o en las áreas afectadas por la granizada del año pasado en el Baix y Alt Empordà y en el Pla de l’Estany.

En su sesión de 3 de diciembre de 2024, el Govern de la Generalitat aprobó el Proyecto de ley para la erradicación del amianto en Cataluña, un marco jurídico nuevo y pionero que, una vez que se apruebe en el Parlament, permitirá avanzar de forma decidida en la eliminación del amianto en todo el territorio catalán. La Unión europea ha fijado como fecha límite para la desaparición del amianto en el territorio de la Unión, el 2028.