La Florida exige el cumplimiento de los compromisos del Plan Integral, aprobado hace tres años por el ayuntamiento

La Federación de Asociaciones de Vecinos pide al alcalde, David Quirós, que explique el tan cacareado proyecto del Samontà y el calendario para ponerlo en marcha

Los vecinos de La Florida-Les Planes reclaman el cumplimiento de los compromisos pendientes firmados por el gobierno municipal dentro del “Pla d’Acció 60:30 Les Planes-Blocs de la Florida”, cuyo inicio de elaboración fue en el 2017 y se aprobó definitivamente en un pleno municipal en el 2022, tras un proceso participativo de vecinos y entidades del barrio, en el que se acordaron diferentes medidas sociales y urbanísticas en un barrio con una situación social muy vulnerable.

La portavoz y presidenta de la Federación de Asociaciones de Vecinos, Mayte de la Concha, requirió al alcalde de la ciudad, en una intervención realizada en el pleno municipal y dentro del turno de participación ciudadana, que rindiera cuentas de la situación del cumplimiento de los compromisos adquiridos por el ayuntamiento dentro del Plan Integral del barrio.

El Pla d’Acció 60:30 Les Planes-Blocs de la Florida (60 propostes a cumplir abans del 2030) se inició en el 2016 con una carta enviada por entidades y vecinos a la alcaldesa donde se explicaba la necesidad de una acción urgente en el barrio ante la situación cada vez más penosa, en todos los ámbitos, tanto social como urbanísticamente.

Mientras que la portavoz vecinal destacaba que las acciones sociales llevadas a cabo por el Plan Integral eran muy valoradas por los diversos colectivos beneficiados, no pasaba lo mismo con los compromisos urbanísticos que no se han llevado a cabo. Y ponía muchos ejemplos como la remodelación de las calles y las plazas de los Bloques, el traslado de los transformadores de alta tensión de los edificios, el arbolado prometido, los aparatos de gimnasia al aire libre, los accesos en ascensor para salvar los 100 escalones para acceder al parque de Les Planes y al barrio de Sant Josep, la remodelación de la avenida Catalunya y la calle Teide, la naturalización de los patios de los colegios…

Otro de los grandes temas denunciados que no se han llevado a cabo y en cambio se han prometido en diferentes ocasiones es el cubrimiento de las vías que cruzan el barrio que podría suponer liberar cerca de 120.000 metros cuadrados utilizables para convertirlos en zonas peatonales, en una de las áreas de la ciudad más densificadas.

Mayte de la Concha denunció en el escrito leído ante todo el pleno municipal cosas como que “el alcalde se desdice de la construcción del nuevo Hospital General de l’Hospitalet (antigua Cruz Roja) en los terrenos de Can Rigalt, imprescindible para la salud de los 160.000 habitantes que habitan en el Samontà”. La presidenta de la Federación de Asociaciones de Vecinos afirmó que “la ciudadanía no puede renunciar a un gran proyecto que se firmó gracias a las reivindicaciones de todos los vecinos de estos barrios”.

“Ayuntamiento y Generalitat pueden prometer mejoras a 30 años vista y las apoyaremos —prosiguió—, pero primero deben pagar lo que deben, antes del 2030”. Ante todo destacó que el barrio necesita un buen número de equipamientos y enumeró algunos de ellos: escuela de formación profesional, otra de educación especial, centros de adultos, plazas suficientes de guarderías, residencia para mayores, sociosanitarios públicos… “Este barrio ha de tener un futuro y dependiendo de la caridad social no lo tendrá”, dijo la presidenta. “El futuro es la formación, el trabajo y los servicios públicos bien gestionados”, añadió. También subrayó la necesidad de multar todas las actitudes incívicas: “es necesaria una campaña para impulsar el civismo y la convivencia”.

La presidenta de la Federación de Asociaciones de Vecinos solicitó al alcalde la presentación detallada del anunciado proyecto del Samontà junto con el calendario para ponerlo en marcha. El anuncio del encargo al Consorcio de la Reforma de la Gran Vía para la remodelación de la zona conocida como el Samontà —donde se ubican los barrios de Pubilla Casas y La Florida— ha alertado a los afectados que reclaman la necesidad, en todo ese sector y para el conjunto del barrio— de espacios públicos, programas sociales, de mediación, culturales y educativos y, sobre todo, la rehabilitación del envejecido parque de viviendas.

Todos los grupos políticos expresaron su apoyo a la presidenta de la Asociación de Vecinos. Desde el grupo L’Hospitalet En Común Podem, manifestaron que en junio de 2024 ya presentaron una moción, por cierto, rechazada, para la mejora de los Bloques Florida y que en aquel entonces ya se denunció que los 4 millones de euros gastados en el Plan Integral no había tenido impacto en el barrio teniendo en cuenta que era la zona con más problemas económicos y sociales de todo l’Hosptialet. Un año después, se sigue con lo mismo, tal y como muestra la intervención de la portavoz de los vecinos.

Es la misma opinión del resto de los grupos de la oposición (ERC, Vox y PP), quienes manifestaron que era necesaria una intervención de urgencia en los barrios del Samontà. También denunciaron las promesas incumplidas del Plan Integral, ante todo las urbanísticas. Ante el futuro proyecto del Consorcio de la Gran Vía y el Samontà, que también promete obras y rehabilitaciones, subrayaron que lo primero que había que hacer eran las medidas prometidas como el soterramiento de la vía, anunciado a bombo y platillo hace unos meses y que ahora se cuestiona. Lo mismo con la subsistencia del Hospital General que debería ser el centro sanitario de referencia para los 160.000 habitantes del norte de la ciudad y también la falta de una escuela bressol para el barrio de La Florida y otros equipamientos escolares y culturales.

Una situación dramática que vive este barrio y cuyas cifras en la diagnosis que se hizo en su día en el Plan Integral Les Planes-Blocs Florida lo demuestran: la superficie media de las viviendas es de 41,93 metros cuadrados; todas ellas presentan una sobreocupación de los pisos (en un 16,5% de ellos viven 5 personas o más) seis puntos por encima del resto de l’Hospitalet; y en un 30,3% solo vive una persona (la mayoría personas de edad que viven solas), también seis puntos por encima del resto de la ciudad. Y cuando se tomó esa muestra en un 12,65% de las viviendas no había ni siquiera suministro de agua.

Todo ello son cifras que demuestran que el contexto del barrio es de alto riesgo de pobreza, empeoramiento de las condiciones de vida y salud y dificultades para la promoción social, con riesgo alto de exclusión social.

Este deterioro de las condiciones de vida en el barrio en las últimas décadas ha hecho que los vecinos se sientan defraudados y con la sensación de abandono por parte de las instituciones. Y el escepticismo es el sentimiento de los afectados delante de las posibles apuestas de mejora de cara al futuro, tal y como demostró Mayte de la Concha en su intervención en el pleno.

Estem en una fase de transició per posar el club de la ciutat entre l’elit del futbol, com correspon a la segona ciutat de Catalunya

Entrevista amb Toni Garcia, president del Centre d’Esports l’Hospitalet

Nascut a l’Hospitalet de Llobregat (1973), ha estat vinculat des de jove a diferents entitats i moviments socials de la ciutat. Ha estat regidor de l’Ajuntament de l’Hospitalet i diputat de la Diputació de Barcelona (2015-2023). A la Diputació, en el mandat 2015-2019, va ser diputat delegat d’Igualtat i Ciutadania. President del Centre d’Esports l’Hospitalet des del 23 d’abril d’aquest any. Soci del CB L’Hospitalet, el Centre d’Estudis de l’Hospitalet i del Foment de la Informació Crítica. Soci de la Creu Roja de l’Hospitalet ostentant la 3a vicepresidència (febrer 2025), entre d’altres entitats i associacions.

Del món polític a l’esportiu. Per què aquest canvi?

En realitat, no es tracta d’un canvi. Des de ben jove he estat vinculat a l’esport: primer en equips de l’escola, de l’institut i del barri, després al Consell Esportiu i als Jocs Escolars com a àrbitre. Alhora, també he participat activament en diverses entitats de la ciutat, en àmbits molt diferents.

Quins elements comuns consideres que es poden trobar en tots dos àmbits pel que fa a l’Hospitalet?

Tant la política com l’esport tenen una gran capacitat de transformació social, fomenten la cohesió i són eines poderoses per treballar per una ciutat millor.

Quines serien les raons per les quals t’has prestat a presidir el CE L’Hospitalet?

Estimo el club, conec el seu potencial i crec fermament que pot tenir un paper més rellevant, no només a la ciutat, sinó a nivell català i estatal. És un projecte que neix de de l’estima per l’Hospi, amb figures com Jordi Alba, un hospitalenc i gran futbolista que porta la ciutat al cor, o Thiago Alcántara, reconegut internacionalment. També comptem amb perfils destacats com Òscar Pierre o Gonzalo Álvarez, i companys com Òscar Milla i Roger Cabezas. Som persones amb trajectòries diverses però amb un objectiu comú: portar l’Hospi a l’elit del futbol.

Com definiries el moment actual del CE L’Hospitalet tant a nivell esportiu com institucional?

Estem en una etapa de transició, posant els fonaments per fer un salt qualitatiu. Hi ha il·lusió, ambició, responsabilitat i moltes ganes de treballar perquè l’Hospi arribi on es mereix: entre els grans del futbol, com correspon a la segona ciutat de Catalunya.

Quins són els principals objectius del club per aquesta temporada? On t’agradaria veure el club d’aquí a cinc anys?

Volem que l’afició torni a gaudir amb el primer equip i assolir l’ascens desitjat. Pel que fa al futbol base, treballem per formar esportistes i persones, millorant els entrenaments, potenciant el futbol femení, els equips inclusius i la secció de veterans. En 10  anys, volem veure l’Hospi a l’elit del futbol però també, sent un referent en formació, valors i estructura de club.

Quina és la salut econòmica del club en aquests moments i quines perspectives d’ingressos i finançament contempla la nova Junta?

La situació econòmica no és bona, però hi estem treballant. L’objectiu és establir una base econòmica sòlida que permeti saldar el deute intern i generar noves vies d’ingressos, sempre equilibrant ambició esportiva i responsabilitat financera.

Esteu treballant en noves fórmules de finançament o captació de patrocinadors?

Sí, estem centrats en captar nous patrocinadors i establir vincles amb el teixit empresarial local per fer créixer el projecte.

Quina importància dones al futbol base i a la formació de joves talents?

És un pilar fonamental del club. Apostem per la formació integral: esportiva i personal. El futur de l’Hospi passa pel futbol base, per tenir el màxim de jugadors de la casa al primer equip i per la col·laboració amb altres clubs de la ciutat.

Hi ha projectes de millora de les instal·lacions o d’ampliació del club a curt termini?

Sí. Treballem per millorar unes instal·lacions que són de l’època olímpica i que han d’adaptar-se a les necessitats i reptes del segle XXI.

Abans de presidir el CE L’Hospitalet, vas tenir una trajectòria destacada en la política local i nacional. Com valores aquella etapa?

Va ser una etapa molt enriquidora, en la qual vaig poder contribuir a millorar la meva ciutat des de les institucions.

Quins valors o aprenentatges de la política aplicaràs ara en la gestió esportiva?

Treball, compromís amb la gent, transparència i esforç. Són valors essencials tant en la política com en l’esport, i han de servir per millorar la qualitat de vida de les persones.

Creus que el fet d’haver estat regidor i diputat et dona una visió més àmplia del paper social dels clubs esportius?

Sens dubte. Aquestes responsabilitats m’han permès conèixer de prop la realitat dels clubs, les seves dificultats i el seu potencial. Els clubs són molt més que entitats esportives: són espais de convivència, educació, igualtat i integració, amb equips humans que treballen incansablement per fer una societat millor des de l’esport.

Com és la relació actual amb l’Ajuntament i les altres entitats esportives de la ciutat?

La relació és bona i constructiva. L’alcalde David Quirós coneix de primera mà les necessitats de l’esport de la ciutat i de l’Hospi. Hem notat un canvi positiu: és un alcalde proper, dialogant i compromès amb millorar l’esport i les instal·lacions de la ciutat. Volem treballar plegats amb l’Ajuntament per reforçar el paper del CE L’Hospitalet, la millora de l’esport a la ciutat i col·laborar activament amb totes les entitats esportives de l’Hospitalet.

Quin paper creus que ha de jugar el CE L’Hospitalet dins la comunitat?

Un paper actiu, compromès i proper. Volem ser un club de referència, arrelat als barris i a la ciutat, que promogui valors i que contribueixi al benestar de la comunitat.

Com treballeu la inclusió, la igualtat de gènere i l’accessibilitat dins el club?

És un compromís ferm. Defensem la igualtat d’oportunitats, tenim equips inclusius, més de 200 jugadores, i organitzem formacions i xerrades que reforcen aquests valors.

Quin missatge voldries enviar a les famílies que dubten si inscriure els seus fills i filles a l’esport federat?

Ja sigui federat o escolar, el més important és que facin esport. L’esport és salut, educació i una escola de vida. Sempre trobaran un entorn segur, compromès i enriquidor.

Què representa l’Hospitalet per a tu, a nivell personal i emocional?

És casa meva. La ciutat on he nascut, crescut i construït la meva vida. L’Hospitalet és la ciutat que m’estimo i m’apassiona.

Quin paper pot jugar el club en l’exercici del sentiment de pertinença dels ciutadans?

Un paper clau. El CE L’Hospitalet és la principal entitat esportiva de la ciutat i un reflex del que som: cohesió social, diversitat, valors i esperit de superació.

Quin ha estat el moment més emocionant que has viscut com a president?

Sens dubte, el primer cop que vaig trepitjar el camp com a president. Va ser un moment carregat de responsabilitat i il·lusió. Però la veritat és que cada dia és emocionant poder presidir l’Hospi al costat de la junta, socis, simpatitzants, jugadors, tècnics i treballadors. És un honor.

Si poguessis definir el CE L’Hospitalet en tres paraules, quines serien?

Passió, compromís i ciutat.

Les famílies de les cinc escoles bressol, pendents de la seva municipalització, denuncien l’endarreriment en el pagament de les compensacions

Les direccions dels centres demanaran que es concreti una data ferma d’integració a la xarxa pública

Les cinc escoles bressol de l’Hospitalet (Nova Fortuny, Gua-Gua, Estel Blau, Gargots i Patufet) que ja fa anys se’ls va prometre que serien municipalitzades i que encara no s’ha concretat la data de la seva integració, ara denuncien que des de fa cinc mesos les famílies no han rebut l’aportació econòmica a les quals es va comprometre l’ajuntament.

En un comunicat emès fa uns dies en una xarxa social han manifestat la seva indignació: “hauria de ser terriblement vergonyós acordar que s’ajudarà a les famílies ENGANYADES amb 80€ al mes com a compensació pel greuge resultant de la seva ineficiència i deixar de fer aquest pagament durant més de 5 mesos (de moment)”.

Després de multitud de peticions d’informació i de sol·licitud d’una reunió per part de tota la comunitat de les escoles bressol, sembla que la setmana vinent mantindran una trobada amb els responsables municipals. La última reunió mantinguda va resultar força infructuosa i va deixar molt susceptibles les famílies davant el nou termini promès per a la integració dels centres a la xarxa pública, el febrer del 2026.

A l’abril de l’any passat, i quan l’actual alcalde David Quirós tenia la responsabilitat del departament d’Educació, ja es va comprometre a la integració de les cinc escoles per al curs 2024-25. Més tard es va desdir, i la data que es va posar sobre la taula va ser la de l’abril del 2025, però ja s’ha vist que al llarg de tot el curs del 2025 no es faria realitat i ara la nova previsió és per al curs 2025-2026.

Les direccions de les cinc escoles ja han anunciat que reclamaran davant el ple municipal, a celebrar el proper 25 de juny, una data ferma d’integració a la xarxa pública entre altres reivindicacions, davant la situació d’incompliments successius que estan patint. Les famílies han fet una crida per tal d’acompanyar-los durant la seva intervenció a la sessió plenària.

Aquesta no serà la primera vegada que intervenen en el ple municipal, amb les mateixes reivindicacions (febrer del 2025). De la mateixa manera, ho han fet els diferents grups de l’oposició municipal sobre la municipalització de les escoles bressol previstes.

En una (febrer del 2024) ja s’instava la creació d’una taula de seguiment que “permeti que les famílies estiguin al dia dels avenços en la municipalització”. També es va aprovar accelerar el calendari de tràmits perquè les 5 escoles pendents de municipalitzar es puguin integrar a la xarxa municipal en el proper curs. Igualment es va concretar que es mantindrian les compensacions econòmiques a les famílies pel retard en la municipalització fins a la seva integració definitiva i s’ampliaria la compensació econòmica perquè les famílies d’I2 tinguessin la gratuïtat del servei, tal com es preveia quan van inscriure als respectius centres als menors.

Els afectats es queixen precisament que “han mentit les famílies al Ple Municipal i han incomplert cadascun dels acords”. Una altra de les reivindicacions d’aquest col·lectiu és la creació de noves places públiques per a infants entre 0 i 3 anys. Precisament l’Hospitalet és una de les ciutats amb menys places públiques per aquesta franja d’edats.

Al ple municipal de juliol de l’any passat ja es va denunciar aquesta situació per part de les treballadores de les escoles bressol: “les escoles municipals de 0 a 3 anys funcionen amb unes ràtios insostenibles que esgoten els equips i no ofereixen confiança a les famílies per la sobre-saturació. En concret hi ha una educadora per cada 8 nadons, una educadora per cada 13 infants d’un a dos anys i una educadora per cada 20 infants de 2 a 3 anys”. Una situació insostenible que cal afegir a la llista d’incompliments municipals que fan insuportable l’espera.

Asociaciones y partidos de la oposición municipal denuncian el desmantelamiento de una zona de juegos en el barrio de La Florida

El gobierno municipal, sin intención de reponerla y justificando que estaba deteriorada, da como alternativa otras áreas infantiles

El desmantelamiento de una zona de juegos en el barrio de La Florida, situado en la avenida Primavera con el cruce de la calle Pedraforca, ha provocado el enfado tanto de las familias que de forma habitual llevan a sus hijos a jugar a esa zona, como de organizaciones ciudadanas y partidos políticos.

La recién creada asociación FamíliesLH ha denunciado por las redes sociales esta situación y ha recordado que precisamente el barrio de La Florida es uno de los más densos de Europa y que justamente es uno de los barrios más deficitarios en zonas verdes.

Asimismo, ha recordado que precisamente próxima a esa zona de juegos hay una escuela de infantil y primaria cuyos alumnos solían utilizarla junto con el resto de niñas y niños del barrio. La asociación ha reclamado la necesidad urgente de restablecer el área de juegos.

Algunos partidos políticos de la oposición municipal también se han hecho eco del desmantelamiento, de la noche a la mañana y sin previo aviso, de las dos zonas de juego. La portavoz municipal del PP, Sonia Esplugas ha recordado que eliminar parques infantiles es un auténtico sinsentido y que precisamente el ayuntamiento ha escogido el periodo estival, cuando más vida se hace en la calle y el uso de los parques es más intenso, para hacerlos desaparecer.

En este sentido, la portavoz del PP, ha lamentado que el equipo de gobierno haya invitado a algunas familias de La Florida, usuarias de los parques que han sido eliminados en la avenida Primavera, a desplazarse al recién inaugurado parque de la Plaza Federico García Lorca que, al ser nuevo está totalmente saturado, o al Parque de la Pau, donde ni siquiera hay una fuente para que los niños puedan refrescarse. Además, en este parque hay diariamente botellón, e incluso consumo explícito de drogas en horario en el que los menores están allí jugando.

Sonia Esplugas ha explicado que según han comentado algunos vecinos el desmantelamiento podría haberse producido como consecuencia de algunas quejas por el uso incívico que se hacía de este espacio durante las tardes y las noches. La portavoz ha asegurado que entiende que el mal uso de los parques y plazas pueda ser un quebradero de cabeza para los vecinos, “pero el gobierno no puede excusarse en eso para desmantelarlos. Su labor es velar por el cumplimiento de las ordenanzas municipales, incrementar la presencia policial, y fomentar un uso cívico del espacio público”, ha afirmado.

La portavoz municipal del PP ha denunciado además que, tal y como ha quedado el espacio después del desmantelamiento del área de juego, hay unas cuantas piezas de hierro enterradas que también se deberían extraer ya que el espacio se ha quedado inseguro y algún viandante se podría hacer daño.

Los Comunes, haciéndose eco de la denuncia de la asociación, han manifestado su interés por aclarar lo que ha sucedido y por qué se han eliminado las áreas y se han pronunciado a favor de que se reponga la zona de juegos de forma urgente.

Així mateix, ERC-EUiA ha denunciat l’actuació municipal en aquestazona i han manifestat que “les famílies de la Florida i la zona nord de l’Hospitalet mereixen uns parcs dignes, actualitzats i adaptats i un Ajuntament que no giri l’esquena a les famílies. Fa temps que reclamem més i millors espais per als infants, però la resposta del govern no és actualitzar-los i millorar-los, sinó ELIMINAR-LOS”.

En una información publicada por LH Digital, el ayuntamiento justifica el desmantelamiento de la zona porque eran espacios muy pequeños, con pocos elementos de juegos, que estaban además bastante deteriorados. Afirman que su eliminación está avalada por los técnicos municipales y que existen alternativas de otras áreas de juego como las dos plazas referidas con anterioridad.  

Veïns de promocions de l’Obra Social la Caixa denuncien la intenció de l’entitat bancària de fer-los fora dels seus habitatges

Els inquilins han posat cartells en protesta per la situació.

Una moció conjunta de PSC, ERC-EUiA i Comuns, insta la promotora a transmetre els habitatges a l’Incasol

Veïns de dues promocions de l’Obra Social de la Caixa, situats a la Porta Nord de l’Hospitalet, han denunciat davant el ple municipal la intenció que té la entitat bancaria d’“expulsar” els prop de 330 veïns que viuen en aquests edificis des de fa 10 anys i que van ser construïts amb finançament públic.

Concretament, els dos blocs estan situats a la Carretera de Collblanc 157 i 159, amb un total de 168 pisos, construïts amb subvencions públiques, i propietat de la Caixa. Van ser atorgats el gener del 2014 en un acte celebrat al Teatre Joventut presidit pel director general de la Fundació La Caixa, Jaume Lanaspa i la alcaldessa Núria Marin.

https://www.elperiodico.com/ca/barcelona/20140124/obra-social-caixa-entrega-168-viviendas-alquiler-lhospitalet-3040232

“Quan ens van fer entrega de les claus al Teatre Joventut, ens van manifestar que tindríem un lloguer assequible per sempre i als 10 anys tindríem opció de compra descomptant el que havíem pagat fins aleshores” va dir una de les afectades

Però quan els van renovar el contracte, va desaparèixer l’opció de compra, van pujar el lloguer més del que convenia i van cobrar un segon dipòsit. Davant els dubtes, els veïns van manifestar a la Caixa que consultarien amb un advocat. La resposta de l’entitat va ser que, o signaven en aquell moment o el pis l’adjudicarien a una altra persona, ja que “hi havia una llarga llista d’espera”.

Els inquilins denuncien que “la Caixa ens ha fet signar contractes amb clàusules abusives que ens deixen en una situació de clara inferioritat”.

Els veïns manifesten que estan en uns blocs en un abandó absolut. “Portem prop de 10 anys vivint als pisos patint diferents problemes perquè els serveis de manteniment han estat molt deficients o inexistents. Fuites contínues que mai no han resolt”

Els llogaters han posat dues demandes amb el Sindicat de Llogateres i la resta de llogueters de la Caixa. Una, per 16 clàusules abusives en els contractes que han tingut, i una altra reclamant 10 milions d’euros en concepte d’IBI que no haurien d’haver pagat i que la Caixa els ha cobrat durant aquests anys.

Els veïns dels pisos situats en aquestes promocions juntament amb altres promocions d’arreu de Catalunya fa més de tres anys que s’estan organitzant amb el Sindicat de Llogateres. Conjuntament amb la resta han hagut de resistir desnonaments, s’han quedat a casa després de la finalització dels contractes pagant el lloguer, han interposat la primera denúncia col·lectiva a tot l’estat espanyol contra les clàusules abusives de contractes d’un gran propietari i s’han manifestat unitàriament als carrers de Sitges l’any 2023.

Aquests veïns de la Carretera de Collblanc també, van interposar una demanda per la desaparició de l’opció de compra i la Caixa els va contestar que el valor de compra era de 400.000 euros per pis i que havien de donar resposta en 45 dies.

A l’últim ple municipal va ser aprovada una moció conjunta de PSC, ERC-EUiA i L’Hospitalet En Comú Podem en la qual s’insta a La Caixa a no vendre a privats i a transmetre les promocions Indo (av. Carrilet, 114 i carrer Cooperativa, 16-18), Porta Nord (Ctra. Collblanc, 157-159) i Enric Prat de la Riba , 278) a l’Incasol de la Generalitat de Catalunya.

La moció constata que aquesta situació que pateixen ara aquest veïns de Collblanc també el  viuen llogaters d’Inmocaixa arreu de Catalunya, des que aquesta entitat ha decidit suspendre el seu programa d’habitatge assequible vinculat a l’Obra Social La Caixa i traspassar la propietat dels pisos a INMO CRITERIA ARRENDAMIENTOS III SLU. La propietat va fer signar als arrendataris contractes amb clàusules abusives i, en algunes de les promocions, està procedint a no renovar els contractes als arrendataris, per a fer-los fora dels pisos i promoure la seva venda a preus de mercat.

Les diverses promocions on es donen aquestes pràctiques són qualificades com a habitatge de protecció oficial, o són sotmeses a acords previs per tal que siguin gestionades amb criteris de protecció oficial per part d’Obra Social La Caixa. Aquests habitatges, bona part subvencionats amb fons públics o construïts directament sobre sòl públic, haurien de tenir per objectiu facilitar l’accés a l’habitatge a la població i disminuir els greus problemes d’habitatge que vivim.

A l’Hospitalet de Llobregat INMO CRITERIA ARRENDAMIENTOS III SLU té la promoció Indo (Av. Carrilet, 114 i C. de la Cooperativa, 16-18), actualment en règim de protecció oficial, i les promocions Porta Nord (Ctra. de Collblanc 157 i 159) i Enric Prat de la Riba (C. Enric Prat de la Riba, 278) , gestionades amb criteris de protecció oficial per acords previs.

La moció aprovada també insta l’entitat bancària a preservar els arrendataris i no expulsar-los de les promocions esmentades mentre s’acorda una solució negociada i fins el traspàs dels immobles a l’Incasol.

“Li demanaria als ciutadans que s’impliquin i que exigeixin que els que escollim per que ens governin, ens deixin opinar sobre com volem ser governats”, Anna Simó

Anna Simó en una comparecència como consellera a final del 2023. Font (Diari Ara)

Entrevista a la ex-regidora i ex-consellera d’ERC, Anna Simó

Nascuda l’any 1968 al municipi d’Els Alamús, al Segrià. Des de ben jove va créixer i residir a l’Hospitalet de Llobregat, a la comarca del Barcelonès. Llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, va fer un postgrau de planificació lingüística a la mateixa universitat. Va treballar al Consorci per a la Normalització Lingüística, on va tenir diversos càrrecs i ocupacions, com ara la de responsable de Ciutat Vella al Centre de Normalització Lingüística de Barcelona. És membre de diverses entitats culturals i cíviques, entre les quals Ca la Dona i el Centre d’Estudis de l’Hospitalet.

Va ser regidora de l’Ajuntament de l’Hospitalet entre juny i desembre del 2003. Ha estat Consellera de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya (2003-2006), vicepresidenta primera i secretària primera del Parlament de Catalunya (2015-2018), presidenta del Consell Escolar de Catalunya (2018-2021) i Consellera d’Educació del 13 de juny de 2023 al 12 d’agost de 2024.

Com a regidora que va ser de l’Hospitalet (juny 2023-desembre 2003), actualment quina visió té de la ciutat?

Com a exregidora a l’oposició opinaré críticament sobre el govern municipal; respondre-ho ràpidament és impossible, i menys per a mi, que no m’agrada generalitzar, però destacaria que la inèrcia de tants anys sense alternança s’ha menjat les idees i l’empenta, el lideratge sobre els serveis públics que són competència municipal i l’autocrítica imprescindibles per estar al capdavant d’una ciutat com la nostra.

Com ex-diputada, veïna i membre d’ERC, com veu l’evolució de l’Hospitalet en els darrers anys?

En habitatge, per exemple, la ciutat ha acollit molts habitants que buscaven habitatge més assequible que a Barcelona, n’ha escopit uns altres que no podien pagar els lloguers existents i no ha planificat els creixements urbanístics amb els serveis públics suficients. No és fàcil trobar pastilles de sòl per a fer-hi escoles, en especial en els barris de la zona nord de la ciutat, però hi ha illes senceres de pisos nous a la resta de la ciutat amb famílies acabades d’arribar sense una previsió d’espai per a escoles bressol o  ampliacions d’escoles. Igual en el cas d’equipaments socials especialitzats, per exemple.

Quins són, en la seva opinió, els principals reptes socials, econòmics i urbanístics que hauria d’afrontar la ciutat?

Acollida; atenció, serveis i suport a les persones i famílies amb més risc de vulnerabilitat o amb més necessitats de suport (infància, persones amb discapacitats, gent gran, persones sense coixí familiar ni comunitari proper); fer la vida més fàcil i més productiva a comerços i mercats; el que he respost a la pregunta anterior. I n’hi ha d’altres.

Com es pot combatre la desigualtat entre barris dins del municipi?

No és una feina fàcil ni ràpida, millorar la vida als nostres barris; demana temps i recursos propis i de la resta d’administracions, però cal anar al fons de les causes i dels problemes i les limitacions perquè els canvis es produeixin. Cal ser proactiu, autocrític, escoltar els barris i la gent dels barris, i els tècnics que estan a peu de carrer, i els que fan recerca social i urbanística. Xapa i pintura no serveix, com tampoc fer les coses com sempre s’han fet.

Com a consellera d’Educació que va ser (juny 2023-agost 2024), com valora l’estat actual de l’ensenyament públic a l’Hospitalet? Quines mancances detecta en infraestructures escolars i suport al professorat?

Sistema tensionat, amb un creixement d’alumnat important tant en la preinscripció com al llarg del curs, amb falta de places i espais a la zona nord en especial, i que reclama en especial suport estable de professionals no docents: educadors socials, tècnics d’integració social, treballadors socials, d’atenció a la diversitat, tot el teixit social de l’entorn, les famílies. I amb molta gent als centres i als serveis educatius que es creu l’educació i els infants i les famílies (i amb gent que està cremada, també) i la seva missió educativa i comunitària: són pilars del present i el futur d’aquests infants i adolescents i les seves famílies. Però no poden fer-ho sols, cal que la conselleria (i el Govern sencer) i l’Ajuntament hi apostin.

Què proposa ERC per lluitar contra la segregació escolar al municipi?

Que depengui d’Educació: per començar, repensar les zones educatives, treballar les àrees de solapament entre les zones i fer un pla d’educació a temps complet a tot el municipi. Perquè hi ha molts problemes i part de les solucions que no depenen ni de la conselleria d’Educació ni de la regidoria d’Educació.

Coneix plans concrets per reforçar la formació postobligatòria i la connexió amb el món laboral?

L’orientació és clau. Orientadors als centres de formació de persones adultes i a l’FP, també, i aprovar i posar en marxa el decret d’orientació que vam deixar a punt en plegar a l’agost del 2024. Donar estabilitat i un paper en el sistema formatiu als anomenats centres de segones oportunitats. Un cop fet el mapa de l’FP de Catalunya, que marca on i on créixer i en què, continuar actualitzant-lo i treballar més junts Govern i Ajuntament, com hem fet puntualment.

Com es pot implicar més a la joventut en la vida pública i política de la ciutat?

Si jo ho sabés… Primer de tot, seria un bon inici plantejar-se de fer-ho, des del govern municipal i des de les entitats de la ciutat. Escoltant-la, no venent-li motos, ni des de la banalitat ni el consumisme. No fent veure que la joventut del teu partit polític o pròxima ideològicament és la joventut de la ciutat que parla: és una part de la joventut, però ni de bon tros representa a tota la joventut.

Considera que l’Ajuntament de l’Hospitalet funciona amb criteris de transparència i participació ciutadana?

No.

Quins canvis estructurals caldria fer per millorar el funcionament institucional?

El que he respost a la primera pregunta. I fer una anàlisi del que no funciona, per què, i dels canvis organitzatius i de cultura cal fer, per fases.

Com valora la relació entre el govern municipal actual i l’oposició?

No gaire bona, perquè el govern es pren com a atac personal el que és polític.

Creu que l’Ajuntament escolta prou les entitats i veïns en la presa de decisions?

Les que no combreguen amb ell, no gaire.

Quines mesures proposa ERC per millorar la convivència i la cohesió social a l’Hospitalet?

Això ho deixo per quan entrevisteu en Jaume Graells i els regidors del grup municipal d’Esquerra-EUiA. Jo no soc portaveu d’Esquerra de l’Hospitalet, no em pertoca.

Com es poden garantir serveis públics de qualitat per a tothom, especialment en barris amb més vulnerabilitat?

Gestionant bé els recursos disponibles, reforçant els serveis que no funcionen perquè estan saturats o perquè no se saben dirigir políticament. Tibant les altres administracions que hi inverteixin amb cap i eficàcia.

Hi ha una aposta clara per les polítiques feministes, interculturals o d’acollida?

No, no més enllà de polítiques de xapa i pintura o declaratives.

Què demanaria a la ciutadania per fer possible un canvi profund a l’Hospitalet?

Que ens impliquem en la ciutat on vivim, en la mesura que creguem que podem fer-ho; que pensem que votar és més útil del que ens pensem, i que els que vivim a la ciutat hem d’opinar sobre com volem que la governin els que deleguem perquè la governin. I que siguem crítics amb els populistes i els seus missatges, amb els que busquen un enemic entre els veïns a qui abocar-hi tota la ràbia d’allò que no ens agrada.

Huelga de trabajadores del Institut Fontseré de La Florida en reivindicación de plazas estructurales estables del equipo social del centro

El trabajo de los tres profesionales que llevan a cabo esta labor, evidencia el éxito del proyecto en un instituto de máxima complejidad de uno de los barrios más densos de Europa

El Institut Eduard Fontserè del barrio de La Florida paralizó ayer sus actividades de 10 a 14 h. para pedir a la Generalitat de Catalunya la creación de plazas estructurales estables, que permitan dar continuidad al equipo social del centro y a los proyectos de convivencia que fueron iniciados hace tres años por dos profesionales.

Con frases como “Ni precarietat ni temporalitat, l’equip social és esencial”, se hicieron concentraciones ayer delante de la escuela con el seguimiento tanto del personal docente, los profesionales de la atención educativa y el personal de la administración y servicios.

El Institut Eduard Fontseré es uno de los catalogados de máxima complejidad de l’Hospitalet y está situado en uno de los más barrios densos de Europa. El trabajo realizado en el centro es pionero en el modelo socioeducativo de Catalunya.

La petición de la comunidad educativa es que se dé continuidad a los proyectos del equipo social del centro formado por tres profesionales, aunque solo una de las plazas es estructural. Las otras dos las ocupan, Tània Morianna, educadora social y Elena Aracil, técnica de integración social, que dependen de un programa que la Conselleria se ha comprometido a renovar, pero sin sus profesionales. Empezar de nuevo.

Ambas profesionales llevan tres años en el centro como parte del programa de complejidad impulsado en el curso 2020-21 por el Pla de Millora de las Oportunitats Educatives. Este Plan, aprobado por el Govern, acordaba incorporar técnicos de integración social y educadores sociales en los centros de mayor complejidad en el marco del Pacte Contra la Segregación Escolar de Catalunya. Estas dos personas son las responsables de los principales ejes del actual proyecto de convivencia del centro y activos principales en la atención del alumnado vulnerable y de sus familias.

Como consecuencia de esta complejidad, la comunidad escolar considera fundamental que estas plazas sean estructurales para poder trabajar en proyectos a largo plazo. Por ello reivindican la continuidad de estas trabajadoras, Morianna y Aracil, ya que la renovación del programa sin estas profesionales supondría una rotura de los vínculos con las familias del centro que se encuentran en una situación muy vulnerable, la perdida de referentes por parte del alumnado con necesidades educativas específicas y “dificultaría la aplicación de un proyecto de convivencia de centro que está basado en el diálogo, la confianza y las prácticas restaurativas”, tal como afirma en un comunicado la comunidad escolar.

El desmantelamiento del equipo social comportaría, además, una sobrecarga de trabajo para el equipo docente. Y ello conllevaría a un empeoramiento en las condiciones laborales de todos los trabajadores del centro.

Según manifiesta el comité de huelga, la contratación de estos profesionales está cofinanciada en un 40% por el Fondo Social Europeo Plus y en un 60 % por el Departamento de Educación y persigue uno objetivos que el claustro considera que se están consiguiendo, como son: la prevención del abandono prematuro de los estudios y el fracaso escolar; procurar el bienestar emocional de los alumnos; facilitar una buen convivencia en el centro educativo; fomentar la implicación de las familias y, sobre todo, reducir el absentismo escolar, entre muchos otros.

La convocatoria de huelga cuenta con el apoyo del sindicato CGT y de personalidades vinculadas al trabajo social y a la educación formal y no formal.

Joan Torres: “L’Hospitalet ha de fer una reflexió de creixement demogràfic zero”

Foto d’Arxiu. Regió 7.

Joan Torres (L’Hospitalet, 1943)

Doctor Enginyer Industrial (1969). Diplomat en Enginyeria Ambiental (1975) AD IESE. Universitat de Navarra (2001)

Experiència professional. Enginyer Municipal de l’Ajuntament de L’Hospitalet (1979-1980). Tinent d’alcalde de l’Àmbit de la Via Pùblica de l’Ajuntament de Barcelona (1983-95). President de la Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis (1983-95). Membre dels diferents òrgans directius de l’Orgnització dels JJOO92 (1986-92). Membre de la Comissió Superior de Seguretat Olímpica (1990-92). President de Transports de Barcelona S.A. (Metro i Bus) (1990-95). President del Institut Metropolità del TAxi i Ciutat Groga S.A. (1990-95). Coordinador del Pl Director de Seguretat del Gran Teatre Liceu (1995-1999). Coordinador de la Fundació del Reial Automòbil Club de Catalunya (1995-2004). President del Consell d’Administració de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (2004-2011). President de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya (2007-2013). Membre del Patronat del Grup Sant Pere Claver (2014). Conseller de Renfe Mercfaderies (2018-2024. Membre de l’Associació Tres Quarts per cinc Quarts i soci de Foment de la Informació Crítica de L’Hospitalet.

Com veus la mobilitat en general a les grans ciutats?

Es necessari un canvi de model per la millora del clima i de la congestió urbana de les ciutats.

Quins canvis s’han de produir els propers anys o es produiran?

Crec que es potenciarà la mobilitat compartida i ecològica. Respectant o regulant la mobilitat essencial privada com les ambulàncies, els serveis d’assistència o el serveis imprescindibles (com un fontaner, un electricista, etc.) que necessiten els vehicles pel seu desplaçament i, evidentment, els taxis. Aquests desplaçaments s’han de considerar essencials, així com aquella mobilitat privada sense una alternativa real de transport públic.

Quina ha de ser la tasca de cada ajuntament en el seu municipi en aquest àmbit? o pot ser ha d’haver una política general a nivell metropolità?

Incorporar a nivell local els plans sectorials i els plans generals que correspongui, i seguir les directrius que marquin. Un exemple es l’ATM que té totes les dades de mobilitat per poder garantir els drets que té el ciutadà i poder marcar unes línies d’actuació. La llei de mobilitat sostenible que s’està fent a nivell estatal també marcarà les grans directius de modernitat en aquest aspecte.

Una de les millores a nivell metropolità que s’han fet per actuar contra el canvi climàtic han estat les Zones de Baixes Emissions. Un èxit de control, perquè s’han detectat molts turismes, camions, furgonetes…que contaminaven. Contràriament, i des d’un punt de vista social, hi ha hagut contestació i unes quantes accions jurídiques. Ja que si se sabia de la existència d’aquests vehicles perquè existien dades del parc automobilístic, com és que no es va fer un Pla Renove per la seva substitució?

Com a ciutadà de l’Hospitalet, com veus la mobilitat a la teva ciutat?

Això va pels barris. No és el mateix el barri del Centre que els barris del Samontà o la mobilitat fronterera de la ciutat, perquè en uns casos es gestiona aquí i en d’altres ha de ser gestionats pels diferents ajuntaments implicats. En general, jo no veig congestió en els carrers de l’Hospitalet. Ni tampoc gaire problemes en les àrees de càrrega i descarrega. Però és imprescindible estar atents a les tendències.

Com ha evolucionat la mobilitat a la ciutat en els darrers 10 anys?

La manera com evoluciona la mobilitat, va molt lligada al creixement de la demografia de la ciutat. L’Hospitalet ha de fer una reflexió de creixement demogràfic zero. Hi ha barris molt densificats com La Florida, Pubilla Casas (tot el Samontà) que tenen xifres de més de 54.000 habitants per kilòmetre quadrat. Són els barris més densos de tota Europa. I per rehabilitar aquests barris s’ha de demanar ajut a Europa. És, clarament, un problema europeu  Només amb l’ajut local, autonòmic o estatal no ens en sortirem. Sempre que hi ha hagut un creixement de Barcelona ha repercutit en els municipis històrics del seu entorn.

Quin creus que són els reptes específics de l’Hospitalet?

La densitat extrema y la desigualtat social d’alguns barris, a nivell de planificació. Saber que s’ha de fer amb els polígons industrials mig abandonats. Perquè el repte no serà transformar la carretera del Mig construint més habitatges. Per exemple, una idea podria ser una Factory, amb la lògica que té disposar d’un aeroport i una xarxa de comunicacions molt a prop: la mateixa idea que va haver per crear i transformar una part de la zona industrial en el que s’anomena Districte Cultural. Hem de pensar que les noves industries que apareixen no contaminen, ni fan soroll. Ja no existeixen La Farga i altres industries com hi havia abans a la ciutat.

Quin paper hi ha de jugar l’Hospitalet dins del sistema de transport de l’àrea metropolitana de Barcelona?

Participar com Ajuntament en els òrgans executius i decisius allà on es dibuixen els gran eixos en el camp del transport, com l’Autoritat Metropolitana del Transport, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació i Generalitat (metro, rodalies…)..

Creus que s’estan prenent prou mesures per millorar el transport públic de l’Hospitalet?

L’oferta que existeix a l’Hospitalet és molt gran. Només s’ha de mirar el mapa de la ciutat: metro, ferrocarrils, autobusos, tramvia… en un bon nivell de fiabilitat, freqüència i intermodalitat notable. El problema està en la circulació mar-muntanya. Hi ha la línia 9 però queda molt apartada i la única solució són les línies d’autobusos. Hi ha una bona flota, però amb el problema que han de creuar una xarxa de carrer estrets que el resta velocitat. Però jo crec que és acceptable l’oferta que existeix.

Quina és la teva opinió sobre l’ús de la bicicleta i els espais de vianants a la ciutat?

La bicicleta es un actor més de la mobilitat sostenible i assequible. Ha estat molt important la implicació de l’Administració pel creixement del seu ús, com ha estat crear espais segregats com ara els carrils bicis o, per exemple, el mateix lloguer de bicicletes que es un estímul per a la seva utilització. Ara bé, la bicicleta no és un element disruptiu del tràfic però si és exemplar de del punt de vista de la salut i esport. La bicicleta metropolitana ja ha iniciat el seu recorregut imparable i pot ser un bon complement.

Creus que s’està fent prou per reduir la dependència del vehicle privat?

És més fàcil canviar lleis, que canviar hàbits. I el cotxe privat, sobre tot a les grans ciutats, ha deixat de ser “l’amo” de la xarxa viària. Quan jo vaig entrar a l’Ajuntament de Barcelona el cotxe era “propietari” dels carrers. Ara ja no ho es. La creació de les zones blaves o verdes, l’augment de la disciplina i del cobrament de les multes ha estat molt important. Però veritablement, el problema actual de Barcelona són els vehicles de la gent que va i bé cap la capital i tot l’Àrea Metropolitana principalment, sense cap alternativa real de transport públic. L’alternativa es el transport ferroviari, però amb la situació en que es troba, encara tenim per uns anys

Quina visió tens del futur de la mobilitat a l’Hospitalet a 10 o 20 anys vista?

L’Ajuntament ha d’adaptar-se a la normativa, a la legislació i a les directrius. Aviat sortirà la llei de la mobilitat a nivell Estatal que permetrà concretar quines son les prioritats per lluitar contra el canvi climàtic i contra la contaminació. També marcarà l’organització i planificació del transport on els usuaris podran disposar d’un lloc on hi haurà tota la informació sobre el transport

Com pot la tecnologia (apps, mobilitat elèctrica, dades obertes) ajudar a millorar la mobilitat urbana?

El que es pot mesurar es pot explicar, i el que es pot explicar es pot gestionar i el que es pot gestionar es pot regular. Per això es necessiten les noves tecnologies (comportament social, legal) que seran les grans aliades per la planificació i la gestió de la mobilitat.

Quin paper haurien de jugar els ciutadans en aquest procés de transformació?

L’element de la participació ciutadàna és fonamental. La participació reglada, organitzada i informada i amb capacitat de decisió. Aquest és el millor prescriptor en el canvi d’hàbits.

Fotogafía de portada, font: La Vanguardia, 13 juny 2020

Els Comuns demanen l’elaboració d’un “Pla per a la Naturalització dels Patis Escolars” i que s’executin immediatament els que ja estan aprovats

La climatització de les escoles, un problema que s’arrossega des de fa uns quants anys i que encara resta pendent

Una moció que es presenta al Ple d’avui sol·licita l’elaboració d’un “Pla per a la Naturalització dels Patis Escolars” i també que s’executin els que ja estan aprovats, per fer-los més suportables davant les elevades temperatures que s’esperen, i com a conseqüència de l’estructura de formigó amb que estan construïts la gran majoria. Un problema que s’arrossega des de fa anys.

La moció presentada per L’Hospitalet En Comú Podem (LHECP) pretén que es realitzi alguna cosa similar al “Pla d’Ombres de les Àrees de Joc Infantil de l’Hospitalet”. Protegir les zones on juguen els nens i que estan exposades al sol, sense ombres i amb terra de formigó, que incrementen notablement la temperatura.

La transformació d’algunes zones de joc en terreny de terra i sorra, i la plantació d’arbres que creïn ombres naturals, seria l’objectiu final de la proposta. Mentre tant, i a l’espera del creixement dels arbres s’haurien de cobrir els patis amb tendals per crear aquesta protecció solar immediata.

Pels Comuns, aquest Pla hauria d’estar llest en els propers 6 mesos i executar-lo a principis de l’any 2026. A més, a la mateixa moció se sol·licita que s’ampliï l’oferta de patis públics de cara a l’estiu, amb l’objectiu de tenir-ne un d’obert per barri i no com ara que només n’hi ha un per districte.

Precisament, l’Hospitalet és un municipi amb poquíssims espais públics per a la població infantil i la joventut on es puguin desenvolupar activitats lúdiques apropiades per la seva edat. Amb el canvi que es proposa, els patis podran complir les seves funcions i reduiran els riscos contra la salut dels usuaris.

Hi ha alguns projectes que ja estan aprovats però que no s’han executat, com el del col·legi Pau Vila. L’any passat ja es va presentar precisament una moció en aquest sentit a petició de la pròpia AFA i fins ara, res de res.

El pla que es proposa ja està aprovat al “Pla del Verd Urbà” on, en un dels seus capítols, precisament es parla de “Realitzar un Pla Específic per a la remodelació i increment del verd i naturalització dels patis de les escoles i instal·lacions municipals”. D’altra banda, la previsió d’aquests dies és que comencin a pujar les temperatures. I s’ignora si les escoles estan dotades amb material de climatització o ventiladors perquè a les aules es pugui treballar en condicions adequades.

Cal recordar que el curs passat algunes Associacions de Pares van haver de pagar de la seva butxaca la instal·lació d’aparells de refrigeració. Aquesta història ja ve de llarg tal com ha informat en successives ocasions L’Estaca.