Sota el lema “el Parc de l’Alhambra no és toca”, els Comuns defensen l’alternativa que ja va plantejar el PP al carrer Martí Codolar

El poliesportiu de Santa Eulàlia porta moltes lletres escrites sobre el seu futur i la seva ubicació. Tant com que el primer projecte es va aprovar el 1994 quan era alcalde Ignacio Pujana i encara es parla. Ara L’Hospitalet En Comú Podem (LHECP) han donat la seva opinió: “El Parc de l’Alhambra no és toca”, en paraules de Manuel Domínguez. Una afirmació molt argumentada i fonamentada perquè els veïns, en un referèndum (l’únic que s’ha fet en aquesta ciutat) així ho van decidir.

Alternatives n’hi ha. I els Comuns n’han apuntat diverses i una a la parcel·la abandonada del carrer Martí Colodar, antiga cotxera dels autobusos de Rosanbus. Coincideix aquesta opció amb la què va plantejar el grup municipal del PP ja fa unes quantes setmanes. Hi ha algunes pegues que es podrien solucionar. Una, que és una parcel·la privada i que caldria comprar-la i l’altra és una permuta com han plantejat els Comuns. Una vegada adquirida només seria necessària la requalificació dels terrenys.

Aquesta parcel·la està situada en un solar d’ús industrial i per tant el cost és menor. Però els Comuns també adverteixen, a la roda de premsa que han realitzat al mateix parc de l’Ahambra, a la barriada de Santa Eulàlia, que “cada vegada hi ha menys terrenys amb la voràgine constructora que s’ha desfermat a l’Hospitalet. Algú ha recordat la frase de l’alcalde en la presa de possessió, David Quirós, “més humanisme i menys urbanisme” i que sembla que no s’està complint.

Tant Manuel Domínguez com Laura Alzamora, han plantejat la necessitat de preservar les poques zones verdes que té la ciutat quan precisament el que cal són refugis climàtics “i el Parc de l’Alhambra és el tercer que existeix de forma natural a tot l’Hospitalet”.

El parc dona una qüestió essencial que és salut. Però l’actual equip de govern, que deia que portava un nou model de ciutat, “s’atreveix a qüestionar el futur del parc”.

El 1994, quan es va plantejar la construcció del nou poliesportiu, es va projectar a la parcel·la del Gasòmetre. Van anar passant els anys i la construcció de blocs d’habitatges al voltant d’aquest solar, ocupat ara per un aparcament i una pista d’esports, ha fet bastant inviable el primer projecte. Cal tenir en compte que l’any 2020, la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona va aprovar el pla que augmentava l’edificabilitat el entorn de la parcel·la on es preveia el poliesportiu a 2.000 metres quadrats i elevava l’alçada prevista dels habitatges. Als veïns, als quals se’ls va vendre els habitatges, no se’ls va parlar mai d’un equipament esportiu de les dimensions previstes en aquell espai, que ara deixarien sense llum les seves residències.

Núria Marín, davant del desgavell provocat, va promoure una consulta popular el 2019, la primera feta a la ciutat, perquè els veïns manifestessin la seva opinió sobre la ubicació del poliesportiu. El 61% va votar en contra que es construís al parc de l’Alhambra i van elegir com a ubicació la prevista inicialment. Ara, per no perjudicar als veïns que van comprar a la zona, es busquen altres solucions com la del carrer Martí Codolar a les antigues cotxeres d’autobusos de Rosanbus.

Manuel Domínguez ha manifestat que, ningú no es planteja, que una barriada com Santa Eulàlia amb més de 40.000 habitants no tingui un poliesportiu en condicions. N’hi ha un, al carrer Jacint Verdaguer, però està totalment obsolet i constantment amb problemes de reparacions.

APel que fa al Parc de l’Alhambra, en els pressupostos del 2024 ja es van establir partides econòmiques tant per a l’estudi de la seva rehabilitació, en un abandonament absolut, com per a la reforma: uns tres milions d’euros que ara s’han reservat per al pressupost del 2025 i figura dins dels punts del pacte PSC i Comuns.

Laura Alzamora ha manifestat que no ens podem permetre perdre ni un pam de zona verda com és el del parc de l’Alhambra i més tenint en compte que és un dels punts establerts com a refugi climàtic. Aquest enclavament també és utilitzat per diverses de les escoles properes per realitzar diferents activitats.

Al costat dels portaveus dels Comuns, hi havia la Plataforma en defensa del Parc de l’Alhambra que ha llegit un manifest amb diferents reivindicacions. En nom de la plataforma, Miguel Mansergas ha demanat cloure definitivament la possibilitat de destinar el parc a qualsevol altre ús, respectant així la voluntat dels veïns manifestada a la consulta de novembre de 2019.

Les seves peticions han estat clares:

• Mantenir el parc com a recinte tancat.

• Millorar la zona de jocs infantils, afegir-hi algun joc inclusiu, destinat als nens amb algun tipus de discapacitat.

• Instal·lar ombra a aquesta zona, a l’estiu és impossible utilitzar tobogans i altres, a causa de les temperatures que arriben.

• Instal·lació de lavabos.

• Zona d’aparells gimnàstics.

• Crear zones d’ombra vegetal, mitjançant pèrgoles com les que existien, o una cosa semblant.

• Mantenir l’actual camp de futbol tancat que hi ha actualment.

• Poda i sanejament, neteja, retirar branques seques, trencades o malaltes de tots els arbres.

• Reparar tots els camins del parc

ERC-EUiA presentarà en el proper ple una moció per obligar als usuaris d’aquests vehicles que facin servir casc i l’edat mínima de 16 anys per conduir-los

El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya/Esquerra Unida i Alternativa (ERCiEUiA) presentaran al proper ple municipal una moció perquè es modifiqui l’ordenança municipal per acabar amb el descontrol que hi ha a la ciutat sobre els patinets.

Jaume Graells ha manifestat que la moció pretén obligar els usuaris dels patinets a portar casc i fixar l’edat mínima per conduir-los als 16 anys, tal com ha fet Barcelona. El portaveu republicà ha escollit la plaça Espanyola, a la barriada de La Torrassa, per presentar la iniciativa com a lloc amb més incompliment d’aquesta norma.

Sembla incongruent que aquesta norma, que de moment només s’ha aprovat a Barcelona, ​​no s’hagi dut a terme a tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La proximitat dels municipis, com és el cas de Barcelona i l’Hospitalet, dona situacions contradictòries: en un existeixin normes rígides i en el fronterer aquestes son més laxes per aquests tipus de vehicles.

Jaume Graells ha demanat a l’ajuntament que abandoni la passivitat que hi ha respecte als patinets elèctrics i es garanteixi a la ciutadania la seguretat plena als carrers de l’Hospitalet. Afirma que “cal augmentar el control d’aquests vehicles de mobilitat personal (VMP)” i afegeix: “el patinet elèctric s’ha convertit en un motiu de preocupació, davant de les incidències constants pel seu mal ús i la manca de control”.

A la proposta que es presentarà al ple del mes de febrer, s’inclouen altres iniciatives a dur a terme com campanyes informatives i de control amb més presència policial, amb l’objectiu de “reduir la perillositat i el nombre d’accidents, així com garantir la protecció de vianants i usuaris d’aquests vehicles”.

Segons el grup republicà, la normativa sobre mobilitat és molt simple i poc desenvolupada amb els diferents elements de mobilitat existents actualment i d’altres, com la bicicleta, l’ús de la qual està creixent. “La normativa ha d’incorporar senyalització i revisió de la xarxa ciclable actual, per eliminar els punts conflictius i les cruïlles que puguin suposar un perill més gran”, afirmen des del grup municipal.

Jaume Graells ha manifestat que “moure’s per la ciutat és un dret de tothom, i fer-ho amb seguretat també: per això cal acabar amb la impunitat actual”. En aquest sentit, Graells ha explicat que “apostem per una mobilitat sostenible, tenint en compte també aquests nous models de mobilitat, però cal adaptar la normativa i donar més seguretat a la ciutadania”, i ha afegit que “per fer-ho, cal implantar també mecanismes i eines de control i sanció, per evitar excessos de velocitat i la circulació per les voreres”.

El nuevo equipamiento esponjará el ambulatorio Just Oliveras y dará servicio a los vecinos del Centre i Sant Josep

Las obras para la construcción del nuevo ambulatorio de Sant Josep ya han salido a licitación según manifestó la consellera de Salut, Olga Pané, en su reciente visita realizada a l’Hospitalet. Los vecinos del barrio han manifestado que “a ver si ahora es verdad porque hace dos años ya se presentó el proyecto en el que se preveía su inauguración a finales del 2023 o principios del 2024 y todavía no se ha puesto un solo ladrillo”.

El nuevo ambulatorio estará situado en un solar municipal, cedido por el ayuntamiento de l’Hospitalet al Departament de Salut, en el cruce entre las avenidas Isabel la Católica y Josep Tarradellas.  El nuevo equipamiento ocupará un espacio de 5.000 metros cuadrados y el coste ascenderá a más de 15 millones de euros.

El nuevo ambulatorio de Sant Josep servirá para esponjar el ambulatorio del Centre, situado en la Rambla Just Oliveras, que es a donde acuden los usuarios de las dos barriadas y se encuentra en un alto nivel de saturación.

A su vez, el nuevo equipamiento hará funciones de Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) y probablemente sustituirá al que existe en la actualidad en la calle Cobalto, que lleva el nombre de Pura Fernández. Este hecho ha creado críticas entre los vecinos de Bellvitge que no quieren que se cierre y que se aproveche para dar servicio al barrio. El Departament de Salut todavía no se ha definido sobre el futuro del mismo. Los CUAP tienen la función de servicio de urgencias para la atención primaria y sirven de filtro entre los ambulatorios y los centros hospitalarios.

En el solar donde se construya el nuevo ambulatorio de Sant Josep también se quiere instalar una segunda base de ambulancias para el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Actualmente la que tiene, está situada en el Hospital de Bellvitge. Otro servicio que estará disponible será el de Diagnóstico por la imagen.

También se habilitará un espacio para la donación de sangre y de plasma con el objetivo de facilitar y promover al máximo estas acciones. Y contará con equipos especializados en bienestar emocional, nutricionistas y fisioterapeutas. Todos estos servicios se daban en el CAP Just Oliveras que ahora quedará liberado.

Miguel Mansergas, de la Marea Blanca de l’Hospitalet, ha manifestado que “llevamos dos años esperando que se construya desde que Núria Marin, con el conseller de entonces, Argimon, pusieron la primera piedra simbólica del nuevo equipamiento”. “Ahora nos tenemos que desplazar hasta el CAP de Just Oliveras, que se encuentra saturado, para ser atendidos”, ha denunciado.

Los comerciantes vuelven a denunciar la parálisis que sufre el proyecto, y piden que el alcalde se defina: si quiere o no quiere tirarlo adelante

Los afectados llevan casi tres meses desde que se presentó el anteproyecto de la remodelación del Mercat de Collblanc y todavía no han sido convocados los paradistas para mejorar la propuesta que les adelantó el actual gobierno municipal.

Hay que recordar que ya en aquel entonces los comerciantes mostraron su escepticismo de que se llevara a cabo la remodelación del mercado y parece que su presentimiento se está haciendo realidad. “Queremos saber si el alcalde quiere llevar adelante el proyecto o no”, ha manifestado la representante de los comerciantes.

Tras casi tres meses desde la presentación del proyecto, los paradistas del Mercat de Collblanc no han sido convocados. La regidora del PP, Sonia Esplugas, así lo ha denunciado y pide al actual gobierno municipal, celeridad para poner en marcha la remodelación del mercado.

Los afectados muestran su desánimo y manifiestan que “lo único que han hecho es callarnos un tiempo”, y anuncian además que “quietos no nos quedaremos”.

Desde el año 2019, los comerciantes están reclamando la reforma de sus paradas y aunque hubo promesas, escritos, y hasta decretos firmados asegurando que todo se iba a realizar con celeridad, la realidad ha sido otra muy distinta.

Después de seis años de presión tanto por parte de los comerciantes como por parte de los grupos municipales de la oposición, se consiguió la elaboración de un proyecto para la reforma del Mercat tanto en su parte exterior como interior que fue presentada por el ayuntamiento a mediados del mes de noviembre.

Los paradistas ven con escepticismo el proyecto de remodelación del mercat de Collblanc presentado por el ayuntamiento

La portavoz del grupo municipal del PP, Sonia Esplugas, ha manifestado que los comerciantes tienen varias propuestas para mejorar el proyecto como es la instalación de un almacén para guardar material de campañas y un lavabo exterior, entre otras cosas. Asimismo lo expresaron los afectados en el mismo momento de la presentación del proyecto. El compromiso de los representantes municipales era que las estudiarían para ver si eran viables e incorporarlas al proyecto. Hasta ahora.

Las paradas del mercado están muy deterioradas y se inundan fácilmente cuando llueve. Los tejados de algunas tienen amianto que es un peligro tanto para los paradistas como para los clientes que acuden al mercado. Y con toda esta situación de pérdida de tiempo, “poco a poco el mercado se va reduciendo: de las 215 paradas que tenía, en la actualidad solo hay abiertas 110”. Algunas paradas se están deteriorando de forma irreversible e incluso algunos techos se han hundido totalmente.

El objetivo de las obras es aprovechar el potencial comercial del mercado, situado en una zona estratégica de la ciudad por su proximidad a Barcelona, así como fomentar el comercio de proximidad e impulsar el eje comercial de Collblanc que sitúa al mercado como uno de los puntos centrales de atracción.

El diseño presentado permite ganar más de 500 metros cuadrados de espacio público alrededor del mercado y recuperar la estética histórica del edificio patrimonial. Hay que recordar que fue construido en 1932, en el mismo solar donde se hacía el mercado semanal, y mantiene la estructura típica de los mercados antiguos. En 1926, cuando Ramón Puig Gairalt redactó el Pla d’Eixample i Reforma de l’Hospitalet debido al crecimiento urbanístico de los años 20, el mercado también fue incluido.

Un largo calendario para su ejecución

En 2025 se redactará el proyecto de remodelación de la zona interior, que no se licitará hasta el 2026. Las obras está previsto que empiecen a finales del 2026 y que estén finalizadas dos años después, a finales del 2028.

Durante la duración de las obras, las paradas interiores se agruparán todas en la zona del interior del mercado más cercana a la plaza, y las paradas exteriores se ubicarán por fases y de forma provisional también dentro del mercado, en la zona próxima a la calle del Doctor Martí i Julià.

Tras la campaña de Navidad de este año, el gobierno se comprometió a iniciar una ronda de reuniones individuales con los paradistas para evaluar cada caso particularmente y estudiar su ubicación en el nuevo mercado, pero hasta ahora lo único que se ha hecho ha sido esperar a no se sabe muy bien qué.

Una vez finalizadas las obras de remodelación, la zona del interior del mercado que dejen libre las paradas exteriores debería convertirse en un espacio gastronómico.

Tanto los grupos políticos como los vecinos exigen un centro sanitario de referencia para la población norte que evite los desplazamientos al Moisés Broggi y reclaman al alcalde que lidere la petición

La construcción del nuevo Hospital General de l’Hospitalet (más conocido como el Hospital de la Cruz Roja), del cual se viene hablando desde hace más de 20 años y que debería sustituir al actual, está en una situación incierta sobre todo después de conocer la ubicación del Hospital Clínico en la Diagonal en unos terrenos de la Universidad de Barcelona colindantes a los municipios de l’Hospitalet y Esplugues.

La concentración en la misma zona de dos centros sanitarios no tiene mucho sentido, pero nadie se atreve a decirlo. Todos los grupos políticos municipales consultados por este digital se manifiestan de la misma forma: los ciudadanos del norte de l’Hospitalet han de tener garantizada la asistencia sanitaria.

Y la opinión de los vecinos es exactamente la misma: manifiestan carecer de información y consideran que el actual hospital está obsoleto. “Hace 20 años con el gobierno del tripartito nos enseñaron una maqueta del nuevo hospital y seguimos igual”, dice Miguel Mansergas perteneciente a la Marea Blanca de l’Hospitalet.

Jaume Graells portavoz de ERC-EUIA ha manifestado de forma contundente: “el alcalde David Quirós ha de liderar este tema y decirnos qué opinión tiene sobre el Hospital General, tanto a los grupos políticos como al resto de la ciudadanía”.

Los Comuns se pronuncian de la misma forma: “la población del norte de l’Hospitalet ha de tener un hospital de referencia, algo que ahora no es así”.

Actualmente la población de estas zonas de l’Hospitalet tiene que desplazarse al hospital Moisés Broggi de Sant Joan Despí, que es el de referencia para esta zona, al funcionar a medios gas el actual Hospital General.

Muchos pacientes que requieren de especialistas e incluso algunos que necesitan determinadas intervenciones quirúrgicas se han de desplazar hasta el municipio del Baix Llobregat para ser atendidos, con el agravante, además, de que este centro sanitario también suele estar muy saturado.

En una visita realizada recientemente a l’Hospitalet, la consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Olga Pané Mena, a preguntas de los diferentes grupos políticos y también del alcalde sobre el futuro del Hospital General, parece que mostró un claro desconocimiento de la situación. Tras la insistencia de incluso el propio alcalde David Quirós y del resto de los representantes políticos (ERC-EUiA, Comuns y PP) sobre la importancia que tenía la construcción del nuevo hospital para la ciudad, la consellera contestó que “para ella también, pero que por este motivo había que pensarlo bien para dar una respuesta adecuada”.

Ya desde hace tiempo se viene reclamando la necesidad de un hospital de referencia de la parte norte de l’Hospitalet. Pero a su vez, y mientras no se decide su futuro, todos los grupos plantean la necesidad de la reforma del actual centro.

Con este contenido se presentó una moción del PP en el último pleno municipal, donde se instaba a la Generalitat a realizar un estudio sobre las reformas estructurales urgentes que precisa el hospital ante las quejas y las denuncias, tanto de pacientes como de los profesionales del centro sanitario, ante la presencia de multitud de espacios comunes deteriorados e incluso por el grave inconveniente del amianto en los tejados. La respuesta del gobierno municipal en diferentes ocasiones es que las competencias corresponden al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya y que todo está en manos de ellos.

Existen muchas incógnitas respecto a la construcción del nuevo Hospital General. Según el actual gobierno municipal, el ayuntamiento en su día puso a disposición de la Generalitat unos terrenos en el sector de Can Rigalt para la construcción de un hospital que diera servicio a la población de los distritos 2, 4 y 5 sin que hasta ahora se tengan noticias de que la Generalittat haya avanzado nada en la ejecución de este proyecto.

Recientemente, el ayuntamiento respondió a una pregunta del grupo popular de l’Hospitalet, afirmando que “la cesión formal (del terreno) no se puede realizar hasta que no se apruebe el proyecto de reparcelación, que aún está pendiente de desarrollar. En 2006 se firmó el Protocolo Marco de Intenciones con la Generalitat y el Consorci Sanitari Integral donde se acordaba que, una vez realizada la reparcelación, se cedería la parcela resultante para la construcción del equipamiento sanitario”.

A raíz del anuncio de la construcción del Hospital Clínic en unos terrenos de la Universidad de Barcelona que tiene en la Diagonal, colindantes con los municipios de L’Hospitalet, y Esplugues, han surgido las dudas por todas las partes implicadas.

¿Se construirá el Hospital General de l’Hospitalet? ¿Una parte del nuevo Clínic será para atender a la población norte de la ciudad? Nadie quiere responder estas cuestiones con un mínimo de rigor.

En el mes de octubre del año pasado se constituyó en el Palau de la Generalitat la Comisión Mixta de Seguimiento del proyecto de construcción del nuevo Hospital Clínic de Barcelona, que será el órgano de coordinación de las instituciones involucradas: el Govern de la Generalitat, los Ayuntamientos de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat y Esplugues de Llobregat, la Diputación de Barcelona, la Universitat de Barcelona y el Hospital Clínic, bajo la coordinación del arquitecto Juan Echániz. Esta comisión ha asumido un segundo objetivo: velar para que el nuevo campus del Clínic incluya una estación de la L3 del Metro.

Es demanava l’increment d’inspeccions a habitatges afectats i un protocol de contractes de pisos de lloguer, sense resultats ara per ara

La Plataforma Veïnal Contra l’Especulació Immobiliària i la Massificació Turística de l’Hospitalet torna a la càrrega i el proper 22 de febrer realitzarà un nou acte per sensibilitzar la ciutadania i afrontar la problemàtica de la massificació turística de la ciutat. La barriada més afectada, per la proximitat a Barcelona, ​​és Collblanc-La Torrassa on la població és expulsada “de facto” dels seus habitatges.

L’objectiu és repetir l’acte a Collblanc-La Torrassa on ja se’n va fer un de similar el 29 de setembre passat però ara la idea és, no quedar-se aquí i estendre’l a tot l’Hospitalet: “volem iniciar aquest tipus de protesta per tots els barris de la ciutat”, diu un portaveu de la Plataforma.

Les demandes que es realitzen des de la Plataforma són: canvis significatius en les lleis i, en altres casos, el compliment de les existents. La massificació del turisme està fent un mal molt greu i irreparable a aquestes barriades que es posa de manifest amb l’expulsió de “facto” de molts veïns dels seus habitatges amb l’excusa de la finalització dels seus contractes.

L’Estaca ja va publicar en el seu dia la situació https://lestaca.com/lestacalh/fonts-voltor-sense-escrupols-expulsen-els-veins-per-transformar-els-seus-habitatges-en-apartaments-turistics/

En opinió d’un expert en la matèria: “el negoci del contracte temporal de pisos i habitacions es actualment una mala idea, ja que no es recupera la inversió i està condemnat al fracàs a curt termini. I s’ha creat per generar negoci i esquivar la llei que controla els contractes de lloguer”. El mateix especialista ha explicat que “es pot observar cada vegada més, i especialment en els casos d’habitacions temporals, que els tenidors es veuen obligats a baixar preus per la falta de clients disposats a pagar els preus abusius que es demanen”.

En conclusió: “Això fa que a l’inversor no li compensi tenir una sola habitació llogada per un curt termini de temps i la resta lliures, que li impedeix poder amortitzar la despesa inicial a la conversió. Seran molts els propietaris d’aquests negocis que hauran de tornar enrere”, pronostica.

La Plataforma es va crear fa uns mesos, el 17 de setembre, impulsada per diferents entitats. Totes van signar un Manifest: l’AVV Collblanc-La Torrassa, la Comunitats de veïns del carrer Holanda 36 i del carrer Occident 14, l’Associació Som Santa Eulalia, l’Espai de Ciutadania, el Sindicat de Llogateres, l’AVV La Florida, l’Associació Altaveu Jove, l’Associació Castell de Bellvís, el Centre d’Estudis de l’Hospitalet, la Coordinadora d’AMPES, el Foment de la Informació Crítica i els sindicats CCOO, UGT i CNT.

El manifest té actualment el suport de les formacions d’esquerres presents al consistori i fora d’ell: Esquerra Republicana de l’Hospitalet, En Comú Podem l’Hospitalet, EUiA l’Hospitalet i també l’Alternativa d’Esquerres de l’Hospitalet.

En el Manifest es demana, entre altres coses:

• Que el govern municipal estableixi una moratòria de llicències d’establiments d’ús turístic que impliqui l’elaboració d’un pla dins el marc del Decret Llei 3/2023.
• Que, tal i com s’ha fet en altres ciutats i també en aplicació del Decret llei 3/2023, en el període de 5 anys es revoquin totes les llicències d’habitatges d’ús turístic atorgades fins al moment a la ciutat.
• Que el govern municipal estableixi un protocol de control de pisos de lloguer temporal, per a garantir la no modificació de la seva estructura, l’augment del nombre d’habitacions o la desaparició d’espais d’ús compartit. I garantir que no se’n fa un ús fraudulent com a habitacions d’ús turístic.
• Que l’Ajuntament de l’Hospitalet incrementi el nombre d’inspectors per revisar i actuar davant de possibles casos fraudulents de pisos i habitacions d’ús turístics.
• Que l’Ajuntament de l’Hospitalet s’impliqui en els casos d’expulsió de veïns i veïnes, com són el cas d’Occident 14 i Holanda 36, mediant amb les parts, i acompanyant els veïns.
• Que l’Ajuntament de l’Hospitalet sol·liciti als governs català i espanyol, l’aprovació definitiva d’un decret que reguli els arrendaments temporals i el lloguer d’habitacions en zones declarades de mercat tensionat.
• Que s’estableixi a l’Hospitalet la mateixa fiscalitat sobre les activitats turístiques que a Barcelona.
• Que l’Ajuntament faci una política d’habitatge amb l’objectiu d’incrementar el parc públic d’habitatges de lloguer accessible.

El grup municipal d’ERC-EUiA de l’Hospitalet ha sol·licitat a l’actual equip de govern municipal la convocatòria immediata de la Junta de Seguretat local per a l’adopció de mesures urgents davant de les xifres alarmants d’inseguretat, publicades en un informe de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB ) sobre les quals es va fer ressò L’Estaca. Els republicans demanen l’increment de recursos policials i la seva presència a la llista de carrers.

Aquesta setmana L’Estaca va publicar: “Malauradament l’Hospitalet torna a ser el pitjor municipi de l’Àrea Metropolitana de Barcelona pel que fa a la sensació que té la població respecte de la seva seguretat personal, la dels seus vehicles o la de la llar, segons l’Enquesta de Victimització de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (EVAMB) que recull dades de l’any 2023”. https://lestaca.com/lestacalh/la-ciutadania-hospitalenca-es-la-que-se-sent-mes-insegura-de-tota-larea-metropolitana-segons-lenquesta-de-victimitzacio/

La Junta de seguretat Local només s’ha reunit una vegada en un any i des d’aleshores, segons els republicans, s’hauria d’abordar de manera urgent la situació que es viu als barris: “la ciutadania està rebent dos missatges: increment dels incidents i falta de recursos policials” i han afegit que “des de les esquerres hem de ser capaços de donar resposta efectiva a aquesta preocupació perquè totes dues coses generen alarma”.

Per al grup republicà, a l’actual equip de govern li falta sensibilitat sobre aquest tema quan porta sense reunir-se la Junta de Seguretat Local prop d’un any, quan legalment les reunions s’havien de fer, com a mínim, una cada quatre mesos. Fins i tot manifesten que l’actual consellera Parlon, en una visita recent a la ciutat el passat 19 d’octubre ja va dir que en “les properes setmanes” se’n convocaria una, “i de moment no ha passat”.

Un altre dels punts subratllats pel portaveu d’ERC-EUiA ha estat la descoordinació que hi ha entre Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra i reivindiquen la creació de comissaries de districte conjuntes de les dues policies: “la ciutadania ha de percebre la proximitat dels dos cossos i sentir-se protegida per eliminar la percepció d’inseguretat que actualment té”.

“No pot ser que, davant les trucades dels veïns i les veïnes, o no es respongui o la resposta, sovint, sigui que no hi ha prou efectius”, ha afirmat Graells. En aquest sentit, el portaveu republicà ha recordat l´important creixement d´efectius dels Mossos d´Esquadra impulsat pel Govern republicà, que han passat de 264 a 321 agents destinats a l´Hospitalet, mentre que la plantilla de la Guàrdia Urbana “gairebé no s’ha incrementat en els darrers anys, quan tenim una ciutat més gran, més poblada i molt més complexa”.

“Necessitem més guàrdies urbans al carrer de l’Hospitalet”, ha afirmat Graells i ha insistit: “hem sol·licitat en diferents ocasions l’evolució de la plantilla de la Guàrdia Urbana i no ens l’han donat. Sabem que fa 10 anys era superior a l’actual, que no arriba a 300 agents”. “Tenim un cos envellit i amb un alt índex d’abstencionisme que ronda el 30%” ha afirmat Graells.

Segons els republicans, la presència policial més gran al carrer ha d’anar acompanyada d’accions socials, amb una gestió integral de la convivència: “davant dels populismes no podem negar la realitat, necessitem donar-hi respostes progressistes efectives per millorar la vida de la gent”.

Els Comuns han fet un acte de fe en donar suport amb la seva abstenció, poc abans d’acabar l’any, a l’aprovació dels primers pressupostos de l’Ajuntament de l’Hospitalet, de 873 milions d’euros, amb el socialista David Quirós al capdavant, governant en solitari com ho estan fent fins ara.

Per als Comuns, la negociació duta a terme amb el grup socialista ha estat determinant per canviar algunes partides i incrementar-ne d’altres. Igualment, ja han manifestat que l’acord subscrit per les dues organitzacions és públic i es donarà a conèixer en els propers dies.

De les onze partides del pressupost, cal destacar-ne quatre on s’han produït alguns canvis influïts pels Comuns: una, destinada a la compra d’habitatge per a lloguer social, dotada amb 6.800.000 euros; una altra, per l’assessorament a la revisió del cadastre, amb 70.000 euros; 900.000 euros més per a la reobertura dels menjadors dels casals de gent gran tancats des del 2019;  per la plantació de façanes i cobertes verdes, 1.938.000 euros i, per últim, el Pla Comunitari de Salut Mental per a joves rebrà 380.000 euros més.

A banda d’això, l’actual govern ha adquirit amb els Comuns deu compromisos de despesa procedents del romanent del pressupost de l’any 2024, sense assignació econòmica fins que es tanqui l’exercici. Entre els objectius que es volen acomplir amb aquest romanent cal destacar-ne quatre: la reforma per millorar l’accessibilitat a l’entorn del riu Llobregat; una dotació patrimonial de sòl procedent del 2024 per a compra d’habitatge; la compra d’edificis i solars per guanyar en equipaments i espais públics i obrir carrers als vianants, un carrer per districte tots els caps de setmana. A tot això cal sumar-hi les de patrimoni de sòl que ja té assignats 10 milions d’euros.

En total es destinaran 16 milions d’euros dels pressupostos, per a l’adquisició d’habitatges o les aportacions a Cooperatives que tinguin com a projectes afavorir l’adquisició d’habitatges per a lloguer social, a una ciutat on els preus en aquest àmbit estan desorbitats influïts per la proximitat de Barcelona.

Manuel Domínguez, el portaveu municipal dels Comuns, en la seva intervenció al ple municipal per defensar l’acord i la seva posició, va manifestar que després de molts anys es destinaven diners municipals per a l’habitatge i “això representa un gir copernicà sobre les polítiques que es feien fins ara. És una manera de prendre el timó d’un problema tan greu a la ciutat i un dels objectius dels Comuns a tot Catalunya”.

Dins del pacte amb els socialistes, hi ha un acord per crear una Comissió Paritària de Seguiment de la gestió dels pressupostos. Les dues organitzacions es veuran una vegada al mes per repassar com va l’execució dels pressupostos i entre el mes de març i abril se sabrà el romanent que ha quedat de l’anterior pressupost per aplicar durant el 2025, amb els objectius que han plantejat els Comuns tant en la millora dels espais verds com en l’adquisició de patrimoni i la reforma de determinats equipaments i zones de la ciutat.

Els Comuns s’han donat de termini abans de la meitat d’any per verificar si s’estan complint els acords que han servit per donar suport als pressupostos del PSC. Manuel Domínguez ha manifestat en aquest sentit que “la capacitat de negociació realitzada ha permés elaborar propostes perquè es duguin a terme i millorin la ciutat. A més de participar en les grans inversions, a l’abril o al maig se sabrà si s’estan complint els acords”.

Pels Comuns, la diferència d’aquest acord amb el subscrit l’any anterior per aprovar els pressupostos del 2024 és l’existència d’aquesta Comissió de Seguiment que vetllarà pel seu compliment. Tot plegat queda sobre el paper amb un sentit una mica idíl·lic que, amb el temps, es veurà si ha estat viable o no. I si hi ha un canvi real en la política que porta el nou govern municipal encapçalat per David Quirós.

Tot sembla indicar que les negociacions entre les dues organitzacions continuaran realitzant-se de manera discreta però avançant, si no es trenca per l’incompliment del que s’ha acordat en aquests pressupostos. Els socialistes segueixen salvant els mobles amb la seva minoria majoritària de regidors (13). A l’últim ple han salvat els pressupostos; a l’anterior ple, l’acord per a la cessió de la Godó i Trias, el van salvar també amb l’abstenció de Vox.