Lorena González de CC.OO. de l’Hospitalet: “Exigimos que las empresas consideren la prevención como una inversión en la salud laboral para evitar la siniestrabilidad”

Durante el primer semestre de este año, han perdido la vida 45 personas por accidentes laborales, 32 durante la jornada laboral y 13 en desplazamientos (in itinere). Hubo, en ese periodo de tiempo, 406 trabajadores lesionados de los 104.368 accidentes registrados en toda Catalunya.

CC.OO. ha lamentado, a través de un comunicado, el incremento de accidentes graves y mortales en el primer semestre de 2024 a pesar del modesto descenso en la siniestrabilidad total.

Lorena González, coordinadora de CC.OO. en l’Hospitalet, ha manifestado que “continuamos exigiendo responsabilidad a las empresas que consideran la prevención como un gasto y no como una inversión en la salud del personal para evitar la siniestrabilidad”.

CCOO añade que “los datos de accidentabilidad del primer semestre del año dejan claro que la gestión de la prevención sigue fallando en las empresas y que las prácticas preventivas no han mejorado significativamente ni de forma suficiente”.

De los 104.368 accidentes, 46.202 fueron sin baja. El resto, 58.166 (el 55,73%)  generaron una baja médica y, entre éstos últimos, 48.268 se produjeron dentro de la jornada laboral (disminución del 2,84% ) y 9.898 de camino de ida o vuelta del trabajo (disminución del 0,22 %).

Respecto a los accidentes laborales en jornada, el descenso del conjunto de accidentes se ha producido debido a la reducción de los leves (49.362 accidentes registrados, con una disminución del 2,87%), ya que los 289 accidentes contabilizados como graves suponen un ligero incremento del 0,70% y los mortales no han mostrado variación alguna (32 defunciones).

Por su parte, los in itinere muestran reducciones en el número de accidentes leves (-0,37 %, 9.768 accidentes) y mortales (-13,33 %) con dos víctimas mortales menos que durante el primer semestre de 2023. En cambio, los graves aumentan significativamente (15,84%, 117 accidentes).

Lorena González manifiesta que “hay que dar importancia a los planes de movilidad en los polígonos de la ciudad de difícil acceso, se han de mejorar los accesos y evitar cruzar por los pasos subterráneos como el de Bellvitge, que tanta preocupación provoca al colectivo femenino a determinadas horas”

El incremento del número de personas que resultaron gravemente heridas durante la jornada laboral se ha centrado en los sectores de la agricultura (85,71 %) y de la construcción (8,93 %), mientras que en la industria se ha reducido un 15% y en los servicios no se ha registrado ninguna variación. Respecto a los accidentes mortales durante la jornada laboral, también son los sectores de la agricultura (+100%) y la construcción (+150%) los que muestran incrementos, registrando 5 y 2 accidentes respectivamente.

Por sexos, de las 32 personas que perdieron la vida durante su jornada laboral, 27 eran hombres (3 menos que en el primer semestre de 2023, descenso del 10%) y 5 eran mujeres (3 más que en 2023, con un incremento del 150%). También en las mujeres se observa un crecimiento de los accidentes graves (3,64%).

Por tipología, 17 de los accidentes mortales ocurridos dentro de la jornada se produjeron por infartos, derrames cerebrales y otras patologías no traumáticas (53,12 %); 4 estaban relacionados con el tráfico y 11 fueron traumáticos, por lo que la mortalidad laboral relacionada con las condiciones organizativas del trabajo se incrementa en un 30,77%, mientras que se reduce la relacionada con el tráfico (-20%) y la relacionada con causas básicas de seguridad que se pueden prevenir fácilmente (-21,43%) ). Además, el número de accidentes graves por patologías no traumáticas también se incrementa en un 75% (registrando 15 accidentes más que durante el primer semestre de 2023), mientras que los traumáticos y los relacionados con el tráfico disminuye en un 5,02 y un 3,57% respectivamente.

Por tipo de contrato, el descenso más pronunciado se produce en la contratación temporal, que muestra una reducción significativa del número de accidentes graves (-12,90%) y mortales (-66,67%). Por el contrario, en la contratación indefinida la mortalidad laboral aumenta un 33,33% y los accidentes graves se reducen con mucha más discreción (-4,02%). De hecho, la disminución que ya hemos comentado del 2,84% en el conjunto de los accidentes ocurridos dentro de la jornada de trabajo se debe principalmente a la contratación temporal (-20,27%), ya que en la indefinida prácticamente no existe cambios (+0,03%).

Por situación profesional, el conjunto de los accidentes de trabajo en jornada ha disminuido más en el trabajo asalariado (-2,98%) que en el trabajo por cuenta propia (-0,32%), y vemos comportamientos distintos a los accidentes graves y mortales. Por lo que mientras los primeros aumentan un 24,56 % entre las personas autónomas y se reducen un 5,22 % en las que trabajan por cuenta ajena, los mortales disminuyen de forma importante en el trabajo por cuenta propia (-62,50 %) pero se incrementan en el trabajo asalariado (20,83%).

Por demarcación territorial, destaca el incremento del 600% en Tarragona, que pasa de registrar 1 accidente de trabajo mortal dentro de la jornada durante el primer semestre de 2023, a los 7 ocurridos en 2024.

Por todo ello, insistimos en que la gestión de la prevención sigue siendo insuficiente. Se siguen produciendo accidentes por causas fácilmente detectables y prevenibles que muestran el deterioro de las condiciones de seguridad, mientras aumentan los accidentes graves y mortales por causas no traumáticas y relacionados con la presión y cargas de trabajo, muy vinculados también a la digitalización y a las nuevas formas de producción.

El Hospital de Bellvitge ha recortado 11,5 millones de su presupuesto y no ha podido contratar sustituciones en verano. Los grupos municipales han insistido para que intervengan ante el deterioro de la asistencia sanitaria en la ciudad.

L’Hospitalet sufre desde hace años un caos sanitario importante. Cada día los Centros de Asistencia Primaria (CAP) se encuentran más masificados con un incremento de los tiempos de espera. De igual manera, se hallan los Centros de Urgencia de Asistencia Primaria (CUAP) con largas horas de los pacientes (más de tres de promedio) para ser atendidos

Y no hablemos de los centros hospitalarios, los dos que existen en la ciudad, también se encuentra sobrepasados. Y en algunos casos obligan a los enfermos a trasladarse a otro municipio para ser atendidos como es el caso de los usuarios de la parte norte de la ciudad que se han de desplazar hasta el Hospital Moisés Broggi en Sant Joan Despí. Denuncias de todo tipo ponen en evidencia esta situación.

Uno de los ejemplos más evidentes es el del Hospital de Bellvitge. La dirección del centro mantuvo a mediados de junio una reunión con representantes sindicales para anunciarles la reducción del presupuesto en 11,5 millones de euros y un imprescindible ajuste de personal, ya que no se podrían hacer nuevas contrataciones de sustitución en este periodo.

Estos recortes no solo han afectado al Hospital de Bellvitge. También a otros centros como el Hospital de la Vall d’Hebron (250 camas cerradas), el Arnau de Vilanova de Lleida o el Doctor Trueta de Girona. En todos ellos se ha reducido el número de camas y también la actividad quirúrgica.

La Conselleria de Salut ha atribuido esta situación a la prórroga presupuestaria tras no conseguir el Govern apoyo a sus cuentas para este 2024. Este hecho desembocó en el adelanto electoral del 12-M.

Els Comuns, que efectuaron al efecto una pregunta parlamentaria, explican que, según otras fuentes, el Departamento no incluyó en la propuesta de presupuestos el aumento de 320 millones del nuevo convenio laboral del Institut Catalá de la Salut, informaciones que son corroboradas por el hecho de que en algunos centros como el Vall d’Hebron los trabajadores conocieron estos datos antes del debate de presupuestos de principios de marzo.

Más de 180 camas en total sin servicio

Maribel Ramírez, delegada de CGT del Hospital de Bellvitge explicó a los medios de comunicación que “en total se cerrarán unas 180 camas durante todo el verano, pero debemos tener claro que ya hemos sufrido en el último mes cierres anticipados”.

Doce camas para pacientes críticos ya están cerradas y la previsión era que cerraran otras 8 más, mientras que el hospital ya tiene cuatro cerradas de semi-críticos. Además Ramírez remarca que, del total de camas disponibles para pacientes críticos, ocho ya han dejado de estar activas desde la pandemia.

Aparte de las camas, Maribel explicó que también se cerrarán 25 butacas que sirven para adecuar a los pacientes antes de entrar en quirófano, algo que los sanitarios no pueden entender teniendo en cuenta que en Catalunya hay casi 164.000 personas en listas de espera para operaciones quirúrgicas.

Los grupos municipales ya denunciaron esta situación en el último pleno

Els Comuns ya plantearon, con motivo de la celebración del Dia Mundial de l’Atenció Primària, que la situación deficitaria de la sanidad se venía arrastrando desde hacía tiempo, especialmente desde la crisis del 2008 con los recortes entonces realizados.

Por otro lado, los estragos de la pandemia sobre el ya mermado estado sanitario de los ciudadanos, deterioraron aún más la respuesta a las necesidades y han originado una serie de afectaciones que se han traducido en una pérdida de la calidad del servicio en nuestra ciudad, que lejos de solucionarse se ha ido agravando con el tiempo.

Las listas de espera superan en mucho la accesibilidad de 48 horas en la atención primaria, llegando a quince días en algunos barrios de la ciudad y de siete días para pruebas diagnósticas de prioridad preferente y, en el resto de pruebas, en un máximo de 30 días. El colapso de la asistencia primaria provoca saturación en los servicios de urgencias, tanto los prestados en los CUAP como en los hospitales de la ciudad.

Según recuerda la diputada Núria Lozano de els Comuns, en los acuerdos presupuestarios para el 2023 se habían fijado algunos objetivos mínimos como 48 horas en la atención primaria, atención telefónica inmediata (y no los más de 10 minutos de media que soportan los usuarios cuando llaman a los CAP) o dos o tres meses para que la asistencia de un especialista.

Como ejemplo, cabe mencionar los casos del CAP y del CUAP del barrio de Sant Josep, del que se ha anunciado el comienzo de las obras en varias ocasiones y el de la zona Sur de La Florida, ya terminado pero vacío desde hace meses. Al respecto, una anécdota. Cuando se promocionaba la construcción en el solar de Cosme Toda, se anunció la construcción de un nuevo CAP en Bellvitge. Hasta ahora todo humo.

Otra de las preocupaciones de los grupos municipales es el reciente anuncio de la ampliación del Hospital Clínic de Barcelona en los próximos terrenos de la zona deportiva de la Universidad de Barcelona: ​​“nos hace temer que la promesa hecha hace casi veinte años de la construcción de un nuevo Hospital General de l’Hospitalet sea olvidada definitivamente”, afirman els Comuns en la moción presentada al respecto.

Esto provoca que la mitad de la población tenga que desplazarse a menudo a un hospital de fuera de la ciudad, en concreto al Moisés Broggi, contribuyendo al colapso de este equipamiento pensado para atender especialmente a los residentes de otros municipios del Baix Llobregat.

Otro de los déficits que tiene la ciudad es la falta de un servicio de atención pediátrica de 24 horas y de proximidad a todos los centros de atención primaria.

Diferentes mociones de los grupos municipales de oposición han venido solicitado reiteradamente al gobierno de la ciudad que intervenga y que actúe tanto ante el Departament de Salut como ante el Consorcio Sanitario del propio Hospital de la Cruz Roja para que se agilice la construcción de un nuevo centro que sea referente para la parte norte de la ciudad y que substituya las derivaciones actuales hacia el Moisés Broggi.

Tot un gran repte per a la supervivència de l’Hospitalet davant la sequera que pateix la ciutat. Els grups polítics demanen la creació d’una ordenança d’usos d’aigua. Encara es perden cada dia 18.000 litres per fuites a les infraestructures.

Una moció de En Comun Podem i amb el suport de tota la resta de grups a excepció de Vox, que ha votat en contra , i PP que s’ha abstingut,  insta el govern municipal de l’Hospitalet a dur a terme una auditoria tècnica del servei d’aigua municipal, amb l’objectiu de reduir les pèrdues i millorar el percentatge d’eficiència hídrica, com una lluita contra la sequera i el canvi climàtic que pateix el planeta i també la ciutat.

El text de la moció és molt clar i considera que la sequera que patim no és una situació excepcional i puntual, sinó que la crisi climàtica i l’acció humana han fet que ens trobem davant d’un escenari que preveu una reducció significativa de l’aigua disponible a llarg termini.

Una demostració que la ciutat també pateix aquesta situació apareix en un article de José Luis Casanova: “També canvia el clima a L’Hospitalet?” al qual es fa referència a la moció, on s’aporten les dades del període 1958-1998. La temperatura mitjana anual de la ciutat en aquests anys va ser de 16,2º i la precipitació anual de 594 l/m2. Si ho comparem amb el període que va de 2013 a 2022 la temperatura mitjana ha estat 17,42º i la precipitació de 385 l/m2.

“La sequera no només impacta sobre el règim de pluges i el cabal dels rius, sinó també sobre el conjunt dels elements del nostre entorn que condicionen els ecosistemes i les condicions de vida, especialment en la nostra regió mediterrània i en concret en la conca Ter-Llobregat”, és una de les reflexions que argumenten la moció.

Conservació del patrimoni natural.

El ple municipal ha aprovat la creació d’una ordenança d’usos de l’aigua en situació de sequera i destinar partides pressupostàries destinades al manteniment i a les inversions en les infraestructures hídriques que són de  competència local. Els grups polítics demanen també fer  campanyes de sensibilització sobre el consum responsable de l’aigua.

Novament, i des d’aquesta moció es demana al govern municipal la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat de L’Hospitalet. Alhora, es reclama la protecció dels espais agrícoles (pràcticament desapareguts), millorant l’aprofitament de l’aigua de la pluja cada cop més escassa, i invertir en infraestructures que garanteixin l’aprofitament d’aigües regenerades, com el reciclatge d’aigües grises, entre altres mesures.

Cada vegada, sobre tot a l’estiu, és necessari impulsar espais a la ciutat considerats com a refugis climàtics on es tingui en compte l’excepcionalitat i l’adaptació a les restriccions en l’ús de l’aigua. Es parla d’espais oberts, accessibles per a tota la població, i que no depenguin d’aires acondicionats o d’altres aparells per a mantenir una temperatura òptima.

Suport econòmic als ens locals

Des de la moció, es demana tant a la Generalitat com a la Diputació suport econòmic per als ens locals que reforcin tant els programes relacionats amb la millora de les infraestructures hídriques locals, com l’abastament d’aigua al conjunt del territori i la màxima eficiència de les xarxes.

El debat de la sequera és tant important que els grups municipals que han aprovat la moció han instat el Govern de la Generalitat a suspendre la tramitació de planejaments urbanístics locals o supralocals associats a la implantació d’activitats turístiques que suposin un consum d’aigua que faci inviable les necessitats hídriques del sector primari i de l’industrial.

Per tot això, la moció proposa la creació d’una taula de diàleg amb el sector turístic on s’acordin restriccions del consum d’aigua. I també crear mecanismes de transparència que permetin conèixer de manera precisa el consum d’aigua dels establiments hotelers.

També es busca per mitjà d’aquesta moció, implementar certificats d’eficiència hídrica del sector turístic que fomenti mesures concretes com la instal·lació de dipòsits pluvials, plans d’eficiència i renovació de calderes, recuperació i reutilització d’aigües grises, prohibició d’omplir banyeres i jacuzzis, instal·lació de dutxes per polsador i temporitzadors (com s’ha fet als centres esportius).

En el transcurs del debat, el PSC ha fet esment a les actuacions per millorar l’estalvi d’aigua i s’ha referit a un fet molt substancial: s’ha comentat que les fuites en les infraestructures ciutadanes eren fins al gener passat de 127 metres cúbics diaris i que ara només són de 18 metres cúbics. La veritat és que malgrat l’esforç, la ciutat encara perd en fuites, fonamentalment subterrànies, 18.000 litres d’aigua cada dia. Si és té en compte que els hospitalencs gasten 139 litres per dia i habitant, les pèrdues suposen el consum diari de 129 persones. Sembla poc, però és un capital notable en temps de sequera.

Els arguments de la moció han estat suficients perquè els 13 regidors socialistes, els 4 d’ERC i els 3 dels Comuns hagin votat favorablement, mentre que el PP, com ja hem avançat, s’ha abstingut i VOX ha votat en contra, argumentant que la sequera és una condició habitual del clima mediterrani.

Des del 2016, al Pacte Local per l’Educació ja es recollia el compromís d’integrar-les a la xarxa pública

Pocs canvis a la reunió que ha mantingut la plataforma que reivindica la municipalització de cinc escoles infantils de l’Hospitalet amb el regidor David Quiròs fa un parell de dies, que només ha ofert, i sense concretar, ajudes per a les famílies afectades per l’incompliment de la promesa feta en el seu dia. Pares i mares ja han manifestat que continuaran la lluita mentre no hi hagi respostes més concretes.

Segons els assistents a la reunió, “el regidor ha reconegut que va anunciar la municipalització amb massa celeritat i això ha estat un error”. A més, va afegir que “no estava tot lligat” i que s’havia trobat amb molts obstacles. Segons l’Ajuntament, els procediments administratius per aconseguir l’objectiu de municipalitzar les escoles avancen en paral·lel tant amb la Generalitat, amb els quals es reuneixen des de fa anys, com amb l’administració local.

La plataforma de famílies afectades de les 5 escoles infantils de l’Hospitalet (Nova Fortuny, Gua-Gua, Estel Blau, Gargots i Patufet) reclama que es faci efectiu el compromís de municipalització adquirit per l’Ajuntament per al proper curs 2024 -2025, però a la reunió, el regidor ja va dir que aquesta data està totalment descartada. El nou termini ha estat per mes d’abril de 2025 i seria efectiu per al curs 2025/2026.

Mentrestant, les famílies afectades demanen compensacions econòmiques. La resposta municipal afirma que estan valorant ajudes a les famílies però encara no tenen llum verda per part de la interventora. La idea i la repetida ‘voluntat’ és arribar a oferir la gratuïtat o, almenys, reduir qüotes per arribar a preus municipals. Els pares afectats han sol·licitat que se’ls ajudi amb beques, descartades des de l’ajuntament, o subvencions directes..

Quirós ha manifestat a les famílies afectades que tan aviat com pugui fer una proposta ferma d’ajuda compensatòria es tornarà a reunir amb la plataforma, encara que aquesta ha exigit uns terminis i que la informació que se’ls doni sigui pública.

D’altra banda, expliquen els representants de la plataforma, “ens han informat de les línies de treball per poder integrar les escoles infantils (projecte educatiu obsolet, necessitat de millora de les condicions laborals del personal…)”. Actualment es troben amb l’adequació d’espais i la modificació del reglament perquè les dues escoles infantils que no tenen cuina també estiguin incloses.

La plataforma de les famílies afectades va llançar fa uns dies un manifest, recordant que el Pacte Local per l’Educació del 2016 ja recollia el compromís d’impulsar el procés de municipalització de les cinc escoles infantils de l’Hospitalet de Llobregat que ara es mobilitzen: Nova Fortuny, Gua-Gua, Patufet, Estel Blau i Gargots. Fins al 2020 recorden que no es va intensificar aquest procés i es va anunciar una primera data d’integració a la xarxa municipal de cara al curs 2023/24. A principis del 2023 es va comunicar l’endarreriment el curs 2024/25 i un any més tard s’ha tornat a comunicar l’ajornament per al curs 2025/26.

ERC recorda en una moció que es disposa d’acords de govern amb finançament assignat l’any 2020 per al Pere Lliscart, i l’any 2021 per al Puig i Gairalt

Una moció del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya reclama al Ajuntament què, per la via d’urgència, tiri endavant totes les gestions necessàries i pendents per cedir els solars dels institut escola Pere Lliscart i Puig i Gairalt per possibilitar l’inici de les obres d’ampliació el més aviat possible.

Encara que són necessaris determinats tràmits per iniciar el procés de licitació de les obres d’ampliació dels edificis d’aquestes escoles que permetran incrementar l’oferta de places escolars; això hauria d’haver requerit d’uns pocs mesos, però inexplicablement porta anys sense desencallar-se. ERC es queixa que el govern municipal tampoc ha donat cap resposta a les preguntes realitzades per escrit en aquest sentit.

Fent una mica d’història, s’ha de recordar que es disposa d’acords de govern amb finançament assignat l’any 2020 per al Pere Lliscart, i l’any 2021 per al Puig i Gairalt. La moció d’ERC manifesta que: “en el cas del Pere Lliscart si l’Ajuntament hagués actuat amb diligència podríem dir que ja s’haurien realitzat les obres i avui disposaríem d’un magnífic equipament a ple rendiment”. I afegeix: “El més greu, però, es que això hagués permès alliberar el solar de la plaça Cadí encara avui ocupat pels mòduls de la secundària habilitats per acollir els alumnes de secundaria”. Aquest solar de més de 2000 m2 és viable. Aplicant els criteris de flexibilitat, com ja s’ha fet en altres escoles de la ciutat anteriorment, com el cas de l’Ernest Lluch, s’hi podria construir una escola de dues línies, donant resposta a les necessitats d’escolarització que tenim a la zona nord a la ciutat. I un cas similar passa amb la Puig Gairalt encara pendent de la cessió de documentació.

Des de ERC, considerant, del tot injustificable, per part de l’Ajuntament el retard en els tràmits de cessió dels solars que està comportant que no es facin les obres de dos instituts escola i que, a data d’avui, no haguem pogut realitzar la cessió d’espai ni tinguem l’acord de govern per construir una tercera escola al solar de la plaça Cadí.

Als regidors republicans consideren que: “cal ser realistes, per més que ara actuem amb celeritat i per la via de la màxima urgència no podrem recuperar tot el temps perdut, però estarem a temps d’aprofitar l’onada expansiva dels pressupostos de la Generalitat dels darrers quatre anys i no perdrem el tren definitivament en aquest sentit”. I puntualitzen que “tenim els acords de govern encara vigents, tenim assignació pressupostària per garantir l’ampliació dels dos instituts-escola i obrim la possibilitat de tenir un solar per construir una tercera escola. Tenim, per tant, respostes als reptes plantejats”.

En el passat ple del mes de febrer a proposta de la Federació d’Ensenyament de CCOO es va aprovar una moció per unanimitat on es parlava de la situació d’emergència educacional en determinats barris de la nostra ciutat i on s’urgia a flexibilitzar els criteris per part del Departament a l’hora d’aplicar de la normativa de construccions escolars.  La moció plantejava la necessitat de trobar solucions urgents i excepcionals a la manca de solars amb les condicions mínimes de qualitat exigible i de superfície mínima per poder construir les escoles que es necessiten a la nostra ciutat.

En la moció també es demanava a l’Ajuntament agilitzar el màxim els tràmits per a la cessió de solars. És evident que la situació desbordant de la nostra ciutat, amb una manca de solars disponibles per a construir-hi escoles, amb una elevada matrícula viva que provoca unes ràtios molt per sobre de la mitjana de Catalunya, requereix de respostes excepcionals i urgents i que s’hi estigui a sobre permanentment per desencallar els entrebancs que vagin sorgint.

Una moció en el darrer ple, acords sobre millores a dues escoles i un informe de CCOO posen, en primera línia, l’estat de crisi de l’ensenyament a la ciutat

Tots els grups municipals han donat suport, en l’últim ple municipal, a la iniciativa de CCOO perquè les administracions, Generalitat i Ajuntament, atenguin la situació d’emergència educativa en què es troben les escoles de la ciutat. La moció va ser presentada per PSC, ERC+EUiA i LHECP-C a la qual es van sumar després PP i VOX.

Segons el text, des de fa tres cursos la comunitat educativa denuncia la massificació en moltes aules de la ciutat, una situació que s’agreuja curs rere curs. Les aules d’infantil tenen 22 alumnes de mitjana, amb sobreràtios a la major part dels barris, i les aules de primària en tenen 25, per sobre de la mitjana de Catalunya.

A l’ESO també hi ha sobreràtios, per sobre de 30 alumnes per aula, a dues zones educatives i als centres concertats de gairebé tota la ciutat. Les aules dels barris del nord de la ciutat, on hi ha més centres d’alta complexitat i més necessitats de serveis públics de qualitat, són les que més pateixen aquesta saturació.

A més de l’augment de ràtios, molts centres educatius s’han vist en la necessitat de donar resposta a la demanda de crear grups nous, en concret 24 de primària i 5 de secundària. Això ha comportat “sacrificar” l’aula d’idiomes, de música, etc., reduint la qualitat de l’educació.

Segons la moció, la solució a aquesta situació requereix de mesures estructurals, com ara finançar adequadament l’educació amb l’equivalent al 6% del PIB i la reserva de solars per a la construcció de nous centres que calguin per donar resposta a aquesta demanda creixent i per acabar amb les construccions provisionals existents a la ciutat.

Mentre aquestes no es portin a terme, el text demana al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat que de manera temporal flexibilitzin els criteris mínims que han de complir els solars destinats a la construcció de nous centres educatius a L’Hospitalet i, a l’Ajuntament, que realitzi les actuacions de planejament urbanístic necessàries per disposar en el futur dels solars amb una superfície que respecti els estàndards mínims de qualitat.

La construcció d’una escola nova, segons la normativa, ha de fer-se en un lloc amb unes característiques determinades; ha de tenir uns requisits mínims. El problema és que no hi ha espais adients a cap dels barris de la ciutat, especialment als del nord, on precisament hi ha més necessitat de noves escoles i aules. “Es per aquest motiu que ens plantegem donar suport a la iniciativa de CC.OO. de demanar un canvi legislatiu, que no és la solució del problema, però permetrà atendre la situació d’emergència”, diu la moció.

El text també demana a l’executiu català que doti els centres educatius de la ciutat, dels recursos necessaris per atendre la situació d’emergència actual i que reprengui amb la màxima urgència les obres de substitució dels centres construïts durant la dècada dels 70 i inclosos en el Pla d’urgència.

La comunitat educativa denuncia la inacció de les administracions davant la massiva arribada de població a l’Hospitalet durant els darrers anys. La segona ciutat de Catalunya compta actualment amb uns 293.000 habitants, dels quals prop del 28,5% són estrangers i un 40% nascuts fora de l’estat espanyol. En la darrera dècada, la població migrada ha crescut un 70%, passant de menys de 50.000 habitants a prop de 83.000, segons dades de l’Ajuntament. I amb barris amb una densitat de població d’uns 60.000 hab/km² de mitjana. Entre els barris més poblats hi ha La Torrassa, Collblanc, Les Planes, La Florida i Pubilla Cases. En una propera entrega incorporarem les dades de l’informe elaborat per la Federació d’Educació de CCOO i les propostes de treball sobre la situació d’emergència a la ciutat.

Al mateix ple van ser aprovades dues mocions per demanar, una, un pla director per a la reforma intergral de l’escola Busquets i Punset i un Pla de manteniment exhaustiu de pintura de tot l’edifici; i l’altra per a la millora de l’escola Asuiàs March. Famílies, nens i docents de les dues escoles van ser presents a la sala de plens de l’Ajuntament.