Una moció en el darrer ple, acords sobre millores a dues escoles i un informe de CCOO posen, en primera línia, l’estat de crisi de l’ensenyament a la ciutat

Tots els grups municipals han donat suport, en l’últim ple municipal, a la iniciativa de CCOO perquè les administracions, Generalitat i Ajuntament, atenguin la situació d’emergència educativa en què es troben les escoles de la ciutat. La moció va ser presentada per PSC, ERC+EUiA i LHECP-C a la qual es van sumar després PP i VOX.

Segons el text, des de fa tres cursos la comunitat educativa denuncia la massificació en moltes aules de la ciutat, una situació que s’agreuja curs rere curs. Les aules d’infantil tenen 22 alumnes de mitjana, amb sobreràtios a la major part dels barris, i les aules de primària en tenen 25, per sobre de la mitjana de Catalunya.

A l’ESO també hi ha sobreràtios, per sobre de 30 alumnes per aula, a dues zones educatives i als centres concertats de gairebé tota la ciutat. Les aules dels barris del nord de la ciutat, on hi ha més centres d’alta complexitat i més necessitats de serveis públics de qualitat, són les que més pateixen aquesta saturació.

A més de l’augment de ràtios, molts centres educatius s’han vist en la necessitat de donar resposta a la demanda de crear grups nous, en concret 24 de primària i 5 de secundària. Això ha comportat “sacrificar” l’aula d’idiomes, de música, etc., reduint la qualitat de l’educació.

Segons la moció, la solució a aquesta situació requereix de mesures estructurals, com ara finançar adequadament l’educació amb l’equivalent al 6% del PIB i la reserva de solars per a la construcció de nous centres que calguin per donar resposta a aquesta demanda creixent i per acabar amb les construccions provisionals existents a la ciutat.

Mentre aquestes no es portin a terme, el text demana al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat que de manera temporal flexibilitzin els criteris mínims que han de complir els solars destinats a la construcció de nous centres educatius a L’Hospitalet i, a l’Ajuntament, que realitzi les actuacions de planejament urbanístic necessàries per disposar en el futur dels solars amb una superfície que respecti els estàndards mínims de qualitat.

La construcció d’una escola nova, segons la normativa, ha de fer-se en un lloc amb unes característiques determinades; ha de tenir uns requisits mínims. El problema és que no hi ha espais adients a cap dels barris de la ciutat, especialment als del nord, on precisament hi ha més necessitat de noves escoles i aules. “Es per aquest motiu que ens plantegem donar suport a la iniciativa de CC.OO. de demanar un canvi legislatiu, que no és la solució del problema, però permetrà atendre la situació d’emergència”, diu la moció.

El text també demana a l’executiu català que doti els centres educatius de la ciutat, dels recursos necessaris per atendre la situació d’emergència actual i que reprengui amb la màxima urgència les obres de substitució dels centres construïts durant la dècada dels 70 i inclosos en el Pla d’urgència.

La comunitat educativa denuncia la inacció de les administracions davant la massiva arribada de població a l’Hospitalet durant els darrers anys. La segona ciutat de Catalunya compta actualment amb uns 293.000 habitants, dels quals prop del 28,5% són estrangers i un 40% nascuts fora de l’estat espanyol. En la darrera dècada, la població migrada ha crescut un 70%, passant de menys de 50.000 habitants a prop de 83.000, segons dades de l’Ajuntament. I amb barris amb una densitat de població d’uns 60.000 hab/km² de mitjana. Entre els barris més poblats hi ha La Torrassa, Collblanc, Les Planes, La Florida i Pubilla Cases. En una propera entrega incorporarem les dades de l’informe elaborat per la Federació d’Educació de CCOO i les propostes de treball sobre la situació d’emergència a la ciutat.

Al mateix ple van ser aprovades dues mocions per demanar, una, un pla director per a la reforma intergral de l’escola Busquets i Punset i un Pla de manteniment exhaustiu de pintura de tot l’edifici; i l’altra per a la millora de l’escola Asuiàs March. Famílies, nens i docents de les dues escoles van ser presents a la sala de plens de l’Ajuntament.

L’Hospitalet compta amb més de 200 formes de menjar.

“La nostra vida condiciona la nostra alimentació”, va manifestar Toni Massanés, director de la Fundació Alícia (laboratori de l’alimentació responsable als àmbits de la salut, la innovació i el territori) a la darrera taula organitzada per Forment de la Informació Critica de l’Hospitalet (FIC) amb el titol: ​​“Mengem com vivim i vivim a la inòpia”

A l’acte, que s’ha celebrat a l’Auditori Tecla Sala de l’Hospitalet, també hi va intervenir Jesús Contreras, catedràtic emèrit d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona i va tancar el VI Cicle de Factoria d’Idees de FIC.

“L’Hospitalet compta amb més de 200 llengües, amb tantes cultures i formes de menjar”, va dir Juan Carlos Valero, president de FIC que es va encarregar de la presentació de l’acte. I va afegir: “Tot això és resultat del perfil demogràfic d’aquesta ciutat que compta amb 264.923 habitants del quals 125.498 han nascut a Catalunya i 139.425 no; és a dir, superen les persones que van néixer fora a les catalanes d’origen, en concret, 57.739 a la resta de l’Estat i 81.686 han nascut a l’estranger, el que representa que un terç dels hospitalencs són de fora d’Espanya”.

“L’Hospitalet és una gegantina mixtura de plats del món. Aquí es cuina diàriament Cous Cous, curris de carn, o llenties amb pa o arròs, Kashimiri Aloo Dum, nihari, bun kabab, ají, xiulet, humintes, anticutxú, saltenyes, baleada, atol chuco, bandera, causa llima, llom saltat , ceviches, fregida, enxilades, tacs, xiaolongbao, chow mein, safata paisa, garrí, ajiaco, sancocho, sarmale, ciorba de burta i arepas, pavelló crioll i la cachapa”, va assenyalar Juan Carlos Valero.

A les cases llencem a les escombraries a l’any 131 quilos de menjar

Toni Massanés va destacar en la seva intervenció que “actualment estem tirant a les escombraries 131 de quilos a l’any de menjar i els domicilis familiars encapçalen el rànquing d’aquest desaprofitament alimentari”. “Aquest estil de vida és insostenible; gastem el doble del que som capaços de produir”, va sentenciar.

Per donar suport a aquesta afirmació, recentment, un informe de la FAO (organització para l’agricultura i l’alimentació) assegura que “cada segon es llença al món més de 79 tones de menjar, és a dir, més de 2.500 milions de tones a l’any. Només a Espanya gairebé 8 milions de tones d’aliments anuals acaben a les escombraries”.

El director de la Fundació Alícia va donar alguns apunts i va advertir que, la societat i sobretot els polítics, encara no li donen prou importància: “estem patint una de les sequeres més greus de tots els moments i ens estem quedant sense agricultors”. I va destacar una frase de Josep Pla: “La cuina d´un país és el seu paisatge dins de la cassola”.

A la seva intervenció, Jordi Massanés va subratllar que a l’era del Neolític es va iniciar a cuinar aliments i és la gran diferència amb el Paleolític. “La cuina va revolucionar l’agricultura, però va ser un fet que mai no se li va donar importància perquè ho feien les dones”. Ni tampoc a la societat actual i destacava el director de la Fundació Alícia que abans mentre es feien altres coses, es cuinava i sempre hi havia alguna cosa per menjar. “En l’actualitat, cada cop gastem menys en alimentació”, va remarcar.

Dediquem poques hores a la cuina

Jesús Contreras, en la seva intervenció també, va realçar aquest fet i ho va apuntalar amb una dada: “dediquem tres hores a la setmana a la cuina. Els nets van a casa de les àvies a dinar”. I va recordar que les dones, quan van empoderar-se sortint de casa per treballar, van sentenciar: “No tornarem a la cuina”, un lloc que no computa al Producte Interior Brut (PIB), la riquesa d’un país.

Dels anys 60 en què es patia gana, s’ha passat actualment a l’obesitat, un dels problemes de la nostra salut. També va indicar que la tecnologia alimentària fa el que vol i “decideix què mengem i què no mengem”. Massanés, al contrari, considera que la tecnologia i la indústria alimentària és molt eficient i ha aconseguit produir menjar de qualitat. A la meitat del segle passat es va produir la revolució verda i amb ella la revolució de la indústria de l’alimentació.

El catedràtic de la Universitat de Barcelona va fer una anàlisi de la distribució alimentària d’un dia en una família a principis del segle XX des de la ingesta en aixecar-se, dinar, beguda entre hores, dinar, el berenar i sopar.

Els canvis socials també han influir en l’alimentació

Contreras va afirmar que en l’alimentació també hi han influït els canvis socials, econòmics, demogràfics i ideològics que es van produir al segle passat com els processos migratoris, creixement de la població urbana, nous calendaris laborals, augment relatiu del nivell de vida, allargament del període de treball de les dones, generalització de l’escolarització i l’increment de la mitjana de vida dels 60 als 83,4 actualment.

I va afegir el catedràtic: “Alhora s’han produït canvis importants en el terreny de l’alimentació i de la cuina com ha estat la industrialització alimentària, la transformació i la tecnificació radical de l’espai culinari que alhora ha permès guanyar temps i disminuir una forma de fatiga”.

“Abans la jornada laboral estava subordinada als rituals de l’alimentació col·lectiva. A poc a poc, l’alimentació ha quedat subordinada als ritmes de les jornades laborals”, va exposar Jesús Contreras.

Dels anys de gana al malbaratament

Jesús Contreras explicava: “S’ha passat dels anys de la gana al malbaratament”; de les “llenties, si no les vols les deixes….” al “si no t’agrada, digues-m’ho i et dono una altra cosa”; de la “cuina econòmica” a la cuina de gas i a la vitroceràmica; del pa “moreno” al pa “integral”; del “bicho que corre, nada o vuela a la cazuela” al veganisme…; del “a les 9 a casa i si no al llit sense sopar que aixó no és una fonda a sopar cadascú a una hora…”; dels colmados, ultramarins i colonials… al supermercat; del “que no mata engreixa” al “què podem menjar sense por?”.

El catedràtic va destacar la importància dels canvis estils de vida i la restricció dels horaris. Un exemple de tot això són les reflexions sobre les situacions en que es trobem avui en dia: “a casa, tenim tantes activitats (anglès, esport, música, etc…) que sempre mengem amb presses”; “es menja poc a casa i cadascú a la seva hora i, així, és difícil seguir unes normes”; “quan arribo a casa i no tinc temps em resulta més còmode agafar una mica de la nevera que posar-me a cuinar”; “a les 3 he de sortir de casa tant si han menjat com si no” ;”quan els nens estan sols, mengen el que enxampen”.

Contreras va mostrar la dieta perfecta per salvar el planeta i la salut dels humans elaborada per la Comissió EAT, plataforma científica global per a la transformació del sistema alimentari EAT

Finalment, Contreras va fer algunes reflexions: L’alimentació continua i continuarà reflectint la societat. Només que aquesta és més complexa, dinàmica i diversa. Una dinàmica on, aparentment almenys, tot tendeix a barrejar-se i combinar-se de múltiples maneres segons els individus i/o segons els contextos.

Fem al voltant de 2.000 preses alimentàries al llarg de l’any que no responen totes a una mateixa/unica lògica alimentària, sigui nutricional, gastronòmica, econòmica o identitaria (sigui la identitat de caràcter ètnic, religiós, de classe, d’activitat o del que sigui.

Continuem sent el que mengem. Avui, però, som molts i diferents persones al mateix temps. És una identitat plural, encara en construcció, o en construcció permanent i que encara no hem sabut caracteritzar ni comprendre en tota la seva extensió i complexitat.

Tant Joan Carlos Valero com Jesús A. Vila i Lluís Berbel (membres de FIC) van fer una sinopsi del llibre i també la trajectòria de Ràdio L’Hospitalet des del seu naixement fins al tancament a la llibreria Llavors de Collblanc. A l’acte es va reivindicar la necessitat que torni a funcionar un mitjà tan important per a la ciutadania. I es va denunciar que, existint una moció aprovada pel ple municipal des del 2015 per a la seva reapertura, l’actual govern municipal, encapçalat per Núria Marin, hagi fet cas omís.
“L’emissora que l’Ajuntament va obrir fa 40 anys i va tancar fa una dècada, com si fos la seva”, diu la portada del llibre. Un dels programes més destacats va ser “Sábanas con Chinchetas” del qual es parla al llibre. A l’acte, se’n va fer una menció amb un convidat, Jordi Ortet, realitzador i editor d’un treball sobre l’exitòs espai i va parlar sobre el programa com a oient i participi del mateix

La celebració de debats electorals com a base de la democràcia i el ODS 18
Joan Carlos Valero, president de FIC, va iniciar l’acte i va destacar que el llibre es va presentar el 3 de maig, el dia Mundial de la Llibertat de la Premsa. Aquest any ho vam fer al Col·legi de Periodistes sota un lema molt contundent: “La veritat importa i la democràcia no és un “reality show”. Valero va destacar a la Casa dels Periodistes de Catalunya: “és un mal símptoma el fet que la resta d’ajuntaments catalans hagi mantingut les seves emissores com a servei públic mentre la segona ciutat de Catalunya i setena d’Espanya la manté tancada . Aquests és un símptoma de salut democràtica escassa i una llibertat d’expressió minvant”.

El president de FIC també va subratllar “la incompareixença de l’alcaldessa Núria Marín a diversos debats com a candidata a la reelecció pel PSC a les eleccions del 28 de maig. Un va ser l’organitzat per Espai de Ciutadania, coordinadora d’entitats de la ciutat, i un altre va ser el cicle d’entrevistes realitzades per FIC als diferents candidats a l’alcaldia de L’Hospitalet, que havia de culminar amb l’actual alcaldessa el 4 de maig, però ella es va negar a venir. Aquests fets són una demostració més de manca de qualitat democràtica a l’Hospitalet”.

Una nova llei electoral ha de incloure la celebració de debats electoral
Joan Carlos Valero va informar que FIC subscriu íntegrament el document conjunt de la Federació d’Associacions de la Premsa d’Espanya (FAPE) i l’Associació de Directius de la Comunicació d’Espanya (DIRCOM) en defensa de la veritat en escenaris electorals i que “la propera llei electoral inclogui l’obligatorietat de celebrar debats electorals entre els candidats”. També va adelantar que la junta
de FIC debatirà properament una proposta, que va aprofitar per avançar a la llibreria Llavor, “per unir-nos al moviment que reclama un ODS número 18 a l’Agenda 2030 a favor d’una comunicació clara, ètica i responsable”.

El llibre sobre Ràdio L’Hospitalet té deu autors Ildefons Cabrera, Enric Conde, Antoni García Araus, Manolo Garrido, Carme Joan, Fulgenci López, Àlex Salmon, Marga Sole, Jesus Vila i Lluís Berbel i tots ells ja han manifestat públicament “la necessitat que una ciutat com L’Hospitalet disposi d’un mitjà de comunicació tan ràpid i proper com és la ràdio, perquè ajuda a fomentar-ne la pertinença, és portaveu de la ciutadania i suposa un servei bàsic. I són unànimes en reclamar la seva reobertura, perquè “es mantenen mitjans més cars que la Ràdio, com és la televisió i la publicació mensual que es distribueix per les bústies”.

El naixement i la mort de Ràdio L’Hospitalet es va fer sense els professionals
Jesús A. Vila, la persona que ha escrit la introducció de l’obra, ha manifestat que “el llibre està fet des de la professió, i no pas des de les estructures de poder”. De les diferents reflexions que fa Vila “la primera qüestió sobre la qual val la pena reflexionar és sobre el seu naixement i la seva mort perquè, en tots dos casos, la iniciativa va ser estrictament determinada pel poder local sense cap mena d’intervenció dels professionals més enllà de rebre ordres i aplicar-les”.

“Sembla, que enterrar un mitjà de comunicació de titularitat comunal, costi més d’entendre que no pas la seva creació. Però, en realitat, una cosa és conseqüència de l’altra. De la manera com neixi un mitjà de titularitat pública es desprèn indefectiblement la manera com es pot tancar”, va manifestar Jesús A.
Vila a l’acte.

La vida de un mitjà públic depèn de la seva utilitat
L’autor de la introducció del llibre va afegir: “Si en canvi neix per decisió única i exclusiva del poder, sense cap capacitat d’intervenció social, i aquest mecanisme de decisió no evoluciona, la vida del mitjà de comunicació està exclusivament en les seves mans. Decideix quan s’obre, a on i com, amb quins professionals, amb quins mitjans i amb quins objectius, fins i tot amb quina línia editorial i amb quin
criteri. I se’l manté en vida mentre és útil per aquell que el controla i se li dona matarile quan deixa de ser útil i es converteix en un mal de cap particular”.

També va destacar Vila es que “aquesta ciutat pot tenir l’honor d’haver mantingut, amb una gran pujança, el col·lectiu de periodistes joves més actius, més professionals i més voluntaristes de les comarques de l’entorn de Barcelona durant els anys 70 i fins ben entrats els 80”. Quan l’Ajuntament va decidir posar en marxa l’emissora municipal, feia pocs mesos que havia hagut de tancar una altra emissora d’àmbit local i feta per periodistes i activistes locals sense cap ajut municipal, perquè els havien robat els aparells, justament en un local de titularitat pública que els havien deixat.

Ràdio L’Hospitalet va ser un fenomen gràcies a l’entusiasme dels professionals
Va ser un fenomen per la manera com es va desenvolupar Ràdio L’Hospitalet: “I aquí si que no va participar l’Ajuntament. Va ser cosa de l’entusiasme dels professionals i dels col·laboradors i parla molt bé —o parlava molt bé— del que ha estat capaç de destil·lar aquesta ciutat al llarg dels anys, sempre que s’hagi procurat l’espai adequat pel desenvolupament de les inquietuds acumulades”, sentencià Jesús A. Vila.

En la seva exposició, l’autor de la introducció va manifestar: “Però el problema de la ràdio no és el problema principal pel que fa a la comunicació ciutadana. Existeix un organisme de direcció dels mitjans de comunicació públics on l’oposició municipal no juga cap paper i, molt menys encara, com és prou evident, el teixit social de la ciutat”.
“La història de la ràdio ens diu que els mitjans d

e comunicació públics han de deixar de ser del govern, no només de paraula, específicament en el seu funcionament, per passar a ser de tota la ciutat, a través d’organismes de gestió i control públic que garanteixin la neutralitat dels missatges i l’interès cívic per damunt del benefici polític dels governants”, va afirmar en el seu apunt final.

“Sábanas con Chinchetas”, un programa que va crear escola
Després de la intervenció de Jesús A. Vila, Lluís Berbel va fer un apunt del programa “Sábanas con Chinchetas”, realitzat i dirigit per José Miguel Cruz, que va revolucionar aquest mitjà tan proper com era la ràdio i en concret Ràdio L’Hospitalet.

“Sábanas con Chinchetas” va ser un programa nocturn, dedicat als que no volien dormir, però, sobretot, als que no podien dormir. S’emetia cada nit de 12 a 6 de la matinada, a tot l’Àrea Metropolitana de Barcelona i va durar dotze anys. Cada nit un programa diferent, únic i irrepetible.

En el moment que va aparèixer “Sábanas con Chinchetas” no existien xarxes socials però el fonament principal va ser el mateix, precisament crear comunicació entre la gent de l’Hospitalet. El programa va arribar a tenir una mica més de 20.000 oients de manera regular.

“Sábanas con Chinchetas” va ser, també, un programa cultural i no l’ha superat ningú. Parlàvem de sexe, però també era un espai cultural, parlàvem de cinema, de literatura, d’oratòria… Fèiem trobades per anar al cinema, per donar sang…també era un programa solidari. Si vas a donar sang sol t’avorreixes, però si vas en grup és diferent: aquest era el nostre objectiu.

va donar a conèixer a la llibreria pocs dies abans de la presentació, després de saber que es presentava el llibre. Va ser convidat a l’acte i va donar a conèixer l’edició del seu treball sobre el programa “Sábanas con Chinchetas”. Després d’explicar diferents vivències personals, ja que va ser testimoni i partícip del programa, i de reafirmar tot el que s’havia dit fins ara del programa com un dels fenòmens radiofònics més importants dels darrers anys a la ràdio, sobretot va assenyalar que el fet diferenciador va ser el de la participació dels oients, la qual cosa no passa actualment.

La asociación Foment de la Informació Crítica (FIC) de L’Hospitalet ha celebrado el día Mundial de la Llibertat de la Premsa en un acto en el Col.legi de Periodistes bajo un lema muy contundente: “La verdad importa y la democracia no es un “reality show”.

El presidente de la entidad, Juan Carlos Valero, repasó la Clasificación de la Libertad de Prensa en el mundo hecha pública el 3 de mayo por Reporteros sin Fronteras, y destacó de L’Hospitalet que es un ejemplo a no seguir por la desaparición de la emisora de Radio que, aunque en un pleno municipal se aprobó hace casi 8 años reabrirla, su alcaldesa, Núria Marín, sigue haciendo caso omiso. Además de reivindicar FIC la reapertura de forma inmediata de la emisora municipal en cumplimiento de la legalidad, se señaló como síntoma de escasa salud democrática y una libertad de expresión menguante el hecho de que el resto de ayuntamientos catalanes hayan mantenido sus radios como servicio público mientras la segunda ciudad de Cataluña y séptima de España la mantiene cerrada.

Otro de los hechos que se destacó en tan señalado día y lugar como síntoma de falta de calidad democrática en l’Hospitalet es la incomparecencia de la alcaldesa Núria Marín y presidenta de la Diputación de Barcelona a varios debates cuando se presenta a la reelección por el PSC en las próximas locales del 28 de mayo. Uno de ellos es el organizado por Espai de Ciutadania, coordinadora de entidades de la ciudad, previsto para el próximo 9 de mayo, y otro es el ciclo de entrevistas realizadas por FIC a los diferentes candidatos a la alcaldía de L’Hospitalet, que debía culminar con la actual alcaldesa el 4 de mayo. Ambas negativas a participar por parte de Marín, según FIC, demuestran un menosprecio hacia las entidades de la ciudad y a la propia democracia, que se sustenta precisamente en el debate de las propuestas e ideas. “La incomparecencia de la candidata del PSC no le ha supuesto ningún coste, ya que confía en las enormes redes de clientelismo establecidas y la despolitización manifiesta después de 44 años en el poder”, se dijo en el Col.legi de Periodistes de Catalunya.

Valero informó que FIC suscribe íntegramente el documento conjunto de la Federación de Asociaciones de la Prensa de España (FAPE) y la Asociación de Directivos de la Comunicación de España (DIRCOM) en defensa de la verdad en escenarios electorales y que “la próxima ley electoral incluya la obligatoriedad de celebrar debates electorales entre los candidatos”. Valero manifestó previamente que “los periodistas administramos un derecho de los ciudadanos, el de recibir una información veraz y, por lo tanto, cuando defendemos la libertad de información y de prensa no estamos defendiendo un derecho exclusivamente de periodistas, sino de toda la población que con una información el máximo de objetiva posible pueden ejercer su plena ciudadanía”. “Este derecho –añadió– está contemplando en el artículo 19 de la Declaración Universal de los Derechos Humanos y en el artículo 20 de la Constitución española, donde se reconoce y protege los derechos a expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones”.

El presidente de FIC también hizo un análisis de la situación de la libertad de prensa, tanto a nivel mundial como en España a partir de los datos de la organización Reporteros sin Fronteras. Destacó una frase del presidente de EE.UU., Joe Biden, quien en la reciente cena con los corresponsales en la Casa Blanca afirmó: “El periodismo no es un delito”. Sin embargo, el máximo mandatario del país cuya primera enmienda de la Constitución precisamente es salvaguardar la libertad de expresión, no habló del periodista Khashoggi a quien el príncipe heredero de Arabia Saudí, Mohammed bin Salman, ordenó asesinar; ni tampoco de Julian Assange, periodista fundador y editor de WikyLeaks, que hace más de 10 años está encarcelado en Reino Unido y al que EE.UU. reclama su extradición.

Del informe realizado por Reporteros sin Fronteras el presidente de FIC destacó que “las condiciones para el ejercicio del periodismo son adversas en 7 de cada 10 países y satisfactorias sólo en 3 de un total de 180 países”. Este resumen muestra una gran volatilidad, con subidas y bajadas importantes de países y con cambios inéditos, como por ejemplo la subida de 18 puestos de Brasil y la bajada de 31, de Senegal. Esta inestabilidad es producto de un recrudecimiento de la agresividad del poder en muchos países y de la creciente animadversión hacia los periodistas en las redes sociales y en el mundo no virtual.

El país que se mantiene en primera posición por séptimo año consecutivo es Noruega, le sigue Irlanda y Dinamarca. México (128º), que cede otro puesto este año, registra el mayor número de periodistas desaparecidos del mundo (28 en 20 años). Cuba es otro de los países en la cola de la región (172º), donde la censura se intensifica y la prensa sigue siendo monopolio del Estado, se mantiene, como en 2022.

La situación europea es desigual. Mientras que se considera que es la zona del mundo donde las condiciones para ejercer el periodismo son más favorables, todavía hay países como Grecia que está muy lejos de lo deseado y donde los periodistas han sido vigilados por los servicios secretos mediante potentes programas de software de espionaje, por lo que se mantiene en el último puesto de la UE.

España ha descendido cuatro puestos en la clasificación Mundial de la Libertad de Prensa de Reporteros Sin Fronteras. Como puntos a destacar de este descenso del 32 al 36 son la precariedad, el bloqueo de la reforma de la ‘Ley Mordaza’ y la polarización mediática contagiada de la polarización política.

El acto también fue aprovechado para dar a conocer en la capital catalana y ante el colectivo profesional del Col.legi de Periodistes, el libro que ha editado FIC con el título: “Ràdio L’Hospitalet  la comunicació perduda. L’emissora que l’Ajuntament va obrir fa 40 anys i va tancar fa una década, com si fos seva”. Jesús Vila, miembro de la junta de FIC y autor del capítulo de contexto histórico, hizo una introducción del libro, remontándose a los años 70, cuando se formó en l’Hospitalet el grupo de periodistas de la ciudad, uno de los más activos de Cataluña, que después formaron el Club de Premsa y editaron el semanario L’Estaca gracias a una suscripción popular. Vila reivindicó la necesidad de que una ciudad como L’Hospitalet disponga de un medio de comunicación tan rápido y cercano como es la radio porque ayuda a fomentar la pertenencia, es portavoz de la ciudadanía y supone un servicio básico.

También intervinieron en el acto algunos de los autores del libro, coincidiendo todos al subrayar la necesidad de la reapertura de la Radio como medio de comunicación inmediato y de cohesión de los diferentes barrios de la ciudad. Tanto Marga Solé, que fue una de las directoras de la emisora, como Antoni García Araus, jefe de informativos, también hablaron de la experiencia vivida durante los 30 años de existencia de la emisora, ya que ejerció liderato entre el colectivo de radios municipales, tanto por sus contenidos como por sus programas. Algunos de ellos gozaron de una audiencia muy alta, como fue el programa “Sábana con Chinchetas”, del que Luis Berbel, autor de su capítulo, destacó el poder de movilización entre su audiencia en unos momentos en que no existían teléfonos móviles. Los autores del libro recordaron a muchos de los que formaron parte de Radio l’Hospitalet y fueron unánimes al reclamar su reapertura, porque “se mantienen medios más caros que la Radio, como es la televisión y la publicación mensual que se distribuye por los buzones”.