El trabajo de los tres profesionales que llevan a cabo esta labor, evidencia el éxito del proyecto en un instituto de máxima complejidad de uno de los barrios más densos de Europa
El Institut Eduard Fontserè del barrio de La Florida paralizó ayer sus actividades de 10 a 14 h. para pedir a la Generalitat de Catalunya la creación de plazas estructurales estables, que permitan dar continuidad al equipo social del centro y a los proyectos de convivencia que fueron iniciados hace tres años por dos profesionales.
Con frases como “Ni precarietat ni temporalitat, l’equip social és esencial”, se hicieron concentraciones ayer delante de la escuela con el seguimiento tanto del personal docente, los profesionales de la atención educativa y el personal de la administración y servicios.
El Institut Eduard Fontseré es uno de los catalogados de máxima complejidad de l’Hospitalet y está situado en uno de los más barrios densos de Europa. El trabajo realizado en el centro es pionero en el modelo socioeducativo de Catalunya.
La petición de la comunidad educativa es que se dé continuidad a los proyectos del equipo social del centro formado por tres profesionales, aunque solo una de las plazas es estructural. Las otras dos las ocupan, Tània Morianna, educadora social y Elena Aracil, técnica de integración social, que dependen de un programa que la Conselleria se ha comprometido a renovar, pero sin sus profesionales. Empezar de nuevo.
Ambas profesionales llevan tres años en el centro como parte del programa de complejidad impulsado en el curso 2020-21 por el Pla de Millora de las Oportunitats Educatives. Este Plan, aprobado por el Govern, acordaba incorporar técnicos de integración social y educadores sociales en los centros de mayor complejidad en el marco del Pacte Contra la Segregación Escolar de Catalunya. Estas dos personas son las responsables de los principales ejes del actual proyecto de convivencia del centro y activos principales en la atención del alumnado vulnerable y de sus familias.
Como consecuencia de esta complejidad, la comunidad escolar considera fundamental que estas plazas sean estructurales para poder trabajar en proyectos a largo plazo. Por ello reivindican la continuidad de estas trabajadoras, Morianna y Aracil, ya que la renovación del programa sin estas profesionales supondría una rotura de los vínculos con las familias del centro que se encuentran en una situación muy vulnerable, la perdida de referentes por parte del alumnado con necesidades educativas específicas y “dificultaría la aplicación de un proyecto de convivencia de centro que está basado en el diálogo, la confianza y las prácticas restaurativas”, tal como afirma en un comunicado la comunidad escolar.
El desmantelamiento del equipo social comportaría, además, una sobrecarga de trabajo para el equipo docente. Y ello conllevaría a un empeoramiento en las condiciones laborales de todos los trabajadores del centro.
Según manifiesta el comité de huelga, la contratación de estos profesionales está cofinanciada en un 40% por el Fondo Social Europeo Plus y en un 60 % por el Departamento de Educación y persigue uno objetivos que el claustro considera que se están consiguiendo, como son: la prevención del abandono prematuro de los estudios y el fracaso escolar; procurar el bienestar emocional de los alumnos; facilitar una buen convivencia en el centro educativo; fomentar la implicación de las familias y, sobre todo, reducir el absentismo escolar, entre muchos otros.
La convocatoria de huelga cuenta con el apoyo del sindicato CGT y de personalidades vinculadas al trabajo social y a la educación formal y no formal.
Doctor Enginyer Industrial (1969). Diplomat en Enginyeria Ambiental (1975) AD IESE. Universitat de Navarra (2001)
Experiència professional. Enginyer Municipal de l’Ajuntament de L’Hospitalet (1979-1980). Tinent d’alcalde de l’Àmbit de la Via Pùblica de l’Ajuntament de Barcelona (1983-95). President de la Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis (1983-95). Membre dels diferents òrgans directius de l’Orgnització dels JJOO92 (1986-92). Membre de la Comissió Superior de Seguretat Olímpica (1990-92). President de Transports de Barcelona S.A. (Metro i Bus) (1990-95). President del Institut Metropolità del TAxi i Ciutat Groga S.A. (1990-95). Coordinador del Pl Director de Seguretat del Gran Teatre Liceu (1995-1999). Coordinador de la Fundació del Reial Automòbil Club de Catalunya (1995-2004). President del Consell d’Administració de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (2004-2011). President de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya (2007-2013). Membre del Patronat del Grup Sant Pere Claver (2014). Conseller de Renfe Mercfaderies (2018-2024. Membre de l’Associació Tres Quarts per cinc Quarts i soci de Foment de la Informació Crítica de L’Hospitalet.
Com veus la mobilitat en general a les grans ciutats?
Es necessari un canvi de model per la millora del clima i de la congestió urbana de les ciutats.
Quins canvis s’han de produir els propers anys o es produiran?
Crec que es potenciarà la mobilitat compartida i ecològica. Respectant o regulant la mobilitat essencial privada com les ambulàncies, els serveis d’assistència o el serveis imprescindibles (com un fontaner, un electricista, etc.) que necessiten els vehicles pel seu desplaçament i, evidentment, els taxis. Aquests desplaçaments s’han de considerar essencials, així com aquella mobilitat privada sense una alternativa real de transport públic.
Quina ha de ser la tasca de cada ajuntament en el seu municipi en aquest àmbit? o pot ser ha d’haver una política general a nivell metropolità?
Incorporar a nivell local els plans sectorials i els plans generals que correspongui, i seguir les directrius que marquin. Un exemple es l’ATM que té totes les dades de mobilitat per poder garantir els drets que té el ciutadà i poder marcar unes línies d’actuació. La llei de mobilitat sostenible que s’està fent a nivell estatal també marcarà les grans directius de modernitat en aquest aspecte.
Una de les millores a nivell metropolità que s’han fet per actuar contra el canvi climàtic han estat les Zones de Baixes Emissions. Un èxit de control, perquè s’han detectat molts turismes, camions, furgonetes…que contaminaven. Contràriament, i des d’un punt de vista social, hi ha hagut contestació i unes quantes accions jurídiques. Ja que si se sabia de la existència d’aquests vehicles perquè existien dades del parc automobilístic, com és que no es va fer un Pla Renove per la seva substitució?
Com a ciutadà de l’Hospitalet, com veus la mobilitat a la teva ciutat?
Això va pels barris. No és el mateix el barri del Centre que els barris del Samontà o la mobilitat fronterera de la ciutat, perquè en uns casos es gestiona aquí i en d’altres ha de ser gestionats pels diferents ajuntaments implicats. En general, jo no veig congestió en els carrers de l’Hospitalet. Ni tampoc gaire problemes en les àrees de càrrega i descarrega. Però és imprescindible estar atents a les tendències.
Com ha evolucionat la mobilitat a la ciutat en els darrers 10 anys?
La manera com evoluciona la mobilitat, va molt lligada al creixement de la demografia de la ciutat. L’Hospitalet ha de fer una reflexió de creixement demogràfic zero. Hi ha barris molt densificats com La Florida, Pubilla Casas (tot el Samontà) que tenen xifres de més de 54.000 habitants per kilòmetre quadrat. Són els barris més densos de tota Europa. I per rehabilitar aquests barris s’ha de demanar ajut a Europa. És, clarament, un problema europeu Només amb l’ajut local, autonòmic o estatal no ens en sortirem. Sempre que hi ha hagut un creixement de Barcelona ha repercutit en els municipis històrics del seu entorn.
Quin creus que són els reptes específics de l’Hospitalet?
La densitat extrema y la desigualtat social d’alguns barris, a nivell de planificació. Saber que s’ha de fer amb els polígons industrials mig abandonats. Perquè el repte no serà transformar la carretera del Mig construint més habitatges. Per exemple, una idea podria ser una Factory, amb la lògica que té disposar d’un aeroport i una xarxa de comunicacions molt a prop: la mateixa idea que va haver per crear i transformar una part de la zona industrial en el que s’anomena Districte Cultural. Hem de pensar que les noves industries que apareixen no contaminen, ni fan soroll. Ja no existeixen La Farga i altres industries com hi havia abans a la ciutat.
Quin paper hi ha de jugar l’Hospitalet dins del sistema de transport de l’àrea metropolitana de Barcelona?
Participar com Ajuntament en els òrgans executius i decisius allà on es dibuixen els gran eixos en el camp del transport, com l’Autoritat Metropolitana del Transport, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació i Generalitat (metro, rodalies…)..
Creus que s’estan prenent prou mesures per millorar el transport públic de l’Hospitalet?
L’oferta que existeix a l’Hospitalet és molt gran. Només s’ha de mirar el mapa de la ciutat: metro, ferrocarrils, autobusos, tramvia… en un bon nivell de fiabilitat, freqüència i intermodalitat notable. El problema està en la circulació mar-muntanya. Hi ha la línia 9 però queda molt apartada i la única solució són les línies d’autobusos. Hi ha una bona flota, però amb el problema que han de creuar una xarxa de carrer estrets que el resta velocitat. Però jo crec que és acceptable l’oferta que existeix.
Quina és la teva opinió sobre l’ús de la bicicleta i els espais de vianants a la ciutat?
La bicicleta es un actor més de la mobilitat sostenible i assequible. Ha estat molt important la implicació de l’Administració pel creixement del seu ús, com ha estat crear espais segregats com ara els carrils bicis o, per exemple, el mateix lloguer de bicicletes que es un estímul per a la seva utilització. Ara bé, la bicicleta no és un element disruptiu del tràfic però si és exemplar de del punt de vista de la salut i esport. La bicicleta metropolitana ja ha iniciat el seu recorregut imparable i pot ser un bon complement.
Creus que s’està fent prou per reduir la dependència del vehicle privat?
És més fàcil canviar lleis, que canviar hàbits. I el cotxe privat, sobre tot a les grans ciutats, ha deixat de ser “l’amo” de la xarxa viària. Quan jo vaig entrar a l’Ajuntament de Barcelona el cotxe era “propietari” dels carrers. Ara ja no ho es. La creació de les zones blaves o verdes, l’augment de la disciplina i del cobrament de les multes ha estat molt important. Però veritablement, el problema actual de Barcelona són els vehicles de la gent que va i bé cap la capital i tot l’Àrea Metropolitana principalment, sense cap alternativa real de transport públic. L’alternativa es el transport ferroviari, però amb la situació en que es troba, encara tenim per uns anys…
Quina visió tens del futur de la mobilitat a l’Hospitalet a 10 o 20 anys vista?
L’Ajuntament ha d’adaptar-se a la normativa, a la legislació i a les directrius. Aviat sortirà la llei de la mobilitat a nivell Estatal que permetrà concretar quines son les prioritats per lluitar contra el canvi climàtic i contra la contaminació. També marcarà l’organització i planificació del transport on els usuaris podran disposar d’un lloc on hi haurà tota la informació sobre el transport
Com pot la tecnologia (apps, mobilitat elèctrica, dades obertes) ajudar a millorar la mobilitat urbana?
El que es pot mesurar es pot explicar, i el que es pot explicar es pot gestionar i el que es pot gestionar es pot regular. Per això es necessiten les noves tecnologies (comportament social, legal) que seran les grans aliades per la planificació i la gestió de la mobilitat.
Quin paper haurien de jugar els ciutadans en aquest procés de transformació?
L’element de la participació ciutadàna és fonamental. La participació reglada, organitzada i informada i amb capacitat de decisió. Aquest és el millor prescriptor en el canvi d’hàbits.
Fotogafía de portada, font: La Vanguardia, 13 juny 2020
La climatització de les escoles, un problema que s’arrossega des de fa uns quants anys i que encara resta pendent
Una moció que es presenta al Ple d’avui sol·licita l’elaboració d’un “Pla per a la Naturalització dels Patis Escolars” i també que s’executin els que ja estan aprovats, per fer-los més suportables davant les elevades temperatures que s’esperen, i com a conseqüència de l’estructura de formigó amb que estan construïts la gran majoria. Un problema que s’arrossega des de fa anys.
La moció presentada per L’Hospitalet En Comú Podem (LHECP) pretén que es realitzi alguna cosa similar al “Pla d’Ombres de les Àrees de Joc Infantil de l’Hospitalet”. Protegir les zones on juguen els nens i que estan exposades al sol, sense ombres i amb terra de formigó, que incrementen notablement la temperatura.
La transformació d’algunes zones de joc en terreny de terra i sorra, i la plantació d’arbres que creïn ombres naturals, seria l’objectiu final de la proposta. Mentre tant, i a l’espera del creixement dels arbres s’haurien de cobrir els patis amb tendals per crear aquesta protecció solar immediata.
Pels Comuns, aquest Pla hauria d’estar llest en els propers 6 mesos i executar-lo a principis de l’any 2026. A més, a la mateixa moció se sol·licita que s’ampliï l’oferta de patis públics de cara a l’estiu, amb l’objectiu de tenir-ne un d’obert per barri i no com ara que només n’hi ha un per districte.
Precisament, l’Hospitalet és un municipi amb poquíssims espais públics per a la població infantil i la joventut on es puguin desenvolupar activitats lúdiques apropiades per la seva edat. Amb el canvi que es proposa, els patis podran complir les seves funcions i reduiran els riscos contra la salut dels usuaris.
Hi ha alguns projectes que ja estan aprovats però que no s’han executat, com el del col·legi Pau Vila. L’any passat ja es va presentar precisament una moció en aquest sentit a petició de la pròpia AFA i fins ara, res de res.
El pla que es proposa ja està aprovat al “Pla del Verd Urbà” on, en un dels seus capítols, precisament es parla de “Realitzar un Pla Específic per a la remodelació i increment del verd i naturalització dels patis de les escoles i instal·lacions municipals”. D’altra banda, la previsió d’aquests dies és que comencin a pujar les temperatures. I s’ignora si les escoles estan dotades amb material de climatització o ventiladors perquè a les aules es pugui treballar en condicions adequades.
Cal recordar que el curs passat algunes Associacions de Pares van haver de pagar de la seva butxaca la instal·lació d’aparells de refrigeració. Aquesta història ja ve de llarg tal com ha informat en successives ocasions L’Estaca.
Los grupos municipales de oposición empiezan a sospechar que no hay voluntad real de acometer su rehabilitación
Hace algo más de tres meses los paradistas del mercado de Collblanc denunciaban la parálisis del proyecto de reforma del mercado del barrio que fue anunciado en el mes de noviembre sobre un primer proyecto que planteó el ayuntamiento. Todo sigue igual. En la vía muerta, sin que se sepa nada. Los comerciantes han anunciado que habrá movilizaciones para salvar un mercado que es referencia en este barrio y al cual acuden muchos vecinos de Barcelona por su cercanía.
Todos los grupos de la oposición se han sumado en dar apoyo a los comerciantes y se han reunido con sus representantes para conocer sus inquietudes y las reivindicaciones que mantienen sobre el futuro del mercado de Collblanc.
Una pregunta que se hace todo el mundo: ¿por qué el ayuntamiento está dejando languidecer el problema?
Cuando se presentó el proyecto y se aportó el calendario de su ejecución, ya parecían largos los plazos. Durante este año 2025 se tiene que redactar el proyecto de remodelación de la zona interior, que no se licitará hasta el 2026. Las obras está previsto que empiecen a finales del 2026 y que estén finalizadas dos años después, a finales del 2028.
Pero a la vista de cómo se están realizando las aportaciones de ideas al proyecto, parece que todo va para largo y superará las previsiones realizadas cuando se presentó. Según los paradistas, no se están manteniendo reuniones de forma oficial y solo hay algunas aportaciones de manera individual. Lo que si está claro por parte de los propietarios de las paradas del exterior es que quieren mantener la estructura existente en la actualidad y que no prospere el intento de que estas tiendas se proyecten en el interior del recinto.
Se sienten abandonados, según explican y, salvo las primeras reuniones en la presentación del proyecto, ya no ha habido ninguna más. Lo que ha quedado muy claro es que no quieren ir dentro del mercado porque supondría su muerte como comerciantes puesto que perderían clientela. “Nosotros daremos apoyo a los comerciantes que desconfían de que se realicen las obras. Como grupo también coincidimos con esa impresión. Se van cumpliendo los plazos y aquí no se hace nada”, afirma Jaume Graells de ERC-EUiA.
Manuel Domínguez de L’HECP, que también participó en la reunión con los paradistas, ha mostrado, su total apoyo “a las reivindicaciones que ya desde hace tiempo, este colectivo está planteando al ayuntamiento. Consideramos que son justas y legítimas”. También reconoce que los comerciantes se sienten engañados ya que las promesas de las obras vienen de cuando Núria Marín era la alcaldesa, y hasta ahora todo se ha incumplido.
Manuel Domínguez también se ha hecho eco del estado de incerteza en que se encuentran algunos paradistas que se quieren jubilar y no lo pueden hacer al quedar en suspenso el traspaso de las paradas. Algunos de ellos tuvieron que dejar los puestos sin poder venderlos y sin que el ayuntamiento les concediera ninguna compensación.
Sonia Esplugas, portavoz municipal del PP de l’Hospitalet manifiesta al respecto que “nos parece una tomadura de pelo y una falta de respeto la actitud del gobierno municipal del PSC hacia los paradistas del mercado de Collblanc. Después de años de incumplimientos, y tras la reivindicación por parte de los paradistas para iniciar la remodelación”. Para la portavoz popular “en octubre de 2024 el gobierno municipal presentó un proyecto de reforma integral del mercado con un calendario para su ejecución, para desactivar las quejas. A día de hoy los plazos ni se están cumpliendo ni se está informando a las Juntas sobre las entrevistas personalizadas a los paradistas para, presuntamente, mejorar el proyecto”.
Y es más contundente: “Creemos que el PSC, una vez más, está intentando dilatar un proceso de manera intencionada, distrayendo a los paradistas con entrevistas personalizadas porque no tiene ninguna intención de rehabilitar el mercado. Los hechos así lo demuestran. El PSC no se toma en serio la rehabilitación y es muy preocupante no solo porque incumple sus compromisos sino porque el mercado está en una situación estructural muy comprometida con unos techos de fibrocemento que son un peligro para los paradistas”.
La intolerancia, la falta de respeto, el boicot a los actos que no son de su agrado y saltándose todas las normas democráticas de este país, componen la manera de actuar de la ultraderecha que se ha envalentonado de manera agresiva, como se está viendo en algunos actos, tanto en esta ciudad como en el resto del Estado.
Uno de ellos, el suceso ocurrido hace unos cuantos días, donde un agitador de la ultraderecha y con acreditación de prensa en el Congreso de los Diputados, Bertrand Ndongo, boicoteó una rueda de prensa que intentaba realizar la portavoz de Sumar, Verónica Barbero. Representa el ejemplo de cómo actúa la ultraderecha y no es la primera vez que ha ocurrido.
Algo similar ocurrió el pasado 23 de febrero durante la celebración de las jornadas conmemorativas del Día de Andalucía. Ese día, realizó la tradicional misa romera el sacerdote Enric Canet, que viene oficiando desde hace años misas populares, y fue increpado por un diputado en el Parlament de Catalunya también presente en el acto, con el visto bueno de miembros del grupo municipal de Vox.
Durante el sermón, el padre Enric Canet destacó la necesidad de la defensa de la democracia y sus valores ante la dictadura; la necesidad de no retroceder en todos los derechos conseguidos y especialmente en los derechos humanos tanto en nuestro país como en el mundo; la importancia de la cohesión social como salvaguarda de la convivencia y de los avances sociales, y alabó los logros en la reforma de la Iglesia Católica del papa fallecido.
En ese momento, una serie de miembros de Vox junto al diputado del Parlament, presente por primera vez en el acto de l’Hospitalet, increparon al sacerdote con malas maneras y con una actitud poco respetuosa lo reprendieron por el contenido del sermón, según denunció Laura Atoche, presidenta de la FECEALH (Federación de Entidades Culturales Andaluzas de L’Hospitalet) en el último pleno municipal, donde se dirigió a todo el Consistorio para denunciar los hechos ocurridos en la misa romera. FECEALH está formada por 17 entidades andaluzas de la ciudad y cuenta con más de 2.000 socios y a través de las actividades que realizan llegan a movilizar a más de 6.000 personas.
La inmensa mayoría de los grupos municipales, PSC, ERC y Comuns se solidarizaron con la FECEALH representada por su presidenta, y lamentaron lo sucedido. Las intervenciones fueron desde reconocer la labor del padre Canet, su trabajo con la emigración, hasta levantar esta ciudad “a pico y pala” como dijo la portavoz dels Comuns, Laura Alzamora. La mayoría de quienes hablaron reiteraron que son descendientes de estos emigrantes y se sentían orgullosos de ello.
Silvia Casola, de ERC, denunció que lo sucedido en el acto de la FECALH es una muestra más de la intolerancia y el caciquismo de la extrema derecha de esta ciudad. Y era imposible no reconocer el trabajo del padre Canet por una sociedad más justa y de ayuda a quien más lo necesita. Esta es la esencia del cristianismo: la misión principal de la Iglesia, como afirmó. Y cerró su intervención con un “Visca el pare Canet, Visca Andalucía Libre y Visca Catalunya”.
Husillos, del PSC, destacó que el padre Canet ya hace años que viene y preside la misa rociera y recriminó al portavoz municipal de Vox que quien era él para cuestionar la liturgia del acto y le preguntó si era miembro del arzobispado para poder hacerlo.
También el alcalde, David Quirós, se pronunció sobre el suceso ocurrido y además de dar su apoyo a la entidad, como otras existentes en la ciudad, volvió a reiterar la procedencia de muchos ciudadanos y el valor que tiene l’Hospitalet como símbolo de l’Acollidora, que es un ejemplo de lo que es la ciudad.
La postura del PP fue más ambivalente, ya que por un lado denunció que los actos donde se increpó al padre Canet se difundieran por las redes, pero cuestionó que las misas que oficia este sacerdote suelen ser más mítines políticos que homilías cristianas.
Gonzalez, el portavoz de Vox, afirmó por su parte que la homilía realizada por el padre Canet era totalmente política con un sesgo ideológico y que no respondía a la estructura de un acto litúrgico.
Fotografía procedente de la retransmisión en directo del Pleno Municipal y momento de la intervención en el pleno muncipal de la Presidenta de FECEALH (Federación de Entidades Culturales Andaluzas de L’Hospitalet), Laura Atoche.
Merche García va rebre el premi “Si se puede” de mans de la PAH Ciutat de l’Hospitalet.
Entrevista a Merche García, Síndica de Greuges de l’Hospitalet
Merche García Villatoro (Cornellà, 1969), va ser nomenada Síndica de Greuges de l’Hospitalet per primera vegada el gener del 2018 i ratificada per unanimitat l’any 2023 pel plenari del Consell de Ciutat. A més, és educadora social per la Universitat Ramon Llull, té estudis de pedagogia en el lleure cursats a l’Institut Català de les Noves Professions i un màster de direcció d’organitzacions no lucratives, a l’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses (ESADE).
Té una àmplia experiència professional i associativa vinculada a l’Hospitalet, des del 1984 a través del món del lleure juvenil, i va ser assessora del Gabinet d’alcaldia de l’Ajuntament de l’Hospitalet entre el 1999 i el 2001.
1.- Quines són les principals funcions de la Síndica de L’Hospitalet?
La Síndica, que és la persona titular de la Sindicatura de Greuges, té les funcions que li atribueix el “Reglament Orgànic dels Òrgans de Defensa de la Ciutadania davant de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat: Síndic/a i Comissió de Suggeriments i Reclamacions”, especialment la defensa dels drets fonamentals i les llibertats publiques de la ciutadania davant l’actuació de l’administració municipal.
La Síndica gaudeix d’autonomia, independència i objetivitat en el compliment de les seves funcions de superivisió de les accions u omissions de l’administració municipal i els serveis municipals, no només a iniciativa de tercers sinó també a iniciativa pròpia.
2.- Quin tipus de queixa o reclamacions reps amb més freqüència?
L’àmbit que rep més queixes és el relacionat amb l’espai públic, especialment aquelles referides a la neteja dels carrers, la il·luminació, els soroll de les obres i també el soroll d’algunes activitats amb incidència a l’espai públic.
Els altres dos àmbits més freqüents són: la convivència i la seguretat, i els serveis socials. En relació al primer són especialment rellevants els referits a la convivència veïnal, on l’ajuntament ha d’actuar a través del servei de mediació i també de la guàrdia urbana.
En l’àmbit dels serveis socials, l’accés als serveis socials, l’atenció a les famílies pel motiu d’un desnonament, la falta d’ajuts socials i l’accés a l’empadronament especialment de les persones en situació de vulnerabilitat, són les queixes més freqüents.
Podríem dir que aquests són els àmbits que han destacat cada any, des de la posada en marxa de la Sindicatura, tot i que treballem en més de 15 àmbits diferents que han anat variant des de la seva creació.
3.- Quin consideres que és el principal repte per exercir la teva funció?
Des del meu punt de vista el principal repte és donar una resposta eficaç a la ciutadania, resolent el problema que ha ocasionat la seva queixa quan objectivament l’assisteix la raó. Això de vegades és fàcil, quan el propi Ajuntament rectifica durant la tramitació de la queixa, en altres casos és més complex. Hem de tenir en compte que, ni les resolucions de la Sindicatura ni les seves recomanacions són vinculants per l’Ajuntament.
4.- Com és la relació entre la teva oficina i el govern local de l’Hospitalet?
La relació de l’oficina dels Òrgans de Defensa de la Ciutadania no es limita al govern municipal sinó que també es relaciona amb tota l’estructura tècnica de l’Ajuntament. Al llarg dels set anys de la seva existència la relació ha anat evolucionant i cada vegada és més fluyida gràcies a que s’ha establert una dinàmica detreball que està funcionant i això permet instruir tots els expedients que arrigen en temps i forma.
Un àmbit de millora potser seria avançar en processos d’intermediació sense necessitat d’obrir expedient perquè podria ser més àgil la resposta a la ciutadania.
5.- S’han produït situacions en les que la Corporació no ha respost adequadament a les teves recomanacions?
Les propostes i les recomanacions de la Sindicatura sempre han obtingut resposta de la Corporació fins i tot per explicar els motius d’aquelles que no s’han acceptat. No obstant això, la mitjana de les acceptacions de les recomanacions se situa entre un 50% i un 55% depenent de l’any. Evidentment, ens agradaria que s’ampliés aquest percentatge atenent a que, quan es fa una recomanació, s’elabora i es motiva des de la base de que és viable i necessària per millorar el servei o l’activitat.
Tot i això, la Sindicatura no té competència en la gestió municipal i, com he dit abans, les seves resolucions no són vinculants, per tant és el govern municipal qui ha de decidir si l’accepta i la incorpora o no.
6.- Quan d’independent et sents del poder polític local?
Des del punt de vista formal, el Reglament Orgànic garanteix la independència de la Sindicatura i jo, personalment com a Síndica, em sento totalment independent i crec que és del tot necessari que sigui així per poder desenvolupar correctament les funcions que tinc atribuïdes. L’autonomia i la independència són essencials per poder analitzar els temes i donar resposta amb total objectivitat.
7.- Quins col·lectius de l’Hospitalet consideres més vulnerables o desprotegits actualment?
Evidentment les persones amb menys recursos econòmics, aquelles que es troben a l’atur, les que no tenen regulada la seva situació administrativa, les famílies amb infants en situació de desnonament, les que viuen al carrer, les que no disposen de padró… etc. En resum, totes aquelles persones més vulnerables amb dificultats per accedir a la sanitat, l’educació, l’habitatge i als serveis públics essencials en general, així com, als de l’Ajuntament en particular.
Un altre col·lectiu són les persones grans que, amb la implantació de les noves tecnologies s’han convertit en persones vulnerables perquè se’ls hi està limitant l’accés als serveis públics, bancaris, etc. En la majoria dels casos necessiten del suport d’un altra persona per tramitar temes que són de caràcter totalment personal, el que comporta facilitar les seves dades privades a terceres persones per poder portar a terme tràmits que presencialment podrien fer directament.
8.- Has detectat algun patró de discriminació o exclusió en l’accés als serveis públics ?
Des de la Sindicatura hem detectat especialment dificutats per accedir als serveis socials de persones i famílies vulnerables, i això, ens ha de fer pensar, quan el principal objectiu i la missió dels serveis socials és atendre i acompanyar a les persones, que es troben en situació de més vulnerabilitat social, les quals necessàroament, han de poder accedir-hi sense entrebancs.
També, reitero les limitacions per accedir a fer gestions de caràcter general sobretot, com deia abans, derivats de la implantació de les noves tecnologies.
9.- Com valores l’accés a l’habitatge a la ciutat des del punt de vista dels drets ?
El dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat es contempla a l’article 47 de la Constitució, que obliga als poders públics a promoure les condicions necessàries que garanteixin la igualtat en l’exercici dels drets i a establir les normes pertinents per fer-ho efectiu. En el mateix sentit es pronuncia l’article 47 de l’Estatut d’ Autonomia de Catalunya, el qual, al seu article 137, atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’habitatge.
La manca d’habitatge és un greu problema, i més quan parlem d’una ciutat amb una densitat molt alta, sense espai per generar més habitatge. Falta habitatge públic i els preus s’han desbocat i, tot i tenir feina, a moltes persones els hi és gairebé impossible accedir a un lloguer en règim de mercat lliure.
D’altra banda, a la Sindicatura cada cop arriben més persones posant de manifest les dificultats per accedir a un habitatge. La majoria perquè han patit un desnonament, molts viuen en locals que els hi lloguen com si fossin habitatges, amb preus molt alts i sense cèdula d’habitabilitat.
A més d’aquests col·lectius, existeix una problemàtica general per accedir a l’habitatge que no afecta exclusivament a la nostra ciutat. Penso que és un dels problemes més greus que tenim com a societat i per això cal que els poders públics adoptin mesures realistes per assegurar l’accés a un habitatge digne.
10.- Quantes queixes s’han presentat l’últim any?
L’informe anual, publicat a la pàgina web de la Sindicatura i presentat al Ple Municipal ordinari del mes març, recull el detall de totes les queixes presentades durant l’últim any. En resum, al 2024 hem realitzat 647 accions d’aquestes 22 han estat gestions d’intermediació i 162 expedients oberts que incorpora els tramitats com a queixes, greuges, suggeriments i iniciatives d’ofici.
11.- Has detectat que hagi incrementat la participació ciutadana?
En relació amb la Sindicatura sempre hem treballat amb les entitats de la ciutat perquè ens traslladin les seves inquietuds i les problemàtiques que detecten. Les entitats estan molt a prop de la ciutadania i molt implicades en els temes socials que els hi afecten. Moltes vegades arriben més enllà que les pròpies administracions i, per tant, ens interessa molt conèixer de primera mà tot allò que ens puguin transmetre. Hem de dir que sempre que les hem convocat hem rebut molt bona resposta i una alta participació per part de les entitats.
Amb caràcter general, a la ciutat crec que cada vegada funcionen més les xarxes d’entitats i de persones individuals que s’uneixen per defensar temes socials que els hi són comuns. La participació ciutadana, des del meu punt de vista, és fonamental per tenir una ciutat compromesa en donar resposta a les necessitats dels seus veïns i veïnes. Cal escoltar a la nostra ciutadania, estimular la seva participació, no només perquè tenen dret a prendre part en les decisions col·lectives, sinó també per fer realitat el sentiment de pertinença.
12.- Quins han estat els temes més recurrents en les reclamacions dels últims mesos?
Doncs es manté la mateixa línia que hem comentat abans en temes relacionats amb l’espai públic, la convivència i la seguretat i els serveis socials.
En els últims mesos, potser el que més preocupa són els temes relacionats amb l’atenció de serveis socials a les famílies amb infants que es troben en una situació molt vulnerable i han acabat vivint al carrer. En aquests casos, cal més suport i sensibilitat per part dels serveis socials, no podem tenir infants que visquin al carrer.
D’altra banda, arriben queixes perquè hi ha infants a la ciutat amb dificultats per accedir a l’escola i la sanitat perquè no estan empadronats i, això, és molt greu. Cal fer efectiu el dret i deure de totes aquelles persones que resideixen al municipi, de ser inscrites al padró municipal d’habitants, el qual és responsabilitat de l’Ajuntament. Cal ser conscient que la negativa a empadronar a una persona que resideix al municipi comporta una vulneració dels seus drets.
13.- Quin percentatge de les teves recomanacions han estat acceptades per l’administració
Com hem comentat abans és variable segons l’any. Concretament l’any 2024, el 81% dels expedients que havíem tramitat incorporàvem recomanacions o propostes de les quals han estat acceptades el 53,3 %.
14.- Tens previst impulsar algun informe o investigació monogràfica pròximament?
La Sindicatura treballa en dues iniciatives d’ofici que es van iniciar l’any passat. Una relacionada amb la disponibilitat d’habitatge social a la nostra ciutat i el funcionament de la mesa d’emergència social i un altra iniciativa en relació als recursos de la ciutat, fora de l’horari lectiu, que estan a disposició de les famílies amb infants que pateixen alguna discapacitat.
15.- Quines millores proposaries per enfortir la figura del/la Síndic/a local?
La Sindicatura de Greuges de l’Hospitalet es va crear fa set anys. És comparativament jove en relació amb altres Sindicatures locals, com per exemple seria el cas de Lleida que aquest any celebra el seu 35è aniversari. Per tant estem en un procés de consolidació i evolució interna.
Des del punt de vista extern les Sindicatures locals pateixen d’una legislació molt minsa, per això, la seva conformació en els diferents municipis és dispar, si bé es visualitza, tant internament com externament, com una Institució autònoma i respectada per l’administració.
Com a resposta a aquesta situació, al Parlament de Catalunya, s’està tramitat una Llei de Sindicatures locals, que proporcionarà un marc jurídic comú el qual ajudarà a enfortir la Institució.
16.- Quins missatges t’agradaria enviar als ciutadans que encara no coneixen la teva feina?
Doncs, en primer lloc, els hi diria que la Sindicatura està aquí per ajudar i defensar als veïns i veïnes de la nostra ciutat, per tant, davant de qualsevol dubte, es poden apropar a la nostra oficina per compartir la seva preocupació perquè sempre els atendrem.
Nosaltres treballem per atendre les queixes, les reclamacions i els suggeriments que ens trasllada la ciutadania, encara que de vegades no es puguin resoldre. Considero important que la ciutadania tingui una Institució on pugui traslladar les seves problemàtiques i que des d’aquesta, es proposin les mesures necessàries a l’Ajuntament per donar-ne resposta.
D’altra banda animo a conèixer la feina de la Sindicatura a través de la nostra pàgina web on pot trobar tota la informació sobre el seu funcionament.
Encara no han començat a funcionar,i ja estan fora de servei.
Insistència sobre la necessitat que el govern deixi d’actuar per lliure i s’avingui al pacte d’alguns aspectes claus de la gestió municipal
“Això és pur teatre. Fa res que el grup municipal d’ERC-EUiA va qüestionar el nou sistema d’aparcaments de les bicicletes a la ciutat que porta instal·lat fa a prop d’un any sense posar-se en funcionament, i ara diu el govern local que aquest sistema estava previst que entrés en funcionament a principis del mes de juny”. L’anunci de l’ajuntament ha provocat estupor dins el grup republicà i el seu portaveu, Jaume Graells, ja pensa que, efectivament, l’oposició municipal comença a influir decisivament en les accions del govern. Estan convençuts que la pregunta en el ple municipal i l’anunci de la convocatòria de premsa sobre el tema de la mobilitat, ha produït aquesta insospitada reacció municipal.
Els aparcaments de bicicletes motiu de l’anunci del govern es financen amb els fons Next Generations amb un cost aproximat de 550.000 euros. El portaveu republicà lamenta un cop més, la falta de planificació del govern municipal: “Hem vist com durant mesos, des de fa més d’un any, instal·laven aquestes estacions sense posar-les en servei, i algunes ja estan vandalitzades”, i ha afegit que “això evidencia la absoluta incompetència amb la que opera aquest govern”.
Per Graells, a més, la iniciativa és un malbaratament escandalós dels recursos europeus, perquè no hi ha demanda d’aquest tipus d’instal·lacions i perquè ja existeixen aparcaments gratuïts. De fet, aquests nous aparcaments competiran amb el sistema metropolità del BICIBOX sense que estiguin integrats en l’entorn metropolità. Per tant, segons els republicans, és tracta d’un servei innecessari i una despesa de recursos que podrien haver-se dedicat a altres necessitats més peremptòries.
A banda de la despesa, fins ara absolutament inútil, que ha suposat la instal·lació d’aquests aparcaments, s’haurà que comptar amb els diners del manteniment i amb la seva restauració perquè ja existeixen algunes d’aquestes instal·lacions que han patit actes vandàlics i que estan inservibles. Jaume Graells va confirmar a banda que, en el seu moment, ningú va preveure la seva connexió amb el sistema general de l’AMB, cosa absolutament incomprensible.
Més enllà de les denúncies realitzades per part del portaveu republicà, l’aspecte clau a tenir en compte és que a l’hora del disseny d’aquesta xarxa, segons Graells, no s’ha consultat als usuraris dels estacionaments i a les associacions d’usuaris de les bicicletes urbanes. El grup municipal republicà ha sol·licitat novament al govern municipal la creació d’una Taula d’Usuaris de la Bicicleta on puguin participar tots els afectats: entitats, partits i persones usuàries.
Finalment els republicans denuncien que “les ocurrències del govern ens surten molt cares i la factura l’acabarem pagant tots els veïns i veïnes de l’Hospitalet” i assenyalen altres fracassos dels socialistes a la ciutat com el fallit model Mobike “la posada en marxa de la bicicleta compartida metropolitana amb un any de retard perdent les bonificacions per a les persones usuàries de l’Hospitalet i sense que s’hagi desplegat correctament, o una xarxa ciclable encara amb forats i deficiències.”
La insistència al govern per tal que “deixin de fer polítiques d’esquenes a la ciutadania, improvisant des del despatx, i sense tenir en compte les necessitats reals de la gent”, torna a posar novament sobre la taula la necessitat que el govern local abandoni la política de l’arbitrarietat i l’ensimismament i s’avingui a consensuar amb tota l’oposició aspectes de la gestió que, segons Graells, ja és ben evident que ells sols son incapaços de fer prosperar.
Los peatones de la calle Floridablanca denuncian el incumplimiento continuo de los conductores que circulan sin problema alguno por una zona declarada libre de coches
Ya he escuchado en más de una ocasión que a las personas hay que decirles la verdad, aunque a veces no les guste oirlo, porque lo peor de todo es sentirse engañado. Y esto es lo que ha pasado con los vecinos de la calle Floridablanca de Pubilla Casas. Les prometieron una calle pacífica y lo único que han conseguido con la transformación es convertirla en más peligrosa que antes, cuando era una calle más de las miles que hay en l’Hospitalet. Los vecinos han denunciado el caso sin que nadie les haga ni caso.
El proyecto aprobado e informado a los vecinos era idílico. Una zona restringida al tráfico en la calle Floridablanca entre Belchite y Tomás Giménez. El propio proyecto ya justificaba la viabilidad del cambio puesto que el tráfico que debía pasar por esta calle se podía desviar por otras, concretamente por Belchite/Amadeu Vives y por lo tanto “era factible cerrar este vial al tránsito de paso”.
El proyecto señalaba que para el corte del tráfico era necesario crear zonas de estancia. Además, tenía facilidades, como que no existía ningún vado en la misma por lo que no habría ningún impedimento para hacer todo el tramo escogido pacífico, libre de coches.
Los vehículos hacen caso omiso a la señalización.
Una de las sugerencias era que para hacerlo efectivo y libre de aparcamiento, se había que ocupar el espacio con mobiliario urbano. Podría contarse con la colaboración de la escuela para llenar la zona. El único problema era buscar la reubicación de los contenedores.
Los vecinos están indignados. Desde hace años se han quejado al ayuntamiento y a las diferentes organizaciones políticas “pero no sirve para nada”. “Los vecinos fuimos engañados. Se nos prometió que fuera una calle pacífica, libre de circulación, pero los coches siguen pasando como antes. Un proyecto inútil, incluso. El mismo grupo municipal que gobierna esta ciudad nos ha contestado, ante las reclamaciones de los vecinos por el paso del camión de la basura, que este tenía que pasar sí o sí por esa calle habiendo otros posibles recorridos”.
La calle tienes dos señales que impiden la circulación, pero los coches y las motos siguen pasando a menos de un metro de las personas que se sientan en el mobiliario urbano, precisamente con la intención de hacerlo más inaccesible. “Algunos conductores se permiten aparcar e insultan, incluso, a los que caminamos por la calle”, dice uno de los vecinos afectados.
Pero los coches y motos siguen pasando a menos de un metro de las personas que se suelen sentar en los dados que hacen de bancos. “En l’Hospitalet existen algunas calles con la misma problemática que la nuestra, pero los vecinos no se quejan”, se lamentan los vecinos.
A pesar del mobiliario urbano instalado para impedir que los coches circulen por la calle, lo siguen haciendo.
Una situación indignante por el incumplimiento de los conductores que circulan por la calle cuando lo tienen prohibido sin que nadie les diga nada. “Es la zona por donde salen los niños de la escuela y donde juegan de manera general. Los fines de semana sobre todo, hay muchos niños que se ponen a jugar a la pelota en esta zona, pero los coches siguen pasando sin que nadie los sancione”, dice un representante de los vecinos.
“Es un escándalo que esto pase, pero es más escándalo que no tenga respuesta política”, sentencia este vecino. “Ya hubo un accidente el año pasado y seguramente en el futuro habrá más porque esta situación se repite de manera habitual y nadie le pone remedio. Lo peor es el dinero que se gastó el ayuntamiento para nada y encima está claro que nos engañaron y ahora no se quieren hacer responsables de la situación”.
Lamentablemente, ya se ha producido algún accidente.
Els veïns, aquests darrers dies, han guarnit el pont commemorant l’aniversar
Al 2021 es van aprovar 322.000 euros per fer efectiva la seva rehabilitació, però quatre anys després el pont continua deteriorant-se
Veïns, entitats i partits polítics de l’oposició reclamen la rehabilitació del Pont d’en Jordà que fa uns dies, el 7 d’abril passat concretament, va fer 90 anys de la seva inauguració. Les tracta de l’emblemàtic pont que uneix les barriades de Collblanc-La Torrassa amb Santa Eulàlia.
El pont —poc anys abans havia arribat el metro fins a l’Hospitalet—, es va construir gràcies a les reivindicacions dels veïns. Va ser dissenyat pel gabinet d’arquitectes Eiffel, quan s’havia fet molt perillós passar d’un barri a l’altre travessant les vies del tren. Els veïns, encapçalats per Josep Jordà que després va arribar a ser alcalde, va ser un dels impulsors, juntament amb els veïns, de la construcció del pont. Va ser finançat pels ajuntaments de l’Hospitalet i Barcelona i pel Metro tot i que, quan va ser inaugurat, al 1935, no se’l va convidar per ser un home d’esquerres malgrat que vivia a pocs metres del pont.
Els veïns, aquests darrers dies, han guarnit el pont commemorant l’aniversari, amb llaços de colors i van col·locar una pancarta, en un dels seus extrems, on es podia llegir: “Pont d’en Jordà, faig 90 anys i l’ajuntament no em cuida”.
Carme Rimbau, presidenta de dues associacions (Associació Castell de Bellvís i del Centre d’Estudis de l’Hospitalet), i impulsora de l’acte, va llegir un manifest en el qual es denunciava que era “una vergonya que el pont estigui així i també és perillós. Fa anys que reclamem que es rehabiliti”. El comunicat, com si estigués escrit en primera persona pel propi pont afirmava que: “avui celebro 90 anys i no m’han fet ni un trist taller de xapa i pintura”.
El Pont d’en Jordà, també conegut com a pont de la Torrassa o de Santa Eulàlia, està declaratcom a bé cultural d’interès local (BCIL) i necessita una rehabilitació des de fa anys a causa del seu mal estat. Novament són els veïns els que reclamen aquestes millores i encara que l’ajuntament ha realitzat inspeccions i manifesta que no té danys estructurals, reconeix que s’han de fer millores al paviment que es converteix en relliscós quan plou i acumula l’aigua i s’embarra per la qual cosa obliga a mirar per on es trepitja en aquestes circumstàncies. Hi ha també forats i punts rovellats que demostren deixadesa i que anuncien perill.
El passat 14 de febrer del 2023 el ple municipal de l’Ajuntament va aprovar un projecte iniciat al desembre de 2021 per a la seva rehabilitació per un import 322.737 euros. Les obres estaven previstes que finalitzessin a finals de l’any passat, però ni es van iniciar perquè l’empresa va renunciar a les obres per l’increment del cost dels materials.
Actualment lel govern local està treballant per contractar una empresa que revisi el projecte i actualitzi els preus dels materials. Quan ja estigui resolt, caldrà licitar les obres.
Pel que sembla, durant aquest estiu s’iniciarà la construcció d’unes noves escales mecàniques per accedir al pont que podrien estar enllestides cap al mes de novembre.
El dia de l’aniversari es va realitzar un acte reivindicatiu on es tornava a reclamar la seva rehabilitació i al qual van assistir entitats com la Plataforma Stop Degradació Collblanc-La Torrassa. “Això es historia ferroviària —afirma Jordi Prats de l’Associació d’Amics del Ferrocarril de l’Hospitalet— perquè ja no es fan ponts d’aquest estil. I a sobre es tracta d’un pont molt útil i molt utilitzat, ja que hi passen centenars de persones cada dia”. I es pregunta molt sorprès: “Com és possible que s’hagi arribat a tenir-lo així i que tinguem que suportar tanta deixadesa?.
Altres entitats assistents a la concentració van ser la Marea Pensionista, les AA.VV. Som Santa Eulàlia i Collblanc-La Torrassa i els partits de l’oposició com el PP, amb Sonia Esplugas, que va reclamar l’activació de la licitació de forma urgent.
Manuel Domínguez, portaveu de L’Hospitalet En Comú-Podem va mostrar també la seva indignació per l’estat del pont i va assegurar que “és cert el tema de la licitació” tot i que considerava que mai no s’hauria d’haver arribat a aquesta situació. Precisament, un dels acords entre aquesta organització política i el PSC per aprovar els Pressupostos del 2025, recorda Domínguez, era “prioritzar aquesta licitació del pont d’en Jordà i la prospecció arqueològica del Castell de Bellvís”.
Un 5% dels guals de la ciutat no estan censats i a 452 se’ls ha requerit l’adequació a la legislació vigent o l’alta al cens
Prop de 2062 locals (dels 14.500 en funcionament) i 244 guals (dels 4561 existents) es trobaven en situació irregular després de la inspecció realitzada pels tècnics de l’ajuntament. La verificació s’ha realitzat durant sis mesos (de juliol a desembre de l’any passat) i els resultats s’han donat a conèixer recentment.
Els tècnics sol·licitaven als locals la referència cadastral per actualitzar-la a més de preguntar quins tipus de residus generaven. De les irregularitats detectades, la més destacable és que no constava cap activitat i en d’altres era diferent de la que estava registrada als arxius municipals. A partir d’aquesta inspecció se li ha requerit als propietaris actualitzar la documentació.
La inspecció ha estat realitzada per 37 agents procedents del Pla Local d’Ocupació de la Xarxa de Governs Locals, finançat per l’Ajuntament de l’Hospitalet i la Diputació de Barcelona. Els inspectors feien una inspecció ocular i una entrevista amb els propietaris dels locals comercials a qui requerien la documentació.
Les dades s’introduien mitjançant una aplicació l’HGeoinventari, desenvolupada pel mateix ajuntament. Un segon equip de treball les processava i finalment eren els funcionaris els qui les revisaven.
Aquesta campanya ha servit a l’Ajuntament per disposar d’un mapa actualitzat de les activitats comercials que es desenvolupen a la ciutat, que permetrà planificar més eficientment els serveis municipals com la recollida selectiva de residus i els serveis de neteja, a més d’actualitzar les bases de dades tributàries. Per l’Ajuntament, és una eina essencial per poder prendre decisions futures que optimitzin l’eficàcia dels serveis a la ciutadania.
Pel que fa als guals, se n’han revisat 4561 i una de les comprovacions era si estaven vigents. També es va inspeccionar la senyalització, la pintura i les mesures si eren les correctes i si els rebaixos complien la normativa. Un cop analitzades totes les dades, els inspectors han obert 452 expedients on es requereix al propietari l’adequació del gual a la legislació vigent o la seva alta al cens.
Aquest treball d’inspecció dels locals comercials i els guals també s’ha aprofitat per revisar 3256 plaques per poder programar en el futur la seva reparació o substitució.
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
