De les que més han crescut és la que té menys territori, menys zones verdes per habitant, més densitat demogràfica i una pressió fiscal considerable
Segons les dades més recents de l’INE sobre increment de la població en termes relatius, l’Hospitalet és la tercera ciutat de tot l’Estat que més ha crescut en població (un 3,5%), per sota de dos municipis de la Comunitat Valenciana que l’han superat, com Torrevieja (Alacant) o Gandia (València). Benidorm (Alacant) ha crescut percentualment el mateix que l’Hospitalet. En nombre absolut d’habitants, les ciutats que més han crescut han estat quatre de les més grans del país (que superen el mig milió d’habitants: Madrid, Barcelona, València i Saragossa) i una cinquena, l’Hospitalet de Llobregat. En el rànking, Madrid hauria guanyat 55.081 habitants en el darrer any, seguida de Barcelona (27.039), València (17.218) l’Hospitalet (9.862 habitants més) i Saragossa (7.970).
Si tenim en compte que mensualment es denega la petició d’empadronament a centenars de sol·licituds a la nostra ciutat, és del tot segur que hores d’ara viuen a la ciutat per damunt dels 300.000 habitants. Tot fa pensar que, de seguir-se aquest ritme (un ritme imparable que, amb els objectius i projectes del govern municipal no pararà de créixer) aquest any que ara ha començat se superarà la barrera dels 300.000 habitants censats.
No deixa de ser aclaparadora la xifra si la comparem amb altres de les quatre ciutats més poblades del país que acompanyen l’Hospitalet en aquest rànquing. Per exemple, analitzem només cinc paràmetres: l’extensió del terme municipal, el nombre d’habitants oficials, la pressió fiscal, la densitat demogràfica i el nombre de zones verdes per habitant.
Madrid té el segon terme municipal més gran (604,4 Km2), el major nombre d’habitants censats (3.477.497), la pressió fiscal més elevada (1.001 €/hab) i el percentatge més alt de zona verda (15,78m2/hab), però és la tercera ciutat en densitat demogràfica (5.652,7 hab/Km2). Saragossa és la primera ciutat en territori (973,78 Km2), la quarta en nombre d’habitants (699.007), la de menor pressió fiscal de les cinc (459,18 /hab) i la segona en zona verda per habitant (9,02 m2/hab). València és la tercera ciutat pel que fa al terme municipal (134,65 Km2), la tercera en població (841.558 hab), la quarta en pressió fiscal (674 €/hab), la quarta en zona verda (4,2 m2/hab) i la tercera en densitat de població (6.134 hab/Km2). Barcelona és la quarta en terme municipal (101,35 Km2), la segona en població (1.713.247 hab), la segona en pressió fiscal (978 €/hab) i la segona en densitat demogràfica (16.798,7 hab/Km2.)
L’Hospitalet és la ciutat que té menys territori (12,4 Km2), la que té, lògicament, menys població (289.510 hab), la tercera en pressió fiscal (840 €/hab), la última en zona verda/hab (3,9 m2/hab) i la primera en densitat demogràfica (22.580 hab/Km2.)
La combinació de totes aquestes xifres ens explica què som: una ciutat sense espai, habitada en excés, amb una pressió fiscal exagerada, sense zones verdes i saturada demogràficament. Les dades expliquen les conclusions. No es tracta d’opinar, sinó de constatar la realitat. Qualsevol govern conscient dels límits territorials i tenint en compte que ningú ens retornarà les 970 hectàrees que Barcelona va espoliar-nos, ja hauria resolt aturar radicalment el creixement demogràfic i, en consonància, hauria paralitzat qualsevol tipus d’operació immobiliària, ja hauria compensat la manca de qualitat de vida limitant la pressió tributària sobre els habitants, i ja faria temps que dedicaria els superàvits financers per l’adquisició d’espai públic per dedicar-lo a allò que és més urgent per la ciutadania: serveis i espai lliure.
En contra del que la racionalitat imposa, l’Hospitalet no solament no atura aquesta dinàmica sinó que evoluciona en sentit contrari. L’any 2025 ha estat la quarta ciutat de tot l’Estat en creixement demogràfic, que vol dir més gent, menys espai i més serveis, i la tercera en creixement relatiu, però en canvi és la última de totes elles pel que fa al terme municipal. La última, exageradament, perquè l’Hospitalet és 82 vegades més petit que Saragossa, 50 vegades més petit que Madrid, 13 que València, 9 que Barcelona, 6 que Torrevieja, 5 que Gandía i 3 que Benidorm.