S’acaba el dos mil vint-i-cinc,
que no ha estat un any gaire alegre.
El món és aspre, està bullint,
Està malalt, te molta febre.
El gran poder dels assassins,
que es mouen sense cap recança,
destruint vides i camins
que ens durien a l’esperança.
No s’apiaden de ningú,
ens porten a l’apocalipsi,
fan el món inhòspit i dur
duent els homes a l’eclipsi.
Netanyahu, Putin i Trump
on ens durà vostra demència?
I per què no foteu el camp
I ens deixeu viure amb mes decència.
Adéu vint-i-cinc que te’n vas,
ple de por, patiment i guerra,
un bon any no ho has estat pas,
Tenint-nos tots de cara a terra!